-
Els republicans van aprofitar la situació de crisi que estava passant l’Imperi Britànic, com era l’estat de guerra fruit de 1914.
- Partit més votat IrishParlamentary Party (IPP) Representava els interessos de bona part de la burgesia. Partit autonomista. -
Creació Sinn Féin, fundat per Arthur Griffith. Més forma de front patriótic. Partidaris de la separació i partit abstencionista. Organització mixta a favor del sufragi de les dones. Aquestes van tenir un paper molt important. -
-Oposició al home rule, punt de no retorn, creació d’una milícia =Ulser Volunteers
-Millor expressió de republicanisme= Irish Republican Brotherhood (IPB) -
-Lock-out patronal i vaga obrera sacsejan Dublín. Aquí neix l’Irish Citizen Army (ICA), era una milícia obrera. Liderada per Connolly que defensava que les lluites obrera i nacional eren indestriables.
-També creació dels Irish Volunteers com a resposta als voluntaris de l’Ulster. Es considera l’inici d’una dinàmica armada que quedaria empeltada a l’illa durant tot el segle XX. -
-S’emeten el Suspensory Act= establia que l’autonomia no es posaria en pràctica fins un any després d'acabada la conquesta.
-Un cop esclata la guerra James Collony veia la necessitat de convertir-la en una revolució. Però sabia que la classe obrera necessitava l’ajuda de la burgesia nacionalista. -
ALÇAMENT DE PASQUA. Organitzat per Collony, l’ICA i els Volunteers. Va marcar l’acceleració del procés cap a la República. Va tenir lloc a Dublín. Van ser derrotats i els líders, executats. Va ser una derrota militar, però un triomf polític perquè esdevé un símbol de resistència. Desaparició dels quadres més esquerrans dins el moviment republicà. -
-Projecte de llei que convertiria en obligatori el servei militar, la resposta va ser vaga general. El Sinn Féin acusats de conspirar amb Alemanya i es van deixar detenir junts i alhora.
-Després que no se'ls va admetre (als republicans) a la conferència de pau per accedir a l’autodeterminació van continuar amb la guerra d’independència irlandesa.
-El Govern Britànic il·legalitza partit dels Sinn Féin, els Voluntaris, la Cumann na mBan i la Lliga Gaèlica. -
- Els diputats republicans es reuneixen i constitueixen el DÁIL (parlament de la república). Es declara la independència. L'assassinat de dos agents de la Royal Irish Constabulary a mans d’un Voluntari es considera el fet que inicia la Guerra d’Independència. Voluntaris republicans= Irish Republican Army (IRA), practiquen la guerra de guerrilles. -El DÁIL estableix un sistema de justícia propi.
- Es prioritza la guerra davant la revolució. Michael Collins encapçala la xarxa d’espionatge.
-
Se signa el Tractat de pau Anglo-irlandès, pel qual es crearia l’Estat Lliure d’Irlanda. La partició de l’Illa porta, juntament amb el desacord del jurament, al trancament dels independentistes irlandesos. Una part no acceptava el Tractat. -
Esclata una Guerra Civil entre les forces del nou Estat. Collins va deixar clar que no hi havia alternativa a l’acceptació del Tractat. -
Treva declarada per parts dels republicans.
-
Westminster va decidir que ja no legislaria en els Dominis i Irlanda va passar a tenir un president electe a partir d’aquell moment. També abandona el nom d’Estat Lliure. -
Es declara formalment com a República