-
El meu part va ser molt complicat, perquè el primer problema va ser que quan la llevadora li va fer massatges a la panxa a la meva mare perquè jo pogués sortir, perquè estava trigant molt, per això em vaig fer caca i vaig estar a punt de tragar-me-la. Però el problema més gran va ser que la meva mare va perdre molta sang, però com ella té anèmia això va provocar que és desmaies. Llavors van haver de fer-li moltes transfusions de sang per compensar la pèrdua i va estar a punt de morir-se. -
Al poc de néixer els meus pares van decidir anar-se'n a viure a Panamà, perquè la meva mare és panamenya i a més a més hi té un apartament. Vaig viure allí quasi quatre anys. Allà va ser on vaig començar la llar d'infants, on parlàvem en anglès. També és on viu tota la meva família materna, on tinc als meus avis que encara estan vius. Va ser un període de temps on de vegades no vivia amb els meus pares junts, perquè el meu pare havia de tornar a Espanya pel seu treball.
-
El meu primer aniversari va ser a Panamà. Una de les coses que més m'agraden dels aniversaris panamenys és que els fan de temàtiques. Llavors el tema del primer any va ser la pasqua. Tots els invitats portaven unes orelletes de conill. El vam celebrar en un McDonald's. Van venir tots els meus veïns, amics de la llar d'infants, cosins i familiars. La decoració que va muntar la meva tieta va ser espectacular juntament amb el pastís de "Mommie" i les diferents pinyates. -
Això va passar recent quan ens vam mudar i jo aprenia a anar en bicicleta. Una tarda anava jo amb la bici pel parc Roc Blanc amb la meva mare i vaig decidir anar per un carrer que era una mica empinat. D'un moment a un altre vaig caure de la bici i em vaig estampar contra la vorera. La meva mare em va aixecar i jo tenia tota la boca plena de sang i la llengua mig partida. Ella es va posar a plorar, jo la vaig consolar i juntes vam anar a urgències. Vaig passar un mes ingressada a l'hospital.
-
La meva tieta Ana em va regalar un conillet gris per al meu aniversari. Recordo que jo no el volia gris sinó un blanc que hi havia, però aquell estava malalt llavors em vaig quedar amb l'altra. Li vaig posar de nom Tacat, sense saber que era femella. Sincerament, no sé si aquest conill es viu perquè va desaparèixer un estiu quan una amiga del meu pare cuidava casa nostra mentre nosaltres estàvem al poble arreglant un imprevist d'últim moment. -
D'ençà que era petitona sempre m'han agradat molt els gossos. Llavors vaig començar a demanar-nen un als meus pares. Sé que era molt pesada amb el tema de tenir-ne un, i un dia el meu pare es va cansar i em va dir que quan tingués deu anys em regalarien un gos. Jo vaig esperar pacientment fins aquella edat i quan es va apropar els vaig recordar la promesa que un cop em van fer. No els hi va quedar més remei i, després de molt esforç, vaig aconseguir tenir un gosset que vaig anomenar Esspresso. -
La graduació de sisè va ser un moment molt emocionant i també emotiu. Els profes van organitzar una festa a l'escola i els pares una altra a un local. La festa dels pares va ser perfecta, tothom estava ballant rient i divertint-se. Va ser l'últim moment en què vaig poder estar amb tots els meus amics junts, perquè ells van triar seguir al mateix institut, però jo, en canvi, vaig decidir no continuar amb el camí que se suposava que havia de seguir i emprendre una nova aventura. -
Aproximadament quan tenia uns sis anys vaig sentir per primer cop una cançó del ED Sheeran i des d'aquell moment es va convertir en el meu cantant preferit. L'estiu anterior jo m'havia assabentat que ell faria un concert a Madrid, els vaig insinuar sobre el tema. Pensava que m'havien ignorat, però en realitat tenien uns altres plans, perquè el dia del meu aniversari em van sorprendre amb dues entrades. El concert va ser meravellós i quan va sortir a l'escenari vaig plorar de l'emoció. -
Primer de l'ESO va ser un any molt dur per a mi i amb molt esforç ho vaig superar molt bé, i per això els meus pares van voler demostrar-me que quan t'impliques les coses s'aconsegueixen. Així que em van pagar un "summer camp" al Regne Unit. Va ser un dels moments més especials que he tingut fins ara. Vaig millorar l'anglès, vaig socialitzar com mai ho havia fet, em sentia lliure. Gràcies a això ara soc més responsable i independent. Però el millor sense dubte, són els amics de la foto. -
Sempre m'ha agradat molt tot el que està envoltat amb el món de l'entreteniment i l'espectacle: teatre, música, cant, etc. Però el meu problema és que tinc bastant vergonya escènica. Fins que ens van proposar participar com a extres en el musical de segon de batxillerat. Va ser una nova experiència molt enriquidora a la part de divertida. Des d'aquell moment he participat en totes les obres de l'institut que he pogut i desitjo poder estar-hi en l'última que es realitzarà.