-
Defensa que el català pot ser una llengua literària moderna, adequada per a tots els gèneres.
En aquests anys, neix un moviment cultural impulsat per intel·lectuals que volen recuperar la llengua, la història i les tradicions catalanes. -
Recuperació cultural i literària del català després de la seva exclusió de la vida pública.
-
Poema fundacional de la Renaixença, escrit en català com a homenatge a la llengua i a la pàtria catalana. Representa el despertar del sentiment nacional i la dignificació del català com a llengua culta. -
A les guerres carlines, molts catalans donen suport al pretendent Carles perquè defensa les “llibertats catalanes” (antics furs i institucions).
-
Resistència catalana davant el centralisme de l’Estat liberal espanyol
-
Revoltes populars a Barcelona contra la centralització i les polítiques del govern espanyol.
-
El govern central reforça el control sobre Catalunya; augmenta el malestar local.
-
El català torna a ser llengua de cultura i expressió artística.
-
Concurs literari que premia obres en català. Serveix per fixar models lingüístics i donar prestigi als escriptors catalans. Autors destacats: Jacint Verdaguer — Poeta de L’Atlàntida i Canigó, creador del català literari modern. Àngel Guimerà — Dramaturg d’èxit popular, autor de Terra baixa, que aborda temes socials. Narcís Oller — Novel·lista realista, autor de La febre d’or, que reflecteix la burgesia catalana. -
El moviment arriba a les classes populars i adopta un to més crític i polític. Frederic Soler (Serafí Pitarra):
Revoluciona el teatre amb obres satíriques i humorístiques en català viu Josep Anselm Clavé:
Crea cors obrers i cançons en català per difondre la cultura entre la classe treballadora. Abdó Terradas i Valentí Almirall:
Utilitzen la literatura i la premsa per difondre idees polítiques i federalistes. Naixen revistes i diaris que popularitzen l’ús públic del català -
Liderat per Abdó Terradas i Francesc Pi i Margall, proposa una Espanya federal on Catalunya tingui autonomia.
-
Uneix els territoris de l’antiga Corona d’Aragó amb un projecte de federació. -
Projecte de Constitució Federal, però fracassa amb la Restauració borbònica. -
Reuneix grups diversos (federals, republicans, joves catalanistes) per unir forces. -
El catalanisme cultural es converteix en moviment polític.
-
Primer partit catalanista; defensa l’ús oficial del català, el dret civil propi i una acció política pròpia per a Catalunya. -
Reivindica organitzacions polítiques catalanes independents dels partits espanyols.
Malgrat la seva importància fundacional, el Centre Català fracassa per divisions internes i la manca de suport de la burgesia. -
Impulsada per Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Àngel Guimerà i Prat de la Riba. -
Catalanisme burgès i conservador, més moderat i eficaç políticament.
-
Document que reclama autonomia per a Catalunya i l’oficialitat del català. -
La Lliga aconsegueix mantenir el dret propi davant la reforma del Codi Civil espanyol.
-
Federació d’entitats i grups catalanistes d’arreu del país. Vol difondre el catalanisme i unir-lo sota uns principis comuns. -
Coordinació del moviment catalanista i formulació d’un programa polític comú.
-
Aprova les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa). Proclamen la sobirania de Catalunya. Declaren el català com a llengua oficial. Reivindiquen la restauració de les antigues institucions catalanes. Les Bases de Manresa esdevenen el referent fonamental del catalanisme polític conservador. -
Provoca una crisi política i moral profunda. Els catalanistes aprofiten el moment per proposar una regeneració moral i política d’Espanya. -
Crisi de l’Estat espanyol i ascens del catalanisme com a alternativa política.
-
Protesta de la burgesia catalana contra els impostos del govern espanyol. -
Fusió entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català.
Els seus representants (Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner, Albert Rusiñol i Sebastià Torres) aconsegueixen quatre diputats a Barcelona.
Neix el primer gran partit catalanista modern, que serà hegemònic fins a la Segona República. -
Fundat per joves intel·lectuals (Prat de la Riba, Cambó, Carner) que volen portar el catalanisme a la política activa.