-
Davant la greu crisi econòmica i les protestes socials, Lluís XVI convoca per primera vegada des de 1614 els Estats Generals. S’hi reuneixen representants del clero, la noblesa i el Tercer Estat (la major part de la població). L’objectiu era buscar solucions, però ràpidament surten tensions: cada estament vota per separat i els privilegiats bloquegen qualsevol reforma que afecti els seus interessos. -
Frustrats per la seva escassa influència, els representants del Tercer Estat es declaren Assemblea Nacional. Amb aquesta decisió, afirmen que representen tota la nació i no només un estament social. És un acte revolucionari que desafia directament l’autoritat del rei i els privilegis tradicionals. -
Després de ser expulsats de la seva sala de reunions, els diputats del Tercer Estat es reuneixen en un frontó. Allà juren no dissoldre’s fins a redactar una constitució que transformi França en un Estat basat en lleis comunes i limitant el poder absolut del rei. Aquest jurament marca l’inici formal del procés constitutiu. -
El poble de París, tement una repressió militar, es revolta i ataca la Bastilla, una fortalesa que simbolitzava el despotisme real. La seva caiguda es converteix en un símbol internacional de lluita per la llibertat i mostra que la revolució ja no és només política, sinó també popular i violenta. -
Per la pressió de les revoltes camperoles i l’ambient revolucionari, l’Assemblea decideix suprimir els privilegis feudals: impostos especials, drets sobre terres i diferències legals entre estaments. Aquest acte trenca definitivament l’estructura social de l’Antic Règim i posa tots els ciutadans en igualtat davant la llei. -
L’Assemblea aprova un document inspirat en les idees de la Il·lustració. Proclama drets naturals com la llibertat, la igualtat, la propietat i la sobirania nacional. Aquesta declaració esdevé un referent universal i la base de totes les constitucions posteriors. -
La família reial intenta fugir per unir-se als monàrquics contrarevolucionaris i frenar la Revolució. Són detinguts a Varennes i retornats a París. Aquest episodi provoca una gran indignació: el poble se sent traït i la confiança en el rei desapareix. A partir d’aquí, la caiguda de la monarquia és gairebé inevitable. -
França es converteix oficialment en una monarquia constitucional. Tot i que limita el poder del rei i estableix la separació de poders, encara manté el sufragi censatari (només voten els més rics). És un intent moderat de reformar l’Estat sense abolir completament la monarquia. -
Després del judici que el declara culpable de traïció, Lluís XVI és guillotinat. Aquest fet radicalitza la Revolució i provoca la reacció de les monarquies europees, que temen que s’estengui. França entra en guerra amb diverses potències. -
En plena guerra i crisi interna, la Convenció atorga poders gairebé il·limitats a aquest comitè per salvar la República. Sota la direcció dels jacobins, el poder es centralitza i s’imposen mesures extremes en nom de la seguretat i la igualtat. -
És una constitució molt avançada per a l’època: reconeix el sufragi universal masculí i drets socials. Tanmateix, a causa de la guerra i del període del Terror, mai s’aplica. Es converteix més en una declaració d’intencions que en un sistema polític real. -
Permet detenir qualsevol persona considerada enemiga de la Revolució. Amb aquesta llei, milers de ciutadans són arrestats i jutjats ràpidament. Marca l’inici oficial del període del Terror, en què la vigilància extrema i la repressió esdevenen constants. -
Un grup de diputats, tement ser les pròximes víctimes del Terror, deté i executa Robespierre i els seus seguidors. Amb la seva mort finalitza l’etapa més radical i repressiva de la Revolució i comença un període més moderat, tot i que encara inestable. -
S’estableix el Directori, un govern de cinc directors. Pretén deixar enrere la radicalització jacobina, però és un sistema feble, ple de corrupció i amb dificultats econòmiques. No aconsegueix estabilitzar el país ni guanyar-se la confiança de la població.
-
Aprofitant el desordre polític del Directori, Napoleó Bonaparte fa un cop d’Estat i crea el Consolat. Es converteix en el líder polític més poderós de França i, poc després, en emperador. Amb ell es tanca l’etapa revolucionària i comença una nova era.