Eix dones segona republica 117962

LA SEGONA REPÚBLICA (1931 – 1936)

  • Period: to

    Francesc Macià i Llussà

    fou un militar i polític català,.Després de la seva oposició a la dictadura de Primo de Rivera, va fundar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1931. El 14 d'abril d'aquell mateix any, després de la victòria electoral, va proclamar des del balcó de la Generalitat la República Catalana com a estat integrant d'una Federació Ibèrica. Aquesta acció va forçar la negociació amb el govern,donant lloc a la restauració de la Generalitat de Catalunya moderna
  • Period: to

    Alejandro Lerroux

    Líder del Partido Republicano Radical. Tot i que en la seva joventut (Unitat 9) era un revolucionari anticlerical i radical, durant la República es va moderar i va liderar el govern durant el Bienni Conservador (1933-1935) en coalició amb la CEDA. La seva carrera es va enfonsar arran de l'escàndol de corrupció de l'Estraperlo.
  • Period: to

    Francisco Largo Caballero

    Dirigent històric de la UGT i del PSOE, conegut com el "Lenin espanyol" pel seu gir cap a posicions revolucionàries després de 1933. Va ser Ministre de Treball en el primer bienni i Cap de Govern durant la Guerra Civil (1936-1937). Va ser un dels principals impulsors de la vaga general revolucionària de 1934.
  • Period: to

    Niceto Alcalà Zamora

    Polític liberal d'ideologia conservadora que va presidir el Comitè Revolucionari del Pacte de Sant Sebastià. Va ser el primer President de la Segona República (1931-1936). El seu paper va ser el d'intentar moderar les reformes més radicals de l'esquerra, però finalment va ser destituït per les Corts el maig de 1936, poc abans de l'esclat de la guerra.
  • Period: to

    Manuel Azaña

    Fou la figura política més rellevant de la República. Líder d'Acción Republicana, va ser Ministre de la Guerra i Cap de Govern durant el Bienni Progressista (1931-1933), on va impulsar les principals reformes (militar, religiosa, agrària). Després de la victòria del Front Popular el 1936, va ser escollit President de la República, càrrec que va ocupar durant tota la Guerra Civil fins al seu exili a França.
  • Period: to

    Lluís Companys i Jover

    va ser un advocat laboralista i polític català, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República. Després de la mort de Francesc Macià el 1933, va assumir la presidència i va protagonitzar els Fets del sis d'octubre de 1934, quan va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola com a protesta davant l'entrada de la CEDA al govern central. Aquesta acció va comportar el seu empresonament i la suspensió de l'Estatut
  • Period: to

    Clara Campoamor

    Advocada i política que va defensar en solitari el sufragi femení a les Corts contra l'opinió de molts (fins i tot de la seva pròpia esquerra, que temia que les dones votessin el que deia el capellà). Gràcies a ella, la Constitució de 1931 va ser de les més avançades del món.
  • Period: to

    José María Gil-Robles

    Líder de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), el gran partit de la dreta catòlica. Va ser el principal opositor a les reformes d'Azaña. La seva entrada al govern el 1934 va ser el detonant de la Revolució d'Octubre. Defensava una "rectificació" de la Constitució i de la legislació laica de la República.
  • Period: to

    II. EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA

  • La proclamació doble

    La proclamació doble

    A Madrid, Alcalá-Zamora proclama la República al balcó de la Casa de Correos. A Barcelona, Lluís Companys i després Francesc Macià proclamen la "República Catalana dins la Federació Ibèrica". Aquesta acció força el Govern Provisional a enviar tres ministres a Barcelona per negociar la restauració de la Generalitat com a govern autònom.
  • Eleccions a Corts Constituents

    Eleccions a Corts Constituents

    Primera gran victòria de la coalició republicano-socialista. S'encarrega la redacció d'una nova Constitució que trenqui amb el passat monàrquic.
  • Reforma Militar (Llei Azaña)

    Reforma Militar (Llei Azaña)

    Es buscava un exèrcit professional i no polític. Es va oferir el retir amb el sou íntegre als oficials que no volguessin jurar lleialtat a la República, el que va ser vist per molts militars (els "africanistes") com una humiliació.
  • Aprovació de la Constitució

    Aprovació de la Constitució

    Espanya es defineix com una "República de treballadors". Punts clau: Laïcisme extrem (dissolució dels Jesuïtes), dret al divorci, educació primària obligatòria i laica, i el dret a l'autonomia per a les regions.
  • Llei de Reforma Agrària

    Llei de Reforma Agrària

    Es crea l'IRA (Institut de Reforma Agrària). L'objectiu era modernitzar el camp espanyol i acabar amb la misèria dels jornalers mitjançant l'expropiació de terres als "Grandes de España". No obstant, la falta de pressupost i la lentitud burocràtica van fer que només s'assentessin uns 12.000 camperols, generant frustració.
  • La Sanjurjada

    La Sanjurjada

    Intent de cop d'estat fallit del General Sanjurjo a Sevilla.
  • Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Aprovat a les Corts després d'una forta retallada respecte al projecte original. Francesc Macià és el primer president de la Generalitat recuperada.
  • Fets de Casas Viejas

    Fets de Casas Viejas

    Una revolta anarquista a Cadis acaba amb l'afusellament de camperols desarmats per part de la Guàrdia d'Assalt. La frase atribuïda a Azaña, "Ni ferits ni presoners, tirs a la panxa", encara que falsa, va ser usada per la dreta i l'extrema esquerra per enfonsar el govern.
  • Period: to

    III. EL BIENNI CONSERVADOR O "NEGRE"

  • Period: to

    L'Acció Rectificadora

    va ser l'estratègia política destinada a desmantellar l'obra del primer bienni, començant per la Llei d'Amnistia de 1934 que va alliberar els colpistes de la Sanjurjada, enviant un missatge d'impunitat a la dreta militar. Paral·lelament, es va executar una Contrareforma Agrària que va retornar terres a la noblesa, va anul·lar la Llei de Termes Municipals i va permetre el desnonament de milers de jornalers, provocant una misèria profunda al camp i la desarticulació dels sindicats agraris.
  • Eleccions de 1933

    Eleccions de 1933

    La dreta es presenta unida en la CEDA, mentre l'esquerra es presenta fragmentada. L'abstenció anarquista (CNT) ajuda a la victòria conservadora.
  • La Revolució d'Octubre

    La Revolució d'Octubre

    es va desencadenar com una resposta defensiva de l'esquerra davant l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern el 4 d'octubre, fet interpretat com la imminent instauració del feixisme a Espanya seguint els models d'Àustria i Alemanya. La vaga general revolucionària va tenir dos epicentres dràstics: a Catalunya, Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre, fracassant ràpidament per la intervenció de l'exèrcit i la falta de suport anarquista.
  • El Conflicte de la Llei de Contractes de Conreu

    El Conflicte de la Llei de Contractes de Conreu

    va representar el xoc institucional més greu entre la Generalitat de Lluís Companys i el Govern Central de Madrid, originat per una llei catalana que protegia els rabassaires permetent-los l'accés a la propietat de la terra. La Lliga Catalana, aliada amb els grans propietaris, va recórrer la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, el qual la va declarar inconstitucional per invasió de competències, convertint un problema agrari en un conflicte de sobirania nacional i autonomia.
  • La Crisi Final del Bienni

    La Crisi Final del Bienni

    arriba de la mà d'escàndols de corrupció que van enfonsar el prestigi del Partit Radical de Lerroux, destacant l'afer de l'Estraperlo, relacionat amb suborns per introduir ruletes trucades en casinos, i el cas Nombela per malversació de fons. La descomposició del govern central va deixar la CEDA sense el seu soci principal i va obligar el president de la República a dissoldre les Corts i convocar noves eleccions per al febrer de 1936 davant la impossibilitat de mantenir una coalició de dretes.
  • Period: to

    La Radicalització i la Primavera Tràgica

    es va caracteritzar per una polarització extrema al carrer, amb ocupacions massives de finques per part de camperols que no esperaven el tràmit legal i una onada de vagues organitzades per la UGT i la CNT. Mentre la Falange practicava atemptats de represàlia i l'Església denunciava el desordre, els militars dirigits per l'Estratègia d'Emilio Mola (l'Organitzador) ultimaven els detalls d'un aixecament armat per acabar amb la República.
  • Les Eleccions de 1936

    Les Eleccions de 1936

    van donar la victòria al Front Popular, una coalició d'esquerres que agrupava republicans, socialistes i comunistes amb el suport extern de l'anarquisme, sota un programa centrat en l'amnistia dels presos de 1934 i el restabliment de l'Estatut de Catalunya. El nou govern d'Azaña va reprendre immediatament la reforma agrària i la tramesa de militars sospitosos de conspirar a destinacions allunyades, com Franco a les Canàries o Goded a les Balears, en un intent de protegir la democràcia.
  • Els Assassinats del Juliol de 1936

    Els Assassinats del Juliol de 1936

    van actuar com el detonant definitiu per al cop d'estat; primer amb la mort del tinent republicà José del Castillo a mans de pistolers d'extrema dreta el 12 de juliol, i la immediata venjança el 13 de juliol amb l'assassinat de José Calvo Sotelo, cap de l'oposició monàrquica, per part d'un grup de guàrdies d'assalt. Aquest crim va commoure l'opinió pública conservadora i va oferir l'excusa perfecta als militars que encara dubtaven per unir-se oficialment a la conspiració de Mola.
  • El Cop d'Estat

    El Cop d'Estat

    va començar prematurament a Melilla el dia 17 i es va estendre a la resta de la Península el dia 18, buscant una presa de poder ràpida que va ser frenada a les principals ciutats gràcies a la resistència de les milícies obreres i part de les forces de seguretat lleials. El general Franco es va traslladar de Canàries al Marroc en el Dragon Rapide per liderar l'Exèrcit d'Àfrica, consolidant un fracàs parcial del cop que va derivar en la fragmentació d'Espanya.