606f2efff3799.r d.1024 792 0

La segona república i la Catalunya autònoma

By
  • Estatut de núria

    Estatut de núria

    Projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya elaborat a Núria i aprovat en referèndum, que definia un ampli autogovern i va servir de base per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932.
  • Triomf electoral de la coalició d’esquerres

    A les eleccions a Corts Constituents, les forces republicanes i socialistes van obtenir una clara majoria, fet que va permetre impulsar reformes polítiques i l’elaboració d’una nova Constitució.
  • Període constituent

    Etapa marcada per l’elaboració i aprovació de la Constitució de 1931, la creació d’institucions republicanes i la introducció de reformes polítiques, socials i econòmiques amb l’objectiu de modernitzar Espanya després de la proclamació de la Segona República.
  • Intent de cop d'estat de Sanjurjo

    Intent de cop d'estat de Sanjurjo

    El general José Sanjurjo va intentar enderrocar la República amb un cop d’Estat militar, que va fracassar ràpidament. Aquest esdeveniment va mostrar la resistència de sectors conservadors i militars davant les reformes republicanes.
  • Period: to

    Niceto Alcalà Zamora

  • Period: to

    Francesc Macià

    Francesc Macià va ser president de la Generalitat de Catalunya durant el període provisional i els primers anys d’autogovern. Va impulsar l’Estatut de Núria i va consolidar les institucions catalanes dins de la República.
  • Period: to

    Generalitat provisional

    Després de la proclamació de la República, es va constituir una Generalitat provisional a Catalunya, presidida per Francesc Macià, que va preparar les bases per a l’autogovern i l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals

    Eleccions locals convocades per escollir els regidors dels ajuntaments de l’Estat espanyol, celebrades després de la dictadura de Primo de Rivera i amb participació de diferents candidatures monàrquiques i republicanes.
  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República

    Després dels resultats de les eleccions municipals, es va proclamar la Segona República Espanyola, posant fi a la monarquia d’Alfons XIII i iniciant un nou sistema polític republicà.
  • Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña

    Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña

    Es va aprovar la Constitució de 1931, que establia un règim republicà, democràtic i laic. Poc després, Manuel Azaña va formar govern, impulsant reformes polítiques i socials per modernitzar Espanya.
  • Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat.

    Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat.

    El govern republicà va decretar la dissolució de la Companyia de Jesús i la nacionalització dels seus béns. El mateix any es va produir una insurrecció anarquista a la zona de l’Alt Llobregat, protagonitzada per sectors obrers contraris a la política del govern.
  • Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya.

    Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya.

    El govern republicà va aprovar la Llei de Reforma Agrària per modernitzar el camp i redistribuir terres als camperols sense terra. Al mateix temps, Catalunya va obtenir el seu Estatut d’Autonomia, reconeixent un ampli autogovern dins de l’Estat espanyol.
  • Eleccions al parlament de Catalunya

    Eleccions al parlament de Catalunya

    Es van celebrar les primeres eleccions al nou Parlament de Catalunya, després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Les forces republicanes i nacionalistes van obtenir la majoria, marcant l’inici de l’autogovern efectiu de la Generalitat.
  • Period: to

    Bienni reformista

  • Period: to

    Bienni reformista

    Primer període de la Segona República marcat per governs progressistes que van impulsar reformes polítiques, socials i econòmiques, com la Llei de Reforma Agrària, la separació església–estat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
  • Period: to

    Catalunya Autònoma

    Durant aquest període, Catalunya va gaudir d’un ampli autogovern gràcies a l’Estatut d’Autonomia. La Generalitat, amb Francesc Macià i després Lluís Companys, va exercir competències pròpies en educació, justícia i policia, consolidant les institucions autonòmiques.
  • Insurreccions anarquistes

    Insurreccions anarquistes

    Durant aquest any, diversos grups anarquistes van organitzar revoltes i accions violentes a diferents zones d’Espanya, especialment al camp i a les zones industrials, en protesta contra la situació social i econòmica i contra el govern republicà.
  • Creació de la CEDA

    Creació de la CEDA

    Es funda la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), una coalició de partits conservadors i catòlics amb l’objectiu de defensar els interessos tradicionals i contrarestar les reformes republicanes.
  • Fundació de Falange Española

    Fundació de Falange Española

    Es crea Falange Española, un partit polític d’ideologia feixista liderat per José Antonio Primo de Rivera, amb l’objectiu de promoure un nacionalisme autoritari i combatre el republicanisme i el socialisme.
  • Period: to

    Bienni conservador

    Segon període de la Segona República marcat pel govern de centrodreta i la CEDA, amb polítiques més conservadores, tensions socials i repressió d’insurreccions obreres, com la d’Astúries i l’aixecament de Catalunya.
  • La CEDA al govern. Iserrucció a Asturies.

    La CEDA al govern. Iserrucció a Asturies.

    La CEDA entra al govern, fet que provoca alarma entre els sectors d’esquerres. Aquest mateix any esclata la revolta d’Astúries, una insurrecció obrera contra el govern que va ser reprimida amb duresa per l’exèrcit.
  • Triomf electoral del centradreta. Sufragi femení.

    A les eleccions de 1933-34, les forces de centrodreta van obtenir una majoria al Parlament espanyol, marcant un canvi respecte a les polítiques republicanes anteriors. Al mateix temps, es va reconèixer el dret de vot a les dones, que van participar per primera vegada en eleccions generals.
  • Govern de Lerroux

    Govern de Lerroux

    Alejandro Lerroux i el seu partit radical van formar govern, recolzats per la CEDA. El seu mandat va estar marcat per tensions polítiques, conflictes socials i l’oposició dels sectors d’esquerres al parlament i al carrer.
  • Period: to

    Lluís Companys

    Lluís Companys esdevé president de la Generalitat de Catalunya. El seu mandat es caracteritza per la defensa de l’autonomia catalana i culmina amb l’aixecament de l’octubre de 1934, que va ser reprimida per l’exèrcit.
  • Aixecament a Catalunya. Suspensió de l'Estatut Català

    Com a reacció a l’entrada de la CEDA al govern central, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. L’aixecament va ser ràpidament sufocat per l’exèrcit, i Companys va ser empresonat.
  • Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux.

    Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux.

    El govern de Lerroux va ser sacsejat per l’escàndol de l’estraperlo, un frau relacionat amb el joc i la corrupció política. Davant la pressió política i social, Lerroux va presentar la seva dimissió.
  • Triomf electoral del Front d'Esquerres.

    A les eleccions generals de febrer, la coalició del Front d’Esquerres (republicans, socialistes i comunistes) va obtenir la majoria al Parlament, marcant el retorn al poder de les forces progressistes després del període de centrodreta.
  • Front Popular

  • Assasinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.

    Assasinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.

    El tinent José del Castillo, vinculat a forces d’esquerres, va ser assassinat per militants d’extrema dreta, i en resposta, el líder conservador José Calvo Sotelo va ser assassinat per membres d’organitzacions d’esquerres. Aquests fets van tensionar encara més el clima polític, contribuint a l’escalada cap a la Guerra Civil.
  • Restebliment de l'autonomia

    Després del triomf del Front d’Esquerres, la Generalitat de Catalunya recupera plenament les seves competències autonòmiques, amb Lluís Companys com a president, després de la suspensió que va patir durant l’aixecament de 1934.
  • Miguel Azaña

    Miguel Azaña

    Després del triomf del Front d’Esquerres, Miguel Azaña va ser elegit president de la República. Va liderar el govern en un moment de gran polarització política i social, intentant mantenir la legalitat republicana davant de l’escalada cap al conflicte civil.
  • Inici de la inserrucció militar.

    Inici de la inserrucció militar.

    El juliol de 1936, un sector de l’exèrcit, liderat per generals com Franco i Mola, es va aixecar contra el govern del Front d’Esquerres, marcant l’inici de la Guerra Civil Espanyola.