-
1000 BCE
Pobles preromans Preiod 1000-753 a.C
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Period: 1000 BCE to 500 BCE
invasió indouropees
Entre els segles XI i VI a.C: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus -
753 BCE
Romul
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat. La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l'urbs— presenta diverses formes. -
753 BCE
Origen de Roma
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
Period: 753 BCE to 475
Etapes Roma
Origen imperi Romà
La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la mar Mediterrània, anomenada Mare Nostrum pels romans, ja que dominaven terres a Europa, Àfrica i Àsia. Diferents pobles es van barrejar, però tots estaven sota l'autoritat romana. Al segle VIII aC, hi havia diversos pobles a la Península Itàlica, com els llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Roma va ser fundada el 753 aC al turó Palatí per Ròmul, un lloc estratègic per al comerç. -
Period: 753 BCE to 498 BCE
Monarquia Roma
La monarquia a Roma era electiva i no hereditaria. El rei exercia màxims poders: administrava justícia, manava l'exèrcit i era summe sacerdot. Governava amb l'ajuda d'un Senat format per ancians de famílies importants. Roma va tenir 7 reis, amb 4 d'origen llatí i 3 d'origin etrusc. A partir del segle VI aC, Roma va caure en mans dels etruscs, destacant el creixement urbanístic i econòmic. Al 509 aC, una revolta va acabar amb els etruscs i va instaurar la República. -
752 BCE
Monarquia 753-509 a.C
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
717 BCE
Numa Pompili
Numa Pompilio, llegendari segon rei de Roma, retorna l'escut sagrat als sacerdots de Mart -
672 BCE
Tul·li Hostili
Era un guerrer i Bel·licós. Va atacar Alba, que va ser la ciutat. predominant del Laci, i la va destruir. -
640 BCE
Ancus Marci
Anco Marcio, en llatí Ancus Marcius (regnat c. 641 a. C.- 616 a. C.) va ser l'últim rei d'origen sabí, net del segon rei, Numa Pompilio, -
616 BCE
Tranquini l
Tarquini va derrotar als enemics de la Ciutat i va construir en ella la Cloaca Màxima i el temple de Júpiter Capitolino. -
578 BCE
Servi Tul·li
Servi Tul·li és conegut per totes les reformes que va fer a la ciutat de Roma. -
534 BCE
Tarquini ll el Superb
-
509 BCE
República
Comicis Tribunats: segons la residència, elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. Comicis Centuriats: segons la riquesa, elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. Magistrats: ciutadans escollits anualment, els més importants eram els cònsols. Senat: format per 300 antics magistrats, ratificava les lleis, resolia afers de política exterior i finances. -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comics, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República Romana
Assemblees i magistrats de la República. Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: segons l’origen familiar. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els inetressos del plebeus. Llei de les Dotze Taules: complació de les lelis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure el matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 500 BCE to 200 BCE
Cartaginesos
Entre els segles VI al III aC -
498 BCE
Expansió a la república itàlica 500-250 a.C
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable -
Period: 450 BCE to 488 BCE
Llei de les Dotze Taules (S.V a.C)
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fí d'evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
441 BCE
Societat: Patricis i Plebeus
Patricis Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
400 BCE
Tribu de la Plebs
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
380 BCE
Imposició del Cristianisme com a religió oficial
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i el Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
350 BCE
Es crea la Llei de les Dotze Taules
Una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
313 BCE
Autorització del Cristianisme
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
299 BCE
Els plebeus aconsegueixen més drets
Com el dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 246 BCE to 146 BCE
Guerres Puniques
(Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 19 BCE
La conquesta d'Hispania
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir Cadis sud i del sud-est la Península. 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats derrotes dels cartaginesos 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos, els romans tenian dominada la costa mediterrània 154-133 aC. temps d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta forta resistència lusitans 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península -
218 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
202 BCE
Derrota dels Cartaginesos
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir. -
146 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Period: 146 BCE to 14
Creació de l’Imperi Romà
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident -
145 BCE
Adoptació mitologia grega
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
123 BCE
LesiIlles Balears en temps romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
100 BCE
Crisi de la republica
s. I ac - corrupció i lluites internes: Revoltes populars: Desigualtats Patricis-Cavallers i Plebeus.
Revoltes d'esclaus
Això va donar a la rebuda del poder en generals (dictadors) per acabar amb les revoltes.
Es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder:
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en Octavi Cèsar August. -
30 BCE
Revoltes d’esclaus
Consequencies
-Es dóna poder als generals (dictadors)
-Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats -
Period: 27 BCE to 476
La pax romana
La crisi (27 aC - 476 dC). Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
S'intensifica la romanització. -
Period: 27 BCE to 478
Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos . El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. -
27
Octavi August , Emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
29
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics
Càntabres, àsturs i vascons.Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies -
Period: 199 to 473
Crisi de l'Imperi (Els pobles germànics)
Aturen les conquestes Fronteres dèbils a causa dels germànics -bàrbars- (sueus, vàndals, alans, visigots.)i perses.
-Pobles germànics molt diferents dels romans: No coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva.
Afebliment autoritat imperial.
Augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit crisi econòmica -
284
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en els quals participava tota la unitat familiar. -
300
Crisi de l’Imperi
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars)
-Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició Add tags + -
313
L'emperador Constantí
va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
395
Divisió de l'Imperi
Teodosi divideix l'Imperi entre els seus fill - facilita la defensa. Imperi d'Occident: Roma (Arcadi)
Imperi d'Orient: Constantinoble -
Period: 400 to 498
Tribú de la Plebs (S.V)
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
509
Revolta Romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.