-
Les seves primeres restes apareixen fa aproximadament 2,5 milions d'anys, i se'l pot considerar el primer homínid. La capacitat cranial era ja una mica superior i la mà, més robusta, sembla que era capaç de tallar la pedra i de fer servir eines.
-
La Prehistòria és el primer període històric. Tot i que la història de la Terra com a
planeta va començar centenars de milions d'anys abans. De tots els períodes és el més llarg amb diferència, ja que va tenir
una durada més gran que tots els altres períodes junts.
Durant la Prehistòria, els éssers humans van començar a organitzar-se socialment,
primer en petites tribus nòmades, i més tard, establint-se en poblats que van anar
creixent lentament. -
El paleolític ("edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats.
-
La història de l'agricultura és el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econòmica.
Espelta, un conreu antic.
El descobriment durant el neolític de la possibilitat de conrear plantes es considera com una revolució en la història de la humanitat.[1]. Les tècniques agrícoles evolucionaren relativament poc durant mil·lennis, encara que gràcies als descobriments dels segles XV a xviii s'incrementaren els productes disponibles a tot el món. -
Durant el neolític van tenir lloc innovacions de gran transcendència a la història de la humanitat, fins al punt de ser denominada com a revolució neolítica. En aquest període els éssers humans van desenvolupar l'agricultura i la ramaderia, i es van iniciar els processos de sedentarisme i de creació de ciutats.
-
El primer metall que es va fer servir va ser el coure, i després el bronze, que és un aliatge de coure i estany. Des d'un principi, només es van fabricar, amb els metalls, objectes d'adornament. Més tard, aquests metalls es van utilitzar per a la construcció d'instruments i eines, i, finalment, d'armes.
-
L'edat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria eurasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història. Dins de l'edat dels metalls, s'hi pot incloure l'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Encara que aquestes són classificacions vàlides per a Euràsia i a la costa nord d'Àfrica, no ho són tant per a la resta d'aquest continent i per a Amèrica.
-
El primer alfabet apareix al voltant del 2000 aC. L'escriptura xinesa pot haver evolucionat independentment al voltant del 1200 aC. A Amèrica els sistemes d'escriptura precolombins, que inclouen almenys el maia i l'asteca, es considera també que van evolucionar independentment.
-
L'Edat Antiga va començar amb la invenció de l'escriptura, cap a l'any 3000 aC
aproximadament. A partir d'aquest moment, doncs, els historiadors també
disposaran de textos escrits per conèixer com es vivia en el passat.
En començar l'Edat Antiga, els antics poblats prehistòrics van créixer fins
convertir-se, alguns, en grans ciutats. Aquestes ciutats van conquerir altres territoris,
fins a formar grans Estats o imperis, com per exemple Mesopotàmia, Egipte, l'antiga Grècia... -
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica. La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes, així com de les ciències literàries.
-
El 4 de setembre de l’any 476 es produí el que anomenem la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, avui fa 1542 anys. Aquest fet s’ha considerat la fita inicial de la categoria cronològica que anomenem edat mitjana. El motiu principal pel qual aquest succés hauria sigut reproduït sistemàticament i divulgat com un fet crucial de la Història rauria en la significació ideològica que se li ha atorgat.
-
L'edat mitjana va començar en el moment de la desaparició de l'últim d'aquests
grans imperis, Roma, l'any 476 dC. És un període en què els grans Imperis van deixar
pas a regnes més petits, on les ciutats van perdre gran part d'importància, en favor
del món rural. La societat es va dividir en dos grups: els que pagaven impostos i els
que no.
Molts historiadors consideren aquest moment com
un període d'endarreriment tècnic i cultural respecte a l'Edat Antiga. -
L'Edat Moderna és el període d'expansió del món conegut pels occidentals, i
comença amb la descoberta d'Amèrica el 1492. La societat continuava dividida de la
mateixa manera que a l'edat mitjana, però els descobriments científics van anar reduint-hi el pes del cristianisme. -
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492.
-
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
-
L'Edat Contemporània és el període actual de la història, i es considera que va
començar el 1789 amb la Revolució Francesa, que va intentar trencar amb la
societat de privilegiats que venia de l'època medieval. Més endavant, durant el segle
XX, les dues guerres mundials van donar pas a la societat tecnològica que coneixem avui en dia.