-
Observa cèl·lules per primera vegada en un tros de suro amb un microscopi rudimentari i encunya el terme cèl·lula. -
Millora els microscopis fabricats a mà, aconseguint una resolució molt superior.
Descobreix microorganismes i protozoaris en aigua, als quals anomena "animalcules", obrint la porta al món de la vida unicel·lular. -
Descobreix el nucli cel·lular en cèl·lules vegetals, demostrant que aquest component és essencial per a la cèl·lula. -
Conclou que totes les parts de les plantes estan compostes per cèl·lules.
Planteja la idea que la cèl·lula és la unitat bàsica de la vida en els organismes vegetals. -
Amplia les idees de Schleiden als animals, demostrant que els teixits animals també estan formats per cèl·lules, establint així la universalitat d’aquest concepte. -
Introduïx el principi "Omnis cellula e cellula", afirmant que totes les cèl·lules provenen de cèl·lules preexistents i rebutjant la teoria de la generació espontània.
Subratlla la importància de la divisió cel·lular en el desenvolupament i manteniment dels organismes. -
Aïlla una substància que ell anomena "nuclin" (posteriorment coneguda com a ADN) a partir de cèl·lules dels leucòcits.
Aquesta descoberta obre el camí per comprendre la transmissió genètica a nivell molecular. -
Descriu detalladament el procés de la mitosi, observant el comportament dels cromosomes durant la divisió cel·lular.
Els seus estudis permeten entendre com es duplica i distribueix la informació genètica en les cèl·lules filles. -
Descobreix l’aparell de Golgi, una organela clau per al processament, modificació i empaquetatge de proteïnes dins la cèl·lula. -
Inventen el microscopi electrònic, que permet visualitzar detalls subcel·lulars amb una resolució molt superior a la dels microscopis òptics, obrint noves perspectives en la biologia cel·lular. -
Proposen el model de doble hèlix de l'ADN, explicant la seva estructura i com es replica la informació genètica.
Les imatges de difracció de raigs X, especialment les obtingudes per Rosalind Franklin, van ser decisius per deduir la configuració espiral de les dues cadenes d'ADN, establint les bases de la biologia molecular moderna. -
Formula la teoria endosimbiòtica, que suggereix que orgànuls com els mitocondris i els cloroplasts eren originàriament bacteris lliures que van establir una relació simbiótica amb cèl·lules primitives, donant lloc a les cèl·lules eucariotes. -
La determinació de l'ADN mitocondrial aporta informació vital sobre l'origen evolutiu dels orgànuls i la seva funció, així com sobre la transmissió hereditària de certes malalties. -
Fins 2003
Un esforç internacional per mapar i analitzar la totalitat de l'ADN humà.
Aquest projecte ha aprofundit en la comprensió de la regulació genètica, les funcions cel·lulars i la base molecular de nombroses malalties. -
Es desenvolupa aquesta tècnica revolucionària d’edició genètica, que permet modificar amb gran precisió l’ADN de qualsevol cèl·lula.
El seu impacte és enorme tant en la recerca bàsica com en les possibles aplicacions terapèutiques, obrint nous horitzons en la biotecnologia i la medicina personalitzada.