-
L’any 1729 s’inaugura per Segimon Comes i Vilar, el Comte de Peralta. És un precedent important perquè va ser un dels primers intents seriosos per mantenir viva la llengua i la cultura catalanes després de la gran decadència del segle XVIII i la repressió de 1714. -
-
Va estudiar la història catalana amb mètode crític i rigorós també va defensar que el català fos una llengua culta i normativa. Recuperà el passat gloriós de Catalunya (comerç, arts…) per combatre la decadència. Tot això posa les bases per la recuperació cultural, lingüística i històrica que esclata al segle XIX amb la Renaixença. -
Va crear la burgesia industrial i el proletariat va establir relacions laborals capitalistes: jornades llargues, salaris baixos, treball infantil...
És el context socioeconòmic que fa possible la Renaixença: sense industrialització no hi hauria burgesia impulsora ni moviment obrer posterior.
Transforma l’economia i la societat, creant les bases per al despertar nacional català, el catalanisme i el moviment obrer del segle XIX. -
Josep Pau Ballot escriu la gramàtica i apologia de la llengua catalana entre 1810 i 1813, obra amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l’ús del català. L’obra de Ballot no només exposa les regles gramaticals de la llengua catalana sinó que també defensa la llengua catalana com a part inexorable de la identitat i cultura. Tot un precedent per a la recuperació i normalització de la llengua. -
-
És considerada el primer text simbòlic i el punt de partida oficial de la Renaixença. Expressa un fort sentiment de nostàlgia per la llengua i identitat catalanes. Va tenir gran impacte: va despertar l’interès per la llengua i va inspirar altres autors.
Per això, l’Oda a la Pàtria és el símbol fundacional de la Renaixença catalana. -
Joaquim Rubió i Ors publica el 1839 “Lo gaiter del Llobregat” al Diario de Barcelona i el recull el 1841 en un llibre amb 27 poemes.
El pròleg és un manifest fundacional de la Renaixença: defensa el català per fer una literatura pròpia i independent del castellà.
Amb aquests poemes estableix els models principals de la poesia catalana del segle XIX.
El llibre tingué dues edicions més (1858 i 1888) amb canvis. -
-
S’inicien els jocs florals dia 1 de maig de 1859 amb Milà i Fontanals com a primer president. Aquest concurs fomentava la creació d’obres literàries amb l’aparició de nous autors i contribuïen a formar un públic lector de literatura catalana. -
Va ser una de les primeres revistes regulars dedicades a la literatura i la llengua catalana.
Va unir escriptors catalans, mallorquins i valencians, fomentant una llengua i literatura comunes.
Defensava clarament l’ús del català com a llengua culta i publicava poemes i articles. Va donar plataforma als principals autors de la Renaixença madura (Verdaguer, Guimerà…). -
-
L’Atlàntida és l’obra mestra de Verdaguer i el cim de la poesia catalana del segle XIX. Representa la maduresa del moviment: gran qualitat literària, català i temes profunds (mitologia, història, religió).
Va consolidar els Jocs Florals com a centre de la Renaixença i va inspirar altres autors, per això, el premi del 1877 simbolitza el punt més alt de la Renaixença catalana. -
El títol de Mestre en Gai Saber és el màxim reconeixement literari dels Jocs Florals. Guimerà era una figura clau amb poesia patriòtica i teatre.
Junt amb el premi a l’Atlàntida de Verdaguer el mateix any, mostra la màxima qualitat i prestigi de la literatura catalana. -
-
El Modernisme va començar a Catalunya al voltant de 1892 amb l'objectiu de renovar l'art, la literatura, la música i la llengua catalana, considerant que eren antiquats. Inspirats en moviments europeus com el simbolisme i les idees de Nietzsche, criticaven la burgesia materialista i defensaven la importància de l'art. Van crear obres destacades com les cases de Gaudí, les pintures de Rusiñol i Casas, la literatura de Maragall i van modernitzar l'ortografia del català amb Pompeu Fabra.