LÍNIA DEL TEMPS

  • 2920–2060 aC — IMPERI ANTIC D’EGIPTE
    2920 BCE

    2920–2060 aC — IMPERI ANTIC D’EGIPTE

    En aquest període Egipte es consolida com un estat poderós amb la capital a Memfis. Es defineixen les bases de l’art i la religió egípcia: el faraó és considerat un déu i tota l’arquitectura i l’escultura estan dedicades a garantir la vida eterna del seu “ka”. S’aixequen les primeres mastabes i neixen les piràmides esglaonades, que culminaran després amb les grans piràmides de Gizeh, símbol de la jerarquia i de l’ordre religiós del país.
  • 2550–2500 aC — PIRÀMIDES DE GIZEH (EGIPTE)
    2550 BCE

    2550–2500 aC — PIRÀMIDES DE GIZEH (EGIPTE)

    Durant aquest moment l’arquitectura funerària assoleix el seu màxim esplendor amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí. Aquestes estructures, construïdes amb blocs monumentals, formen part d’un complex funerari més ampli amb temples i calçades processionals. Les piràmides expressen el poder absolut del faraó i la seva relació amb els déus.
  • 2060–1700 aC — IMPERI MITJÀ D’EGIPTE
    2060 BCE

    2060–1700 aC — IMPERI MITJÀ D’EGIPTE

    Egipte recupera estabilitat política i s’amplien les terres de conreu. La capital es trasllada a Tebes i els faraons impulsen grans obres públiques. Els temples funeraris es desenvolupen més i es comencen a abandonar les piràmides en favor d’altres formes de tomba. L’escultura i la pintura mantenen el cànon tradicional però adquireixen més naturalisme.
  • 1580–651 aC — IMPERI NOU D’EGIPTE
    1580 BCE

    1580–651 aC — IMPERI NOU D’EGIPTE

    Aquesta etapa és la més esplendorosa. Amenofis IV (Akhenaton) introdueix una reforma religiosa radical basada en el culte únic al déu Aton, que afecta també l’art i la representació del cos humà. Els faraons construeixen temples immensos com Luxor i Karnak, i comencen a ser enterrats en hipogeus amagats a la Vall dels Reis. L’escultura d’aquest període, com el bust de Nefertiti, mostra un equilibri entre idealisme i realisme.
  • 776 aC — PRIMERS JOCS OLÍMPICS (GRÈCIA ARCAICA)
    776 BCE

    776 aC — PRIMERS JOCS OLÍMPICS (GRÈCIA ARCAICA)

    Amb la celebració dels primers Jocs Olímpics a Olímpia s’inicia convencionalment l’època arcaica grega. Durant aquesta etapa apareixen les polis, ciutats-estat independents com Atenes o Esparta, i comencen les grans colonitzacions gregues pel Mediterrani. L’art arcaic mostra figures humanes rígides i esquemàtiques, com els kóuroi i les kórai, influenciades per l’escultura egípcia.
  • 753 aC — FUNDACIÓ DE ROMA
    753 BCE

    753 aC — FUNDACIÓ DE ROMA

    Algunes tribus d’origen llatí s’estableixen a la riba del riu Tíber, fundant la ciutat de Roma. Durant aquesta etapa inicial, Roma està governada per una monarquia de set reis, alguns d’ells etruscs, i es desenvolupen les primeres institucions com el Senat.
  • 525 aC — EGIPTE ÉS CONQUERIT PER PERSA CAMBISES
    525 BCE

    525 aC — EGIPTE ÉS CONQUERIT PER PERSA CAMBISES

    Egipte perd la seva independència i queda integrat dins de l’Imperi Persa. Tot i això, les formes tradicionals de l’art i la religió continuen vigents.
  • 509 aC — INICI DE LA REPÚBLICA ROMANA
    509 BCE

    509 aC — INICI DE LA REPÚBLICA ROMANA

    Els romans expulsen els reis etruscs i instauren un sistema republicà basat en el poder del Senat i els magistrats. És un període d’expansió territorial i de constants guerres. Les conquestes aporten a Roma riqueses immenses, però també creen grans desigualtats socials que provoquen tensions internes i rebel·lions com la d’Espàrtac.
  • 499–479 aC — GUERRES MÈDIQUES (GRÈCIA)
    499 BCE

    499–479 aC — GUERRES MÈDIQUES (GRÈCIA)

    Les polis gregues, liderades per Atenes i Esparta, s’uneixen per enfrontar-se als perses. Les victòries gregues a Marató i Salamina donen pas a una etapa d’esplendor a Atenes i l’hegemonia cultural d’aquesta ciutat en el món grec.
  • 499–323 aC — GRÈCIA CLÀSSICA
    499 BCE

    499–323 aC — GRÈCIA CLÀSSICA

    Atenes viu un període de màxima esplendor política i artística durant el govern de Perícles. Es construeixen els principals monuments de l’Acròpolis, com el Partenó, l’Erectèon o el temple d’Atenea Nike. L’escultura clàssica busca la perfecció i l’harmonia del cos humà, com es veu en obres de Fídies, Miró o Policlet. A la vegada, la filosofia es desenvolupa amb figures com Sòcrates, Plató o Aristòtil.
  • 431–404 aC — GUERRA DEL PELOPONÈS (GRÈCIA)
    431 BCE

    431–404 aC — GUERRA DEL PELOPONÈS (GRÈCIA)

    Atenes i Esparta s’enfronten en un llarg conflicte que debilita profundament Grècia. Esparta guanya, però cap polis aconsegueix recuperar l’esplendor anterior.
  • 336–323 aC — ALEXANDRE EL GRAN (GRÈCIA – EXPANSIÓ)
    336 BCE

    336–323 aC — ALEXANDRE EL GRAN (GRÈCIA – EXPANSIÓ)

    Alexandre de Macedònia unifica les polis gregues i construeix un immens imperi que s’estén fins l’Índus. Amb ell, la cultura grega es difon per Orient i s’inicia l’etapa hel·lenística.
  • 332 aC — ALEIXANDRE CONQUEREIX EGIPTE
    332 BCE

    332 aC — ALEIXANDRE CONQUEREIX EGIPTE

    Egipte passa a formar part del seu imperi i es funda Alexandria, que esdevindrà un gran centre cultural. A la seva mort, l’imperi es divideix i Egipte quedarà governat pels Ptolomeus.
  • 323–146 aC — ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (GRÈCIA)
    323 BCE

    323–146 aC — ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (GRÈCIA)

    L’art grec abandona l’idealisme clàssic per adoptar un estil molt més expressiu i dinàmic. Ciutats com Alexandria, Pèrgam i Rodes es converteixen en capitals culturals. Obres com la Victòria de Samotràcia o el Laocoont representen aquest nou estil teatral i emocional.
  • 146 aC — ROMA CONQUEREIX GRÈCIA
    146 BCE

    146 aC — ROMA CONQUEREIX GRÈCIA

    Grècia perd la independència i es converteix en part del món romà. L’art i la cultura grega influiran profundament Roma, que adopta molts elements del seu classicisme.
  • 31 aC — MORT DE CLEOPATRA (FI DE L’EGIPTE FARAÒNIC)
    31 BCE

    31 aC — MORT DE CLEOPATRA (FI DE L’EGIPTE FARAÒNIC)

    Cleopatra, última reina de la dinastia ptolemaica, mor i Egipte es converteix definitivament en una província romana. L’era de les grans civilitzacions antigues queda sota el domini de Roma.
  • 27 aC — AUGUST I L’INICI DE L’IMPERI ROMÀ
    27 BCE

    27 aC — AUGUST I L’INICI DE L’IMPERI ROMÀ

    Octavi August esdevé el primer emperador romà. S’inicia una etapa de prosperitat coneguda com la Pax Romana, amb grans obres arquitectòniques i un art utilitzat com a propaganda política per exaltar la figura de l’emperador.
  • 476 dC — CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
    476

    476 dC — CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT

    Les invasions bàrbares provoquen la desaparició del poder romà a Occident. Aquest fet marca el final de l’Edat Antiga.