-
El meu part va ser molt complicat, perquè el primer problema va ser que quan la llevadora li va fer massatges a la panxa a la meva mare perquè jo pogués sortir, perquè estava trigant molt, per això em vaig fer caca i vaig estar a punt de tragar-me-la. Però el problema més gran va ser que la meva mare va perdre molta sang, però com ella té anèmia això va provocar que és desmaies. Llavors van haver de fer-li moltes transfusions de sang per compensar la pèrdua i va estar a punt de morir-se. -
Al poc de néixer els meus pares van decidir anar-se'n a viure a Panamà, perquè la meva mare és panamenya i a més a més hi té un apartament. Vaig viure allí quasi quatre anys. Allà va ser on vaig començar la llar d'infants, on parlàvem en anglès. També és on viu tota la meva família materna, on tinc als meus avis que encara estan vius. Va ser un període de temps on de vegades no vivia amb els meus pares junts, perquè el meu pare havia de tornar a Espanya pel seu treball.
-
El meu primer aniversari va ser a Panamà. Una de les coses que més m'agraden dels aniversaris panamenys és que els fan de temàtiques. Llavors el tema del primer any va ser la pasqua. Tots els invitats portaven unes orelletes de conill. El vam celebrar en un McDonald's. Van venir tots els meus veïns, amics de la llar d'infants, cosins i familiars. La decoració que va muntar la meva tieta va ser espectacular juntament amb el pastís de "Mommie" i les diferents pinyates. -
La meva tieta Ana em va regalar un conillet gris per al meu aniversari. Recordo que jo no el volia gris sinó un blanc que hi havia, però aquell estava malalt llavors em vaig quedar amb l'altra. Li vaig posar de nom Tacat. Sincerament, no sé si aquest conill es viu perquè va desaparèixer un estiu quan una amiga del meu pare cuidava la nostra casa mentre nosaltres estàvem al poble arreglant un imprevist d'últim moment que va provocar la meva àvia a l'aeroport abans de marxar. -
D'ençà que era petitona sempre m'han agradat molt els gossos. Llavors vaig començar a demanar-nen un als meus pares. Sé que era molt pesada amb el tema de tenir-ne un, i un dia el meu pare es va cansar i em va dir que quan tingués deu anys em regalarien un gos. Jo vaig esperar pacientment fins aquella edat i quan es va apropar els vaig recordar la promesa que un cop em van fer. No els hi va quedar més remei i, després de molt esforç, vaig aconseguir tenir un gosset que vaig anomenar Esspresso.