-
Se celebren eleccions municipals a tot l’Estat. A Catalunya, les forces republicanes i catalanistes obtenen una victòria aclaparadora, especialment a Barcelona, on Esquerra Republicana de Catalunya. -Alfonso XIII va marxar a Roma. -
Francesc Macià, líder d’ERC, proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica des del balcó del Palau de la Generalitat a Barcelona. Aquell mateix dia, a Madrid, el rei Alfons XIII abandona el país i es proclama la Segona República Espanyola. -
Eleccions municipals. El resultat d'aquestes eleccions va guanyar la coalició republicana-socialista. -
Es declara una amnistia per delictes polítics i socials.
-
El govern provisional de la República envia una delegació a Barcelona (integrada per Fernando de los Ríos, Lluís Nicolau d’Olwer i Marcel·lí Domingo) per negociar amb Macià. S’arriba a un acord per substituir la República Catalana per la Generalitat de Catalunya, un govern autònom provisional mentre s’elabora un Estatut d’Autonomia. -
s'utilitza per primer cop oficialment la bandera tricolor republicana en la gaceta de Madrid. -
La ensenyanca religiosa deixa de ser obligatòria i és voluntària.
-
Canvi de les circumscripcions electorals.
-
Cremen convents i col·legis catòlics.
-
Fan eleccions a les corts constituents.
-
Se celebren eleccions a les Corts constituents de la República. ERC guanya a Catalunya amb una majoria àmplia, consolidant el lideratge de Macià. -
Constitució de les corts
-
Vaga general convocada per CNT.
-
Inicia la nova legislatura. Missió la d'elaborar i aprovar una constitució. Conflicte en qüestions religioses, vot femení i propietat i l'autonòmica
diputades per Madrid Clara Campoamor, i victòria Kent -
S’aprova l’Estatut de Núria, un text que proposa una àmplia autonomia per a Catalunya, incloent-hi la gestió de l’educació, la justícia i la Hisenda. Aquest estatut influeix dintre de tota Catalunya garantint diverses seccions abans no proposades que es compliran després d'aquest estatut -
S’aprova la Constitució de la Segona República Espanyola, que estableix un estat descentralitzat i permet a les regions accedir a l’autonomia. Tot i això, l’Estatut de Núria encara ha de ser aprovat per les Corts espanyoles. -
S’aprova la constitució incorpora sufragi universal masculí i femení i s'establia la divisió de poders Aconfessionalitat de l’Estat. Es proclama la separació de l'Església i l'Estat.
-
Niceto Alcalá-Zamora és nomenat president de la república.
-
Comença a actuar el catolicisme polític amb Acció Popular on l'església s'oposa al govern.
-
Enfrontaments a Bilbao entre clericals i anticlericals
-
Paral·lelament comença la reforma militar d'Azaña aprovant per llei una reducció del nombre de generals en exercici que passaven a la reserva.
-
Dissolució de l'ordre dels jesuïtes i nacionalització dels seus bens
-
Es crea el Consorcio de Indústries Militars. -
s'aprova la llei del divorci.
-
L’Estatut d’Autonomia és debatut a les Corts de Madrid. La dreta s’hi oposa amb força, al·legant que suposa un perill per a la unitat d’Espanya. -
Va haver un intent de cop d'estat que va fracassar.
-
s'aprova la llei de reforma agrària amb l'objectiu de resoldre el problema de la desigualtat en algunes regions d Espanya com Andalusia
-
Aprovació d'una llei de Reclutament i Ascensos que anul·lava molts ascensos de militars produïts en el període anterior
-
Se celebren eleccions al Parlament de Catalunya, on ERC obté una victòria clara. Francesc Macià és elegit president de la Generalitat. -
Finalment, les Corts aproven un Estatut d’Autonomia retallat respecte a l’Estatut de Núria. Catalunya obté el seu propi Parlament, Govern (Generalitat) i competències en educació, sanitat i ordre públic, però amb limitacions importants. -
Alcalá-Zamora dimiteix i el succeeix Manuel Azaña. -
Primeres eleccions, guanya el centredreta gràcies al sufragi femení.
-
El partit que pot governar és el partit Radical, que té com a líder a Alejandro Lerroux
-
Es funda una coalició de partits de dretes que es deia CEDA
-
La Ley Orgànica que regula el Tribunal de Garanties Constitucionals
-
Agitacions pel fracàs de la reforma agrària i altres insurreccions -
Alejandro Lerroux va dimitir de tots els càrrecs públics -
Es funda ella falange espanyola, que era el partit d'ideologia feixista de Primo de Rivera. Introdueix el nacionalsindicalisme, un sindicat vertical que agrupa a empresaris i treballadors.
-
Se celebren eleccions generals a Espanya. La victòria dels partits de dreta, especialment la CEDA de José María Gil-Robles, marca un gir conservador en la política espanyola, afectant Catalunya.
-
En les eleccions celebrades resultant vencedores de les forces de les dretes
-
Mor Francesc Macià, president de la Generalitat i símbol del catalanisme. El substitueix Lluís Companys, també d’ERC, qui manté una política d’esquerres i defensa l’autonomia catalana amb fermesa. -
Lerroux forma govern
-
La aprovació de la llei de Amnistia
-
Vaga general pagesa -
Es funda el partit de la falange espanyola de les JONS
-
Es declara inconstitucional la llei de contractes de conreu
-
Alejandro Lerroux (del Partit Radical) forma un nou govern a Espanya, incloent-hi ministres de la CEDA, un partit d’extrema dreta. L’esquerra veu això com una amenaça per a la democràcia i l’autonomia catalana.
-
Largo Caballero Entrada en el govern de tres ministres de la CEDA
-
Vaga general revolucionària
-
6 d’octubre → En resposta, Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola des del balcó de la Generalitat. Convoca els ciutadans a resistir contra el govern central. -
L’exèrcit, dirigit pel general Batet, sufoca la revolta en poques hores. Hi ha enfrontaments a Barcelona amb més de 40 morts. Companys i tot el seu govern són detinguts i empresonats a Madrid.
-
L’exèrcit, dirigit pel general Batet, sufoca la revolta en poques hores. Hi ha enfrontaments a Barcelona amb més de 40 morts. Companys i tot el seu govern són detinguts i empresonats a Madrid. -
El govern de Madrid suspèn l’Estatut d’Autonomia i posa Catalunya sota control militar. Es persegueixen els dirigents nacionalistes i es censura la premsa catalanista. -
Aprovació de la llei de conreus
-
Daniel Strauss va denunciar indemnitzacions pel cobrament de comissions en obres en casinos
-
La Generalitat continua suspesa. El govern central, ara controlat per la dreta, manté Catalunya sota una forta repressió. Els líders catalanistes (incloent-hi Lluís Companys) segueixen empresonats a Madrid. -
L’oposició política al govern espanyol creix. Esquerres i republicans comencen a preparar-se per a unes futures eleccions generals.
-
Alejandro Lerroux dimiteix com a president del govern espanyol a causa dels escàndols de corrupció. La inestabilitat política fa que es convoquin eleccions generals per al febrer de 1936. -
Assassinat del tinent Castillo i de Calvo Sotelo. -
Se celebren eleccions generals a Espanya. La coalició d’esquerres, el Front Popular, guanya i promet restaurar l’autonomia catalana.
-
Les eleccions celebrades donen la victòria a les forces agrupades en el Front Popular, que obtenen 257 diputades.
-
Les eleccions celebrades donen la victòria a les forces agrupades al Front Popular.
-
Caiguda de Lerroux, dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions
-
guanya les eleccions el front d'esquerres.
-
Lluís Companys i el seu govern són alliberats de la presó i tornen triomfalment a Barcelona. Es restableix la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia. -
Un grup de militars liderats per Franco, Mola i Queipo de Llano intenten fer un cop d’estat contra la República. Comença la Guerra Civil Espanyola.
-
Un grup de militars dirigits pel general Francisco Franco, va iniciar un cop d'estat al juliol de 1936.
-
Finalment, la sublevació militar esclata a Marruecos , estenent-se a la península. El seu fracàs dóna lloc a la Guerra Civil, que es prolonga fins al març de 1939. -
A Catalunya, el cop d’estat és derrotat gràcies a la resistència dels sindicats anarquistes (CNT-FAI) i les milícies obreres. No obstant això, la Generalitat queda desbordada per la revolució social, i a Barcelona es col·lectivitzen fàbriques i terres. -
Se suspenden las sesiones parlamentarias
-
Es suspensionen les sessions parlamentàries.