Las Revolucións

By Adria C
  • Abraham Darby

    Abraham Darby

    Abraham Darby I utilitza per primera vegada carbó de coc per fondre ferro, fent la producció més barata i eficient i impulsant la metal·lúrgia moderna.
  • John Kay

    John Kay

    John Kay inventa la llançadora volant, que accelera molt el teixit i augmenta la producció de roba.
  • James Hargreaves

    James Hargreaves

    James Hargreaves crea la Spinning Jenny, una màquina de filar que permet produir diversos fils alhora i multiplica la producció tèxtil.
  • James Watt

    James Watt

    James Watt patenta la màquina de vapor millorada, que es converteix en el motor principal de fàbriques i transports.
  • Boston Tea Party

    Boston Tea Party

    La Boston Tea Party va ser un protesta dels colonos americans el 16 de desembre de 1773 a Boston. Van tirar al port el carregament de te britànic en protesta per l’impost sobre el te, sense representació al Parlament britànic, mostrant el seu rebuig a les lleis fiscals de la Gran Bretanya.
  • Primer Congrés Continental a Philadelphia.

    Primer Congrés Continental a Philadelphia.

    El 5 de setembre de 1774 es va reunir a Filadèlfia el Primer Congrés Continental, on representants de 12 de les 13 colònies britàniques (excepte Geòrgia) es van aplegar per respondre a les lleis coercitives imposades per la Gran Bretanya.
    Van acordar boicotejar els productes britànics i demanar al rei Jordi III que retirés aquestes lleis, marcant l’inici de la cooperació colonial que conduiria a la Revolució Americana.
  • 1775. Inici de la Guerra d’Independència

    1775. Inici de la Guerra d’Independència

    El 1775 marca l’inici de la Guerra d’Independència dels Estats Units.
    El conflicte va començar quan les tensions entre les colònies americanes i el govern britànic van esclatar en combats oberts, sobretot a les batalles de Lexington i Concord (abril de 1775). A partir d’aquí, els colons, organitzats com a Exèrcit Continental sota el comandament de George Washington, van començar la lluita formal per separar-se de la Corona britànica.
  • 10 maig de 1775. Segon Congrés Continental.

    10 maig de 1775. Segon Congrés Continental.

    El 10 de maig de 1775 es va reunir el Segon Congrés Continental a Filadèlfia, on les tretze colònies van assumir la direcció del conflicte, van crear l’Exèrcit Continental, van triar George Washington com a comandant i van posar les bases del procés que les portaria a la independència.
  • 14 juny 1775. Resulció del Congrés per la creació de l’Excèrcit Patriòtic Continental.

    14 juny 1775. Resulció del Congrés per la creació de l’Excèrcit Patriòtic Continental.

    El 14 de juny de 1775 el Segon Congrés Continental va decidir crear l’Exèrcit Continental per organitzar les forces dels colons contra Gran Bretanya. Es va nomenar George Washington com a comandant en cap i es van establir les bases per a un exèrcit professional. Aquesta decisió va permetre coordinar millor la resistència i consolidar els esforços cap a la independència de les colònies.
  • 15 de juny 1775. George Whasington nomenta Comandant en Cap de l’exèrcit Patriòtic

    15 de juny 1775. George Whasington nomenta Comandant en Cap de l’exèrcit Patriòtic

    El 15 de juny de 1775 el Segon Congrés Continental va nomenar George Washington com a comandant en cap de l’Exèrcit Continental. Aquesta decisió va donar unitat i organització a les forces patriòtiques i va consolidar el lideratge necessari per lluitar contra Gran Bretanya. El seu comandament va ser fonamental per coordinar les operacions militars i avançar cap a la independència de les colònies.
  • 12 juny 1776. Declaració de Drets de Virginia.

    12 juny 1776. Declaració de Drets de Virginia.

    El 12 de juny de 1776 es va aprovar la Declaració de Drets de Virginia, que establia els drets fonamentals dels ciutadans i afirmava que tots els homes eren lliures i iguals. Aquest document va influir en la posterior Declaració d’Independència dels Estats Units, servint de base per als principis de llibertat i govern representatiu.
  • Declaració d’Independència dels EEUU

    Declaració d’Independència dels EEUU

    La Declaració d’Independència dels EUA es va signar el 4 de juliol de 1776. Breument: els 13 estats colònies van declarar-se independents de Gran Bretanya, afirmant els drets inalienables de llibertat, vida i recerca de la felicitat, marcant l’inici de la Revolució Americana.
  • 19 setembre de 1777. Inici de la Batalla de Saratoga.

    19 setembre de 1777. Inici de la Batalla de Saratoga.

    El 19 de setembre de 1777 va començar la Batalla de Saratoga, un enfrontament clau entre l’Exèrcit Continental i les forces britàniques a Nova York. Aquesta batalla va ser decisiva perquè la victòria americana va convèncer França d’aliar-se amb les colònies, aportant suport militar i financer que va ser essencial per aconseguir la independència.
  • 7 octubre de 1777. Final de la Batalla de Saratoga

    7 octubre de 1777. Final de la Batalla de Saratoga

    El 7 d’octubre de 1777 va finalitzar la Batalla de Saratoga amb la rendició de l’exèrcit britànic davant de les forces americanes. Aquesta victòria va ser decisiva perquè va augmentar la moral dels colons i va aconseguir el suport de França, la qual cosa va ser clau per al desenvolupament de la Guerra d’Independència i la futura independència dels Estats Units.
  • Inici de la Batalla de Yorktown

    Inici de la Batalla de Yorktown

    La Batalla de Yorktown comenzó en septiembre de 1781, cuando las fuerzas americanas y francesas sitiaron a los británicos en Virginia. El ejército británico, comandado por Cornwallis, quedó atrapado sin posibilidad de escapar. Tras semanas de asedio, los británicos se rindieron, marcando el fin efectivo de la Guerra de Independencia de Estados Unidos.
  • Final de la Batalla de Yorktown

    Final de la Batalla de Yorktown

    El 19 de octubre de 1781 terminó la Batalla de Yorktown, cuando el ejército británico del general Cornwallis se rindió ante las fuerzas combinadas de George Washington (EE. UU.) y Rochambeau (Francia).
    Esta rendición marcó el final práctico de la Guerra de Independencia de Estados Unidos, porque dejó a Gran Bretaña sin capacidad de continuar la guerra y abrió el camino al reconocimiento de la independencia.
  • 3 setembre de 1783. Tractat de París, final de la Guerra d’independencia.

    3 setembre de 1783. Tractat de París, final de la Guerra d’independencia.

    El 3 de setembre de 1783 es va signar el Tractat de París, que va posar fi a la Guerra d’Independència dels Estats Units, reconeixent oficialment la seva independència. El tractat va establir les fronteres del nou país i va consolidar els drets comercials i de pesca per als nord-americans, marcant l’inici de la seva etapa com a nació lliure i sobirana.
  • Edmund Cartwright

    Edmund Cartwright

    Edmund Cartwright aplica la força del vapor al teler mecànic, mecanitzant definitivament la indústria tèxtil.
  • Creació de la Constitució dels EEUU.

    Creació de la Constitució dels EEUU.

    es va crear la Constitució dels EUA, establint un govern federal fort amb separació de poders entre legislatiu, executiu i judicial. Aquesta Constitució va substituir els Articles de la Confederació i va marcar les bases de l’actual sistema polític del país.
  • 5 de maig 1789, Obertura dels Estats Generals

    5 de maig 1789, Obertura dels Estats Generals

    El 5 de maig de 1789 es van obrir els Estats Generals a Versalles per abordar la greu crisi econòmica i política de França. Aquesta reunió va marcar l’inici dels esdeveniments que portarien a la Revolució Francesa, amb les tensions entre els tres estaments i les demandes de reformes que desembocarien en canvis profunds en el sistema polític i social del país.
  • 17 juny de 1789 els representants del Tercer Estat abandonen els Estats Generals

    17 juny de 1789 els representants del Tercer Estat abandonen els Estats Generals

    El 17 de juny de 1789 els representants del Tercer Estat van abandonar els Estats Generals i es van proclamar com a Assemblea Nacional, assumint la sobirania del poble. Aquesta decisió va marcar un pas decisiu cap a la Revolució Francesa, ja que desafiava l’autoritat del rei i iniciava la creació d’un nou sistema polític basat en la representació popular.
  • 20 juny de 1789 Jurament del Joc de Pilota

    20 juny de 1789 Jurament del Joc de Pilota

    El 20 de juny de 1789 els membres de l’Assemblea Nacional van fer el Jurament del Joc de Pilota, comprometen-se a no dissoldre’s fins redactar una constitució per a França. Aquest acte va ser un moment clau de la Revolució Francesa, demostrant la determinació del Tercer Estat de transformar el sistema polític i limitar els poders del rei.
  • 14 juliol 1789 Assalt a la Bastilla

    14 juliol 1789 Assalt a la Bastilla

    El 14 de juliol de 1789 es va produir l’assalt a la Bastilla a París, símbol de l’absolutisme i de l’opressió reial. Aquest esdeveniment va marcar l’inici de la Revolució Francesa, incrementant la mobilització popular i consolidant la lluita per la llibertat, la igualtat i els drets del poble davant de la monarquia.
  • 4 d’agost de 1789 Abolició dels privilegis feudals

    4 d’agost de 1789 Abolició dels privilegis feudals

    El 4 d’agost de 1789 l’Assemblea Nacional va abolir els privilegis feudals, eliminant els drets especials de la noblesa i el clergat sobre els camperols. Aquesta decisió va suposar un pas important cap a la igualtat social i va consolidar els principis de la Revolució Francesa, establint una societat més justa i basada en els drets de tots els ciutadans.
  • 26 d’agost del 1789 Declaració de drets de l’Home i del Ciutadà

    26 d’agost del 1789 Declaració de drets de l’Home i del Ciutadà

    El 26 d’agost de 1789 es va proclamar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, que establia els drets fonamentals, la llibertat, la igualtat i la igualtat davant la llei per a tots els ciutadans. Aquest document va ser un pilar de la Revolució Francesa, inspirant els principis de democràcia i justícia social que guiarien les reformes polítiques i socials a França.
  • 3 de setembre 1791 Primera Constitució

    3 de setembre 1791 Primera Constitució

    El 3 de setembre de 1791 es va aprovar la primera Constitució francesa, establint una monarquia constitucional i limitant els poders del rei. Aquesta Constitució va organitzar els poders del govern, va reconèixer els drets dels ciutadans i va ser un pas fonamental en el procés de la Revolució Francesa cap a un sistema polític basat en la legalitat i la representació popular.
  • 20-21 de juny de 1791 Fugida de Paris i Detenció de Varennes

    20-21 de juny de 1791 Fugida de Paris i Detenció de Varennes

    Entre el 20 i 21 de juny de 1791, el rei Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de París, però van ser detinguts a Varennes. Aquesta fugida frustrada va erosionar la confiança del poble en el monarca i va intensificar les tensions de la Revolució Francesa, accelerant el procés cap a l’abolició de la monarquia absoluta.
  • 21 gener 1793 execució de Lluís XVI.

    21 gener 1793 execució de Lluís XVI.

    El 21 de gener de 1793 es va executar el rei Lluís XVI a París després de ser condemnat per traïció. Aquesta execució va marcar un moment clau de la Revolució Francesa, simbolitzant la fi de la monarquia absoluta i l’inici d’una etapa de govern republicà i conflictes interns i externs al país.
  • 6 d’abril de 1793 es funda el Comité de Salvació Pública

    6 d’abril de 1793 es funda el Comité de Salvació Pública

    El 6 d’abril de 1793 es va fundar el Comitè de Salvació Pública per dirigir la defensa de la Revolució Francesa davant les amenaces internes i externes. Aquest òrgan va assumir poders amplis per coordinar l’exèrcit, controlar l’economia i mantenir l’ordre, convertint-se en l’instrument clau del govern revolucionari durant el període del Regnat del Terror.
  • 24 de juny 1793 , Segona Constitució

    24 de juny 1793 , Segona Constitució

    El 24 de juny de 1793 es va aprovar la Segona Constitució francesa, que establia una república democràtica amb una forta participació popular i garantint drets socials i polítics amplis. Tot i ser un pas important en la consolidació dels ideals revolucionaris, aquesta constitució no va arribar a aplicar-se completament a causa de la situació de guerra i del Regnat del Terror.
  • 17 setembre 1793, proclamació de la Llei de sospitosos

    17 setembre 1793, proclamació de la Llei de sospitosos

    El 17 de setembre de 1793 es va proclamar la Llei de sospitosos, que permetia detenir persones considerades enemigues de la Revolució Francesa. Aquesta llei va intensificar el control polític durant el Regnat del Terror, augmentant la persecució dels opositors i consolidant el poder del Comitè de Salvació Pública sobre la població.
  • 27 de juliol de 1794, cop d’estat de Termidor i execució de Robespierre

    27 de juliol de 1794, cop d’estat de Termidor i execució de Robespierre

    El 27 de juliol de 1794 es va produir el cop d’estat de Termidor, que va acabar amb el poder de Robespierre i va provocar la seva execució l’endemà. Aquest esdeveniment va posar fi al Regnat del Terror, marcant un gir en la Revolució Francesa cap a una etapa més moderada i al alliberament d’algunes restriccions polítiques i repressives.
  • 22 d’agost de 1795, Tercera Constitució

    22 d’agost de 1795, Tercera Constitució

    El 22 d’agost de 1795 es va aprovar la Tercera Constitució francesa, que establia el Directori com a nou sistema de govern amb un executiu de cinc membres i un legislatiu bicameral. Aquesta constitució buscava estabilitzar França després del caos del Regnat del Terror, limitant els poders radicals i consolidant un govern més moderat i centralitzat.
  • Cop d’Estat de Napoleó

    Cop d’Estat de Napoleó

    Napoleó Bonaparte pren el control de França posant fi al Directori i iniciant el Consulat.
  • 19 novembre 1799, Cop d’estat de Brumari: Napoleó al poder.

    19 novembre 1799, Cop d’estat de Brumari: Napoleó al poder.

    El 19 de novembre de 1799 es va produir el cop d’estat de Brumari, amb el qual Napoleó Bonaparte va prendre el poder a França. Aquest esdeveniment va posar fi al Directori i va iniciar el Consulat, establint un govern centralitzat amb Napoleó com a figura dominant i marcant l’inici de la seva ascensió cap a l’Imperi.
  • Proclamació com a emperador

    Proclamació com a emperador

    Napoleó es corona emperador de França a París, consolidant el seu poder absolut.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar

    La flota britànica derrota la francesa i espanyola, assegurant la supremacia naval del Regne Unit.
  • Robert Fulton

    Robert Fulton

    Robert Fulton realitza el primer viatge comercial amb un vaixell de vapor, revolucionant el transport fluvial.
  • Moviment ludista

    Moviment ludista

    Obrers anglesos destrueixen màquines industrials com a protesta per la pèrdua de llocs de treball causada per la mecanització.
  • Exili a l’illa d’Elba

    Exili a l’illa d’Elba

    Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba després de la seva abdicació, on viu temporalment fora de França.
  • George Stephenson

    George Stephenson

    George Stephenson construeix una de les primeres locomotores de vapor funcionals, impulsant el desenvolupament del ferrocarril.
  • Inici del Congrés de Viena

    Inici del Congrés de Viena

    Les grans potències europees es reuneixen per reorganitzar Europa després de la caiguda de Napoleó.
  • Fuga d’Elba

    Fuga d’Elba

    Napoleó escapa de l’illa d’Elba i torna a França per reprendre el poder, començant els “Cents Dies”.
  • Final del Congrés de Viena

    Final del Congrés de Viena

    Acaba el Congrés i s’estableix un nou equilibri de poder amb fronteres i aliances redefinides.
  • Batalla de Waterloo

    Batalla de Waterloo

    Napoleó és derrotat definitivament per les tropes britàniques i prussianes, acabant amb el seu domini europeu.
  • Exili a Santa Elena

    Exili a Santa Elena

    Després de Waterloo, Napoleó és enviat a l’illa remota de Santa Elena, on passarà la resta de la seva vida.
  • Onada revolucionària de 1820

    Onada revolucionària de 1820

    Revoltes liberals i nacionalistes sacsegen Espanya, Itàlia i altres països europeus.
  • Legalització dels sindicats

    Legalització dels sindicats

    El Regne Unit reconeix legalment les Trade Unions, permetent als treballadors organitzar-se per defensar els seus drets.
  • Línia Stockton-Darlington

    Línia Stockton-Darlington

    S’inaugura el primer ferrocarril de càrrega del món, iniciant l’expansió del transport ferroviari.
  • Onada revolucionària de 1830

    Onada revolucionària de 1830

    Revolucions a França, Bèlgica i Polònia per aconseguir reformes liberals i independència nacional.
  • Línia Liverpool-Manchester

    Línia Liverpool-Manchester

    Primera línia de passatgers entre Liverpool i Manchester, demostrant l’èxit del tren com a mitjà de transport.
  • Factory Act

    Factory Act

    El Regne Unit aprova una llei que limita el treball infantil i millora parcialment les condicions laborals a les fàbriques.
  • Samuel Morse

    Samuel Morse

    Samuel Morse patenta el telègraf elèctric, iniciant l’era de les comunicacions ràpides a llarga distància.
  • Vaixell Archimedes

    Vaixell Archimedes

    Es construeix l’Archimedes, primer vaixell de vapor propulsat per una hèlix de ferro, millorant l’eficiència del transport marítim.
  • Primavera dels Pobles

    Primavera dels Pobles

    Revolucions liberals i nacionalistes sacsegen gairebé tota Europa, exigint drets i canvis polítics.
  • Manifest Comunista

    Manifest Comunista

    Karl Marx i Friedrich Engels publiquen el Manifest Comunista, obra clau del pensament socialista i comunista.
  • Gran Exposició de Londres

    Gran Exposició de Londres

    Celebrada al Crystal Palace, mostra al món els grans avenços tecnològics de la Revolució Industrial.
  • Henry Bessemer

    Henry Bessemer

    Henry Bessemer inventa un convertidor que permet fabricar acer de manera ràpida i econòmica.
  • Edwin Drake

    Edwin Drake

    Edwin Drake perfora el primer pou de petroli a Pennsilvània, iniciant l’era del petroli.
  • Nikolaus Otto

    Nikolaus Otto

    Nikolaus Otto inventa el motor de quatre temps, base dels motors de combustió interna.
  • Karl Benz

    Karl Benz

    Karl Benz patenta el Benz Patent-Motorwagen, considerat el primer automòbil modern
  • Henry Ford

    Henry Ford

    Henry Ford aplica la cadena de muntatge a la seva fàbrica de Highland Park a Detroit, permetent la producció en massa del Model T i abaratint els cotxes.