-
L’Homo erectus va descobrir el foc fa
1.500.000 anys, probablement, de manera
casual.
Com tenia molt bona utilitat va intentar mantenir-lo.
L'Homo neanderthalensis va aprendre a encedre el foc colpejant dues pedres. S'utilitzava per cuinar els aliments i escalfar-se. -
La prehistòria és la primera etapa de la història de la humanitat i es pot dividir en:
- El paleolític. (2,5 milions d'anys - 10.000 aC)
- El Neolític. (10.000 - 5.500 aC)
- L'edat dels metalls. (5.500 - 3.500 aC). -
L'edat antiga és la segona etapa de la historia de la humanitat i la primera en la qual documentem informació redactada dels éssers humans. D'aquesta etapa podem destacar les societats mesopotàmiques, egípcies, gregues i romanes.
-
-
Quan Mahoma va morir el van succeir durant el primer califat familiars seus. Aquest califat va estar format per quatre califes.
Com que no havia deixat cap disposició successòria, la lluita pel lideratge va provocar el cisma més important de la història de l'islam. -
Carles Martell (688-741) va ser un important líder militar franc que va frenar l'expansió musulmana a Europa amb la seva victòria a la batalla de Poitiers el 732. Com a majordom de palau, va consolidar el poder dels francs i va reformar l'exèrcit, millorant l'estructura territorial del regne. El seu llegat va continuar a través del seu fill Pepí el Breu i el seu nét Carlemany, que finalment establiria l'Imperi Carolingi. -
La conquesta va ser ràpida, en menys de set anys ja controlaven bona part de la Península; exceptuant les zones que més muntanyoses (Serralada Cantàbrica) i despoblades. Un cop estabilitzat el territori peninsular, aquest territori va rebre el nom d’Al-Àndalus i va esdevenir un emirat dependent de la dinastia omeia. -
Amb la mort de Roderic (darrer rei del regne Visigot) a la batalla de Guadalete, a finals de juliol del 711 i el consegüent debilitament de l’exèrcit visigot, incapaç de frenar l’expansió de l’exèrcit del califat Omeia, encapçalat per Tàriq, es va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica. -
Va ser lliurada a Covadonga. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. -
Pipí I el Breu, fill de Carles Martell, fou el primer rei de la dinastia carolíngia. Va succeir al seu pare com a majordom de palau i, després de deposar al rei merovingi Khilderic III el 751, es va proclamar rei dels francs amb el suport del papa. Va conquestar la Septimània i Narbona, i vençé als llombards. Lluità contra els saxons i estengué els seus dominis fins al ducat d’Aquitània. Morí el 768 i va lliurar el regne als seus fills Carlemany i Carloman I. -
Carlemany fou rei dels francs entre el 768 i el 814. El 25 de desembre del 800 es va convertir en el primer governant d'Occident a ser coronat emperador des de la final de l'edat antiga. -
Carlemany va morir el 28 de gener del 814 a Aquisgrà, probablement a causa d'una pleurisia. Va ser enterrat a la catedral d’Aquisgrà en un sarcòfag en posició asseguda. Abans de morir, va designar el seu fill Lluís el Pietós com a successor, però després la unitat de l'Imperi Carolingi es va debilitar, desembocant en la seva fragmentació amb el Tractat de Verdun (843). -
L’inici de la fitna va ser causat per un cop d’estat per part d’un besnet d’Abd-ar-Rahman III que va acabar amb el regent de Hixam II i del mateix Hixam II.
Aquest període de guerra, fitna, va comportar:
Hi va haver més de trenta califes en els anys que va durar.
La fi del Califat de Còrdova.
L’inici del regne de taifes que va comportar un debilitament del poder andalusí davant dels regnes cristians del nord. -
La Batalla de Muret va començar l'any 1213 va ser un enfrontament clau en la Croada albigesa, on les tropes de la Corona d’Aragó, liderades per Pere el Catòlic, van lluitar contra els croats francesos comandats per Simó de Montfort. Malgrat tenir més soldats, els aragonesos i occitans van ser derrotats per l'estratègia francesa. Pere el Catòlic va morir en combat, fet que va marcar la fi de l'expansió aragonesa a Occitània i va consolidar el domini francès a la regió. -
La taifa de Granada va ser l’única que va resistir davant de les invasions dels regnes cristians. Per tant, la va ser l’única taifa que va sobreviure.
Aquest regne va ser governat per sultans i/o reis de la dinastia nassarita o Banu Nasr. Aquest regne va perdurar en el temps gràcies al fet que la seva capital, Granada, va ser un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa, però a la vegada la seva realitat va estar marcada per dos elements que mostraven la seva debilitat. -
El Tractat d'Almirra (1244) va ser un acord entre Jaume I d'Aragó i l'infant Alfons de Castella (futur Alfons X el Savi) per delimitar les zones de conquesta en territori musulmà de la península Ibèrica. Es va establir que el Regne de València quedava sota domini de la Corona d'Aragó, mentre que Múrcia seria per a Castella. Aquest tractat va ser clau per evitar conflictes entre els dos regnes cristians durant la Reconquesta -
Mehmed II, més conegut com a Mehmed el Conqueridor, va ser sultà otomà entre 1444-1446 i 1451-1481, i va conquerir Constantinoble el 1453, quan tenia exactament 21 anys, acabant així amb l'Imperi Bizantí i iniciant l'expansió otomana. Va reformar l'exèrcit, va diversificar l'administració de l'imperi, va expandir els territoris otomans als Balcans i Anatòlia, i va fomentar les arts a Constantinoble. -
La Busca i la Biga van ser dos grups polítics rivals a la Barcelona medieval. La Biga estava formada per la noblesa i grans mercaders, que dominaven el govern de la ciutat i defensaven els seus privilegis. La Busca, en canvi, representava els artesans i petits comerciants, que reclamaven reformes per afavorir les classes mitjanes i baixes. El conflicte es va agreujar durant el regnat de Joan II, que va donar suport a La Busca per reduir el poder de La Biga. -
La guerra civil catalana es va desenvolupar en un context de conflictes civils a Castella i Navarra, especialment relacionats amb la mort d'Alfons V d'Aragó, que va deixar com a hereu el seu germà Joan II. Aquestes guerres van enfrontar la monarquia amb sectors de la noblesa: la Lliga nobiliària a Castella, el suport al Príncep de Viana a Navarra i la «Biga» a Catalunya, un grup oligàrquic que controlava Barcelona i les institucions catalanes. -
-