-
França es converteix en un fort competidor de l'economia catalana en la mesura que els seus productes envaïen el mercat català. Aquesta és una de les raons del sentiment antifrancès dels catalans, que acabarà per desenvolupar un sentiment antiborbònic, llavors, el Principat donarà suport a la regència de l'arxiduc Carles.
-
-
El successor designat va ser Felip d'Anjou de la dinastia borbònica, cosa que va causar greus conflicts polítics internacionals i interns, amb Castella de banda de Felip V i València i Catalunya de l'arxiduc Carles d'Habsburg.
-
Neix la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria d'estats alemanys, mitjançant el signament d'aquest tractat.
-
Tot això per beneficis personals si l'arxiduc Carles regnava Espanya en comptes de Felip V.
-
-
-
-
Els sectors partidaris de l'arxiduc Carles a Catalunya van signar el Pacte de Gènova, on donaven suport a la causa austriacista. Aquesta rebel·lió es va estendre per bona part dels territoris de la Corona d'Aragó.
-
-
Unes tropes austriacistes van enfrontar-se a les tropes de Felip V a la batalla d'Almansa. Van guanyar els borbons i les tropes austriacistes van haver de retirar-se. Amb això, Felip V va poder recuperar Aragó, València i Catalunya, tot i que els enfrontaments catalans van durar fins al 1714.
-
El 17 d'abril de 1711 mor l'emperador d'Àustria, Josep I, i l'arxiduc Carles ocupa el tron. Ara el perill de l'equilibri europeu era un Hasburg al tron de dos regnes com Àustria i Espanya, llavors els britànics i els holandesos van reconèixer a Felip V com a monarca espanyol. La pau entre els països es va signar en els tractats d'Utrecht i Rasttat a canvi de concessions importants a Àustria (el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya) i la Gran Bretanya (Gibraltar i Menorca més privilegis).
-
-
S'inicià el 23 de juliol de 1714, amb Antoni de Villarroel com a comandant de les tropes catalanes, anomenades Coronela, per a defensar la ciutat. El setge va durar gairebé quinze mesos, amb assalts i bombardeigs continuats. L'11 de setembre, les tropes filipistes comandades pel duc Berwick van començar l'ofensiva. Catalunya acaba sent sotmesa. Les conseqüències de la resistència van ser el desarmament, l'abolició d'institucions i una reducció lingüística i cultural catalana.
-
Abolició de les Corts de la Corona d'Aragó i del Consell d'Aragó, demarcacions provincials governades per capitans generals i Reials Audiències. A més, dotze circumscripcions territorials anomenades corregiments i un nou impost general: el cadastre, ja sigui reial i personal.
-
Substitució d'universitat de la Corona d'Aragó de caràcter filipista.
-
-
Per comercialitzar amb el cacau veneçolà.
-
Fabricació d'indianes a fàbriques que donaven grans beneficis econòmics.
-
Per al sucre i el tabac de Cuba.
-
Comerç amb les Antilles.
-
-
Se solidifica el concepte, descripció i nom del pensament il·lustrat, que creien que la raó i la intel·ligència eren claus per millorar el món. Defensaven l'educació i el progrés. És un moviment que va agradar bastant a Catalunya, i es va expandir amb més facilitat que a Espanya.
-
-
-
-
-
-
Moltes vegades delegava el poder al seu secretari d'Estat: Manuel Godoy.
-
Execució de Lluís XVI al 1793.
-
-
-
-
-
-
Presidida pel compte de Floridablanca en nom de Ferran VII
-
Ocupació de zones estratègiques.
-
-
Contra el trasllat de la família reial a Baiona per part dels francesos.
-
Demana la destitució de Godoy i Carles IV amb la regència de Ferran VII
-
Llibertat d'escriure, imprimir i publicar. Amb juntes de censura.
-
-
Posa fi a l'Antic Règim, defensa els drets del ciutadà, les llibertats civils i el sufragi universal masculí.
-
-
-
-
Demana la tornada de l'absolutisme a Ferran VII per part del poble espanyol.
-
Intent de restablir l'absolutisme.
-
-
-
Diferències entre liberals i moderats. Acaben hi havent disputes entre els dos bàndols.
-
Tropes enviades per la Santa Aliança per ajudar a Ferran VII a imposar l'absolutisme de nou de manera victoriosa.
-
Falta de reformes absolutistes de Ferran VII, més un nou problema de successió al tron.
-
-
-
-
Resposta ultrabsolutista a Catalunya per la falta d'implicació i de reformes absolutistes per part de Ferran VII, qui deien que era "segrestat".
-
Es fa la Pragmàtica Sanació per a poder admetre una dona coma successora del tron, cosa prohibida per la llei sàlica. Els conservadors no estan d'acord i donen suport al germà de Ferran VII: Carles Maria Isidre.
-
-
-
-
-
-
Progressistes al poder.
-
Llei d'impremta i llei electoral.
-
Victòria dels moderats.
-
-
El general carlí Maroto signa el Conveni de Bergara amb el general liberal Espartero.
-
Després de l'exili de la reina Maria Cristina. De caràcter liberal, passa a autoritari. Catalunya es mostra en contra d'Espartero.
-
Bombardeig a barcelona per part d'Espartero. S'inicia una coalició antiesparterista liderada per Prim.
-
-
Govern moderat.
-
Moderantisme i sufragi censatori restringit.
-
-
Carlins defensen la regència del fill gran de l'arxiduc Carles.
-
-
-
-
-
Restabliment relacions amb l'Esglèsia.
-
De caràcter reformador
-
Per Pascual Madoz.
-
-
-
-
-
Afusallaments, tancament de Corts i una mena de dictadura per part de Narváez.
-
Entre progressistes i demòcrats. Posa fi a la monarquia d'Isabel II.
-
-
-
-
Monarquia com a forma de govern.
-
La mancança de suports polític i socials provoquen la renúncia al tron.
-
A Catalunya, País Basc, Navarra i Aragó.
-
-
-
-