-
1000 BCE
Period 1000-753 a.C
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Origens de Roma
La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum. No obstant això, tots els pobles van ser sotmesos a la seva autoritat, establint pactes d’autonomia local. Al S. VIII aC, diversos pobles habitaven la Península Itàlica, incloent llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Roma es va fundar el 753 aC al turó Palatí, un lloc estratègic per al comerç. -
753 BCE
Els grups socials
La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:
- els homes lliures i els esclaus.
Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Aquests darrers no tenien drets polítics. La majoria d'homes lliures tenien la civitas o ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Tanmateix, entre aquest grup de ciutadans lliures hi havia grans diferències de fortuna. -
753 BCE
Els privilegiats
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. També gaudien d'una bona posició els plebeus que es dedicaven a fer negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració (equites o cavallers). -
753 BCE
Els artesans i els comerciants
S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. -
753 BCE
La plebs
Per sota dels privilegiats hi havia la plebs, formada per gran massa de pagesos i assalariats urbans. Quan la plebs no tenia feina vivia de subvencions estatals i s'acontentava amb diversions que l'Estat li oferia (panem et circenses). Esclaus i lliberts Els esclaus eren molt nombrosos, sobretot després de les conquestes romanes. Feien feines més dures, però també s'ocupaven de l'ensenyament i de tasques administratives. El costum d'alliberar esclaus va fer que augmentés el nombre de lliberts. -
753 BCE
Religió romana
La religió era molt important en la vida dels romans, que eren politeistes. Tenien creences pròpies amb un culte dirigit pel pare de família. Els déus incloïen el númina, que representava forces de la natura; els Lares, genis protectors de la llar; els Penats, déus del proveïment; i els Manes, cultes als avantpassats. Després de conquerir Grècia, Roma va adoptar déus grecs, canviant noms, i també déus orientals. A partir del segle I dC, el culte imperial es va fer obligatori. -
753 BCE
Ròmul 753-717 aC
-
753 BCE
El territori d’Espanya a l’antiguitat.
Invasions indoeuropees
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
Pobles preromans.
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
-Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península.
-Ibers 🡪 Situats a l’est i sud de Pen.
-Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria , mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Fundació de Roma
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia romana
La monarquia a Roma era electiva i no hereditaria. El rei tenia poders absoluts: administrava justícia, comandava l'exèrcit i era summe sacerdot. Governava amb un Senat format per ancians de famílies importants. Roma va tenir set reis, quatre de llatins i tres d'etruscs. Al 509 aC, una revolta va expulsar els etruscs, canviant la monarquia per una República. -
Period: 753 BCE to 476
Roma
-
717 BCE
Numa Pompili 717-672 aC
-
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
-
637 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
-
602 BCE
Tarquini I 616-578 aC
-
578 BCE
Servi Tul·li 578-534 aC
-
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 aC
-
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comics, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
509 BCE
Revolta Romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Roma Republicana
Divisió del poder fet en tres institucions.
Comicis: Reunions dels ciutadans romans per elegir magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i guerra. Tres tipus de comicis: Curiats, prganitzats segons l'origen familiar; Tribunats, que ho fan segons la residència; i els Centuriats, que consideren la riquesa. Els magistrats, escollits anualment, inclouen els cònsols, que són els més importants. El Senat, format per 300 antics magistrats, ratifica lleis i gestiona afers polítics i econòmics. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els inetressos del plebeus. Llei de les Dotze Taules: complació de les lelis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure el matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 500 BCE to 13
Expansió de Roma
500-250 aC, expansió a la Península Itàlica. Els romans es van enfrontar als cartaginesos, resultant en les guerres púniques entre 264-146 aC, que van acabar amb la victòria romana. 146 aC -14 dC, expansió pel Mediterrani Oriental i ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània. Creació de l’Imperi Romà amb territoris dividits en províncies governades per un Governador, que havien de pagar impostos. Els romans van difondre la seva llengua, lleis i forma de vida entre els pobles dominats. -
441 BCE
Societat: Patricis i plebeus
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
Period: 400 BCE to 499 BCE
Llei de les Dotze Taules (S.V a.C.)
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fí d'evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
380 BCE
L’aparició del cristianisme
Palestina 🡪 Jesús de Natzaret .
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
- Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
- Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
264 BCE
Guerres púniques 264-146a.C
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 19 BCE
La conquesta d'Hispania
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir Cadis sud i del sud-est la Península. 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats derrotes dels cartaginesos 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos, els romans tenian dominada la costa mediterrània 154-133 aC. temps d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta forta resistència lusitans 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
123 BCE
Les iIlles Balears en temps romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
Period: 100 BCE to 1 BCE
La Crisi de la República al segle I aC.
En el siglo I a. C. , la república romana vivia un período de corrupción y conflictos internos. Les causes inclouen revoltes populars per desigualtats entre patricis i plebeus, conflictes socials i revoltes d'esclaus. Les conseqüències van ser l'augment de poder dels generals i la formació de triumvirats, que van contribuir a la creació de l'Imperi. -
99 BCE
Culte Imperial
A partir del S.I, el culte imperial era obligatori per a totes les persones lliures -
Period: 27 BCE to 458 BCE
La pax romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
S'intensifica la romanització. -
Period: 26 BCE to 476
Imperi romà
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota rivals, obté títol d'August al 27 dC, i reuneix poders civils, militars i religiosos. Els emperadors dominen l'Imperi, creant un Consell Imperial i dividint-lo en províncies. Pax Romana és un període de prosperitat, però al S. III-V dC comença una crisi per atacs externs, caiguda de l'autoritat i problemes econòmics. Teodosi divideix l'imperi al S. IV; al S. V, l'Occidental cau davant els germànics, mentre l'Oriental sobreviu com a Imperi Bizantí. -
146
Adoptació mitologia grega
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
312
Emperador Constantí
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380
Emperador Teodosi
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
Period: 400 to 499
Tribú de la Plebs (S.V)
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
476
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
476
Els pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. -
476
La destitució del darrer emperador
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.