-
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Entre els segles XI i VI a.C: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
-
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat. La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l'urbs— presenta diverses formes. -
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
Origen imperi Romà
La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la mar Mediterrània, anomenada Mare Nostrum pels romans, ja que dominaven terres a Europa, Àfrica i Àsia. Diferents pobles es van barrejar, però tots estaven sota l'autoritat romana. Al segle VIII aC, hi havia diversos pobles a la Península Itàlica, com els llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Roma va ser fundada el 753 aC al turó Palatí per Ròmul, un lloc estratègic per al comerç. -
La monarquia a Roma era electiva i no hereditaria. El rei exercia màxims poders: administrava justícia, manava l'exèrcit i era summe sacerdot. Governava amb l'ajuda d'un Senat format per ancians de famílies importants. Roma va tenir 7 reis, amb 4 d'origen llatí i 3 d'origin etrusc. A partir del segle VI aC, Roma va caure en mans dels etruscs, destacant el creixement urbanístic i econòmic. Al 509 aC, una revolta va acabar amb els etruscs i va instaurar la República.
-
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Numa Pompilio, llegendari segon rei de Roma, retorna l'escut sagrat als sacerdots de Mart -
Era un guerrer i Bel·licós. Va atacar Alba, que va ser la ciutat. predominant del Laci, i la va destruir. -
Anco Marcio, en llatí Ancus Marcius (regnat c. 641 a. C.- 616 a. C.) va ser l'últim rei d'origen sabí, net del segon rei, Numa Pompilio, -
Tarquini va derrotar als enemics de la Ciutat i va construir en ella la Cloaca Màxima i el temple de Júpiter Capitolino. -
Servi Tul·li és conegut per totes les reformes que va fer a la ciutat de Roma. -
-
Comicis Tribunats: segons la residència, elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. Comicis Centuriats: segons la riquesa, elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. Magistrats: ciutadans escollits anualment, els més importants eram els cònsols. Senat: format per 300 antics magistrats, ratificava les lleis, resolia afers de política exterior i finances. -
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comics, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Assemblees i magistrats de la República. Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: segons l’origen familiar.
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els inetressos del plebeus. Llei de les Dotze Taules: complació de les lelis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure el matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Entre els segles VI al III aC
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fí d'evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
-
Patricis Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i el Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
Una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Com el dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
(Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir Cadis sud i del sud-est la Península. 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats derrotes dels cartaginesos 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos, els romans tenian dominada la costa mediterrània 154-133 aC. temps d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta forta resistència lusitans 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península -
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
-
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
s. I ac - corrupció i lluites internes: Revoltes populars: Desigualtats Patricis-Cavallers i Plebeus.
Revoltes d'esclaus
Això va donar a la rebuda del poder en generals (dictadors) per acabar amb les revoltes.
Es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder:
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en Octavi Cèsar August. -
Consequencies
-Es dóna poder als generals (dictadors)
-Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats -
La crisi (27 aC - 476 dC). Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
S'intensifica la romanització. -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos . El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Càntabres, àsturs i vascons.Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies -
Aturen les conquestes Fronteres dèbils a causa dels germànics -bàrbars- (sueus, vàndals, alans, visigots.)i perses.
-Pobles germànics molt diferents dels romans: No coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva.
Afebliment autoritat imperial.
Augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit crisi econòmica -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en els quals participava tota la unitat familiar. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars)
-Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició Add tags + -
va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
-
Teodosi divideix l'Imperi entre els seus fill - facilita la defensa. Imperi d'Occident: Roma (Arcadi)
Imperi d'Orient: Constantinoble -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.