-
-
Mola va ser aturat al nord, mentre que Franco va avançar des del sud. Les tropes d’Àfrica van entrar a la península per ocupar la capital. Després, van conquerir Almendralejo, Mérida i Badajoz, amb forta repressió. Franco es va desviar a Toledo per alliberar insurrectes assetjats. Acte seguit, el tancament de la frontera francesa va limitar material a la zona republicana. A l’octubre, l’exèrcit va ofensar Madrid on van trobar resistència. Les Brigades Internacionals van jugar un paper crucial.
-
El clima polític es va crispar encara més degut a aquest assasinat produit pels falangistes. Com a resposta, un grup de guàrdies d'assalt va assasinar a Jose Calvo Sotelo. Davant aquesta situació, el govern no podia garantir l’ordre públic. -
L’alçament militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 quan el coronel Yagüe, cap
de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
El cop d'estat (aixecament militar)
-
La insurrecció s'estén per la resta de protectorat del Marroc. L'exercit d'Àfrica es va convertir en la força fonamental del cop i Franco es va assegurar de l'èxit de l'aixecament a les Canàries. -
Franco arriba a Tetuan, posant-se al capdavant de les tropes africanes i dirigint-se a la Península. Mola controla Navarra. Els colpistes triomfen en la Meseta Nord, com també s'imposen a Saragossa, Galícia, Mallorca i a Sevilla. Queipo de Llano controla tota l'Andalusia occidental i s'esdevé el fracàs de la insurrecció a Catalunya amb Goded com a presoner. -
Les forces d’esquerra van veure l’oportunitat de fer una revolució durant la insurrecció militar que va crear un clima revolucionari. El govern de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i va formar voluntaris per defensar la República. Alhora, es va desencadenar una repressió contra possibles col·laboradors dels insurrectes, amb assassinats i confiscacions. L'exèrcit republicà va quedar desorganitzat, mentre el bàndol rebel es mantenia mobilitzat.
-
A finals de l'estiu del 1936, les forces polítiques van demanar un poder estatal fort i un pacte antifeixista per guanyar la guerra, controlar l'autogestió i acabar amb el terror revolucionari. El 5 de setembre, Largo Caballero va formar un govern a Madrid amb republicans, socialistes i comunistes, incorporant més tard ministres anarcosindicalistes, buscant així una gran aliança per reorganitzar l'Estat i guanyar la guerra.
-
A finals de 1937, els comandaments republicans confiaven en guanyar la guerra i van implementar reformes a l’exèrcit, incloent un nou lideratge amb Vicente Rojo. Això va desencadenar diverses ofensives, com la de Terol. No obstant això, les tropes franquistes van ocupar de nou la ciutat i van avançar per Catalunya. La Batalla de l’Ebre, a l’octubre de 1938, va significar el desgast definitiu de l’exèrcit republicà.
-
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid , però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
Franco va dirigir les accions militars cap a la franja cantàbrica, controlada per la República. Entre abril i novembre de 1937, els nacionals, sota el
comandament de Mola, van llançar una gran ofensiva contra el País Basc, incloent el bombardeig de Guernika el 26 d'abril, que va devastar la ciutat. Al juny ocupen Bilbao. Els republicans, intentant alleugerir la pressió al nord, van iniciar ofensives al centre i a Aragó, això no va evitar la caiguda del nord ni la pèrdua de recursos clau. -
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
Al maig de 1937, el govern de Largo Caballero va afrontar una crisi provocada per comunistes, socialistes i republicans d'esquerra treballant contra ell. Juan Negrín va assumir el govern, il·legalitzant el POUM i ordenant detencions. Al novembre, va traslladar el govern a Barcelona per controlar recursos. La situació del 1938 era crítica, amb falta d'aliments i cansament generalitzat. Negrín va proposar una sortida negociada a la guerra amb el programa dels Tretze punts, que Franco va rebutjar.
-
La policia, seguint ordres del comissari d'Ordre Públic, va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica a Barcelona, controlat per la CNT-FAI, ja que els anarquistes interferien en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República. Això va desencadenar un tiroteig. Com a consequencia la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar i el POUM va ser il·legalitzat. Assasinat d'Andreu Nin i nou govern de la Generalitat per Lluís Companys -
El bàndol revoltat va resistir l'ofensiva que va llançar l'exèrcit republicà amb la finalitat de trencar el setge imposat pel bàndol franquista sobre Madrid. -
L'Exèrcit Republicà va llançar una ofensiva a Aragó per intentar avançar cap a Saragossa i alleujar la pressió sobre el Front Nord.
L'ofensiva general va fracassar i no van aconseguir ocupar Saragossa. Belchite va quedar en ruïnes, i després de la guerra, Franco va decidir no reconstruir-lo com a símbol de la seva victòria. -
Després de la derrota a la batalla de l’Ebre, els republicans van perdre resistència i va començar la campanya d’ocupació de Catalunya. La gran ofensiva franquista va iniciar-se el 23 de desembre de 1938, amb l'entrada a Tarragona el 15 de gener i a Barcelona el 26 de gener. La retirada republicana va provocar l’exili de milers i una forta repressió, amb la Llei de responsabilitats polítiques que va perseguir el suport a la República.
-
El febrer de 1939, l'únic territori republicà era la zona central. El 5 de març, el coronel Casado va donat un cop d’estat i va crear el Consejo de Defensa Nacional, excloent comunistes. Franco va negar la negociació, entrant a Madrid el 28 de març. El 1 d’abril, Franco va declarar la fi de la guerra, acabant amb l’ocupació de tota la zona mediterrània i la derrota republicana.
-
Document firmat per Franco on declara el fi de la guerra civil i la derrota de l'exèrcit republicà.