-
Carles II, últim rei de la dinastia dels Àustries, mor sense fills i deixa com a hereu Felip d’Anjou (net de Lluís XIV de França). Això provoca la Guerra de Successió. -
Conflicte per decidir qui seria el nou rei d’Espanya després de la mort de Carles II sense descendència. Es van enfrontar Felip d’Anjou (francès, borbó) i l’arxiduc Carles d’Àustria. Catalunya i la Corona d’Aragó van donar suport a Carles.
-
Acord entre representants catalans i Anglaterra: Catalunya donaria suport a l’arxiduc Carles i, a canvi, Anglaterra garantiria el manteniment de les institucions catalanes. -
Victòria de les tropes borbòniques sobre les aliades (austracistes). Marca l’inici del declivi dels partidaris de Carles a la Península i la pèrdua dels furs d’Aragó i València. -
Acords internacionals que posen fi a la Guerra de Successió. Felip V és reconegut rei d’Espanya, però Espanya perd territoris a Europa (Països Baixos, Itàlia, Gibraltar i Menorca).
-
Després de la derrota de 1714, s’eliminen les institucions pròpies de Catalunya com la Generalitat, les Corts Catalanes i el Consell de Cent, que representaven el poder polític del país.
-
Felip V concentra tot el poder al rei, eliminant la participació de les corts i els estaments. Es governa segons el model francès, sense tenir en compte les lleis pròpies de cada territori.
-
Les tropes borbòniques prenen Barcelona després d’un llarg setge. Catalunya perd la guerra i les seves institucions pròpies. -
Felip V promulga una sèrie de decrets que unifiquen el govern de tots els regnes sota les lleis de Castella. A Catalunya s’imposa la llengua castellana en l’administració i s’organitza un nou sistema polític i judicial centralitzat. -
Període de pau i estabilitat. Es reforça l’economia i s’evita entrar en guerres estrangeres.
-
Monarca il·lustrat que impulsa reformes modernitzadores, el comerç i les obres públiques.
-
Revolta popular contra les reformes urbanes i vestimenta ordenades pel ministre Esquilache. -
Carles III expulsa l’orde religiosa perquè la considera massa poderosa.
-
Època marcada per la Revolució Francesa i la crisi econòmica. El poder real cau sota influència de Godoy.
-
-
Espanya entra en guerra contra França revolucionària
-
Fi de la guerra gran
-
derrotes navals d’Espanya i França davant Anglaterra. -
Espanya permet el pas de tropes franceses cap a Portugal, fet que acabarà amb la invasió napoleònica.
-
Napoleó obliga Ferran VII i Carles IV a abdicar, i posa el seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. -
Organisme creat per coordinar la resistència espanyola contra els francesos.
-
Conflicte entre l’exèrcit napoleònic i els espanyols. Participen guerrilles i ajuda britànica.
-
Revolta popular contra Godoy i Carles IV, que abdica en favor del seu fill Ferran VII. -
El poble de Madrid s’alça contra les tropes franceses; inicia la Guerra del Francès. -
Reuneixen representants que elaboren una Constitució liberal.
-
Durant la crisi de la monarquia espanyola i la Guerra del Francès, les colònies americanes s’aixequen contra el domini espanyol, inspirades per les idees de la Il·lustració i la Revolució Francesa. Entre 1810 i 1825 aconsegueixen la seva independència, dirigides per líders com Simón Bolívar i José de San Martín.
-
Triomf militar sobre els francesos.
-
Napoleó reconeix Ferran VII com a rei i retira les tropes. -
primera Constitució espanyola, estableix sobirania nacional i drets ciutadans. -
Ferran VII torna i anul·la la Constitució, governant amb absolutisme.
-
-
Quan Ferran VII torna al tron després de la Guerra del Francès, publica un decret que anul·la la Constitució de Cadis de 1812 i restaura l’absolutisme. Amb això, elimina les reformes liberals i torna a governar amb poder total.
-
El comandant Rafael del Riego s’alça amb l’exèrcit a favor de la Constitució de Cadis de 1812. La revolta triomfa i obliga Ferran VII a restaurar el règim liberal, iniciant el Trienni Liberal (1820–1823). -
Es promouen reformes polítiques i econòmiques.
-
Exèrcit francès enviat per la Santa Aliança restaura l’absolutisme. -
Tornada a l’absolutisme i persecució de liberals fins a la mort del rei.
-
Etapa inicial del regnat d’Isabel II, durant la regència de Maria Cristina, en què es busca una sortida política després de la mort de Ferran VII. Es fan primeres reformes liberals i s’intenta estabilitzar el país.
-
Conflicte civil que esclata després de la mort de Ferran VII. Els carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre (germà del rei) i de l’absolutisme, lluiten contra els liberals, que defensen Isabel II i el sistema constitucional.
-
Consolidació del liberalisme i desamortitzacions.
-
Durant aquests anys els liberals progressistes controlen el govern. Es promouen reformes per reduir el poder de l’Església, ampliar drets i modernitzar l’economia. També es duu a terme la desamortització de Mendizábal, que posa a la venda terres eclesiàstiques per aconseguir diners i crear una burgesia propietària.
-
Aprova un sistema parlamentari i reconeix llibertats com la de premsa i reunió. Tot i això, manté el poder del rei per dissoldre les Corts. És una Constitució de compromís entre moderats i progressistes, que consolida el règim liberal. -
Després dels progressistes, tornen els liberals moderats, que limiten els drets i donen més poder al rei i als propietaris. És una etapa de major estabilitat, però amb menys llibertats polítiques.
-
Acord entre el general liberal Espartero i el general carlí Maroto que posa fi a la Primera Guerra Carlina. Els carlistes rendeixen les armes a canvi de mantenir alguns privilegis (furs) al País Basc i Navarra. -
Apareixen les primeres associacions obreres influenciades pel pensament socialista i el sindicalisme europeu. Representen l’inici del moviment obrer a Espanya.
-
Després de la marxa de Maria Cristina, el general Espartero assumeix la regència. Governa de forma autoritària i és impopular per les seves reformes econòmiques.
-
Insurrecció popular a Barcelona contra Espartero. Obrers i republicans reclamen més llibertats i millores socials. L’exèrcit reprimeix durament la revolta, deixant la ciutat molt afectada.
-
Isabel és proclamada major d’edat amb només 13 anys. El seu regnat està marcat per la lluita constant entre moderats i progressistes, la inestabilitat política i la intervenció de l’exèrcit. Malgrat tot, s’avança cap a la consolidació del liberalisme i la construcció d’un estat centralitzat.
-
Govern dels liberals moderats, que imposen un règim més conservador.
-
Revolució liberal que porta els progressistes de nou al poder.
S’intenten aplicar reformes econòmiques i socials per afavorir el desenvolupament industrial i l’educació. -
-
Etapa de certa estabilitat. L’exèrcit i la monarquia col·laboren en una política de conciliació entre moderats i progressistes. Espanya participa en expedicions militars a Àfrica, Mèxic i Indoxina per reforçar el prestigi exterior.
-
Acord entre progressistes i demòcrates per enderrocar Isabel II i instaurar un règim democràtic. Aquest pacte obre el camí a la Revolució de 1868. -
-
Etapa de grans canvis polítics i experimentació democràtica. Es prova d’implantar un sistema basat en la sobirania nacional, sufragi universal masculí i llibertats individuals.
-
-
Govern provisional presidit pel general Serrano mentre s’aprova la Constitució de 1869, una de les més liberals de la història d’Espanya. Es busca un nou rei constitucional.
-
Revolució popular i militar que acaba amb el regnat d’Isabel II, obligant-la a exiliar-se. S’inicia una nova etapa de llibertat i canvis coneguda com el Sexenni Democràtic.
-
-
El rei italià Amadeu I és escollit per les Corts, però el seu regnat fracassa per la manca de suport polític i l’oposició de carlistes, republicans i aristòcrates. Abdica el 1873.
-
Nou intent dels carlistes de recuperar el tron per a la seva dinastia. Es concentra sobretot al País Basc i Catalunya, però acaba amb una nova victòria liberal.
-
S’intenta instaurar un sistema republicà, però hi ha grans divisions internes (entre republicans federals i unitaris), revoltes socials i guerres. Dura poc més d’un any.
-
Un cop militar liderat pel general Martínez Campos restaura la monarquia amb Alfons XII, fill d’Isabel II. S’inicia un període de pau i estabilitat política basat en el sistema del torn de partits (alternança entre liberals i conservadors).
-