-
Això va passar quan els éssers humans van començar a fer les primeres obres d'art. Això va passar l'any 35000 aC. -
El foc va aparèixer quan va caure un llamp a un arbre i va sortir foc. Això va ser en l'any 1.500.000 a.C. -
Va aparèixer quan els éssers humans van començar a domesticar els animals. Això va aparèixer l'any 8000 aC. -
va passar quan van fabricar els primers teixits i ceramica. Això va passar a l'any 7.000a.C. -
És una etapa que s'inicia aproximadament fa 3 milions d'anys i finalitza l'any 3500 aC amb l'aparició de l'escriptura.
-
Això passa quan van començar amb la fabricació de metalls. -
És una etapa històrica que comença l'any 3.500a.C amb l'aparició de la escriptura i acaba l'any 476d.C amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident. Podem destacar 3 esdeveniments:
- Naixement de ciutats estats
- Unificació de l'Alt i Baix Egipte (Narmor)
- Aparició de la democràcia tenassa
-
Els grecs estaven organitzats en petites ciutats-estat independents anomenades polis. A partir del segle VIII aC, es van agrupar en polis amb lleis, moneda, exercit i govern. Les principals polis eren Atenes, Esparta, Tebes, Corint i Rodes, governades per aristòcrates. Cada vila tenia una part baixa amb habitants i botigues i una part alta (acròpoli) amb edificis religiosos. -
L'antiga Grècia es va defensar de l'Imperi Persa, que havia ocupat l'Àsia Menor. Les guerres mèdiques tingueren dues fases: els grecs van vèncer a Marató (499-400 aC) i els Perses van saquejar Atenes, però van ser derrotats a Salamina (480-449 aC). -
L'Olimp és la muntanya més alta de Grècia continental i, segons la mitologia grega, hi vivien els dotze déus més importants. Els grecs eren politeistes i cada polis tenia la seva divinitat, com Atenea tenia Atenes. Els herois, com Aquil·les i Hèrcules, eren descendents de déus i eren mortals. També creien en criatures fantàstiques com ciclops i centaures. Els rituals es fan a la casa, a l'exterior dels temples i als santuaris, a més d'esdeveniments com els Jocs Olímpics en honor a Zeus. -
Aquesta guerra iniciarà per l'abús de poder d'Atenes dins la Lliga de Delos. Les guerres del Pelopones començaran al 431 aC i acabaran al 404 aC amb la victòria d'Esparta. La guerra portarà l'hegemonia d'Esparta i la imposició d'una oligarquia sobre la democràcia d'Atenes. Moltes polis no es recuperaran després de la guerra i cauran sota el control del Regne de Macedònia. -
Els grecs van arribar a la península Ibèrica al segle VII aC pel golf de Roses, on van fundar les colònies de Rhode i Emporion. Ja hi vivien altres pobles, i van comerciar amb els Ibers i els Tartessis. La seva arribada va portar avenços com la difusió de nous conreus, el coneixement de noves tècniques, l'ús de la moneda i l'escriptura. -
A Mesopotàmia hi havia persones que tenien més poder i altres que no. Els que en tenien més eren el rei i l'aristocràcia després els sacerdots, després funcionaris i comerciants, posteriorment artesans i pagesos i per últim els esclaus. -
Els primers avitants de Mesopotàmia van ser els Sumeris -
La primera ciutat estat va ser Mesopotàmia -
A mesura que el clima es va anar fent més càlid, la població va tenir a concentrar-se a la franja fèrtil de les vores del riu. -
Narmer, va unificar l'Alt i Baix Egipte creant L'antic Egipte -
Roma va ser fundada el 753 aC per Ròmul, que va matar el seu germà Rem. Inicialment era una monarquia, però es va convertir en república al segle VI aC. Va començar com una petita ciutat a la península Itàlica. -
La Roma republicana va durar del segle VI al I aC, governada per magistrats i el Senat. Es va expandir militarment per la Mediterrània. Les lluites socials entre patricis i plebeus van marcar aquesta etapa. -
Juli Cèsar va ser un general i polític romà clau en la fi de la República. Va conquerir la Gàl·lia i es va proclamar dictador, però fou assassinat el 44 aC. La seva mort va desencadenar la formació de l’Imperi. -
Els visigots són un grup dels pobles germànics, que van aparèixer després de la divisió dels gots per les invasions dels huns cap al 370. -
És una etapa històrica que comença 476 dC amb la caiguda de l'imperi romà d'Occident, i finalitza l'any 1492 amb l'embarcació de Cristòfor Colon a Amèrica. Poden destacar 3 esdeveniments:
- Pesta Negra (s. XVI) . Naixement de les ciutats
- Aparició estils andalusins.
-
L’Imperi Romà va ser una gran potència que va dominar Europa, el nord d’Àfrica i part d’Àsia durant segles. Va començar el 27 aC amb August i va caure l’any 476 dC (part occidental). Va deixar un gran llegat en dret, arquitectura i llengua. -
La crisi de l’Imperi Romà va començar al segle III dC per problemes econòmics, guerres internes i invasions bàrbares. L’exèrcit es va debilitar i l’autoritat imperial es va fragmentar. El 476 dC va caure l’Imperi Romà d’Occident. -
L'Imperi Romà d'Orient, o Imperi Bizantí, fou la part oriental de l'Imperi Romà amb capital a Constantinoble, que es mantindrà fins a la conquista otomana el 1453, després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476. -
Els regnes germànics eren estats formats per pobles germànics entre finals del segle IV i mitjans de l'edat mitjana. -
Eren diversos pobles del nord de l'Imperi Romà que van influir en la seva caiguda i van contribuir a formar regnes medievals a Europa. Incloïen tribus com els francs, visigots i sueus, entre d'altres. -
Després de la mort de Mahoma, els seus familiars van ocupar el primer califat, format per quatre califes. El quart califa, Ali, va causar la divisió de l'islam en tres branques: sunnites(84%), xiïtes (13%) i sufis (3%), cadascun amb autoritats religioses diferents. -
El concepte de preromànic fa referència als estils artístics d'Europa entre la caiguda de l'Imperi Romà i l'arribada del romànic, durant els segles VIII a X. Inclou l'art visigòtic, asturià, carolingi i otonià, que tenen característiques comunes però també particularitats regionals. A Catalunya, el preromànic s'associa principalment amb l'art visigòtic i carolingi. -
El territori peninsular es va anomenar al-Àndalus i va ser un emirat dependent de la dinastia omeia. La capital va ser Còrdova. -
Amb la mort de Roderic a la batalla de Guadalete a finals de juliol del 711, l'exèrcit visigot es va debilitar. Això va permetre la ràpida conquesta musulmana de la península Ibèrica. -
L’any 755, una revolta abbàssida va fer caure la dinastia omeia, assassinat tots els seus membres, incloent el príncep Abd-ar-Rahman I. Ell va fugir a Còrdova, proclamant un emirat independent, però respectant l'autoritat religiosa del califa. Va haver-hi inestabilitat entre les famílies nobles, però a partir del segle X, l'emirat va experimentar el creixement econòmic. -
El terme historiogràfic es refereix a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va marcar un intent de recuperació als àmbits polític, religioso i cultural durant l'època medieval a Europa occidental. -
L’any 718, Pelagi/Pelai, un noble visigot, es va convertir en el líder d’un grup de refugiats a les muntanyes asturianes. Va guanyar prestigi en la batalla de Covadonga (722) i va crear el regne d’Astúries, establint la seva cort a Oviedo. Amb Alfons III (886 - 910), el regne es va expandir fins al riu Duero. Al segle X, la capital es va traslladar a Lleó, canviant el nom a regne de Lleó. -
L’any 929, Abd ar-RahmanIII va proclamar la independència religiosa de l’emirat, convertint-lo en califat per reforçar la dinastia dels omeies i garantir les relacions econòmiques.Aquest període va ser de gran esplendor per al territori d’al-Àndalus, amb la construcció de la ciutat palatina Medina al-Zahrà i una biblioteca a Còrdova amb 400.000 volums. Al morir Abd ar-Rahman III, el seu fill Hixam II, amb 11 anys, va ser manipulat pels regents, cosa que va marcar l'inici del declivi del califat. -
El romànic és un estil artístic europeu que va florir entre els segles XI i XIII, en un moment de gran poder de l'Església. Es veu principalment en l'arquitectura, la pintura i l'escultura. L'arquitectura romànica presenta murs gruixuts, finestres petites i arcs de mig punt, amb esglésies robustes. La pintura té una funció religiosa, mostrant històries bíbliques amb figures rígides i colors vius. L'escultura es centra en temes religiosos, presentada a portes, capitells i claustres. -
La decadència de Lleó va fer créixer el poder dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Castella es va independitzar de Lleó el 1035. -
El moment més gran del regne de Navarra va ser durant el regnat de Sanç III el Gran (1000 - 1035). Va unificar els comtats aragonesos i part de Lleó mitjançant aliances i força. Al morir, el regne es va dividir entre els seus fills: Garcia III a Navarra, Ferran I a Castella, Ramir I a Aragó i Gonçal als comtats de Sobrarb i Ribagorça. -
L’art gòtic va començar a França al segle XII amb l'abadia de Saint-Denis i va substituir l'art romànic. Es va difondre per Europa fins al segle XV. El creixement de les ciutats va generar una gran necessitat d'edificis com esglésies i ajuntaments. A més de l'església, nobles i burgesos també van encarregar obres d'art per decorar els seus palaus. La vida urbana va portar a la creació de nous ordes religiosos, com els franciscans i els dominics. -
Des de la mort de Ferran I, el regne es va unir i separar fins a la unificació definitiva creant la Corona de Castella l'any 1230. -
La Duomo di Milano és un monument emblemàtic de Milan i una de les catedrals gòtiques més boniques d’Europa. La seva construcció va començar el 1386 i combina elements gòtics, renaixentistes i neogòtics. Destaca per la seva façana de marbre blanc-rosat i les seves agulles decoratives amb més de 3.000 estàtues. A la part alta hi ha la Madonnina, un símbol de la ciutat. A l’interior, les columnes, els espais amplis i els vitralls de colors impressionen. -
La Basilica di San Lorenzo és una església important i antiga a Florència. Va ser reconstruïda al segle XV per l'arquitecte Filippo Brunelleschi, sent una obra destacada de l'arquitectura renaixentista. L'edifici mostra elegància i harmonia amb formes geomètriques simples i elements clàssics romans. Tot i que la façana no està acabada, l'interior és bell i equilibrat. Està relacionada amb la família Medici, que la va finançar i és el seu lloc d'enterrament. -
Els dos blocs polítics del Consell de Cent de Barcelona eren La Biga, que representava el patriarcat i les classes benestants, i La Busca, que representava les classes mitjanes. La Busca va guanyar poder el 1453, adoptant mesures contra la crisi econòmica i rebent suport del rei. -
-
The Last Supper, conegut com a El Sant Sopar, és una obra clau del Renaixement italià, creada per Leonardo da Vinci entre els anys 1495 i 1498 a Milà. La obra mostra Jesucrist anunciant que un dels seus apòstols el trairà i capta les emocions humanes. La composició està ben equilibrada, i Leonardo va fer servir una tècnica molt innovadora que va causar deteriorament. És considerada una de les grans obres mestres de la història de l’art. -
Comença a Itàlia a la fi del segle XV i s'estén fins al segle XVI. Es caracteritza per un retorn a l'antiguitat clàssica, amb interès per l'home, la natura i les proporcions ideals. Es recuperen models de l’antiguitat gregoromana, amb formes simples i harmonioses, i temàtica pagana. L'ésser humà és el centre de l'art. Les obres són unitàries, evitant peces fragmentades, i els artistes signen les seves obres. -
El David es una escultura renacentista muy conocida, hecha por Miguel Ángel entre 1501 y 1504 a partir de un solo bloque de mármol blanco. Representa al bíblico David antes de lanzarse al combate contra Goliat, con gran realismo y perfección anatómica del cuerpo humano. L’escultura, que mesura més de cinc metres, simbolitza llibertat i coratge. A la Galleria dell’Accademia es pot veure l’original i al plaç de la Signoria n’hi ha una còpia. -
La Mona Lisa, o La Gioconda, és una famosa obra d'art pintada per Leonardo da Vinci entre 1503 i 1519. Representa una dona amb un somriure subtil i és considerada un símbol de l'art. La model és generalment identificada com Lisa Gherardini. Destaca per la tècnica de l’sfumato, que crea un efecte natural. Actualment, es troba al Musée du Louvre a París, on és molt visitada. -
El barroc és un moviment cultural que va néixer a Roma entre finals del segle XVI i el segle XVIII, fruit de l'enfrontament religiós a Europa. Als països catòlics, es va manifestar amb la difusió dels dogmes del Concili de Trento, mentre que als països protestants es va valorar la prosperitat econòmica. Es va desenvolupar en música (Vivaldi, Händel, Bach), literatura (Shakespeare, Molière, Cervantes, entre d'altres) i art. -
Looking for a timeline maker?
Create timelines for projects, roadmaps, history, lessons, legal cases, and stories with Timetoast. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.