-
És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC; amb l'aparició de l'escriptura.
-
El foc va aparèixer l'any 1.500.000 de manera casual. Com ho va trobar útil va intentar mantenir-lo. L’Homo neanderthalensis va aprendre a encendre el foc colpejant dues pedres. -
L’agricultura va aparèixer quan els humans es va adonar que les llavors congelades sota terra germinaven i creixia una nova planta. La ramaderia va aparèixer quan els humans es van adonar que podien domesticar animals. Els primers animals que van domesticar van ser les cabres, les ovelles i els porcs. -
L’agricultura i les seves tasques va fomentar el desenvolupament d’eines per treballar al camp. Algunes d’aquestes eines van ser la falç per segar els cereals i el molí per moldre gra. Algunes de les tècniques que van aparèixer van ser el poliment de la pedra i el desenvolupament de la ceràmica. -
L'edat dels metalls va començar per la fabricació de les primeres eines de metall al voltant del 5000 aC. Aquesta etapa se subdivideix en tres etapes més que són l’edat de coure, l’edat de bronze i l’edat de ferro. Aquesta tècnica s’anomenava metal·lúrgia. -
Els megàlits són estructures construïdes amb pedres lt grans. Van ser construïdes a la prehistòria fins a l’actualitat. Els tres tipus de megàlits més importants es diuen Dolmen, Cromlec i Menhir. -
És una etapa històrica que comença al 3500a.C amb l'aparició de l'escriptura i finalitza l'any 476d.C amb la caiguda de l'imperi romà d'Occident.
Podem destacar tres esdeveniments:
- Naixement de ciutats-estats.
- Unificació de l'alt i baix Egipte (Narmer)
- Aparició de la democràcia a Atena. -
Les ciutat estat són ciutats que tenen les mateixes funcions polítiques, econòmiques i organitzatives d'un estat. Cada ciutat estat tenia: el seu propi govern, el seu propi monarca, els seus propis deus, les seves pròpies lleis, els seus propis temples i la seva pròpia moneda. -
La religió egípcia era politeista, és a dir, creien en diferents divinitats. A Egipte n'hi ha moltes, però les més comunes són: Ra, Amon, Isis, Osiris, Horus, Thot i Anubis. -
El calendari es dividia en tres fases durant l'any.
- La primera fase va del juny i acaba al setembre, és on el riu experimenta la seva major crescuda i no es pot cultivar res.
- La segona fase va de l'octubre fins al gener, és quan es crea una terra fèrtil anomenada llim i es comencen a plantar els cultius.
- La tercera fe va del febrer fins al maig i és quan els agricultors recollien la collita plantada a la segona fase. -
L'Egipte tenia un rei que es deia faraó (casa gran) tenia les següents atribucions.
- Poder absolut
- Amo de totes les terres de l'imperi
- El consideraven un déu intercedia entre les persones i les divinitats per mantenir l'harmonia, la prosperitat i la justícia.
El primer faró va ser Narmer, ell va unificar el Baix Egipte l'Alt Egipte.
Les dones gairebé mai eren faraó. -
- Les polis eren petites ciutats-estat, cada una tenia el seu propi codi de lleis, la seva pròpia moneda, exèrcit i govern.
- Les polis es dividien en dues parts: la baixa era on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis públics. La part alta era on hi havia els edificis religiosos, en cas de qualsevol emergència es refugiaven allà.
- Les polis més importants van ser: Tebes, Corint, Esparta, Rodes i Atenes.
-
Es dividia en dos:
- CIUTADANS (10%): homes atenesos majors d'edat, tenien dret a votar, pagaven impostos, etc.
- NO CIUTADANS (90%):
* Dones: no tenien dret a votar, sempre estaven a casa i depenien del seu marit, a Esparta podien participar en competicions esportives.
*Metecs: eren lliures, però no tenien dret a vot, eren artesans i comerciants, pagaven impostos i podien formar part de l'exercit.
*Esclaus: eren presoners de guerra, no tenien cap dret, treballaven en condicions molt dures. -
L'Olimp és la muntanya més gran de la Grècia continental, es diu que allà hi viuen les 12 divinitats gregues més importants (eren politeistes).
- Cada polis tenia la seva pròpia divinitat
- De la unió d'un deu i una deessa sortia un heroi. Aquests són poderosos però mortals.
- Creien en criatures fantàstiques.
Els llocs de culte eren:
- A casa
- A l'exterior d'un temple
- Als santuaris -
Els grecs eren una barreja entre els aqueus i els doris. Es dividien en dues civilitzacions.
- MINOICA: es van instal·lar a l'illa de Creta (mar Egeu), ells controlaven tot el comerç entre Orient i occident, estaven governats pel rei Minos.
- MICÈNICA: Es van instal·lar a Balcans i van construir ciutats emmurallades com Micenes. Al principi es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia, però més tard van acabar controlant tota l'activitat comercial al Mediterrani. -
Durant la república, Roma va expandir-se pel mar Mediterrani gràcies a l'augment de riquesa i la força de l'exèrcit.
Però l'imperi va créixer tant que l'administració no podia controlar-ho. Això va causar desigualtats i revoltes socials. També els pagesos la plebs urbana es va revoltar per aconseguir drets.
Juli Cèsar va aprofitar la situació, i va ser proclamat dictador perpetu l'any 48 aC. Amb això va acabar la república i va començar l'imperi amb el seu fill adoptiu Octavi August. -
La manca de pedres i jaciments d'arbres va fer que la població mesopotàmica a unir dues columnes. Això s'anomena l'arc i la volta. En aquesta època les construccions tenien: orats, estàtues de deus o reis, estels i relleus. -
Les colonitzacions gregues van ser causades per: la pobresa que patia el poble, l'augment democràtic i la manca de terres. Van marxar amb diferents embarcacions per la costa i es van instal·lar en noves colònies independents.
Al s. Vll van arribar a la P. Ibèrica pel golf de Roses. Allà van fundar les primeres colònies que van ser Rhode i Empòrion. Els que van establir una relació comercial van ser els Ibers i els Tartessis.
Això va causar: nous conreus i tècniques, la moneda i l'escriptura. -
A l'antiga Roma vivien principalment de l'agricultura i la ramaderia.
Els romans van introduir:
- L'arada
- Molí de gra
- Nous sistemes de regadiu
- Productes nous: fruiters, hortalisses, cereals, etc
A les províncies hi havia colònies agrícoles i latifundis on explotaven als pagesos i als esclaus.
Per la pax romana, va afavorir el creixement econòmic i van crear la seva pròpia moneda (denari). -
A l'Antiga Roma hi havia dues classes socials: els patricis, que tenien drets, i els plebeus, que no en tenien.
Els patricis podien votar, tenir càrrecs polítics, casar-se lliurement, fer negocis, tenir propietats i denunciar.
Els plebeus, farts de la desigualtat durant més de 200 anys, es van revoltar per aconseguir drets com casar-se amb patricis, accedir a càrrecs públics i tenir representants.
Gràcies a la seva lluita es va aprovar la Llei de les 12 Taules, que establia la igualtat legal. -
Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va ser el primer emperador de Roma i tenir tots els poders militars i civils. L'imperi s'organitzava en províncies governades per un governador, un consell que controlava les lleis. Durant els segles I i ll a.C va haver-hi pau per la força de l'exèrcit.
Les ciutats romanes sobretot les capitals de les províncies tenien: base rectangular, muralles defensives i un centre polític i econòmic. Rics i pobres vivien a prop tot i que en cases diferents. -
L’any 380 dC, Teodosi va fer del catolicisme la religió oficial i el 395 va dividir l’Imperi entre els seus fills, creant l’Orient i Occident. A partir del segle III, pobles germànics van envair l’Imperi d’Occident. El 476 dC, un cap bàrbar va destituir l’últim emperador, Ròmul Augústul, i va acabar l’edat antiga. -
- Els pobles bàrbars es van ruralitzar. Això va comportar: pèrdua de població, les ciutats van passar a ser centres administratives/seus de bisbats, la moneda va desaparèixer.
- Vivien en cases o llogarets fortificats.
- Van néixer els monestirs, un dels més importants va ser el de Sant Benet s. V.
- La població germànica era poca i lentament es va anar barrejant provocant: creació de noves llengües i sistemes de lleis i algunes monarquies es van cristianitzar.
-
És una etapa que comença 476d.C amb la caiguda de l'imperi romà d'Occident i finalitza l'any 1492 amb l'arribada de Cristòfor Colon a Amèrica.
Podem destacar tres esdeveniments:
- Pesta Negra s.XIII
- Aparició estils arquitectònics com: romànic, gòtic, preromànic i andalusí. -
- Els pobles bàrbars es van instal·lar als territoris de l'antic imperi romà d'Orient.
- Al s. V van formar pobles independents i rivals entres sí.
- No tenien ni lleis, ni escriptura i vivien en clans familiars.
- Es van romanitzar
-
- Els visigots tenien un regne al sud de França (la capital era Tolosa) i els francs el volien conquerir.
- Aquesta batalla va ser l'any 507d.C, on els francs al final van aconseguir expulsar als visigots cap a la península Ibèrica.
- Allà els visigots van crear un nou regne (la capital es deia Toledo). Va ser creat al 554d.C i va durar més de dos-cents anys.
-
Al s. VIII els emperadors van decidir prohibir la iconoclàstia.
- La pressió dels monjos i la gent del poble van anul·lar la prohibició.
- Les diferències entre el cristianisme romà i el grec van ser cada vegada més grans, això va comportar el cisma d'Orient (1054d.C).
- El cisme d'Orient va donar lloc a la ruptura entre l'església romana (a càrrec del papa) i l'església ortodoxa (a càrrec del patriarca de Constantinoble). -
Lluís el piadós (fill de Carlemany) va tenir tres fills: Lotari (part central, el més gran i títol d'emperador) Carles el calb (part occidental) i Lluís el germànic (part oriental).
- Al 843 tots tres es van enfrontar en el tractat de Verdun, en el qual es van repartir l'imperi.
- Al 870 mor Lotari i els seus dos germans es divideixen l'imperi creant:
- Regne franc
- l'imperi Romanogermànic -
-