-
1000 BCE
Pobles Preromans
·Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
Economia autosuficient basada en la ramaderia i
l’agricultura.
·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
comerç.
·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
mescla d’ambdues cultures. -
Period: 1000 BCE to 1 CE
Pobles Preromans
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
753 BCE
Ròmul
753-717 aC -
753 BCE
Fundació Roma
21 d'abril de 753 aC -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia Electiva a Roma La monarquia a Roma era electiva, no hereditària, i el rei tenia els poder màxims: administrava justícia, comandava l’exèrcit i era summe sacerdot. Governa amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir set reis, quatre d'origen llatí i tres etruscs. A partir del segle VI aC, Roma va ser dominada pels etruscs, destacant el creixement urbanístic i econòmic. Al 509 aC, es va produir una revolta que va establir la República. -
717 BCE
Numa Pompili
717-672 aC -
672 BCE
Tul·li Hostili
672-640 aC -
640 BCE
Ancus Marci
640-616 aC -
616 BCE
Tarquini I
616-578 aC -
578 BCE
Servi Tul·li
578-534 aC -
534 BCE
Tarquini II el Superb
534-509 aC -
509 BCE
Fi del sistema monàrquic
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Revolta Romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Senat
Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
Period: 506 BCE to 27 BCE
República
La República romana tenia 3 institucions per dividir el poder
Punts clau:
Comicis: reunió de ciutadans per elegir magistrats i decidir qüestions sobre pau i guerra.
Comicis Curiats: basats en l'origen familiar.
Comicis Tribunats: segons la residència, elegien magistrats inferiors.
Comicis Centuriats: segons la riquesa, elegien magistrats superiors.
Els magistrats eren cònsols, pretors, edils, qüestors i censors. El senat, amb 300 antics magistrats, ratificava lleis i controlava els magistrats. -
501 BCE
Els estrucs
A partir del segle VI aC, Roma va caure en mans d'un poble no llatí, els etruscos. L'època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia. -
500 BCE
Expansió a la república Itàlica 500-250 a.C
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
480 BCE
Magistrat
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor, Edil, Qüestor, Censor. -
441 BCE
Societat: patricis , plebeus
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
264 BCE
Guerres púniques 264-146a.C
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 264 BCE to 146
Guerres púniques.
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 BCE
Religió
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
146 BCE
Adoptació mitologia grega
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms: Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Creació de l'Imperi Romà.
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident. -
Period: 133 BCE to 24 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
126 BCE
La conquesta romana de les Balears
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) per aconseguir recursos econòmics i controlar les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris pels cartaginesos. Després de les guerres, els foners sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma organitza la conquesta al 123 a. C. amb el cònsol Quint Cecili Metel. Es conquista les Balears i es funda colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. -
99 BCE
Crisis de República
Causes:
·Revoltes poulars
·Revoltes d'esclaus Conseqüències:
·Dictadors
·Militars amb molt poder i es creen triumvirats (primer i segon) -
70 BCE
Invasions indoeuropeus
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'Imperi Romà de la pax romana a la crisi
Octavi August esdevé emperador al 27 dC i concentra tots els poders civil, militar i religiós. La Pax Romana és un període de prosperitat i expansió cultural. En el S. III-V dC, l'Imperi entra en crisi degut a la inseguretat a les fronteres, l’augment del poder militar i una situació econòmica difícil. Al 395 dC, Teodosi divideix l'Imperi, que cau a l'Occident el 476 dC amb la destitució de Ròmul Augústul, mentre que l'Orient perdura com a Imperi Bizantí -
20 BCE
Organització de l'Imperi Romà
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos: el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
27
Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar: derrota als seus rivals en una guerra civil: al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus): concentra tots els poders civils, militars i religiosos: a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
30
Fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics, van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
100
Aparició del cristianisme
I dC a Palestina: Jesús de Natzaret.
Poc èxit entre els jueus de Palestina: mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
Period: 100 to 299
Pax Romana
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art… -
130
Pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar.
Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
299
S'aturen conquestes
Les fronteres es tornen insegures pels atacs.
Afegeix aixó a l'augment del poder militar.
Crisis econòmica per falta d'esclaus i producció.
Augmenten els impostos per despeses militars. -
Period: 300 to 476
Crisi de l'Imperi Romà
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
313
Emperador Constantí
Va autoritzar als cristians practicar lliurement la religió -
380
Emperados Teodosi
Imposa el cristianisme com a religió oficial -
396
Divisió de l'Imperi Romà
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
Imperi Bizantí
Odoacre va derrotar a Ròmul, després d'aquest succes l'Imperi d'Orient va pasar a anomenar-se Imperi Bizantí -
499
Desaparició dels huns
A causa de la pressió dels pobles germànics, els huns s'instalen a l'Imperi d'Occident i seguidament desapareixen