-
Durant la Revolució de 1848, es va reunir el Parlament de Frankfurt, amb l’objectiu de crear un estat alemany unit i liberal. -
Amb revoltes liberals i constitucionals liderades pel Regne de Sardenya i figures com Mazzini i Garibaldi. -
Una rica monarquia constitucional, amb el rei Víctor Manuel Il de Savoia i el primer ministre Cavour al capdavant, va tenir la força suficient per enfrontar-se a França i a Austria i incorporar els estats del Nord.
-
A mitjan segle XIX, el nord d’Itàlia (especialment Llombardia i el Vèneto) estava sota el domini de l’Imperi Austríac.
El Regne del Piemont-Sardenya, governat pel rei Víctor Manuel II i el seu primer ministre Cavour, volia expulsar Àustria per a unir tots els estats italians. -
-
Després de la guerra contra Àustria (1859), el Regne del Piemont-Sardenya havia unificat bona part del nord d’Itàlia.
Ara quedava pendent el sud de la península, que estava governat pel Regne de les Dues Sicílies, sota el rei Francesc II de Borbó. El patriota Giuseppe Garibaldi, un gran defensor de la unificació i de la llibertat d’Itàlia, va decidir actuar per a incorporar el sud al nou regne. -
Després d’una dècada de guerres i revoltes (1848–1860), la major part dels territoris italians ja s’havien unit sota el lideratge del Regne del Piemont-Sardenya.
El rei Víctor Manuel II i el seu primer ministre, Camillo Benso di Cavour, havien aconseguit:
• Expulsar els austríacs del nord (guerra de 1859).
• Incorporar els estats del centre.
• Unir el sud gràcies a Garibaldi i l’“Expedició dels Mil” (1860). -
Rei: Víctor Manuel II (Vittorio Emanuele II)
• Abans havia sigut rei del Piemont-Sardenya.
• Va ser proclamat primer rei del Regne d’Itàlia el 17 de març de 1861.
• És considerat el pare de la pàtria italiana.
• Primer ministre: Camillo Benso, comte de Cavour
• Principal artífex polític de la unificació italiana.
• Va utilitzar la diplomàcia i aliances (com amb França) per expulsar Àustria i unificar Itàlia.
• Va morir el 6 de juny de 1861, pocs mesos després de la proclamació del Regne. -
Després del fracàs del Parlament de Frankfurt (1848), Prússia i Àustria competien pel lideratge dels estats alemanys.
Els ducats de Schleswig i Holstein, situats al sud de Dinamarca, estaven habitats per població alemanya, però sota domini danés.
Quan el rei de Dinamarca va voler integrar completament aquests territoris al seu regne, Prússia i Àustria van reaccionar. -