-
És una estapa que s'inicia aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC; amb l'aparició de l'escriptura
-
La societat caçadora - recol·lectora va començar a utilitzar sílex; una roca dura que, col·lpejant-la, es parteix en làmines i hi queda una artesa molt esmolada. Amb això fabricaven bifaços, és a dir, eines tallades per totes dues cares. -
Els primers homínids van descobrir el foc fa
1.500.000 anys, probablement, de manera
casual. Davant de la utilitat que hi va
trobar, va intentar mantenir-lo. També van aprendre a
encendre el foc colpejant dues pedres. -
Al Paleolític apareixen les primeres pintures rupestres fetes amb sang i pigments naturals, les utilitzaven per pintar coses del seu dia a dia. -
L’agricultura va aparèixer a partir del moment que els humans van adonar-se que les llavors colgades sota terra germinen i donen lloc a una nova planta. La ramaderia va aparèixer a l’adonar-se'n que els podien domesticar. Els primers domesticats foren les cabres, les ovelles i els porcs. -
L'aparició dels metalls també és l'inici de l'edat dels metalls i va comptar amb 3 etapes: el coure, el bronze i el ferro -
Comença al 3500 aC i acaba al 476 dC
-
Els grecs estaven organitzats en petites ciutats-estat independents anomenades polis. A partir del segle VIII aC, es van agrupar en polis, cadascuna amb el seu codi de lleis, moneda, exèrcit i govern. Les polis més destacades eren Atenes, Esparta, Tebes, Corint i Rodes, governades principalment per aristòcrates, sent Esparta un exempler d'oli-garquia. Cada ciutat tenia dues parts: la part baixa amb habitatges i botigues, i la part alta (acròpoli) amb edificis religiosos que oferia refugi. -
Van ser les primeres ciutats que tenien les funcions organitzatives, polítiques i econòmiques d’un estat. -
La escritura cuneiforme es la primera evidencia de escritura i es creava picant una cunya a una pedra. -
La mesopotàmia i l'antic Egipte creien en més d'un deu, per tant, s'he lis deia politeistes -
El riu Nil té tres fases de crescuda durant l’any.
La primera fase comença al juny i acaba al setembre. En aquesta etapa el riu Nil experimenta la seva major crescuda i no es pot cultivar res.
La segona fase comença a partir d’octubre fins al gener. Durant aquesta etapa el riu torna al seu cabal normal i els camps estan coberts de llim per conrear.
La tercera fase comença a partir de febrer fins al maig quan els agricultors poden recollir la collita. -
L’estat egipci era encapçalat pel rei que era anomenat faraó (casa gran) i tenies les següents atribucions:
—Poder absolut (té tots els poders).
—Tenia el poder militar. Els soldats havien de protegir el territori d’amenaces externes i havien de preservar el poder del faraó de possibles revoltes.
—Amo de totes les terres de l’imperi.
—Era considerat un Déu i intercedia entre les persones i les divinitats per mantenir l’harmonia, la prosperitat i la justícia. -
L’Antiga Grècia va haver de defensar-se de l’Imperi Persa, que havia ocupat l’Àsia Menor. Les guerres mèdiques, que consistien en dues fases, incloïen la primera guerra, on els grecs van guanyar a Marató entre 499 i 490 aC, i la segona guerra, on els perses van saquejar Atenes, però van ser derrotats a Salamina entre 480 i 449 aC. -
L'Olimp és la muntanya més alta de Grècia continental i, segons la mitologia grega, allà vivien els dotze déus més importants. Els grecs eren politeistes i cada polis tenia la seva divinitat, com Atenea tenia a Atenes. Els herois, com Aquil·les i Hèrcules, eren descendents de déus i eren mortals. També creien en criatures fantàstiques com ciclops i centaures. Els rituals es feien a casa, a l'exterior dels temples i als santuaris, amb esdeveniments com els Jocs Olímpics en honor a Zeus. -
Aquesta guerra es va iniciar per l’abús de poder d’Atenes dins la Lliga de Delos. Les guerres del Peloponès van començar el 431 aC i van acabar el 404 aC amb la victòria d'Esparta. La guerra va portar a l'hegemonia d'Esparta i a l'imposició d'una oligarquia sobre la democràcia d'Atenes. Moltes polis no es van recuperar després de la guerra i van caure sota el control del Regne de Macedònia. -
Els grecs van arribar a la península Ibèrica al segle VII aC pel golf de Roses, on van fundar les colònies de Rhode i Empòrion. En aquesta època, ja vivien altres pobles, i només van comerciar amb els Ibers i els Tartessis. La seva arribada va portar avanços com la difusió de nous conreus, el coneixement de noves tècniques, l'ús de la moneda i l'escriptura. -
Origen Llegendari:
Roma va ser fundada l’any 753 aC per Ròmul i Rem, dos germans bessons fills del déu Ares i de la princesa Rea. Van ser abandonats i criats per una lloba. Després, Ròmul va matar Rem i va fundar la ciutat de Roma, convertint-se en el seu primer rei. Origen històric:
L’origen real de Roma es troba en la unió de diversos pobles del Laci que vivien en petits assentaments al voltant dels turons prop del riu Tíber. Amb el temps, aquests grups es van unir i van fundar Roma -
La Roma Republicana (509 aC – 27 aC) va ser el període en què Roma va ser governada sense reis, per cònsols i un Senat. Es van produir lluites socials entre patricis i plebeus, que van aconseguir drets polítics. Roma es va expandir per Itàlia i el Mediterrani, especialment després de les Guerres Púniques. Les tensions internes i les guerres civils van portar a la fi de la República i l'inici de l’Imperi amb August. -
La conquesta del Mare Nostrum (el mar Mediterrani) per part de Roma es va fer progressivament entre els segles III i I aC, mitjançant guerres com les Guerres Púniques contra Cartago, la dominació de Grècia, Egipte i altres territoris. Així, Roma va controlar totes les costes del Mediterrani, convertint-lo en un “llac romà” clau per al comerç, la cultura i el poder de l’Imperi. -
L’Imperi Romà (27 aC – 476 dC a Occident) va començar amb August, el primer emperador, després de la caiguda de la República. Va viure una etapa de màxima esplendor territorial, política i cultural durant la Pax Romana. Amb el temps, l’Imperi es va dividir en Occident i Orient. L’Imperi Romà d’Occident va caure el 476 dC per les invasions bàrbares, mentre que l’Orient (Imperi Bizantí) va durar fins al 1453. -
La crisi de l’Imperi Romà va tenir lloc al segle III dC i es va caracteritzar per greus problemes polítics, militars, econòmics i socials. Hi va haver moltes guerres civils, emperadors efímers, pressió de pobles germànics a les fronteres i una forta crisi econòmica amb inflació i disminució del comerç. Tot això va debilitar l’Imperi, que es va dividir i es va reorganitzar sota emperadors com Dioclecià i Constantí, però la crisi va marcar l’inici de la seva decadència. -
-
-