-
La Primera Revolució Industrial (1730–1870) va començar a Gran Bretanya i es va basar en la mecanització del tèxtil, la màquina de vapor i l’ús intensiu de carbó i ferro. La producció va passar dels tallers a les fàbriques, augmentant la productivitat. Les ciutats van créixer ràpidament i va aparèixer la classe obrera industrial, sovint amb condicions dures. També van néixer els primers sindicats i el ferrocarril va transformar el transport i el comerç.
-
L’ús del carbó de coc, introduït per Abraham Darby, va permetre substituir el carbó vegetal en la fusió del ferro. El coc cremava a temperatures més altes i constants, fent possible produir ferro colat de millor qualitat i en molta més quantitat. Aquesta innovació va abaratir el procés siderúrgic i va impulsar la fabricació de màquines, rails i infraestructura metàl·lica. Va ser una base essencial per al desenvolupament inicial de la Revolució Industrial. -
La llançadora volant, inventada per John Kay, va permetre que un sol teixidor pogués manejar un teler molt més ample i ràpid que abans. Va multiplicar la velocitat del teixit i va reduir costos, provocant una gran demanda de fil i impulsant la mecanització del sector tèxtil. És considerada una de les innovacions que va desencadenar la Primera Revolució Industrial. -
La millora de Watt a la màquina de vapor va oferir una font d’energia potent, constant i aplicable a múltiples processos industrials. Va substituir la força humana, animal i hidràulica, i va possibilitar el funcionament de fàbriques, mines i transports. És considerada l’invent més decisiu de la Revolució Industrial. -
Aquest llibre va establir els fonaments del capitalisme modern. Smith defensava el lliure mercat, la divisió del treball i la competència com a motors de la prosperitat. Les seves idees van justificar l’expansió industrial, la iniciativa privada i la reducció del control estatal sobre l’economia. -
El teler mecànic automatitzava el procés de teixir mitjançant energia de vapor o electricitat. Permetia produir teixits molt més ràpid i amb menys mà d’obra, reduint costos i augmentant la disponibilitat de productes tèxtils. Va substituir gran part del treball manual dels teixidors i va convertir la indústria tèxtil en una de les més importants i mecanitzades de la Revolució Industrial. -
Construït per Robert Fulton, aquest vaixell va demostrar que la propulsió a vapor era una alternativa eficient a les veles. El transport marítim es va tornar més regular, ràpid i independent de les condicions climàtiques. Va ser essencial per al comerç internacional i les migracions massives del segle XIX. -
Els treballadors, afectats per jornades llargues i condicions dures, es van organitzar en sindicats per reclamar millores salarials i laborals. Tot i que al principi estaven prohibits, la seva pressió va ser clau per aconseguir lleis de protecció laboral, limitar la jornada infantil i establir el dret d’associació. -
La locomotora Rocket, de George Stephenson, va ser la primera prou ràpida i segura per inaugurar línies ferroviàries comercials. El ferrocarril va reduir distàncies, va abaratir el transport de mercaderies i va unir mercats, impulsant el creixement industrial i urbà. -
El telègraf permetia enviar missatges a llarga distància mitjançant impulsos elèctrics i un codi, com el codi Morse. Va ser el primer sistema de comunicació ràpida entre ciutats i països, i va revolucionar el periodisme, el comerç, la política i la coordinació de transports com el ferrocarril. Va marcar l’inici de les comunicacions modernes. -
Perfeccionada per Singer, va permetre cosir de manera ràpida, precisa i uniforme. Va revolucionar la confecció de roba i va introduir la idea de la fabricació domèstica mecanitzada. També va contribuir al creixement de les fàbriques tèxtils i de la moda industrial. -
El procés Bessemer va permetre produir acer de manera molt més ràpida, barata i en grans quantitats. Consistia a insuflar aire calent al ferro fos per eliminar impureses. Gràcies a aquest mètode, l’acer es va convertir en un material abundant i essencial per construir rails, ponts, màquines, vaixells i gratacels. Va ser una innovació clau de la Segona Revolució Industrial. -
La Primera Internacional, fundada a Londres, va reunir treballadors i moviments obrers de diferents països amb l’objectiu de coordinar la lluita per millors condicions laborals, salaris dignes i drets socials. Va difondre idees socialistes, comunistes i anarquistes, i va fomentar la solidaritat internacional entre obrers. Tot i durar poc, va marcar l’inici de l’organització obrera a escala mundial. -
Els primers generadors i centrals elèctriques van permetre produir electricitat de manera contínua i distribuir-la a les llars, fàbriques i ciutats. L’electricitat va substituir progressivament el vapor com a font d’energia i va possibilitar invents com la bombeta, el tramvia elèctric i els primers electrodomèstics. Va transformar la vida urbana i va impulsar el progrés tecnològic de la Segona Revolució Industrial. -
La Segona Revolució Industrial (1870–1914) va introduir l’electricitat, el petroli i l’acer barat, que van permetre grans avenços tecnològics. Van sorgir invents com el telèfon, la bombeta i l’automòbil, i la producció en sèrie va fer més barats els productes. Les ciutats es van modernitzar amb llum elèctrica i nous transports, i van aparèixer grans empreses i un mercat més globalitzat.
-
El telèfon va permetre parlar a distància en temps real, transformant completament la comunicació personal i empresarial. Va escurçar distàncies, va accelerar negocis i va crear noves formes d’organització del treball, com les oficines modernes. -
Introduïa un sistema ràpid i ordenat d’escriptura mecànica, facilitant la gestió documental en empreses, administracions i diaris. Va contribuir a l’augment dels llocs de treball d’oficina i a la professionalització de tasques administratives. -
El fonògraf, també d’Edison, va ser el primer aparell capaç d’enregistrar i reproduir so. Va assentar les bases de la indústria musical moderna, la ràdio i, més endavant, del cinema sonor. -
La bombeta d’Edison va permetre una il·luminació segura i econòmica, que va canviar radicalment la vida urbana: carrers il·luminats, fàbriques que podien treballar de nit i llars més segures. Va impulsar la instal·lació de xarxes elèctriques arreu del món. -
Un dels primers electrodomèstics, utilitzava calor generada per electricitat i facilitava enormement la cura de la roba. Va contribuir a incorporar l’electricitat a les llars i simbolitza els inicis de la vida domèstica moderna. -
Karl Benz va crear el primer automòbil amb motor de combustió interna. Va transformar la mobilitat individual i la logística, creant una indústria gegant que inclou carreteres, benzineres i fàbriques massives. Va canviar la manera de viure, treballar i organitzar les ciutats. -
Amb pneumàtics segurs i un disseny estable, la bicicleta es va convertir en un mitjà de transport econòmic i molt popular. Va facilitar la mobilitat personal i va tenir un impacte social important, especialment en la independència de les dones. -
Un nou sistema de transport urbà que permetia connectar barris de manera ràpida i barata. Va transformar el creixement de les ciutats i va reduir l’ús de transports animals. Va ser precursor dels metros i dels transports públics actuals. -
El sistema de Marconi feia possible enviar missatges per ones electromagnètiques, sense cables. Va revolucionar la comunicació, especialment en vaixells, exèrcits i mitjans informatius. Va obrir la porta a la cultura de masses del segle XX. -
Els germans Lumière van crear el primer aparell capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Va néixer el cinema, un nou art i una nova indústria cultural que aviat va arribar a tot el món i va transformar l’entreteniment. -
Fita aconseguida pels germans Wright el 17 de desembre de 1903 amb el Flyer I, el primer aeroplà motoritzat capaç de volar de manera sostinguda, controlada i més pesant que l’aire. Aquest vol de pocs segons a Kitty Hawk va marcar l’inici de l’aviació moderna. -
Sistema de radiotelegrafia desenvolupat per Guglielmo Marconi que, cap al 1906, permetia transmetre senyals Morse a llarga distància mitjançant ones electromagnètiques. Va revolucionar les comunicacions marítimes i internacionals i va establir les bases de la ràdio moderna.