-
-
-
Guillem de Trull va ser contractat com a aprenent per Lleguet Seva per aprendre els oficis de pelleter, sastre i mercader. Ramon Berenguer IV dona a Guillem Ramon de Montcada un territori anomenat les Clotes, nom que fa referència als safareigs d'adobar les pells i que ja se situava a l'actual barri de les adoberies. -
L’any 1232 apareixen noves mencions als gremis, associacions d’artesans que regulaven els oficis com el dels pellaires.
Aquestes referències mostren que ja existia una organització col·lectiva dels professionals del ram de la pell, amb normes pròpies i reconeixement social. -
Aquest any es documenta per primera vegada la formació oficial dels gremis i confraries del sector de la pell.
Aquests col·lectius organitzaven i regulaven els oficis, defensaven els interessos dels treballadors i promovien l’ajuda mútua entre mestres i aprenents. -
-
L’adoberia comunal es lloga a mestres que no disposen d’una adoberia pròpia. Això permet que diferents artesans puguin treballar sense necessitat d’instal·lacions pròpies, facilitant l’intercanvi de tècniques i experiències. -
-
Es creen les primeres estructures per a l’organització del rec dels pellaires, la qual cosa assegura un aprovisionament constant i de qualitat de les pells necessàries per a la producció. -
Concentració d’edificis relacionats amb l’adob a la zona coneguda com les “Teneries”. Es defineix la divisió entre:
Blanquers: Especialistes en blanquejar i preparar la pell per fer-la més suau. Aluders: Artesans que fan l’adob utilitzant agents químics naturals per donar flexibilitat i resistència a la pell. -
L’adoberia comunal s’amplia amb l’agregació de dues cases més, indicant un augment de la producció i la demanda d’articles de cuir
-
-
S’inicien els primers testimonis escrits sobre la industrialització del ram de la pell.
Aquest any marca el pas d’un treball artesanal a un sistema més mecanitzat i productiu. -
Les Guerres Carlines van ser conflictes al segle XIX a Espanya per decidir qui havia de ser rei. Els carlins volien un rei tradicional, en Carlos, i eren conservadors; els liberals volien Isabel II i canvis. Van passar sobretot al nord d’Espanya, com Catalunya -
-
Es produeixen transformacions dins els gremis, amb pèrdua de poder tradicional i adaptació a les noves condicions industrials.
Els oficis comencen a funcionar amb menys control corporatiu i més segons la lògica del mercat. -
Els oficis del ram de la pell són oficialment regulats per la legislació, possiblement en forma de normatives industrials o comercials.
Això estableix regles comunes i dona reconeixement legal a les activitats productives -
L'arribada del ferrocarril i l'energia elèctrica marquen l'inici de la
renovació industrial i el desús de
la zona tradicional de ribera.El sector de la pell queda plenament industrialitzat, amb estructures definides, maquinària i organització del treball.
És un punt clau en el desenvolupament modern del gremi dels adobers i blanquers -
Primera Guerra Mundial i impuls de la indástria.
El tancament de les indüstries adoberes a Europa
durant el conflicte bèHic afavor el creixement
econòmic de la producció vigatana. La instalació
de la fàbrica 1 Can Colomer Munmany a l'altre
costat del riu, va representar un salt qualitatiu
en la història de les pelleries vigatanes. -
La Guerra Civil Espanyola portà la col·lectivització
de les adoberies vigatanes sota una única empresa
amb el nom d'"indústries de Curtits de Vic" amb
encàrrecs per confeccionar 50.000 jaquetes de
pell per a l'exèrcit. -
Enderroc del pont romanic (pont de Queralt)
a l'entrada del carrer de les Adoberies per
retardar l'entrada a la ciutat de les tropes
nacionals. Un cop finalitzada la guerra,
els patrons exiliats retornen progressivament.
al país i les fàbriques reprenen l'activitat. -
El negoci adober prospera i ja hi ha més de 30
fàbriques dedicades a aquesta indústria, que
ultrapassa els límits del barri adober tradicional.
Neix la "Asociación Química Espafiola de la
Indústria del Cuero" i a poc a poc es modernitza
el procés productiu. -
-
Inauguració de la nova fàbrica Genís Antel
de 5.000 metres quadrats situats als
terrenys del Molí d'en Saborit. Colomer
Castells S.A. i altres pelleries més petites
també abandonen les instal·lacions del carrer
de les Adoberies i es traslladen a altres punts
de la ciutat.
- Adoberies tradicionals
- Adoberies C. Sant Francesc i C. Soledat
- Colomer Munmany
- Genís Antel
- Curtits Codina
- Anònima Llanera
- Can Gatius
- Curtits Sallès
- Can Baumann -
El sector comença a entrar
en decadència a causa de la
globalització de l'economia i les
noves necessitats mediambientals.
Baumann, Curtits i Acabats i
Jordi Colomer Francolí pleguen. -
El nombre de treballadors en el sector
de la pell ha augmentat fins a 1500 a Vic i representa un 3596 de l'ocupació industrial.
D'entre les 28 empreses agremiades en aquell
moment, Colomer Munmany, Genís Antel i Curtits Codina són les principals del sector. -
La Inauguració del Museu
de l'Art de la Pell és un
exponent de l'esplendor
i la projecció internacional
que va tenir la indústria
de la pell vigatana. -
-
-
El Adoberies barri de les de Vic és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Zona d'Interès Etnològic per la Generalitat.
de Catalunya. Davant les adoberies velles s'obre
ACVic, Centre d'Arts Contemporónies, una
institució cultural dedicada a la producció
i difusió de la creació artística contemporània. -
La QUAM organitzada pel Centre d'Art Contemporani de Vic, impulsa un taller
per tractar i qüestionar coHectivament
la situació de les Adoberies de Vic amb
la intenció de transformar aquest antic espai industrial en un nou espai d'üs
cultural i social.