-
Convocatòria dels Estats Generals
El 1789, el rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals després de 175 anys per abordar la greu crisi política i econòmica de França. Aquesta convocatòria buscava una solució consensuada després del fracàs d'intents anteriors de reforma. Per primera vegada, el Tercer Estat tenia doble representació. . La reunió a Versalles el 5 de maig de 1789 va marcar l'inici de la Revolució Francesa. -
La Gran Por
La Gran Por va ser un episodi crucial durant els inicis de la Revolució Francesa, ocorregut a l'estiu de 1789, després de la presa de la Bastilla. Provocada per la por a una suposada conspiració aristocràtica i rumors sobre bandes de lladres. Com a conseqüència, els camperols es van armar i van atacar propietats nobles, Aquestes accions van accelerar l'abolició del sistema feudal, amb l'Assemblea Nacional decretant la fi dels privilegis feudals. -
Gran Por
La Gran Por va ser un episodi crucial durant els inicis de la Revolució Francesa, ocorregut a l'estiu de 1789, després de la presa de la Bastilla. els camperols es van armar i van atacar propietats nobles, Aquestes accions van accelerar l'abolició del sistema feudal, amb l'Assemblea Nacional decretant la fi dels privilegis feudals el 4 d'agost de 1789. La Gran Por va marcar l'extensió de la revolució cap a les zones rurals i va contribuir a la caiguda de les estructures feudals a França. -
Creació de l'Assemblea Nacional
El 1789, els Estats Generals es van reunir a Versalles. El Tercer Estat, que igualava en nombre als altres dos estaments, volia deliberar conjuntament i votar per persona. Alguns membres dels altres estaments s'hi van unir. Es van unir per fer una assambles. L'Assemblea va proclamar principis fonamentals i va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, marcant l'inici efectiu de la Revolució Francesa. -
Assalt de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, una multitud va assaltar la Bastilla, símbol de l'autoritat reial i dipòsit d'armes. Després d'assaltar altres arsenals al matí, prop de mil persones van exigir la rendició de la Bastilla. El governador, amb nombroses baixes, la fortalesa va ser presa. alguns oficials van ser executats, es van alliberar set presoners. Aquest esdeveniment va simbolitzar la caiguda de l'Antic Règim i l'inici de la Revolució Francesa. -
Assalt de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, una multitud va assaltar la Bastilla, símbol de l'autoritat reial i dipòsit d'armes. Després d'assaltar altres arsenals al matí, prop de mil persones van exigir la rendició de la Bastilla. La fortalesa va ser presa. De Launay i alguns oficials van ser executats, es van alliberar set presoners i els revolucionaris es van apoderar de municions. Aquest esdeveniment va simbolitzar la caiguda de l'Antic Règim i l'inici de la Revolució Francesa. -
Decret d'Abolició del feudalisme
El Decret d'Abolició del feudalisme, aprovat per l'Assemblea Nacional Constituent la nit del 4 al 5 d'agost de 1789, va ser una resposta a la Gran Por. Va suprimir els privilegis feudals i senyorials, els drets exclusius de caça, les jurisdiccions senyorials i el delme eclesiàstic, establint igualtat davant els impostos i acabant amb la venalitat dels càrrecs públics. Aquest decret va marcar el final legal del sistema feudal a França, simbolitzant la caiguda de l'Antic Règim. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, adoptada el 26 d'agost de 1789, és un document clau de la Revolució Francesa. Proclama principis fonamentals com la igualtat, els drets naturals, la sobirania popular, la llibertat d'expressió, la igualtat davant la llei, la presumpció d'innocència, la llibertat religiosa... Inspirada per la Il·lustració, aquesta declaració va influir significativament en les idees de llibertat individual i democràcia a Europa i al món. -
Constitució civil del clergat
La Constitució civil del clergat, aprovada el 12 de juliol de 1790, reorganitzava profundament l'Església francesa. Convertia els sacerdots en funcionaris públics, suprimia institucions antigues, reestructurava diòcesis i parròquies, establia l'elecció popular del clergat, i limitava la relació amb el Papa. Aquesta llei va provocar una forta divisió en l'Església francesa i va ser condemnada pel Papa Pius VI el 1791, causant una ruptura entre la Revolució i el Papat. -
Constitució
La Constitució francesa de 1791 va ser la primera constitució escrita de França i un document clau de la Revolució Francesa. Establia una monarquia constitucional amb la sobirania residint en la nació, proclamava la llibertat de pensament, premsa i religió, i suprimia la noblesa. creava un sistema d'instrucció pública gratuïta i reformava el sistema fiscal. Aquesta constitució va marcar un canvi radical respecte a l'Antic Règim, establint les bases d'un nou ordre polític i social a França. -
Intent de fugida de lluís XVI
La Fugida a Varennes va ser un intent fallit d'escapada del rei Lluís XVI i la seva família la nit del 20 al 21 de juny de 1791. Van intentar fugir de París cap a Montmédy, disfressats i seguint un pla organitzat pel comte de Fersen. Van ser detinguts a Varennes-en-Argonne. Van ser obligats a tornar a París sota custòdia. Aquest episodi va tenir importants conseqüències polítiques. Es considera un punt d'inflexió en la Revolució Francesa, marcant el principi del final de la monarquia. -
Declaració de guerra d'Àustria i Prússia
El 20 d'abril de 1792, França va declarar la guerra a Àustria, amb Prússia sumant-se al conflicte en suport d'Àustria. El govern francès, liderat pels girondins, va intentar reorganitzar l'exèrcit i reclutar tropes. La guerra va provocar diverses reaccions a França, amb el rei veient-la com una oportunitat per recuperar poder i els girondins desitjant expandir les idees revolucionàries. -
Assalt de les masses populars al Palau Reial
El 10 d'agost de 1792, les masses populars de París van assaltar el Palau Reial de les Tulleries. Aquesta revolta va resultar en la detenció del rei i la seva família. Els insurgents, que buscaven destituir el monarca, van enfrontar-se amb els guàrdies suïssos, causant al voltant de 800 morts. L'assalt va portar a la convocatòria d'una convenció nacional i a la suspensió del govern existent, marcant un pas decisiu cap a l'abolició de la monarquia i l'establiment de la Primera República Francesa.