-
Crisi de 1898
Una part de l'exèrcit espanyol va canviar de mentalitat. Aquest sector va evolucionar des del liberalisme fins a posicions conservadores. En aquest sentit, la personalitat de Catalunya i el catalanisme polític van constituir un de les causes més importants de la guerra. -
Eleccions del febrer del 1936
Entre dretes i esquerres. No va aconseguir asserenar la situació, els mesos d'abans de la guerra es van caracteritzar per la tensió entre forces socials i polítiques, encara que a Catalunya hi havia calma. -
L'URSS dona suport a la república.
El govern espanyol decideix enviar una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya per poder pagar les armes comprades per la República a l'URSS -
Creació d'un comitè de no intervenció
Amb la seu a Londres, al qual s'hi van adherir 27 països. Aquesta política de no-intervenció va constituir una immensa injustícia per a la República i va ser una de les causes de la seva derrota. -
Catalunya rebutja majoritàriament l'alçament militar
van ser molts catalans que se sentien afins, per ideologia o per interessos, a tot allò que Franco representava i des del primer moment es va unir a la causa dels insurrectes. Entre ells destaca Cambó, Valls i Tabernet, Josep Maria de Segarra i Josep Pla. -
La no acceptació per part de les dretes espanyoles i les oligarquies econòmiques de la derrota electoral
-
Les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament de Franco van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid
A l'agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Tancament de la frontera francesa
Va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l'octubre l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà. -
Gran ofensiva sobre Madrid
Les tropes van arribar fins als afores de la capital, però es va trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Els insurrectes controlen Sant Sebastià
Controlaven Navarra i Àlaba i, a l'agost Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Period: to
PRIMERA etapa de l'evolució militar del conflicte
L'objectiu va ser Madrid -
L'alçament militar a Melilla
Quan el coronel Yagüe va aixecar en armes contra la República, i es va estendre cap a Ceuta. -
Period: to
GUERRA CIVIL
-
Alçament Militar
Es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al mateix moment Franco es va assegurar l'èxit de l'aixecament a les Canàries. -
Franco a Tetuan, Mola a Pamplona i Queipo de Llano a Andalusia Occidental
Franco arriba a Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l'exèrcit d'Àfrica. A més, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona amb l'ajut dels requetès carlins que van controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca i a Sevilla on Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental. -
Fracàs de la insurreció a Catalunya
A la matinada del 19, els militars insurrectes, sota la direcció del general Goded, van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat i els rebels tenien suport civil escàs, ja que pocs catalans havien optat per la insurrecció, la Falange Española tenia poca implantació a Catalunya i la Lliga Catalana no hi va participar ni va donar suport al complot. -
Period: to
Govern de Giral
Aquest govern republicà va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris, on s'havien integrat les milícies. -
Companys i el seu òrgan es va convertir en el centre de poder de Catalunya
Es va ocupar de controlar l'ordre públic i d'organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per tal d'avançar cap al front d'Aragó, per recuperar les zones ocupades pels insurrectes. També va intentar la conquesta de les Illes Balears, i després va ocupar Eivissa, Formentera i Cabrera.
Els "nacionals" que comptaven amb l'ajut d'avions italians, van recuperar les illes, tret de Menorca, que des del primer moment es va mantenir sota el control de la República. -
El govern de la Generalitat promulga el Decret de Col·lectivitzacions
Va afectar a la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de 100 treballadors, mentre que les companyies amb capital estranger i les caixes i bancs es van mantenir al marge. Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada, encara que sota la fiscalització d'un comitè obrer.
Les col·lectivitzacions agrícoles més importants van tenir lloc al Baix Ebre i al Baix Llobregat. -
Junta de Defensa Nacional (JDN)
Es situa a Burgos i està presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Largo Caballero forma a Madrid una govern amb republicans, socialistes i comunistes
Pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'Estat. -
Franco és escollit comandament militar únic
Va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic, i dies després tindrà tots els poders, de manera que es va convertir en la màxima autoritat política. -
Es forma un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles
Estaven representades totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre. La constitució d'aquest govern va permetre l'inici de la reconstrucció de l'aparell d'Estat a Catalunya. -
Franco anomenat "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap de govern de l'Estat espanyol (caudillo)"
-
Traspàs de poders a Burgos
També es va constituir la Junta Técnica del Estado. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Decret de les milícies armades dels falangistes i dels requetès
S'havien de militaritzar i, per tant, es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
Negrín trasllada el govern de València a Barcelona
També s'havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord. El govern republicà va assumir el control de l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra i va deixar de banda el govern de la Generalitat. -
El govern de la República es trasllada a Barcelona.
Va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat, ja que el govern central va assumir noves competències com l'Administració de justícia. -
Franco fa una sèrie d'accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes.
-
Batalla del Jarama
Van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ofensiva a la zona de Guadalajara
Els italians van iniciar aquesta ofensiva a Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República. -
Els nacionals desencadenen una gran ofensiva contra el País Basc
Durant el qual es va produir el bombardeig de Guernika. -
Els nacionals ocupen Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Els republicans inicien una ofensiva al centre peninsular
Amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord. -
Ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada
Però al mes de febrer Franco va tornar a Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d'Aragó. -
Period: to
Govern de Negrín
El curs desfavorable de la guerra havia posat en contra del govern de Largo Caballero comunistes, socialistes i republicans d'esquerra que van utilitzar la negativa de Largo a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. -
Period: to
SEGONA ETAPA
Ocupació de la franja cantàbrica. -
Period: to
TERCERA ETAPA
Batalla de l'Ebre. -
Decret d'unificació
Pel qual la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, i es va convertir en el partit únic del nou règim. La prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco que tenia suport de l'exèrcit. Miguel Hedilla s'hi va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar, i d'aquesta manera qualsevol oposició va ser silenciada. -
Bombardeig de Guernika
Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Els fets de maig de 1937
Es va inciar quan la policia d'acord amb les instruccions del comissari d'Ordre Públic de la Generalitat va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona que estava sota control de la CNT-FAI, ja que els anarquistes interferien en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República.
Aquests fets marquen un canvi important en l'evolució política de la zona republicana, la influència anarquista va disminuir i la comunista. -
Es publica la carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra.
El suport de l'església va ser molt important a l'hora de mobilitzar els sectors catòlics en el bàndol rebel. Hi va haver poques excepcions com: l'església basca i la de l'arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer. -
Period: to
Batalla de Brunete
Els republicans la van iniciar al centre peninsular. -
Period: to
Batalla de Belchite
Pels republicans al front d'Aragó. -
Franco va derogar l'Estatut de Catalunya
Amb l'entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes Franco el va derogar. -
Contraofensiva dels nacionals
Feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. -
Period: to
QUARTA ETAPA
Ocupació de Catalunya -
Els soldats entren a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses
-
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida
Així, el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de 9 mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
L'Estat Major Republicà intenta una darrera ofensiva
El seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establert el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu.
La derrota va afeblir definitivament l'exèrcit republicà. -
Gran ofensiva franquista
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
L'únic territori en mans de la República era l'anomenada zona centre
Comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. -
Period: to
LA FI DE LA REPÚBLICA
-
Els nacionals entren a Tarragona
I paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona
-
Cau Girona
-
Els presidents de la República, la Generalitat, del govern basc, el cap de govern republicà i el president de les Corts es van exiliar a França
Ja que la retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones. -
Llei de responsabilitats polítiques
Que pretenia "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". A partir d'aquest moment funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertats democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. -
El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid
I va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir un a pau honrosa i sense represàlies. -
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid
En 3 dies els nacionals van ocupar la resta de territori republicà. -
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada
Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València. -
Franco signa a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte
-
L'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre
-
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló
Va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.