-
·Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
Economia autosuficient basada en la ramaderia i
l’agricultura.
·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
comerç.
·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
mescla d’ambdues cultures. -
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
-
753-717 aC -
21 d'abril de 753 aC -
Monarquia Electiva a Roma La monarquia a Roma era electiva, no hereditària, i el rei tenia els poder màxims: administrava justícia, comandava l’exèrcit i era summe sacerdot. Governa amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir set reis, quatre d'origen llatí i tres etruscs. A partir del segle VI aC, Roma va ser dominada pels etruscs, destacant el creixement urbanístic i econòmic. Al 509 aC, es va produir una revolta que va establir la República.
-
717-672 aC -
672-640 aC -
640-616 aC -
616-578 aC -
578-534 aC -
534-509 aC -
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
La República romana tenia 3 institucions per dividir el poder
Punts clau:
Comicis: reunió de ciutadans per elegir magistrats i decidir qüestions sobre pau i guerra.
Comicis Curiats: basats en l'origen familiar.
Comicis Tribunats: segons la residència, elegien magistrats inferiors.
Comicis Centuriats: segons la riquesa, elegien magistrats superiors.
Els magistrats eren cònsols, pretors, edils, qüestors i censors. El senat, amb 300 antics magistrats, ratificava lleis i controlava els magistrats. -
A partir del segle VI aC, Roma va caure en mans d'un poble no llatí, els etruscos. L'època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor, Edil, Qüestor, Censor. -
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms: Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident.
-
-
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) per aconseguir recursos econòmics i controlar les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris pels cartaginesos. Després de les guerres, els foners sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma organitza la conquesta al 123 a. C. amb el cònsol Quint Cecili Metel. Es conquista les Balears i es funda colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. -
Causes:
·Revoltes poulars
·Revoltes d'esclaus Conseqüències:
·Dictadors
·Militars amb molt poder i es creen triumvirats (primer i segon) -
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
L'Imperi Romà de la pax romana a la crisi
Octavi August esdevé emperador al 27 dC i concentra tots els poders civil, militar i religiós. La Pax Romana és un període de prosperitat i expansió cultural. En el S. III-V dC, l'Imperi entra en crisi degut a la inseguretat a les fronteres, l’augment del poder militar i una situació econòmica difícil. Al 395 dC, Teodosi divideix l'Imperi, que cau a l'Occident el 476 dC amb la destitució de Ròmul Augústul, mentre que l'Orient perdura com a Imperi Bizantí -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos: el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar: derrota als seus rivals en una guerra civil: al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus): concentra tots els poders civils, militars i religiosos: a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics, van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
I dC a Palestina: Jesús de Natzaret.
Poc èxit entre els jueus de Palestina: mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar.
Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
Les fronteres es tornen insegures pels atacs.
Afegeix aixó a l'augment del poder militar.
Crisis econòmica per falta d'esclaus i producció.
Augmenten els impostos per despeses militars. -
Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
-
Va autoritzar als cristians practicar lliurement la religió -
Imposa el cristianisme com a religió oficial -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Odoacre va derrotar a Ròmul, després d'aquest succes l'Imperi d'Orient va pasar a anomenar-se Imperi Bizantí -
A causa de la pressió dels pobles germànics, els huns s'instalen a l'Imperi d'Occident i seguidament desapareixen