-
Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus.
-
Al I mil·lenni a. C. a la península Ibèrica hi havia tres pobles:
- Celtes: vivien al centre, oest i nord, i tenien una economia autosuficient basada en ramaderia i agricultura. Coneixien metal·lúrgia del ferro, vivien en petits poblats i s’agrupaven en clans.
- Ibers: Situats a l’est i sud, tenien una economia agrícola i també practicaven la mineria i el comerç. Tenien una societat complexa amb govern monàrquic i vivien en poblats emmurallats.
- Celtibers: Mescla de cultures situada a Sòria. -
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l'enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l'exèrcit
- Era summe sacerdot
El rei governava amb l'ajuda d'un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Apareixen diversos Pobles a la península Itàlica:
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília -
Va governar des dels 753-717 aC -
Va governar des del 717-672 aC -
Va governar des del 672-640 aC -
Va governar des del 640-616 aC -
Va governar des del 616-578 aC -
Va governar des del 578-534 aC -
Va governar des del 534-509 aC -
Divisió del poder en 3 institucions:
- Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats: origen Familiar
Comicis Tribunats: residència, inferiors
Comicis Centuriats: riquesa, superiors
- Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment.
- Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d'evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
De la "pax romana" a la crisi (27 aC - 476 dC)
-
A partir del S.I dC 🡪 culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
-
Es divideix en dos imperi d'occident i imperi d'orient. -
Destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.