-
En aquest període Egipte es consolida com un estat poderós amb la capital a Memfis. Es defineixen les bases de l’art i la religió egípcia: el faraó és considerat un déu i tota l’arquitectura i l’escultura estan dedicades a garantir la vida eterna del seu “ka”. S’aixequen les primeres mastabes i neixen les piràmides esglaonades, que culminaran després amb les grans piràmides de Gizeh, símbol de la jerarquia i de l’ordre religiós del país. -
Durant aquest moment l’arquitectura funerària assoleix el seu màxim esplendor amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí. Aquestes estructures, construïdes amb blocs monumentals, formen part d’un complex funerari més ampli amb temples i calçades processionals. Les piràmides expressen el poder absolut del faraó i la seva relació amb els déus. -
Egipte recupera estabilitat política i s’amplien les terres de conreu. La capital es trasllada a Tebes i els faraons impulsen grans obres públiques. Els temples funeraris es desenvolupen més i es comencen a abandonar les piràmides en favor d’altres formes de tomba. L’escultura i la pintura mantenen el cànon tradicional però adquireixen més naturalisme. -
Aquesta etapa és la més esplendorosa. Amenofis IV (Akhenaton) introdueix una reforma religiosa radical basada en el culte únic al déu Aton, que afecta també l’art i la representació del cos humà. Els faraons construeixen temples immensos com Luxor i Karnak, i comencen a ser enterrats en hipogeus amagats a la Vall dels Reis. L’escultura d’aquest període, com el bust de Nefertiti, mostra un equilibri entre idealisme i realisme. -
Amb la celebració dels primers Jocs Olímpics a Olímpia s’inicia convencionalment l’època arcaica grega. Durant aquesta etapa apareixen les polis, ciutats-estat independents com Atenes o Esparta, i comencen les grans colonitzacions gregues pel Mediterrani. L’art arcaic mostra figures humanes rígides i esquemàtiques, com els kóuroi i les kórai, influenciades per l’escultura egípcia. -
Algunes tribus d’origen llatí s’estableixen a la riba del riu Tíber, fundant la ciutat de Roma. Durant aquesta etapa inicial, Roma està governada per una monarquia de set reis, alguns d’ells etruscs, i es desenvolupen les primeres institucions com el Senat. -
Egipte perd la seva independència i queda integrat dins de l’Imperi Persa. Tot i això, les formes tradicionals de l’art i la religió continuen vigents. -
Els romans expulsen els reis etruscs i instauren un sistema republicà basat en el poder del Senat i els magistrats. És un període d’expansió territorial i de constants guerres. Les conquestes aporten a Roma riqueses immenses, però també creen grans desigualtats socials que provoquen tensions internes i rebel·lions com la d’Espàrtac. -
Les polis gregues, liderades per Atenes i Esparta, s’uneixen per enfrontar-se als perses. Les victòries gregues a Marató i Salamina donen pas a una etapa d’esplendor a Atenes i l’hegemonia cultural d’aquesta ciutat en el món grec. -
Atenes viu un període de màxima esplendor política i artística durant el govern de Perícles. Es construeixen els principals monuments de l’Acròpolis, com el Partenó, l’Erectèon o el temple d’Atenea Nike. L’escultura clàssica busca la perfecció i l’harmonia del cos humà, com es veu en obres de Fídies, Miró o Policlet. A la vegada, la filosofia es desenvolupa amb figures com Sòcrates, Plató o Aristòtil. -
Atenes i Esparta s’enfronten en un llarg conflicte que debilita profundament Grècia. Esparta guanya, però cap polis aconsegueix recuperar l’esplendor anterior. -
Alexandre de Macedònia unifica les polis gregues i construeix un immens imperi que s’estén fins l’Índus. Amb ell, la cultura grega es difon per Orient i s’inicia l’etapa hel·lenística. -
Egipte passa a formar part del seu imperi i es funda Alexandria, que esdevindrà un gran centre cultural. A la seva mort, l’imperi es divideix i Egipte quedarà governat pels Ptolomeus. -
L’art grec abandona l’idealisme clàssic per adoptar un estil molt més expressiu i dinàmic. Ciutats com Alexandria, Pèrgam i Rodes es converteixen en capitals culturals. Obres com la Victòria de Samotràcia o el Laocoont representen aquest nou estil teatral i emocional. -
Grècia perd la independència i es converteix en part del món romà. L’art i la cultura grega influiran profundament Roma, que adopta molts elements del seu classicisme. -
Cleopatra, última reina de la dinastia ptolemaica, mor i Egipte es converteix definitivament en una província romana. L’era de les grans civilitzacions antigues queda sota el domini de Roma. -
Octavi August esdevé el primer emperador romà. S’inicia una etapa de prosperitat coneguda com la Pax Romana, amb grans obres arquitectòniques i un art utilitzat com a propaganda política per exaltar la figura de l’emperador. -
Les invasions bàrbares provoquen la desaparició del poder romà a Occident. Aquest fet marca el final de l’Edat Antiga.