-
ESP. PACTE DE SANT SEBASTIÀ
Apropament entre les forces republicanes amb l'objectiu d'acabar amb el regnat d'Alfons XIII.
https://www.youtube.com/watch?v=ZgJcYvjxYIs -
ESP. ''L'ERROR BERENGUER''
Ortega va publicar un article "L'error Berenguer", en què concloïa, davant la crisi del règim de la Restauració i de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera: "Espanyols, el vostre Estat no existeix! Reconstruïu-ho! Delenda est Monarchia". -
ESP. NEIX ''JONS''
Neixen les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista, moviment d’extrema dreta fundat per Ledesma Ramos i Redondo. Defensaven un estat nacionalsindicalista, totalitari i antimarxista, amb el lema "Espanya, una, gran i lliure". -
ESP. ZAMORA DIMITEIX
Alcalá Zamora dimiteix per discrepàncies sobre la qüestió religiosa i és substituït per Manuel Azaña. La seva figura sempre va ser vista amb recel per l'esquerra. -
ESP. NICETO ALCALÁ ZAMORA PRESIDENT
Niceto Alcalá Zamora és elegit primer president de la República per les Corts. Intenta actuar com a mediador entre republicans, socialistes i la dreta democràtica, però sense èxit. -
ESP. MANUEL AZAÑA
Després de les eleccions d’abril, Manuel Azaña va ser ministre de la Guerra en el govern d’Alcalá Zamora, impulsant una reforma militar que li va generar oposició. Diputat en les tres legislatures, va destacar per la seva oratòria.
https://www.youtube.com/watch?v=a2-PSyXDw1E -
ESP. AGRUPACIÓ AL SERVEI DE LA REPÚBLICA
El Sol publica el manifest fundacional de ''l'Agrupació al Servei de la República'', moviment polític creat per José Ortega i Gasset, Gregorio Marañón i Ramón Pérez d'Ayala. -
ESP. TEATRE JUAN BRAVO DE SEGOVIA
El primer acte públic de l'ASR es va celebrar al Teatre Juan Bravo de Segòvia, presidit pel poeta Antonio Machado. Aquest no va néixer com un partit polític, sinó com un grup d'intel·lectuals i professionals que volien construir un nou Estat. -
ESP. DIMISIÓ DE BERENGUER
Al dia següent del primer acte en públic de la ASR, el cap del Govern, el general Berenguer, va presentar la dimissió. -
ESP. ES CONVOQUEN ELECCIONS MUNICIPALS
Després de la caiguda de Primo de Rivera i el fracàs de la "Dictablanda" de Berenguer, Alfons XIII va nomenar Juan Bautista Aznar president del govern el 1931. Es van convocar eleccions municipals el 12 d'abril, que van ser un plebiscit sobre la Monarquia. Les candidatures republicanes van guanyar a les grans ciutats, accelerant la fi de la Restauració. -
CAT. LA REPÚBLICA CATALANA
Lluís Companys i Francesc Macià, líders d'Esquerra Republicana de Catalunya , van proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica coincidint amb la proclamació de la Segona República Espanyola. El govern espanyol va negociar amb Macià i va reconvertir la proclamació en la creació de la Generalitat de Catalunya.
https://www.youtube.com/watch?v=Ka0Ozc0hdMQ -
ESP. Resultat de les eleccions/Proclamació República
Es declara oficialment la Segona República. Niceto Alcalá Zamora presideix el govern provisional de la II República, format pels signants del Pacte de Sant Sebastià, amb la missió de convocar Corts Constituents. -
Period: to
ESP. Republica Española
Informació..... -
Period: to
ESP. GOVERN PROVISIONAL
Presedit per Niceto Alcala Zamora del partit de dretes liberal Republicana. -
ESP. DIMISIÓ DE ALFONS XIII
Alfons XIII marxa a l'exili a Roma. -
CAT. L'ESTATUT DE NÚRIA
Es va celebrar un referèndum a Catalunya sobre l’Estatut on es va obtindre un resultat molt beneficiós, 99% de vots favorables. Aquest va ser el primer gran intent d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Tot i ser aprovat anava sent eliminat i restaurat fins que finalment va ser eliminat amb l’arribada de la dictadura franquista el 1939. -
ESP. ELECCIONS GENERALS A CORTS CONSTITUENTS.
Les eleccions generals a Corts Constituents van donar el triomf als socialistes (PSOE) amb 116 diputats i a petits partits republicans, formant un govern liderat per Niceto Alcalá Zamora. -
CAT. ELECCIONS A LES CORTS CONSTITUENTS
Es van convocar eleccions a les Corts i s'hi va establir una amnistia general per als presos polítics, també es van proclamar els drets a les llibertats polítiques i sindicals, i es va garantir la protecció dels pagesos que havien estat expulsats de les seves terres. ERC obté una gran representació i defensarà l’Estatut d’Autonomia al Parlament espanyol. -
CAT. EL POBLE EN CONTRA DE L'ESTATUT
Francesc Macià va presentar l'Estatut a les corts de Madrid perquè fos discutit, a causa d'aixo van sorgir fortes oposicions, especialment des de sectors conservadors i centralistes. Alguns grups denuncien l’Estatut com un perill per a la unitat d’Espanya. -
ESP. LLEI DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA
Les Corts Constituents aproven la Llei de Defensa de la República, que permet al Govern actuar contra agressions al règim sense passar pels tribunals. -
ESP. LLEI DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA
La llei contradiu drets fonamentals i s'inclou en una disposició transitòria per mantenir-la vigent mentre durin les Corts Constituents. -
ESP. APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
La nova Constitució estableix Espanya com una república democràtica i laica, amb drets socials avançats.
Aquesta defineix Espanya com una "República de treballadors de tota classe" i defensa la democràcia representativa, els drets individuals i socials, i la sobirania popular, incloent-hi el sufragi universal masculí i femení i la aconfessionalitat de l'Estat. -
ESP. CONSTITUCIÓ DE 1931
Reforma agrària: L'intent de transformar l'estructura de la propietat de la terra (combatre el latifundisme i l'absentisme) va tenir resultats limitats a causa de la burocratització del procés. Relacions amb l'Església: La reforma en les relacions entre l'Església i l'Estat va generar una forta oposició, sent considerada anticlerical i revanchista per molts sectors. -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
-
ESP. FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA TERRA
La Federació de Treballadors de la Terra convoca una manifestació a Castilblanco, dissuadida per la Guàrdia Civil. Després es convoca una vaga general i més manifestacions. Els responsables són condemnats a cadena perpètua. -
ESP. PASSAR A RESERVA ALS GENERALS
Es passa a la reserva als generals que no siguin nomenats en 6 mesos, incloent Emilio Mola i Millán Astray, per reduir l'oficialitat i minimitzar el risc per al sistema democràtic. -
ESP. INSTITUT DE REFORMA AGRÀRIA I REFORMA DE L'EXÈRCIT
Es crea l'IRA i Azaña reforma l'Exèrcit, creant el Cos de Trens, augmentant l'aviació i subordinant els tribunals militars als civils. Algunes mesures són ben rebudes, però les d'apropar l'Exèrcit a la societat civil són rebutjades. -
ESP. ENFRONTAMENT PAGESOS I GUÀRDIA CIVIL
Enfrontament a Arnedo (La Rioja). Els agents disparen contra els manifestants, matant quatre dones i un nen, i ferint a 16 persones. El director de la Guàrdia Civil, José Sanjurjo, és destituït al cap d'un mes. -
ESP. TIROTEIG ENTRE MITIN CARLISTA I SOCIALISTES
Un mitin carlista acaba en tiroteig amb socialistes, deixant tres morts i diversos ferits. Es tanca el convent de les Madres Reparadoras i es multa el col·legi del Sagrado Corazón per un amagatall d'armes. -
ESP. ES DISSOL ''LA COMPAÑIA DE JESÚS''
El govern dissol ''la Compañía de Jesús'', confiscant els seus béns i afectant les seves institucions docents. Alguns centres mantenen l'activitat, altres passen a ser propietat de l'Estat. -
ESP. NEIX LA GUÀRDIA DE ASALT
Es crea la Guàrdia de Asalt per substituir els cossos de policia urbans i fer front a huelgues i enfrontaments entre bandes. -
ESP. S'APROVA LLEI DE DIVORCI
S'aprova la Llei de Divorci, malgrat la oposició de l'Església, amb diversos casos. -
CAT. APROVACIÓ DE LA LLEI DE CONTRACTES DE CONREU
La Generalitat aprova aquesta llei per protegir els pagesos arrendataris i garantir que puguin adquirir la terra que conreen després d’un cert temps. -
ESP. NEIX COS AUXILIAR SUBALTERN DE L'EXÈRCIT
Es crea el Cos Auxiliar Subaltern de l'Exèrcit (CASE) per regularitzar la situació dels empleats civils del Exèrcit, com conserges, mecanógrafos, mecànics o delineants. -
ESP. INCIDENT DE CARABANCHEL
Els generals Villegas, Caballero i Goded critiquen el govern. Goded omet el "¡Visca la República!" i Mangada el diu, sent arrestat. Azaña destitueix els generals implicats. -
INTENT DE COP D'ESTAT DEL GENERAL SANJURJO
El general José Sanjurjo protagonitza un cop d’Estat contra la República, però fracassa. A Catalunya, la Generalitat es manté fidel al govern republicà i adopta mesures per garantir l’ordre públic. -
ESP. COP D'ESTAT DE SANJURJO
El general Sanjurjo intenta un cop d'estat fallit, però és detingut i condemnat a cadena perpètua. Altres alts càrrecs militars són detinguts, incloent Goded, Cavalcanti i Barrera.
https://www.youtube.com/watch?v=BqPKIw8CekM -
CAT. APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMÍA DE CATALUNYA
Després de mesos de debat intens a Madrid, les Corts aproven finalment l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Catalunya aconsegueix competències en ensenyament, justícia i ordre públic. -
ESP. LLEI DE LA REFORMA AGRÀRIA
Pretenia resoldre la seva distribució de terres entre ploretaris. Però la reforma no va acomplir les expectatives. -
CAT. ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
Són les primeres eleccions autonòmiques catalanes i ERC torna a guanyar amb majoria. Això consolida Francesc Macià com a president de la Generalitat -
CAT. REFORMES SOCIALS, MILITARS I AGRÀRIES
Es duen a terme reformes agràries per protegir els pagesos, es modernitza l’exèrcit català i s’impulsa un model d’educació laica. -
ESP. RENOVACIÓ ESPANYOLA
Es fon Renovació Espanyola, un partit monàrquic liderat per José Calvo Sotelo. -
ESP. RESULTAT ELECCIONS GENERALS
Eleccions generals, guanyades per la dreta de la CEDA i els monàrquics, però sense majoria absoluta. El president Alcalá Zamora encarrega el govern a Alejandro Lerroux (Partit Radical). -
ESP. PASTORAL DEL PAPA PÍO XI
El Papa aconsella als catòlics espanyols que acatin els poders civils, però sense renunciar a enviar els seus fills a escoles de tradició catòlica. -
ESP. ELECCIONS
El Tribunal de Garanties Constitucionals és dominat pels conservadors, amb un 70% dels càrrecs ocupats per ells, incloent-hi figures com Juan March i José Calvo Sotelo. -
ESP. REVOLUCIÓ DE GENER
Els anarquistes es rebel·len per tot Espanya, amb l'objectiu d'instaurar el comunisme llibertari. Enfrontaments a Barcelona deixant 37 morts i 300 ferits, i a València i Sevilla es declara l'estat de guerra. -
ESP. ''CASAS VIEJAS''
La Guàrdia d'Assalt s'enfronta als camperols a Casas Viejas (Cádiz), matant a tots els habitants d'una casa i fusellant irregularment 14 prisioners. Tot i que es va acusar a Azaña, no es va poder demostrar la seva implicació. -
CAT. CONFLICTES LABORALS
Es produeixen vagues i protestes contra les condicions laborals precàries.
Les protestes es concentren a Barcelona, Sabadell i Terrassa.
Els empresaris responen amb acomiadaments massius, fet que augmenta la tensió social. -
CAT. REPRESSIÓ I DETENCIONS MASSIVES
La Guàrdia d’Assalt i la Guàrdia Civil fan batudes contra militants anarquistes i sindicalistes.
S'arresten centenars de persones, i alguns dirigents obrers són empresonats. -
CAT. MORT DE FRANCES MACIÀ
El president de la Generalitat, Francesc Macià, mor a Barcelona.
La seva mort provoca un gran dol popular, ja que era molt estimat i Lluís Companys és elegit com el seu successor. -
ESP. CEDA
Es fon la Confederació Espanyola de Drets Autònoms, amb Acció Popular com a nucli i amb l'aglutinament de carlistes i alfonsins, més partidaris d'una monarquia tradicional que d'una d'estil italià. -
ESP. ELECCIONS MUNICIPALS
Les eleccions municipals de 1933 van ser les primeres amb vot femení a Espanya. Les dones van votar majoritàriament als candidats republicans a les zones rurals, però la societat rural, més conservadora, va fer que els regidors monàrquics i d'extrema dreta superessin els 4.000, mentre que els republicans van obtenir més de 7.500. -
ESP. LLEI DE CONGREGACIONS
La Llei de Congregacions converteix en propietats públiques tots els béns de l'Església, incloent-hi els temples i els béns mobles. -
ESP. LLEI D'ORDRE PÚBLIC
S’aprova la Llei d’Ordre Públic, destinada a substituir la Llei de Defensa de la República. -
ESP. DEROGACIÓ DE LA LLEI DE LA DEFENSA DE LA REPÚBLICA
Es deroga la Llei de Defensa de la República de 1931. Poc temps després, el govern d'Azaña cau i Alcalá-Zamora encarrega la formació del nou govern a Alejandro Lerroux. -
ESP. ES DEROGA LA LLEI DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA
Es deroga definitivament la Llei de Defensa de la República, que durant gairebé dos anys va marcar el règim jurídic de les llibertats públiques. -
ESP. ES CONVOQUEN NOVES ELECCIONS
Degut a la impossibilitat de Lerroux d'aconseguir una majoria estable, es dissol les Corts i es convoquen noves eleccions. -
ESP. FALANGE ESPANYOLA
Es fon Falange Espanyola per José Antonio Primo de Rivera. Falange rebutja presentar-se a les eleccions generals i rebutja la idea de seure en un Parlament. -
ESP. CONSTITUCIÓ REPUBLICANA
El govern inicia una política reformista i les Corts aproven la Constitució de 1931, inspirada en la de la República de Weimar. -
CAT. NOVA INSURRECCIÓ ANARQUISTA
La CNT-FAI torna a organitzar revoltes en diversos punts de Catalunya on hi ha disturbis greus a Barcelona, Badalona i Manresa.
La revolta és reprimida amb més de 75 morts i centenars de detinguts. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
La CEDA va ser el grup més nombrós a les Corts, però Alcalá Zamora va posar a Lerroux al capdavant del govern per evitar la radicalització de l'esquerra. La CEDA va impulsar un pla per revertir les reformes de l'esquerra, incloent la reforma constitucional i la derogació de lleis anticlericals. També es va fundar la Falange Espanyola, que més tard influiria en el règim de Franco. -
CAT. VAGA GENERAL AL SECTOR TÈXTIL
Els treballadors del tèxtil convoquen una vaga per demanar millores salarials.
La patronal es nega a negociar i la vaga dura cinc dies, provocant conflictes a Sabadell, Terrassa i Barcelona. -
CAT. APROVACIÓ DE LA LLEI DE CONTRACTES DE CONREU
La Generalitat aprova aquesta llei per protegir els pagesos arrendataris davant els grans propietaris.
Els terratinents i la dreta espanyola s’oposen radicalment a aquesta reforma. -
CAT. ENFRONTAMENT DE LLUÍS COMPANYS I EL GORVEN CENTRAL
Lluís Companys es nega a acatar la sentència contra la Llei de Contractes de Conreu i declara que la Generalitat té sobirania pròpia i no pot ser subordinada pel govern central. -
CAT. CATALUNYA APROVA NOVES POLÍTIQUES SOCIALS
La Generalitat aprova noves lleis laborals per millorar les condicions de treball.
Això provoca més hostilitat entre Madrid i la Generalitat. -
ESP. REVOLUCIÓ D'OCTUBRE
La incorporació de ministres de la CEDA al govern de Lerroux provoca la Revolució d'Octubre. -
CAT. PROCLAMACIÓ DE L'ESTAT CATALÀ
En resposta a l’entrada de la dreta al govern espanyol, Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. El govern central actua immediatament, reprimeix la revolta i empresona Companys i el seu govern -
CAT. REPRESSIÓ CONTRA ELS SINDICATS I MOVIMENTS D'ESQUERRA
Es dissolen sindicats, es prohibeixen manifestacions obreres i s’aplica un estat d’excepció a Catalunya, més de 3.000 persones són empresonades. -
ESP. ''L'ESTRAPERLO''
Esclata l'escàndol de l'estraperlo, que implica polítics del Partit Radical de Lerroux i provoca la seva dimissió un mes després. -
ESP. CONVOCATORIA D'ELECCIONS
Es dissolen les Corts i es convoquen eleccions per al febrer de 1936. -
CAT. CRISI POLÍTICA I REPRESSIÓ DE L'AUTONOMIA CATALANA
L’autonomia continua suspesa i molts dirigents catalans segueixen empresonats. El govern espanyol, dominat per la dreta, impulsa mesures per limitar encara més les competències catalanes -
ESP. GIL ROBLES NOMENAT
Gil Robles, líder de la CEDA, és nomenat ministre de la Guerra i envolta el seu govern de militars conspiradors com Francisco Franco i Emilio Mola. -
ESP. GUANYA EL FRONT POPULAR
Manuel Azaña torna al govern. La dreta queda molt a prop, però el sistema electoral premia a l'esquerra. La FE de les JONS no obté cap escó i els seus líders, inclòs José Antonio Primo de Rivera, són empresonats. -
ESP. ALCALÁ DESTITUÏT
Alcalá Zamora és destituït per les Corts per incomplir la constitució. Azaña el substitueix com a president de la República. -
ESP. FRONT POPULAR
Es constitueix el Front Popular, impulsat per Manuel Azaña per unificar les esquerres de cara a les eleccions. Inclou el PSOE, PCE, UGT, POUM, Partit Sindicalista, Joventuts Socialistes, Unió Republicana, Esquerra Republicana i altres partits catalans. -
Period: to
FRONT POPULAR
-
CAT. ELECCIONS GENERALS I RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA
El Front Popular guanya les eleccions i restableix l’autonomia catalana. Lluís Companys és alliberat i reprèn la presidència de la Generalitat -
CAT. LES ELECCIONS DE 1936
Es convoquen eleccions legislatives per canviar el govern. El Front Popular guanya les eleccions i restableix l’autonomia catalana. Lluís Companys és alliberat i reprèn la presidència de la Generalitat, SUPORT ESQUERRES: sectors republicans, socialistes, comunistes i anarquistes, així com de la major part de la classe obrera i pagesa. SUPORT DRETES: es van agrupar en el Bloc Nacional i van rebre el suport dels sectors conservadors, l'Església, els grans propietaris i una part de l'exèrcit. -
CAT. EL FRONT POPULAR
El Front Popular, després de la seva victòria electoral el febrer de 1936, va començar a aplicar el seu programa progressista.L' amnistia per als presos polítics, la restauració de la Generalitat de Catalunya, reforma agrària... -
ESP. ASSASSINAT DE CALVO SOTELO
Assassinat de José Calvo Sotelo, acte que impulsa el cop d'Estat militar. -
CAT. EL COP D'ESTAT
El Cop d’Estat del 17 de juliol de 1936 va ser l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Emilio Mola va liderar l'operació, que pretenia prendre el control del país amb una acció militar coordinada. Els principals generals implicats van ser Francisco Franco, Emilio Mola i Manuel Goded.
Els colpistes comptaven amb el suport d'ajuda militar i econòmica de Hitler i Mussolini.
Aquest cop d'estat no va triomfar completament, fet que va provocar tres anys de guerra. -
-
Bibliografia
- chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://iesbohio.es/web/documentos/departamentos/geografia-historia/EvaIturri/TEMA_13_II_Republica_y_franquismo.pdf
- http://www.buxaweb.cat/dossiers/segonarepublica.htm 6.https://www.hiru.eus/es/historia/la-ii-republica-espanola