-
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya. Tot i que les candidatures monàrquiques van guanyar més regidors, les republicanes i socialistes van triomfar a les grans ciutats, reflectint un desig de canvi cap a la república. -
Francesc Macià proclama la República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques, però el govern espanyol no l’accepta i només dura tres dies. Vídeo: El dia que Barcelona va proclamar la República -
Després de les eleccions municipals, es va proclamar la Segona República Espanyola. El rei Alfons XIII va fugir sense abdicar, i molts ciutats van celebrar el canvi de règim. Vídeo -
Macià accepta substituir la República Catalana per la Generalitat de Catalunya, que es converteix en l’òrgan d’autogovern català. Es permet que Catalunya faci un Estatut d’Autonomia. -
L'Estatut de Núria proposava autogovern per a Catalunya, recuperant drets i control sobre llengua, educació, justícia i cultura. També establia una Generalitat amb poder propi com a base per a l'autonomia. -
Es van celebrar eleccions generals per elegir les Corts Constituents, amb una àmplia victòria republicana i socialista. Això va permetre impulsar reformes progressistes i establir les bases de la nova república. -
El 14 de juliol de 1931 es van obrir les Corts Constituents. Després del discurs de Niceto Alcalá Zamora, es va escollir Julián Besteiro com a president de la taula, amb gran suport dels assistents. -
El referèndum de l’Estatut de Núria va obtenir un 99% de vots a favor. Demostrant el desig d’autogovern i pressionant el govern espanyol per reconèixer l’autonomia catalana. -
Les Corts Constituents van aprovar la nova Constitució, establint Espanya com a república democràtica i laica. Incloïa drets individuals, autonomia regional i separava l'Església de l'Estat. -
Els anarquistes van ocupar fàbriques i van proclamar el comunisme llibertari. La revolta va ser reprimida ràpidament per l’exèrcit, i molts sindicalistes van ser detinguts o deportats. -
El 23 de gener de 1932, Azaña va enviar al ministre de Justícia l'ordre de dissolució de la Companyia de Jesús a Espanya. -
El general José Sanjurjo va liderar el cop d'estat conegut com la "Sanjurjada" per derrocar el govern republicà. Va fracassar, va ser detingut i condemnat, mostrant les tensions entre sectors conservadors i el govern republicà. Vídeo -
El 9 de setembre de 1932 es va promulgar la Llei de Reforma Agrària a Espanya, que pretenia expropiar latifundis per repartir terres als jornalers sense propietats. -
Les Corts Espanyoles van aprovar l'Estatut però amb modificacions. Tot i la frustració, es va establir una Generalitat amb autonomia política, un pas clau per a Catalunya. -
Es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques de Catalunya. Francesc Macià (ERC), va guanyar amb 67 escons de 85. Com a resultat, Macià va ser escollit com a president de la Generalitat. -
Es van desencadenar revoltes anarquistes a diverses regions d'Espanya contra les polítiques del govern. L'exèrcit i la Guàrdia Civil van respondre amb una dura repressió, causant moltes detencions i morts. -
Es va fundar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), un partit de dreta catòlica liderat per José María Gil-Robles, oposat a les reformes republicanes. -
La Fundació de Falange Espanyola va ser el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Va néixer com un partit feixista que defensava el nacionalisme i l'autoritarisme, oposant-se a la democràcia republicana. Vídeo -
Es van celebrar eleccions generals on, per primera vegada a Espanya, les dones van votar. Les forces de dreta, com la CEDA i el Partit Republicà Radical, van obtenir la majoria, marcant un canvi cap a un govern més conservador. Vídeo -
El 16 de desembre de 1933, Alejandro Lerroux va assumir la presidència del govern d'Espanya després de la victòria del centredreta. -
Francesc Macià va morir als 74 anys, commocionant Catalunya. Lluís Companys el va succeir com a president, mantenint la seva línia però amb un estil més combatiu. -
La Generalitat aprova la Llei de Contractes, permetent als pagesos comprar la terra després d’anys de conreu. Això genera conflicte amb els propietaris i el govern espanyol. -
El 8 de juny de 1934, el Tribunal de Garanties va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu, agreujant el conflicte entre la Generalitat i l'Estat. -
La revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera reprimida brutalment per les tropes de Franco, amb milers de morts i empresonats. -
El govern espanyol va donar més poder a la CEDA, preocupant per molts catalans. Companys va declarar Catalunya com a Estat dins d’Espanya i va cridar a la rebel·lió, però va tenir poc suport. -
L’exèrcit espanyol ocupa el Palau de la Generalitat i dissol el govern català. Lluís Companys i els seus consellers són empresonats. Catalunya perd l’autonomia fins al 1936. Vídeo: Los hechos de Octubre de 1934 -
El 11 d'octubre de 1934, durant la Revolució d'Astúries, un grup marxista va fer explotar una bomba a la Càmera Santa, destruint part del monument. -
El 20 d'octubre de 1935 es va destapar l'escàndol de l'Estraperlo, que va provocar la dimissió de Lerroux i va afavorir la victòria del Front Popular el 1936. -
El Front Popular guanya les eleccions a Espanya, i el Front d'Esquerres triomfa a Catalunya. Això reflecteix el suport a les idees progressistes i la recuperació de l’autonomia. Vídeo: Las elecciones de febrero de 1936 -
En aquestes eleccions, el Front Popular, una coalició d'esquerres, va guanyar, buscant restaurar les reformes socials i polítiques. -
Lluís Companys i altres polítics són alliberats gràcies a la victòria del Front d'Esquerres. La Generalitat es reinstaura, i Companys torna a ser president. -
José Castillo, un guàrdia d'assalt republicà, va ser assassinat, desfermant violència i augmentant la polarització social a Espanya. -
José Calvo Sotelo, líder de dretes, va ser assassinat en represàlia per la mort de Castillo, augmentant les tensions i la violència política. -
Un grup de generals, encapçalats per Franco, va intentar un cop d'estat, provocant la Guerra Civil Espanyola, amb enfrontaments simultanis a diverses ciutats. -