-
El fundador de Roma és Ròmul, devora del riu Tíber, era un lloc fèrtil i de fàcil defensa. -
En la monarquia regnava un sol rei i era electiva
-
-
El seu regnat va acabar en el 672 aC. -
El seu regnat va acabar al 640 aC. -
El seu regnat va acabar al 616 aC -
El seu regnar va acabar al 578 aC -
El seu regnat va acabar 534 aC -
El seu regnat va acabar al 509 aC -
A Roma es va produir una rèvola, varen expulsar als etrucs i els varen substituir el sistema monàrquic per la república.
El poder es dividia en 3:
Comicis: reunió dels ciutadans per elegir els magistrats, hi ha tres tipus: comicis Curiats, Comicis Tribunats i Comicis Centuriats.
Magistrats: ciutadans que exercien diferents càrrecs: Peretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (financers) i Censor (elaboració del cens).
Senat: ratifica les lleis aprovades pels comicis. -
En l’expansió per Itàlia, que va acabar al 250 aC, els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Magistrats amb la funció de defensar els interessos dels plebeus -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Els Romans varen lluitar contra els cartaginesos en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. Les guerres Púniques varen acabar en el 146 aC. -
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica. A causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). Les guerres entre Roma i Cartago varen acabar al 202 aC -
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. Aquestes guerres varen acabar en el 202 aC. -
154-133 aC. El període d’expansió romana que va acabar al 133 aC amb les guerres contra els pobles de la Meseta, forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
En l'expansió pel Mediterrani Oriental es va completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) l'expansió va acabar en el 14 dC. -
La Consolidació de l’ocupació de la Meseta va acabar l'any 29 aC
-
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.
Els soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes és a dir que va haver-hi una Romanització.
L'economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç. -
L'ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons va acabar l'any 19 aC. -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos en el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
La creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
La divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
El fill adoptiu de Juli Cèsar va derrota als seus rivals en una guerra civil i va rebre el títol d’August (elegit pels déus) -
Després de la derrota dels cartaginesos que va acabar al 154 aC els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
L'emperador Constantí va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió (Edicte de Milà). -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial. -
Teodosi va dividí l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul que tenia 10 anys. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.