Cabecerahistoriografia min

LINIA DEL TEMPS DE LA HISTORIA

  • Period: 6000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTORIA

    És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC, amb l'aparició de l'escriptura.
  • APARICIO FOC
    5500 BCE

    APARICIO FOC

    El foc va apareixa fa un milió d'anys. Els humans el van descobrir gràcies a un llamp que va caure a un arbre, l'arbre es va cremar i els humans el van descobrir i després d'un temps xocant pedres i amb pals van saber dominar-lo.
  • AGRICULTURA
    4900 BCE

    AGRICULTURA

  • DESCOBRIMENT DEL METALL
    4100 BCE

    DESCOBRIMENT DEL METALL

  • ORIGEN DE L'ESCRPTURA
    3500 BCE

    ORIGEN DE L'ESCRPTURA

  • Period: 3500 BCE to 476

    L'EDAT ANIGA

  • LES PRIMERES CIUTATS ESTAT
    3467 BCE

    LES PRIMERES CIUTATS ESTAT

    Mesopotàmia/Creixement Fèrtil (Terra entre dos rius) és el concepte amb el qual els grecs van anomenar per primer cop a una de les primeres civilitzacions i ciutat estat de la història de la humanitat que geogràficament se situa entre els rius Eufrates i Tigris.
    Geogràficament i històricament, aquesta zona es va dividir en dues zones:
    L’Alta Mesopotàmia o Assiria on es va establir el poble assiri.
    La Baixa Mesopotàmia o Caldea on es va establir el poble sumeri i acadi.
  • LES FASES DEL RIU
    3400 BCE

    LES FASES DEL RIU

    -Fase 1: Comença al juny i acaba al setembre. El riu Nil arriba a la seva màxima crescuda i no es pot cultivar res.
    -Fase 2: Comença a partir d’octubre fins al gener. El riu torna al seu cabal normal. Els camps estan coberts de llim per conrear.
    -Fase 3: comença a partir de febrer fins al maig quan els agricultors poden recollir la collita
  • NARMER I ELS FARAONS
    3200 BCE

    NARMER I ELS FARAONS

    Durant l’edat dels metalls, es van formar dos grans regnes al voltant del Nil. Segons la llegenda, el rei Menes o Narmer els va unificar, convertint-se en el primer faraó d’Egipte. Al voltant del 3000 aC, Narmer va unificar l’Alt i el Baix Egipte. L’estat egipci era dirigit pel faraó, que tenia poder absolut, comandava l'exèrcit, era amo de les terres i era considerat un Déu. Les dones normalment no eren faraons.
  • ELS DÉUS I LES DEESSES EGÍPCIES
    3087 BCE

    ELS DÉUS I LES DEESSES EGÍPCIES

    La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven a més d’una divinitat. Cada ciutat o província tenia els seus, però en l'àmbit de tot Egipte en tenien uns en comú
  • L’ARQUITECTURA I LA VOLTA
    2978 BCE

    L’ARQUITECTURA I LA VOLTA

    La manca de pedreres o de jaciments de marbres, va fer que la societat mesopotàmica per tal d’unir dues columnes desenvolupessin l’arc i la volta. Mostra d’aquest fet el trobeu en la porta d’Itxar.
  • LES DIVINITATS DE L'OLIMP
    2899 BCE

    LES DIVINITATS DE L'OLIMP

    A la antiga grecia creian que a l'olimp (la montanya mes gran de grecia) hi havien deus.
  • ELS ORÍGENS DE ROMA
    753 BCE

    ELS ORÍGENS DE ROMA

    Roma va ser fundada, segons la llegenda, el 753 aC per Ròmul, qui va matar el seu germà Rem. L’origen real es troba en la unió de petits pobles llatins i sabins a la zona del riu Tíber, creant una ciutat que esdevindria el centre d’un gran imperi.
  • LES POLIS GREGUES
    700 BCE

    LES POLIS GREGUES

    Les polis gregues eren ciutats-estat independents amb el seu propi govern, sovint centrades en una acròpoli i una àgora. Les més conegudes són Atenes i Esparta.
  • L’ÈPOCA DE LA MONARQUIA
    650 BCE

    L’ÈPOCA DE LA MONARQUIA

    L’època de la monarquia de Roma va anar del 753 aC al 509 aC. Durant aquest període, Roma va ser governada per set reis, començant per Ròmul. Els primers reis van ser llatins i sabins, i els últims, etruscs. Van establir institucions com el Senat i van impulsar obres públiques. L’etapa va acabar quan l’últim rei, Tarquini el Superb, va ser expulsat, donant pas a la República.
  • LA DEMOCRACIA
    506 BCE

    LA DEMOCRACIA

    La democracia es va crear cuan el ciutadants van fer una revelio perque volian un sistema de govern, i al final van crear la democracia un sistema de votacio per votar als que governaven, sol podien votar els homes de aquella ciutat, estrangers, dones i esclaus no tenien drets.
  • LA GUERRA DEL PELOPONÈS I L’HEGEMONIA D’ESPARTA
    430 BCE

    LA GUERRA DEL PELOPONÈS I L’HEGEMONIA D’ESPARTA

    Per culpa de el abus del poser de Atenes de La Lliga de Delos, la guerra del Pelopones va començar l'any 431 i va acavar a l'any 404 aC. La guerra la va guanyar Esparta.
  • ALEXANDRE EL GRAN
    400 BCE

    ALEXANDRE EL GRAN

    Alexandre el Gran va ser un conqueridor macedoni del segle IV aC que va crear un dels imperis més grans de l'antiguitat, estenent-se des de Grècia fins l'Índia.
  • LA CONQUESTA ROMANA DEL MARE NOSTRUM
    300 BCE

    LA CONQUESTA ROMANA DEL MARE NOSTRUM

    Roma va conquerir tots els territoris al voltant del mar Mediterrani entre els segles III aC i I dC.
    Va derrotar pobles com els cartaginesos, grecs i egipcis, convertint el Mediterrani en el seu mar —el Mare Nostrum.
    Això va permetre l’expansió de la cultura, la llengua i el comerç romans per tota la regió.
  • L’IMPERI ROMÀ (27 aC - 395 dC)
    27 BCE

    L’IMPERI ROMÀ (27 aC - 395 dC)

    Va començar amb August el 27 aC, quan Roma es va convertir en un imperi.
    Va viure un gran període de pau i expansió (Pax Romana), amb avenços culturals i tecnològics.
    El 395 dC es va dividir en Imperi Romà d’Occident i d’Orient.
  • LA FI DE L’IMPERI D’OCCIDENT
    476

    LA FI DE L’IMPERI D’OCCIDENT

    L’Imperi d’Occident va caure l’any 476 dC, quan el cabdill germànic Odoacre va deposar l’últim emperador, Ròmul Augústul.
    Les causes principals van ser les invasions bàrbares, la crisi econòmica, i la debilitat interna.
    Això marca el final de l'antiguitat i l’inici de l’edat mitjana a Europa.
  • CAIGUDA DEL IMPERI ROMA
    476

    CAIGUDA DEL IMPERI ROMA

  • Period: 476 to 1492

    L'EDAT MITGANA

  • DESCOBRIMENT DE AMERICA
    1492

    DESCOBRIMENT DE AMERICA

  • Period: 1492 to

    L'EDAT MODERNA

  • REVOLUCIO FRANCESA

    REVOLUCIO FRANCESA

  • Period: to

    L'EDAT CONTEMPORANIA