-
Ròmul va construir Roma en el turó palatí, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas d'un riu, el riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
Monarquia era electiva, és a dir, no era hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc, però els més importants eren: Ròmul 753-717 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
Divisió del poder en tres institucions:
- Comicis: per elegir magistrats, proposar lleis i decidís sobre la pau i la guerra.
- Magistrats: Càrrecs de govern
- Senat: Ratifica les lleis, resol afers de política exterior i finances. Divisió de la societat en patricis, cavallers, plebeus, lliberts i esclaus. Les dones no es consideraven ciutadanes. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Intent de conquesta de Roma des d'Hispània.
-
Expulsió dels cartaginesos de la península.
-
Guerres contra els pobles de la Meseta, resistència dels lusitans i dels celtibers
-
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà).
Divisió dels territoris conquerits en províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, el llatí (NO romà), les seves lleis i la seva forma de vida → Romanització. -
Els foners baleàrics participen en l'enfrontament entre romans i cartaginesos per dominar les rutes comercials ajudant als cartaginesos.
Acabada la guerra es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta aquesta situació i organitza la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
Derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons
-
Els emperadors, començant per Octavi August, concentraven els poders civils, militars i religiosos.
Màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i estabilitat arreu de l'Imperi.
S'intensifica la romanització: Cultura i forma de vida romana a altres pobles, llengua (llatí), lleis, déus, art... -
Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Conseqüències:
Es dona poder als generals per sufocar les revoltes: L’enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
-Els militars van anar augmentant el seu poder i es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
Les causes són:
- Revoltes Populars: desigualtats entre Patricis i Plebeus.
Els cavallers es beneficien, ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra i amb més coses.
Els patricis es beneficien, ja que van comprar milers d’esclaus.
Els plebeus no es beneficien, ja que es van arruïnar perquè no van poder competir amb els preus. -
Es basa en la persona de Jesús de Natzaret.
Idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s'han d'estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Odoacre va destituir Ròmul Augústul, que va ser el darrer emperador romà.
Es considera la fi de l'Antiguitat i el començament de l'Edat Mitjana.