Images

EIX CRONOLÓGIC ROMA BLANCA PERELLÓ 2ESO B1 24/25

  • 1000 BCE

    Pobles Preromans

    Pobles Preromans
    ·Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
    Economia autosuficient basada en la ramaderia i
    l’agricultura.
    ·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
    Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
    olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
    comerç.
    ·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
    mescla d’ambdues cultures.
  • Period: 1000 BCE to 1 CE

    Pobles Preromans

    Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
  • 753 BCE

    Ròmul

    Ròmul
    753-717 aC
  • 753 BCE

    Fundació Roma

    Fundació Roma
    21 d'abril de 753 aC
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia Electiva a Roma La monarquia a Roma era electiva, no hereditària, i el rei tenia els poder màxims: administrava justícia, comandava l’exèrcit i era summe sacerdot. Governa amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir set reis, quatre d'origen llatí i tres etruscs. A partir del segle VI aC, Roma va ser dominada pels etruscs, destacant el creixement urbanístic i econòmic. Al 509 aC, es va produir una revolta que va establir la República.
  • 717 BCE

    Numa Pompili

    Numa Pompili
    717-672 aC
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili

    Tul·li Hostili
    672-640 aC
  • 640 BCE

    Ancus Marci

    Ancus Marci
    640-616 aC
  • 616 BCE

    Tarquini I

    Tarquini I
    616-578 aC
  • 578 BCE

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
    578-534 aC
  • 534 BCE

    Tarquini II el Superb

    Tarquini II el Superb
    534-509 aC
  • 509 BCE

    Fi del sistema monàrquic

    Fi del sistema monàrquic
    Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • 509 BCE

    Revolta Romana

    Revolta Romana
    Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • 509 BCE

    Senat

    Senat
    Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
    Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven).
  • Period: 506 BCE to 27 BCE

    República

    La República romana tenia 3 institucions per dividir el poder
    Punts clau:
    Comicis: reunió de ciutadans per elegir magistrats i decidir qüestions sobre pau i guerra.
    Comicis Curiats: basats en l'origen familiar.
    Comicis Tribunats: segons la residència, elegien magistrats inferiors.
    Comicis Centuriats: segons la riquesa, elegien magistrats superiors.
    Els magistrats eren cònsols, pretors, edils, qüestors i censors. El senat, amb 300 antics magistrats, ratificava lleis i controlava els magistrats.
  • 501 BCE

    Els estrucs

    Els estrucs
    A partir del segle VI aC, Roma va caure en mans d'un poble no llatí, els etruscos. L'època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia.
  • 500 BCE

    Expansió a la república Itàlica 500-250 a.C

    Expansió a la república Itàlica 500-250 a.C
    Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Period: 500 BCE to 250 BCE

    Expansió a la Península Itàlica

    Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Period: 500 BCE to 397 BCE

    Lluita per la igualtat.

    Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 480 BCE

    Magistrat

    Magistrat
    Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor, Edil, Qüestor, Censor.
  • 441 BCE

    Societat: patricis , plebeus

    Societat: patricis , plebeus
    Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
    Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
    Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
    Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
    Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos.
  • 264 BCE

    Guerres púniques 264-146a.C

    Guerres púniques 264-146a.C
    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Period: 264 BCE to 146

    Guerres púniques.

    Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • 146 BCE

    Religió

    Religió
    Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • 146 BCE

    Adoptació mitologia grega

    Adoptació mitologia grega
    Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms: Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Expansió pel Mediterrani Oriental
    Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
  • Period: 146 BCE to 14 BCE

    Creació de l'Imperi Romà.

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident.
  • Period: 133 BCE to 24 BCE

    Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

  • 126 BCE

    La conquesta romana de les Balears

    La conquesta romana de les Balears
    Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) per aconseguir recursos econòmics i controlar les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris pels cartaginesos. Després de les guerres, els foners sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma organitza la conquesta al 123 a. C. amb el cònsol Quint Cecili Metel. Es conquista les Balears i es funda colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.
  • 99 BCE

    Crisis de República

    Causes:
    ·Revoltes poulars
    ·Revoltes d'esclaus Conseqüències:
    ·Dictadors
    ·Militars amb molt poder i es creen triumvirats (primer i segon)
  • 70 BCE

    Invasions indoeuropeus

    Invasions indoeuropeus
    Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    L'Imperi Romà de la pax romana a la crisi
    Octavi August esdevé emperador al 27 dC i concentra tots els poders civil, militar i religiós. La Pax Romana és un període de prosperitat i expansió cultural. En el S. III-V dC, l'Imperi entra en crisi degut a la inseguretat a les fronteres, l’augment del poder militar i una situació econòmica difícil. Al 395 dC, Teodosi divideix l'Imperi, que cau a l'Occident el 476 dC amb la destitució de Ròmul Augústul, mentre que l'Orient perdura com a Imperi Bizantí
  • 20 BCE

    Organització de l'Imperi Romà

    Organització de l'Imperi Romà
    Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos: el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
    Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
    Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
  • 27

    Octavi August, emperador

    Octavi August, emperador
    Fill adoptiu de Juli Cèsar: derrota als seus rivals en una guerra civil: al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus): concentra tots els poders civils, militars i religiosos: a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • 30

    Fi de l'Imperi d'Occident

    Fi de l'Imperi d'Occident
    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics, van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • 100

    Aparició del cristianisme

    Aparició del cristianisme
    I dC a Palestina: Jesús de Natzaret.
    Poc èxit entre els jueus de Palestina: mort de Jesús.
    Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies.
  • Period: 100 to 299

    Pax Romana

    moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
  • 130

    Pobles germànics

    Pobles germànics
    Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar.
    Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.
  • 299

    S'aturen conquestes

    Les fronteres es tornen insegures pels atacs.
    Afegeix aixó a l'augment del poder militar.
    Crisis econòmica per falta d'esclaus i producció.
    Augmenten els impostos per despeses militars.
  • Period: 300 to 476

    Crisi de l'Imperi Romà

    Causes de la crisi: Al s. III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos. Al s. IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al s. V dC la pressió dels bàrbars provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i la seva desaparició. A Orient es va mantenir mil anys més i va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
  • 313

    Emperador Constantí

    Emperador Constantí
    Va autoritzar als cristians practicar lliurement la religió
  • 380

    Emperados Teodosi

    Emperados Teodosi
    Imposa el cristianisme com a religió oficial
  • 396

    Divisió de l'Imperi Romà

    Divisió de l'Imperi Romà
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 476

    Imperi Bizantí

    Imperi Bizantí
    Odoacre va derrotar a Ròmul, després d'aquest succes l'Imperi d'Orient va pasar a anomenar-se Imperi Bizantí
  • 499

    Desaparició dels huns

    Desaparició dels huns
    A causa de la pressió dels pobles germànics, els huns s'instalen a l'Imperi d'Occident i seguidament desapareixen