-
Durant la Revolució de 1848, es va reunir el Parlament de Frankfurt, amb l’objectiu de crear un estat alemany unit i liberal. -
Amb revoltes liberals i constitucionals liderades pel Regne de Sardenya i figures com Mazzini i Garibaldi. -
Una rica monarquia constitucional, amb el rei Víctor Manuel Il de Savoia i el primer ministre Cavour al capdavant, va tenir la força suficient per enfrontar-se a França i a Austria i incorporar els estats del Nord.
-
A mitjan segle XIX, el nord d’Itàlia (especialment Llombardia i el Vèneto) estava sota el domini de l’Imperi Austríac.
El Regne del Piemont-Sardenya, governat pel rei Víctor Manuel II i el seu primer ministre Cavour, volia expulsar Àustria per a unir tots els estats italians. -
-
-
Després de la guerra contra Àustria (1859), el Regne del Piemont-Sardenya havia unificat bona part del nord d’Itàlia.
Ara quedava pendent el sud de la península, que estava governat pel Regne de les Dues Sicílies, sota el rei Francesc II de Borbó. El patriota Giuseppe Garibaldi, un gran defensor de la unificació i de la llibertat d’Itàlia, va decidir actuar per a incorporar el sud al nou regne. -
Després d’una dècada de guerres i revoltes (1848–1860), la major part dels territoris italians ja s’havien unit sota el lideratge del Regne del Piemont-Sardenya.
El rei Víctor Manuel II i el seu primer ministre, Camillo Benso di Cavour, havien aconseguit:
• Expulsar els austríacs del nord (guerra de 1859).
• Incorporar els estats del centre.
• Unir el sud gràcies a Garibaldi i l’“Expedició dels Mil” (1860). -
Rei: Víctor Manuel II (Vittorio Emanuele II)
• Abans havia sigut rei del Piemont-Sardenya.
• Va ser proclamat primer rei del Regne d’Itàlia el 17 de març de 1861.
• És considerat el pare de la pàtria italiana.
• Primer ministre: Camillo Benso, comte de Cavour
• Principal artífex polític de la unificació italiana.
• Va utilitzar la diplomàcia i aliances (com amb França) per expulsar Àustria i unificar Itàlia.
• Va morir el 6 de juny de 1861, pocs mesos després de la proclamació del Regne. -
Després del fracàs del Parlament de Frankfurt (1848), Prússia i Àustria competien pel lideratge dels estats alemanys.
Els ducats de Schleswig i Holstein, situats al sud de Dinamarca, estaven habitats per població alemanya, però sota domini danés.
Quan el rei de Dinamarca va voler integrar completament aquests territoris al seu regne, Prússia i Àustria van reaccionar. -
La Guerra de 1864, també coneguda com la Segona Guerra de Schleswig, va ser un conflicte entre Dinamarca i els estats alemanys de Prússia i Àustria. El conflicte va començar quan Dinamarca va intentar incorporar el ducat de Schleswig al seu regne, tot i que aquest territori tenia una població majoritàriament alemanya i un estatus especial dins de la Confederació Germànica. Aquesta decisió danesa va provocar la reacció de Prússia i Àustria, que van declarar la guerra al febrer de 1864. -
-
L’annexió de Venècia a Itàlia es va produir en el context de la Tercera Guerra d’Independència Italiana (1866), part del procés d’unificació italiana conegut com el Risorgimento. -
La Guerra Austroprussiana, va tindre lloc en 1866 entre els dos grans estats alemanys: Prússia i Àustria. La causa principal del conflicte va ser la disputa pel lideratge dins de la Confederació Germànica. Després de la victòria sobre Dinamarca en 1864, Prússia i Àustria havien de governar conjuntament els territoris de Schleswig i Holstein, però les diferències sobre la seua administració van augmentar les tensions. -
-
-
La Guerra Franco-Prussiana va ser un conflicte bèl·lic entre França, governada per Napoleó III, i el regne de Prússia, liderat pel rei Guillermo I i el seu canceller Otto von Bismarck. La principal causa va ser la voluntat de Prússia de consolidar la unificació alemanya i eliminar la influència francesa sobre els estats alemanys del sud.
-
El naixement de l’Imperi Alemany va ser el resultat de diverses dècades de processos polítics i militars liderats per Prússia i el seu canceller, Otto von Bismarck. Després de la Guerra Austroprussiana (1866), Prússia havia exclòs Àustria dels afers alemanys i havia creat la Confederació d’Alemanya del Nord, una unió d’estats del nord sota el seu lideratge. Els estats del sud, encara independents, van unir-se més tard gràcies a una nova guerra: la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871). -
Després de la proclamació del Regne d’Itàlia (1861), molts estats italians ja s’havien unificat, però Roma seguia sota el control del Papa i del Estat Pontifici, protegit per tropes franceses.
El govern italià volia fer de Roma la capital d’Itàlia, però no podia atacar-la mentre França defensara el Papa.