-
El rei Jordi III tractà d'establir lleis per a regular els impostos colonials (Llei del timbre) i fer pagar impostos a les colònies, però aquestes reaccionaren fent boicot als productes britànics
-
Una revolució que començà amb tensions entre el Regne Unit i les colònies americanes i acabà amb la independització dels Estats Units
-
El parlament establí les "Tea Acts", on monopolitzaven la venta del te de les colónies a la Gran Compañia de les Índies Orientals, i els colons americans respongueren amb el "Motí del Te" en el que atacaren vaixells britànics carregats de te al port de Boston fins a enfonsar-los -
Totes les colònies excepte Geòrgia es reuniren per a elaborar una llista de greuges -
Començen els enfrontaments armats contra els britànics -
Quan Estas Units declarà la seva independència, entrà en guerra amb el Regne Unit, que no l'acceptava. Després de rebre el suport d'Espanya i França i guanyar les decisives batalles de Saratoga (1777) i Yorktown (1781), Estats Units finalment aconseguí la seva independència i el Regne Unit signà el Tractat de Versalles, en el qual reconeixia la seva independència
-
Thomas Jefferson redactà la Declaració de Drets de Virgínia, on enunciava principis com la sobirania nacional, el sufragi censatari o la divisió de poders.
El 4 de juliol, els representants de les Tretze Colònies signaren la Declaració d'Independència dels Estats Units -
S'aprova la primera constitució de la història, la Constitució dels Estats Units, on es reconeixiala sobirania nacional, la separació de poders i el sufragi. El poder legislatiu residia en la Cambra de Representants i en el Senat, elegides pel sufragi universal masculí (només podien exercir aquest dret els homes blancs), el poder executiu en un president triat per votació indirecta, i el judicial en jutges independents -
George Washington es convertí en el primer president estatunidenc -
El tercer estat demana el vot per persona, al rebutjar-ho els estats privilegiats, el tercer estat es proclama assemblea nacional i s'atorga tot el poder legislatiu. Els tres estats es reuneixen al Jeu de Paume i prometen donar a França una constitució -
Els revolucionaris assalten la presó de la Bastilla el 14 de juliol, i comença una época coneguda com la "Gran Por" (una revolució protagonitzada pel camperolat). S'aprova la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà i més tard la primera constitució francesa.
-
Provocada pel descontentament social, la crisis econòmica i l'auge de les idees il·lustrades, aquesta revolució caracteritzada per la violéncia amb que el poble reaccionà cambià per sempre la història de França i inspirà molts altres paÏsos.
-
Fou un període turbulent, molts nobles emigren, ja que es resistien a perdre els seus privilegis, i conspiraven contra la R.evolució desde l'exterior. Les monarquies europees començen a coaccionar contra França, a l'abril del 1792 l'Assamblea declara la guerra a Àustria. Alguns grups revolucionaris com els jacobins o els "sans-culottes" consideraven que les reformes eren insuficients.
-
S'abolí la monarquia i es proclama la república en 1792, es condemnà Lluís XVI per traÏció i fou guillotinat. Aixó provocà que les monarquies europees començaren a coaccionar contra França i li declaren la guerra. Hi hagué un alçament reialista i ultracatòlic a la regió de La Vendee, durament reprimit. La revolució comença a radicalitzar-se
-
Una nova assamblea elegida via el sufragi universal masculí. Els grups amb més poder eren girondins (republicans moderats) i els jacobins (més radicals)
-
Després del colp d'estat dels "sans-culottes", Robespierre arriba al poder, aboleix la constitució i implanta una dictadura. Comença l'època del "Terror" (Robespierre abusà de la guillotina). S'establiren preus màxims per a aliments de primera necessitat, s'inventà un nou calendari i es limitaren els sous. Finalment, Robesperre va perdent suports i és executat.
-
Sàprova la constitució de l'any 3, esclata la Conspiració dels Iguals ( Babeufie tracta d'imposar una societat igualitària però és executat). Els reialistes intenten realitzar un colp d'estat i reinstaurar al Borbó, però són frenats per Napoleó que amb el suport de la burguesia dóna un colp d'estat i estableix el Consolat
-
El Consolat era un règim personalista que fou implantat per Napoleó el 1799, i consistia un cònsol (Napoleó) que acaparava tot el poder. Napoleó elaborà un codi civil, creà el banc de França i firmà un contracte amb la Santa Seu.
-
El 1804,Napoleó aplicà una política expansionista, conquistant i derrotant enemics poderosos.Establí un bloqueig continental al Regne Unit i quan Portugal s'hi oposà,Napoleó l'invadí,i ocupà Espanya al seu pas.Quan Rússia s'hi negà,Napoleó l'intenta invaÏr però és derrotat i finalment vençut el 1813 a la batalla de Leizpig.El 1814 abdicà i s'exilià a l'illa d'Elba,tornà al poder durant cent dies però fou derrotat a Waterloo i deportat a l'illa de Santa Helena.Lluís XVIII ocupà el tron de França.
-
El Congrés de Viena, format per les principals potències europees, es creà per a mantenir la pau, la monarquia absolutista i evitar revolucions. També remodelaren el mapa d'europa, causant les revolucions de 1820 i 1830. Es formà la Santa Aliança (antiliberal, defenia l'absolutisme) composta per Àustria, Prússia i Rússia, i la Quàdruple Aliança (quíntuple al unir-se França) composta per Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit, compromesa a mantindre la monarquia i defensar el Congrés de Viena
-
-
-
La revolució, de caràcter liberal i nacionalista, comença a Françca el febrer de 1848 amb l'enderrocament de Lluís Felip d'Orleans i la proclamació de la segona república. S'elabora una constitució neutra i el poble tria Napoleó Bonaparte com a president de la república, encara que més tard Napoleó donà un colp d'estat i proclamà el 1852 el Segon Imperi -
França s'alia amb el Piemont contra els austríacs, acanvi de que aquest li cedira els territoris de Savoia i Niça. Després de ser derrotats, els ausrtíacs lliuraren la Llombardia al Piemont -
Impulsada pel nacionalisme, tenia com a pricipals protagonistes a Víctor Manel II, rei del Piemont, Cavour, el seu primer ministre, i Garibladi, un revolucionari.
-
Garibaldi s'apodera de Nàpols i Sicília i annexiona el sud d'Itàlia al Piemont. El 1861 es reuneix a Torí el primer parlament italià i Víctor Manel II és proclamat rei d'Itàlia
-
Un problema successori entre dos ducats a Dinamarca permet a Prússia annexionar-se aquest territori, incomplint els acords previs
-
Es desenvolupa en pocs anys, amb tres fases molt clares. Els principals protagonistes van ser Guillem I, rei de Prússia, i Otto von Bismarck, el seu primer ministre
-
El Piemont s'alia amb Prússia en la guerra contra Àustria i s'annexiona Venècia a canvi del seu suport -
Prússia s'enfronta a Àustria, i ja que aquesta es trobaba debilitada perqué també havia de combatre la rebel·lió dels estats italians, la derrotaren en la batalla de Sadová el 1866, fent possible la seua annexi´o i la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord
-
El Piemont aprofita la retirada francesa per a invaÏr Roma, i la converteix en la capital d'Itàlia, encara que el papa no rva reconèixer l'ocupació -
França s'oposava a l'annexió dels estats alemanys del sud a Alemanya, així que Bismarck li declarà la guerra a França. L'exércit de Napoleó és derrotat el 1881 a la batalla de Sedan, i França cedeix els territoris d'Alsàcia i Lorena, i els estats del sud finalment s'uniren a alemanya