-
Primer reconeixement oficial de la importància de la protecció ambiental a escala mundial. Es posa en relleu la necessitat d’educar les societats sobre el medi ambient.
-
S’elabora la Carta de Belgrad, que estableix els objectius, principis i estratègies de l’educació ambiental.
-
Primera gran conferència global sobre educació ambiental sota la UNESCO. S’hi defineixen els principis fonamentals i es considera la base teòrica del camp. -
S’avaluen els avenços des de Tbilisi i s’insta a integrar l’educació ambiental en tots els nivells educatius.
-
Es presenta l’Agenda 21, un pla d’acció per al desenvolupament sostenible, que dona un fort impuls a l’educació ambiental i a la participació ciutadana. -
S’actualitzen els principis de Tbilisi i es reforça el vincle entre educació ambiental i sostenibilitat.
-
Es fa una crida a una Dècada per l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005–2014). -
Coordinada per la UNESCO, té com a objectiu integrar els principis de sostenibilitat en tots els àmbits educatius.
-
L’educació ambiental queda integrada en l’Objectiu 4.7, que promou l’educació per a la sostenibilitat, la igualtat i la ciutadania global.
-
(“Berlin Declaration on Education for Sustainable Development. Learn for our planet. Act for sustainability”). És un compromís d’UNESCO i els Estats membres per accelerar accions concretes en aquesta matèria.
-
Nou marc global per reforçar el paper de l’educació en la transició ecològica i sostenible. -
(aprenentatge per a la sostenibilitat ambiental) per establir directrius europees per canvis transformadors en educació i formació, incloent competències i actituds ecològiques. -
(youth engagement) en accions de sostenibilitat mediambiental, incloent escoles blaves (“Blue Schools”), formació i sensibilització sobre l’oceà, la participació en comunitats locals i lideratge juvenil.