LÍNIA DEL TEMPS

  • Period: 5500 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    La Prehistòria és la primera etapa de l'història i està formada per:
    - Paleolític del 2,5 milions-10000 aC.
    - Neolític del 10000-5500 aC.
    - Edat dels Metalls del 5500-3500 aC.
  • El descubriment de la pagesia i la ramaderia.
    5000 BCE

    El descubriment de la pagesia i la ramaderia.

    La pagesia va comportar que deixessin de ser nòmades i passessin a ser sedentaris, i això va comportar tenir molt més aliment.
  • Les primeres ciutats
    4000 BCE

    Les primeres ciutats

    Les ciutats van comportar un augment de la riquesa i població i a comerciar.
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    L'edat Antiga és la segona etapa de la història de la humanitat i la primera en la qual documentada informació redactada dels éssers humans. D'aquesta etapa podem destacar les societats:
    - Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma.
  • Coses de les ciutats (Mesopotàmia)
    2000 BCE

    Coses de les ciutats (Mesopotàmia)

    En aquesta civilització les ciutats tenien
    - El seu propi govern.
    - El seu propi monarca.
    - Els seus propis déus.
    - Les seves propies lleis.
    - Els seus propis temples.
    - La seva propia moneda.
  • L'escultura (Mesopotàmia)
    1800 BCE

    L'escultura (Mesopotàmia)

    Hi havia diferents tipus d'escultures com:
    - Orants.
    - Estàtues de déus o reis.
    - Esteles.
    - Relleus.
  • Els déus Egipcis
    1505 BCE

    Els déus Egipcis

    Els déus Egipcis eren politeistes i tenien 7 déus.
    - Ra (SOL)
    - Amon (PATRÓ DE TEBES)
    - Isis (FERTILITAT)
    - Osiris (DIFUNTS)
    - Horus (GUERRA)
    - Thot (SAVIESA)
    - Anubis (INFERN)
  • Els avenços de la societat (Egipte)
    1500 BCE

    Els avenços de la societat (Egipte)

    Els egipcis van crear:
    - Desenvolupament del càlcul i la geometria.
    - Sistemes de construcció hidràulica.
    - Calendari per tal de preveure les crescudes del Nil.
  • Els avenços de l'arribada dels grecs a la península
    1100 BCE

    Els avenços de l'arribada dels grecs a la península

    L'arribada dels grecs va comportar els següents avenços:
    - Difusió de nous conreus.
    - Coneixement de noves tècniques.
    - Introducció de l'ús de la moneda.
    - L'escriptura.
  • Els déus olímpics ( Grècia)
    1000 BCE

    Els déus olímpics ( Grècia)

    A Grècia eren politeistes i tenien + de 14 déus.
    - Zeus (Llamp)
    - Poseidó (Mar)
    - Ares (Guerra)
    - Hera (Família), etc.
  • La conquesta romana (Roma)
    140 BCE

    La conquesta romana (Roma)

    Roma va començar les conquestes per 2 motius:
    - Augment de la riquesa
    - Augment de l'exercit i la seva eficàcia
  • Que van introduir els romans?
    15 BCE

    Que van introduir els romans?

    Els romans van introduir:
    - L'arada
    - Els molins de gra
    - La premsa d'oli i vi
    - Nous sistemes de regadiu i nous conreus
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    L'edat mitjana va ser la tercera etapa de la història de la humanitat i entre aquesta època cal destacar:
    Les religions-Com era Balsareny a l'edat mitjana-Al-Àndalus-El fi justifica els mitjans?-Súbdits o ciutadans?-És l'art un reflex de la història de la humanitat.
  • Característiques dels pobles bàrbars
    485

    Característiques dels pobles bàrbars

    Les característiques eren:
    -Tenien formes de vida molt diferents.
    -No tenien escriptura.
    -No tenien lleis ni estructures d'estat.
    -Treballaven al camp i eren una societat ruralitzada.
    -Estaven organitzats en clans familiars.
  • Batalla de Vouillé
    507

    Batalla de Vouillé

    La Batalla de Vouillé va ser una batalla que va enfrontar els visigots que estaven en el regne de Tolosa i els Francs que eren més al nord. Per expandir-se els Francs van lluitar batalla que va acabar guanyant els Francs, van expulsar els Visigots cap al sud dels Pirineus.
  • Causes de les invasions dels pobles bàrbars.
    550

    Causes de les invasions dels pobles bàrbars.

    Algunes de les causes van ser:
    -Pèrdua de població de les ciutats.
    -Moltes ciutats es van convertir en centres administratius i seus de bisbats.
    -El comerç va disminuir moltíssim, i els mercats també. La moneda quasi desapareix.
  • Branques de la religió de l'islam
    630

    Branques de la religió de l'islam

    L'islam en aquella època era dividit en tres branques aquestes eren:
    -Sunnites (84%). La seva principal autoritat religiosa és l’Alcorà i els textos tradicionals de Mahoma, la Sunna.
    -Xiïtes (13%). La seva principal autoritat religiosa és l’Alcorà, els imams i els textos dels imams. Aquests també peregrinen al mausoleu de l’imam Hussein a Karbala (Iraq).
    -Sufis (3%). Aquest grup defensen una vida més reflexiva, espiritual i que evita els plaers terrenals.
  • La conquesta d'Al-Àndalus
    711

    La conquesta d'Al-Àndalus

    Amb la mort del darrer rei visigot, a la batalla de Guadalete, a finals de juliol del 711, amb el debilitament de l'exèrcit visigot, van ser incapaços de frenar l'expansió del califat Omeia, ràpidament es van iniciar en la conquesta a la península Ibèrica. La conquesta va ser ràpida en menys de 7 ja controlaven bona part de la península, exceptuant zones més muntanyoses com els Pirineus, Serralada cantàbrica, etc, i zones despoblades.
  • Batalla de Covadonga
    722

    Batalla de Covadonga

    L'any 718, Pelai, un noble visigot va tenir la valentia d'enfrontar-se als musulmans a la batalla de Covadonga, amb això va agafar el poder i es va crear el regne d'Astúries. A partir d'aquest moment es va iniciar la reconquesta
  • Com es va formar l'imperi Carolingi.
    800

    Com es va formar l'imperi Carolingi.

    Tot comença quan Carles Martell va vèncer els musulmans a la batalla de Poitiers, el seu fill Pipí el Breu va destronar el darrer monarca franc el mateix any al (732). Al (768) Carlemany el seu fill el va succeir, que ell va ser el que va expandir l'imperi fins a convertir-lo en l'imperi Carolingi.
  • Tractat de Verdun
    843

    Tractat de Verdun

    Els fills de Lluís el Piadós, entre ells no tenien bona relació, cadascun tenia el seu territori, però de tant en tant tots volien expandir els seus territoris, i s'acabaven barallant això fins que van fer el tractat de Verdun l'any (843).
  • Abd-ar-Rahman III
    929

    Abd-ar-Rahman III

    Abd-ar-Rahman III, l'any 929 dc. Es va veure prou valent com per proclamar la independència religiosa de l'emirat i això el va compartir en califat, aquest canvi va ser causat per dos motius:
    -Reforçar la posició de la dinastia dels omeies a l’interior del domini (causa interna).
    -Garantir les relacions comercials per la Mediterrània, garantir les relacions econòmiques amb l’Imperi Romà d’Orient i assegurar-se el subministrament d’or.
  • Hixam II
    976

    Hixam II

    Quan va morir Al-Hakam II, el pare d'Hixam II, ell el va succeir, però ell només tenia 11 anys, fet que a la llei islàmica no li permetia governar. Aquest fet va comportar que fos manipulat pels seus regents i que aquests se n’aprofitessin i generessin l’inici de la fi del califat. Durant la seva minoria d'edat, Almansor va ser qui es va fer càrrec del govern. Es va conèixer per les diferents campanyes de saqueig; ràtzies.
  • La Fitna d'Al-Àndalus
    1009

    La Fitna d'Al-Àndalus

    La fitna va venir causada per la mort d'Almansor i en segon per l'abús de poder que van dur els diferents regents d'Hixam II. L’inici de la fitna va ser causat per un cop d’estat per part d’un besnet d’Abd-ar-Rahman III.
    La fitna va comportar:
    -Hi va haver més de trenta califes en els anys que va durar.
    -La fi del Califat de Còrdova.
    -L’inici del regne de taifes que va comportar un debilitament del poder andalusí davant dels regnes cristians del nord.
  • Els regnes de Taifes
    1031

    Els regnes de Taifes

    El regne de taifes es divideix en tres etapes:
    1rs taifes - 1031 - 1090
    Almoràvits - 1090 - 1145
    2es taifes - 1145 - 1172
    Almohades - 1172 - 1231
    3es taifes - 1231 - 1238
    Al-Àndalus estava dividit en més de 25 taifes (regnes independents).
    Això va comportar:
    -Debilitat militar davant els regnes cristians.
    -Va facilitar la invasió dels almoràvits (s. XI.
    -Progressivament, les diferents taifes van acabar repartides entre els diferents regnes cristians.
  • Batalla de Muret
    1231

    Batalla de Muret

    La batalla de Muret el que va fer, era que, va posar fi a la influència catalana a Occitània, gràcies a això es van dedicar més a expandir-se cap al sud de la Península
  • Honrado Concejo de la Mesta
    1273

    Honrado Concejo de la Mesta

    Alfons X, l'any 1273 els va reconèixer amb l'Honrado Concejo de la Mesta, que aquests van ser els privilegiats que van poder fer pasturar els seus remats per allà on volguessin i també conservar les carrerades. La venda de la llana va ajudar molt a l'artesania i el comerç i gràcies a això va haver-hi un creixement a les fires comercials com a Medina del Campo.
  • Mals usos
    1450

    Mals usos

    Els mals usos eren un conjunt d'abusos feudals, que el que feien era perjudicar els pagesos, que gràcies a això el que feien és que acabessin sent esclaus.
    No deixaven plantar més, no tenien molta llibertat, per culpa de la Pesta, i sobretot la petita edat de gel que el que va fer va ser que ja moltes plantes morissin a causa del fred i baixes la producció, finalment els pagesos es van revoltar i els van eliminar.
  • Guerra civil catalana
    1462

    Guerra civil catalana

    La guerra civil catalana va venir per dues causes:
    - Conflicte remença
    - Conflictes amb la Biga i la Busca.
    També l'enemistat entre Joan II i el seu fill i l'incompliment de concòrdia de Vilafranca.
    Quan va acabar la guerra es van acabar els mals usos i la Busca va vèncer a la Biga.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA