La Revolució Francesa (1789-1799) La Revolució francesa va ser un període de gran agitació social i política a França que va durar del 1789 al 1799. Els seus objectius eren desmantellar l'antic règim opressor de França i crear una nova societat.
By Pol33
-
França va passar per un periode de bancarrota deguta a les guerres, els luxes que es donaven els monarques i que a més aquest any hi van haver-hi males collites. -
Inici dels Estats Generals segons els paràmetres simbòlics de l’Antic Règim. El Tercer Estat proclama l’Assemblea Nacional –amb potestat fiscal– desprès d’exigir que la votació sigui nominal i que les deliberacions dels tres estaments es produeixin en comú . -
Dreta: Aristòcrates i monàrquics oposats a la Revolució.
Centre: Constitucionalistes.
Esquerra: Triumvirat
Extrema esquerra: Demòcrates i Club dels Cordeliers.
Jurament de la Pilota: Els diputats decideixen no dissoldre l’Assemblea fins que no es redacti una constitució. Gran part de la noblesa i el clergat s’uneixen al Tercer Estat en l’Assemblea Constituent.
Presa de la Bastilla per part del poble de París per fer-se amb les armes de la fortalesa que exercia les funcions de presó de l’Estat. -
Constitució Civil del clergat: Els membres del clergat passen a ser funcionaris de l’Estat, es suprimeixen convents i ordres religioses, els bisbes i sacerdots han de ser escollits, etc. (12 de juliol). Gran part del clergat es nega a donar el jurament de fidelitat a la Constitució desencadenant un conflicte Esglèsia-Estat. -
Constitució de 1791: Monarquia parlamentària amb poder executiu.
Assemblea Legislativa electiva per sufragi censatari.
El rei nomena els ministres, disposa de vet suspensiu per dues legislatures.
Reforma de la justícia i abolició de la tortura.
Constitució liberal rupturista amb el passat.
Inici de l’Assemblea Legislativa. -
Reacció davant les amenaces austro-prussianes que serveix a la vegada per a distreure els problemes interns i sufocar els cops contrarevolucionaris. Patrocinada per feuillants i girondins i aprovada pel monarca en un exercici de doble joc per aprofitar la guerra contra la Revolució, els jacobins s’hi oposaran.
Manifest de Brunswick: Amenaça de mort a aquells que defensin París o represalïin a la família reial.
Les Tulleries són assaltades: Formació de la Comuna popular i insurreccional de París. -
Execució de Lluís XVI, guerres europees i revoltes internes. Els jacobins prenen el poder, instauren el Comitè de Salut Pública i el Terror amb la Llei de Sospitosos i el maximum per controlar preus i opositors. La República es declara revolucionària fins a la pau. -
Abolició de l’esclavitud, execució d’hebertistes i dantonistes i victòria de Fleurus. Caiguda i execució de Robespierre (Cop de Termidor) i inici de la Convenció Termidoriana. El 1795 s’aprova la Constitució que crea el Directori, amb govern burgès i sufragi censitari; Napoleó reprimeix l’aixecament reialista. -
Elecció del Directori (31 d’octubre). -
Supressió dels assignats (19 de febrer). Victòries de Napoleó a Itàlia (març-abril). Tractat de Sant Ildefons: Espanya s’alia amb la França revolucionària i declara la guerra a Anglaterra. Detenció de Baboeuf i els seus seguidors (10 de maig). -
Execució dels Babuvistes: Baboeuf era el líder dels iguals –primitius comunistes– i teòric de l’assalt llampec al poder. Capitulació de Màntua: Les contribucions dels Estats italians derrotats per Bonaparte salven de la crisi financera el Directori . Cop d’Estat del Directori contra els reialistes (4 de setembre). Pau de Campoformio: Àustria cedeix a França la part esquerra del Rhin i el Milanesat. Incorporació de les Repúbliques Germanes: Milà i Gènova: Sistema francès d’Estats vassalls. -
Creació de la República Helvètica –Suissa– (abril). Napoleó desembarca a Egipte: S’ocupa El Caire (juliol). Servei Militar obligatori: Llei Jourdan (5 de setembre). -
Eleccions legislatives. Els Consells recuperen el control del Directori en un gir polític cap a l’esquerra. Sublevació reialista al sud-oest. Extensió de la chouannerie. Cop d’Estat del 18 de Brumari de Napoleó amb ajuda dels militars contra el Directori i els Consells (9 de novembre). Inici de l’Època Napoleònica amb la formació del govern provisional amb Fouche com a cap de la policia i Talleyrand al front del Ministeri d’Afers Exteriors. Final de la Revolució francesa?