-
Niceto Alcalá-Zamora va ser un polític republicà espanyol i el primer president de la Segona República (1931-1936). Va tenir un paper clau en la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 i va presidir el període constituent, vetllant pel compliment de la Constitució de 1931. Tot i ser republicà, tenia una posició moderada i conservadora, fet que el va portar a enfrontaments amb els governs d’esquerra i de dreta.
-
Francesc Macià (1859-1933) va ser un polític i militar català, líder del moviment independentista i fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Va jugar un paper clau en la proclamació de la Segona República a Catalunya i en la creació de la Generalitat Provisional el 1931, de la qual va ser president fins a la seva mort el 1933. Macià defensava l’autonomia i els drets de Catalunya, buscava reforms socials i educatives.
-
El període constituent de la Segona República (1931-1933) va començar amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. A Catalunya, aquest moment va permetre la recuperació de l’autogovern, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Durant aquest període es va elaborar la Constitució de 1931, que establia un estat democràtic, laic i descentralitzat, reconeixia drets i llibertats, i permetia l’autonomia de les regions.
-
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van celebrar el 12 d’abril i van ser decisives per a la història d’Espanya. Tot i que formalment eren municipals, es van interpretar com un plebiscit sobre la monarquia. A les grans ciutats van guanyar clarament les candidatures republicanes, cosa que va mostrar la pèrdua de suport del rei Alfons XIII. Com a conseqüència, el 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República i el rei va marxar a l’exili. -
El triomf electoral de la coalició d’esquerres es va produir a les eleccions generals de febrer de 1936, quan el Front Popular va guanyar per majoria. Aquesta victòria va permetre reprendre les reformes socials i polítiques aturades durant el bienni conservador, decretar l’amnistia dels presos polítics i restablir l’autonomia de Catalunya. Tot i això, el resultat va accentuar la polarització política i social, creant un clima d’inestabilitat que acabaria conduint a l’inici de la Guerra Civil.
-
L’Estatut de Núria va ser el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya elaborat el 1931 a la vall de Núria, després de la proclamació de la Segona República. El text reconeixia Catalunya com a regió autònoma, establia la Generalitat com a institució de govern i atorgava competències en educació, cultura, ordre públic i finances. Va ser aprovat en referèndum pel poble català i, després de ser modificat. -
El bienni reformista (1931-1933) correspon als primers governs de la Segona República, liderats principalment per forces d’esquerra. Durant aquest període es van impulsar importants reformes per modernitzar l’Estat: la reforma agrària, la reforma militar, la separació entre Església i Estat, l’expansió de l’educació pública i la legislació laboral per millorar les condicions dels treballadors.
-
La Generalitat Provisional de Catalunya es va formar el 14 d’abril de 1931, després de la proclamació de la Segona República Espanyola. Va ser un govern autonòmic provisional liderat per Francesc Macià, que tenia com a objectiu organitzar l’autogovern català i preparar les bases per a un Estatut d’Autonomia. Aquesta Generalitat va simbolitzar la restauració de les institucions catalanes i va establir els primers passos del govern propi dins del marc republicà.
-
La proclamació de la Segona República va tenir lloc el 14 d’abril de 1931, després de la victòria de les candidatures republicanes a les eleccions municipals del 12 d’abril. Davant la pèrdua de suport de la monarquia, el rei Alfons XIII va abandonar el país i es va formar un govern provisional republicà. La República va iniciar un període de profunds canvis polítics i socials, amb l’objectiu d’establir un estat democràtic, laic i reformista. -
L’aprovació de la Constitució de la Segona República Espanyola va tenir lloc el 9 de desembre de 1931. Aquesta constitució establia un estat democràtic, republicà i laic, amb sufragi universal masculí i femení, reconeixia drets civils i laborals, la separació de l’Església i l’Estat i buscava modernitzar l’educació i la política. Va generar gran esperança en els sectors progressistes, però també va provocar oposició entre conservadors, l’Església i sectors monàrquics.
-
La Compañía de Jesús va ser dissolta a Espanya l’any 1932 pel govern de la Segona República, en un context de reformes educatives i anticlericals. La mesura implicava la expulsió dels jesuïtes, la confiscació dels seus béns i el tancament dels seus centres educatius, ja que eren vistos com un obstacle per a l’estat laic i modernitzador. Això va generar tensions amb l’Església i sectors conservadors de la societat. -
L’Insurrecció anarquista a l’Alt Llobregat va tenir lloc el desembre de 1932 a Catalunya, especialment a les comarques mineres del Berguedà i el Bages. Va ser un levantament dels miners i obrers organitzat principalment per la Confederació Nacional del Treball (CNT), com a protesta contra les condicions laborals, els baixos salaris i la repressió política. -
L’intent de cop d’Estat de José Sanjurjo va tenir lloc el 10 d’agost de 1932 a Espanya. Sanjurjo, cap de l’exèrcit i líder conservador, va intentar enderrocar la Segona República com a reacció a les reformes militars i la política anticlerical. El cop va fracassar ràpidament; Sanjurjo va ser detingut i empresonat, i l’intent va evidenciar la tensió entre els sectors militars i republicans, així com les dificultats de la República per estabilitzar el país. -
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser aprovat el 9 de setembre de 1932 per les Corts de la Segona República Espanyola. Establia que Catalunya tenia govern propi (Generalitat), parlament i competències en educació, cultura, justícia i ordre públic). Reconeixia el català com a llengua oficial i buscava reforçar la identitat i autogovern de Catalunya dins d’Espanya. -
La Llei de Reforma Agrària aprovada el 23 de setembre de 1932, tenia com a objectiu modernitzar el camp i redistribuir la terra. Pretenia expropiar latifundis improductius per donar-los a pagesos sense terres o amb poca terra, millorant així les condicions dels treballadors agrícoles i reduint les desigualtats. La seva aplicació va ser lenta i limitada, generant conflictes entre terratinents i camperols i mostrant les tensions socials a les zones rurals d’Espanya.
-
Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 20 de novembre de 1932, després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Van ser les primeres eleccions autonòmiques de Catalunya dins de la Segona República. La victòria va ser per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià, que va obtenir la majoria absoluta i va formar govern a la Generalitat, consolidant l’autogovern català i donant continuïtat al projecte autonòmic aprovat amb l’Estatut.
-
Catalunya Autònoma fa referència a la situació de Catalunya després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932, dins de la Segona República Espanyola. Amb aquest estatut, Catalunya va obtenir un govern propi (Generalitat), parlament i competències en educació, justícia, cultura i ordre públic, i el català va ser reconegut com a llengua oficial.
-
El govern de Lerroux, liderat per Alejandro Lerroux del Partit Radical, va assumir el poder a Espanya el 1933, després del triomf electoral de la centredreta. Aquest govern va caracteritzar-se per ser moderadament conservador, intentant equilibrar els interessos de la dreta (com la CEDA) amb els sectors republicans, però va patir corrupció i inestabilitat política. Durant el seu mandat es van veure conflictes socials, tensions amb l’anarquisme i problemes econòmics. -
Durant la Segona República Espanyola, el triomf electoral de la centredreta es va produir a les eleccions de novembre de 1933, quan la CEDA i els partits conservadors van obtenir la majoria al Congrés. Aquest resultat va marcar un gir polític respecte al primer bienni reformista, limitant l’aplicació de mesures progressistes. En aquestes eleccions també va ser la primera vegada que les dones van poder votar a Espanya, gràcies a la implantació del sufragi femení el 1931. -
Les insurreccions anarquistes a Espanya durant la Segona República (1931-1933) van ser levantaments obrers organitzats principalment per la CNT com a protesta contra les condicions laborals, la pobresa i la repressió política. Es van produir en diverses regions, destacant especialment a l’Alt Llobregat i altres zones mineres de Catalunya el 1932.
-
a Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) va ser creada el 1933 com una coalició de partits conservadors i catòlics amb l’objectiu de defensar els interessos de l’Església, la propietat privada i l’ordre social davant les reformes de la Segona República. Liderada per José María Gil-Robles, la CEDA es va convertir en la principal força de la dreta. -
La Falange Española va ser fundada el 29 d’octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Era un partit polític feixista i nacionalista, inspirat en el feixisme italià, que defensava un estat fort, nacionalista i corporatiu, rebutjava el liberalisme i el socialisme, i promovia la unitat d’Espanya i l’autoritat de l’Estat. La Falange va ser minoritària inicialment, però amb els anys va esdevenir una força clau dins de la dreta radical i va tenir un paper central durant la Guerra Civil.
-
Lluís Companys (1882-1940) va ser un polític català, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i president de la Generalitat de Catalunya des del 1934. És conegut per haver proclamat l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola durant l’aixecament d’octubre de 1934, fet pel qual va ser empresonat i l’autogovern suspès temporalment.
-
La Llei de Bases de 1931 va ser aprovada al començament de la Segona República Espanyola com a marc legal per a les reformes de l’Estat. Aquesta llei establia els principis generals que havien de guiar les lleis concretes en matèries com reforma agrària, ensenyament, exercit i finances, deixant a les Corts la tasca d’elaborar la normativa detallada. La Llei de Bases reflectia la intenció del govern republicà de modernitzar Espanya.
-
L’Aixecament a Catalunya es refereix a la revolta d’octubre de 1934, que va esclatar com a resposta a l’entrada de la CEDA al govern central. El president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola el 6 d’octubre de 1934, buscant defensar l’autonomia i oposar-se a la dreta. L’exèrcit va ser enviat per derrotar la insurrecció, Companys i el seu govern empresonats, i la Generalitat suspesa temporalment.
-
La suspensió de l’Estatut català es va produir el 6 d’octubre de 1934, després de l’aixecament de Lluís Companys i el seu govern, que van proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en resposta a l’entrada de la CEDA al govern central. Com a conseqüència, el govern de la República va intervenir Catalunya, enviar l’exèrcit i empresonar Companys i els consellers, suspenent temporalment l’autogovern establert per l’Estatut de 1932. -
La Llei de Contractes de Conreu va ser aprovada el 1932 dins de la Segona República Espanyola com a complement de la Reforma Agrària. El seu objectiu era regular les relacions entre propietaris i llogaters o jornalers agrícoles, garantint contractes escrits, protecció davant desnonaments i millors condicions laborals. La llei buscava donar seguretat als treballadors del camp, especialment als petits pagesos.
-
L’Insurrecció a Astúries va tenir lloc entre el 5 i el 19 d’octubre de 1934 com a resposta al fet que la CEDA entrés al govern espanyol. Va ser un levantament obrer i miner, organitzat per sindicats com la UGT i la CNT, amb l’objectiu de defensar la República i rebutjar l’arribada de la dreta al poder. Els miners van prendre ciutats i establir comitès obrers, però l’insurrecció va ser reprimida durament pel govern, amb l’enviament de l’exèrcit i aviació. -
La Llei de Contractes de Conreu, aprovada el 1932 per la Segona República, va ser declarada inconstitucional el 1934 pel Tribunal Constitucional. La decisió es basava en que la llei limitava els drets de propietat dels terratinents i excedia les competències que la constitució assignava a l’Estat per regular les relacions agrícoles. Aquesta declaració va generar tensió social entre pagesos i terratinents, i va evidenciar els conflictes entre les reformes republicanes i els sectors conservadors.
-
La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) va entrar al govern espanyol el novembre de 1934, després d’aconseguir gran pes al Congrés a les eleccions de 1933. Tot i ser un partit conservador i catòlic, no governava sola, sinó que donava suport al Partit Radical de Lerroux, i alguns dels seus membres van ocupar conselleries importants.
-
El bienni conservador, va ser el període de la Segona República en què van governar forces de dreta i centre-dreta, després de les eleccions de 1933. Aquest govern va frenar o revertir moltes de les reformes del bienni reformista, especialment la reforma agrària i les polítiques socials. Es va reduir el paper de l’Estat en l’economia i es van afavorir els interessos dels grans propietaris. A Catalunya, les tensions amb el govern central van augmentar, sobretot arran dels fets d’octubre de 1934.
-
La suspensió de l’Estatut de Catalunya es va produir el 6 d’octubre de 1934, després que el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclamés l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola en protesta per l’entrada de la CEDA al govern central. Com a resposta, el govern de la República va intervenir militarment Catalunya, va empresonar Companys i els consellers, i va suspendre temporalment l’autogovern català establert per l’Estatut de 1932.
-
L’Escàndol de l’estraperlo va esclatar el 1935 i va ser un cas de corrupció política molt sonat durant la Segona República. Es tractava d’una trama en què empresaris intentaven introduir jocs de casino il·legals a Espanya a canvi de suborns a polítics del Partit Radical de Lerroux. Quan es va descobrir, l’escàndol va provocar la caiguda del govern de Lerroux, un gran descrèdit del partit i un augment de la tensió política. -
La dimissió de Alejandro Lerroux es va produir el 1935, a causa de l’Escàndol de l’estraperlo, que implicava corrupció i suborns per permetre jocs de casino il·legals. Aquest escàndol va desacreditar el seu govern i el Partit Radical, obligant-lo a deixar el càrrec de president del Consell de Ministres. La dimissió va obrir el camí a nous governs de centredreta i va augmentar la inestabilitat política de la Segona República en el període previ a les eleccions de 1936.
-
El Front Popular (1936) va ser una coalició de partits d’esquerra que va guanyar les eleccions generals del febrer de 1936 durant la Segona República. El seu programa pretenia reprendre les reformes del bienni reformista, com l’amnistia dels presos polítics, la reactivació de la reforma agrària i el restabliment de les llibertats democràtiques. A Catalunya, la victòria del Front Popular va permetre recuperar l’autonomia, alliberar els dirigents empresonats i retornar el govern a la Generalitat.
-
Manuel Azaña va ser un polític i intel·lectual republicà i una de les figures més importants de la Segona República espanyola. Va ser cap de govern durant el bienni reformista (1931-1933), impulsant reformes clau com la reforma militar, educativa, religiosa i agrària. Posteriorment, el 1936, va ser nomenat president de la República, durant el govern del Front Popular.
-
El restabliment de l’autonomia de Catalunya va tenir lloc el 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer. Amb el canvi de govern a Espanya, es va permetre la restitució de la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia de 1932, i Lluís Companys va tornar a assumir la presidència. Aquesta recuperació va permetre a Catalunya reprendre les seves institucions, lleis i competències en educació, justícia i ordre públic.
-
El triomf del Front d’Esquerres es va produir a les eleccions generals de febrer de 1936 a Espanya. Aquesta coalició, formada per republicans, socialistes i comunistes, va derrotar els partits de centredreta i la CEDA, recuperant el control del govern. El resultat va permetre la formació del govern del Front Popular, liderat per Manuel Azaña, que va impulsar mesures progressistes i reformes socials i agràries, i va intensificar la polarització política que conduiria poc després a la Guerra Civil -
L’assassinat de José Castillo i José Calvo Sotelo va tenir lloc el juliol de 1936 i va ser un dels esdeveniments clau que van precipitar la Guerra Civil Espanyola. José Castillo, tinent de la policia i militant socialista, va ser assassinat per grups d’extrema dreta. En represàlia, membres d’ideologies oposades van matar José Calvo Sotelo, líder monàrquic i polític de dretes, considerat una figura de la CEDA i principal opositor de la República.
-
L’inici de la insurrecció militar a Espanya va tenir lloc el 17 de juliol de 1936, amb el cop d’Estat liderat per una part de l’exèrcit contra la Segona República. El moviment va començar a Melilla i altres guarnicions del Marroc espanyol, i ràpidament es va estendre a diverses ciutats d’Espanya com Sevilla, Saragossa i Valladolid.