LA GUERRA CIVIL

  • Eleccions del Febrer de 1936

    Eleccions del Febrer de 1936

    Les eleccions van donar una majoria parlamentària a la coalició d'esquerres denominada Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya), que, amb més del 60% dels diputats electes, agrupava Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Esquerra Republicana (ANAR), Unió Republicana (UR), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Comunista d'Espanya (PCE), Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), Partit Sindicalista i altres.
  • Period: to

    La Batalla de Jarama

    Al atacar el sud de Madrid no aconsegueixen aïllar-la. En la defensa de la ciutat té un gran protagonisme les Brigades Internacionals, les columnes de voluntaris catalans i la dirigida de Durruti.
  • Period: to

    Primera Etapa de la Guerra Civil

    L'objectiu principal dels insurrectes era ocupar la capital, Madrid. El General Mola ho intenta però és aturat a la Serralada del Sistema Central. Al poc temps, Franco inicia un avanç pel sud.
  • Assassinat de José del Castillo

    Assassinat de José del Castillo

    José del Castillo fou un militar espanyol molt important durant la Segona República i tinent de la Guàrdia d'Assalt. El seu assassinat es duu a terme el 12 de juliol del 1936, perpetrat per falangistes.
  • Assassinat de José Calvo Sotelo

    Assassinat de José Calvo Sotelo

    El clima polític es va crispar degut a l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo, i com a resposta una unitat de la Guàrdia d'Assalt el van assassinar. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.
  • Insurrecció

    Insurrecció

    L'alçament militar comença a Melilla quan el coronel Yagüe, cap de la segona Legió de l'exèrcit d'Àfrica, es va aixecar en armes contra la República. Aquesta insurrecció s'estén ràpidament a Ceuta.
  • Period: to

    La Guerra Civil Espanyola

  • Period: to

    El Comandament de Franco

    Els legionaris, els regulars i les tropes d'Àfrica entren a la Península amb l'objectiu d'ocupar Madrid, sota el comandament de Franco.
  • Period: to

    El Cop d'Estat del 1936

    Els responsables van ser un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936. El cap de la conspiració era el General Sanjurjo amb el suport de militars, monàrquics i conservadors i de la Falange. Mola estava destinat a Pamplona. Van aixecar-se en algunes ciutats, però no va triomfar a conseqüència de la divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular.
  • S'estén la insurrecció

    S'estén la insurrecció

    La insurrecció s'estén per tota la resta del protectorat del Marroc. L'exèrcit d'Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, esdevé la força fonamental del cop d'estat i més endavant, de la guerra civil. Al mateix temps, Franco s'assegura de l'èxit de l'aixecament a les Canàries.
  • El fracàs de la insurrecció a Catalunya

    El fracàs de la insurrecció a Catalunya

    A Barcelona els militars insurrectes van fer sortir les tropes de les caseres per ocupar els centres de poder de la ciutat, però els rebels tenien un suport civil escàs degut a que pocs catalans havien optat per la insurrecció,els partits implicats tenien poca implantació i la Lliga Catalana no hi va donar suport. Així la Generalitat va poder defensar la legalitat de la República i empresonen a Goded. Aquest fet assenyala la fi de l'aixecament militar a Barcelona i la resta de Catalunya.
  • Franco es posa al capdavant

    Franco es posa al capdavant

    El general Franco arriba a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es dirigeix cap a la península al front de l'exèrcit africà. El mateix dia, Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i controla Navarra. Simultàniament, el militars que participaven en la conspiració s'aixequen en diverses ciutats d'arreu d'Espanya i els colpistes triomfen a la Meseta Nord i s'imposen a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano controla tota Andalusia Occidental.
  • Divisió del país

    Divisió del país

    El país queda dividit en dos bàndols que s'enfrontaran en una sagnant guerra civil.
  • José Giral com a cap de Govern

    José Giral com a cap de Govern

    El govern de la República triga dos dies en reaccionar davant el cop d'estat, i Casares Quiroga és substituït per José Giral que decideix dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les organitzacions del Front Popular i els sindicat.
    El cop militar, però, no va triomfar per diversos motius: La divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular.
  • La Caserna de Montaña

    La Caserna de Montaña

    L'encarregat de la revolta a Madrid, el General Fanjul, entra a la caserna de la Montaña. Aquest proclama l'estat de guerra sense sortir amb les tropes per prendre els punts vitals de la ciutat. Tenia el suport de 1.500 militars i 180 falangistes, però el dia següent, el 20, s'inicia el canoneig de la caserna dirigit pel tinent d'artilleria Orad de la Torre i es posa fi a la revolta.
  • Period: to

    El Govern de Giral

    Una part de les forces d'esquerra va veure la possibilitat de fer una revolució social. Per aturar la insurrecció, el govern republicà va dissoldre l'exèrcit tradicional, cossos policials i decreta la creació de batallons voluntaris(milícies). Es va crear al territori republicà una estructura de poder popular.
    Així entre l'estiu i la tardor del 36 el poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular..
  • Formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Catalunya es presenta amb un nou escenari polític on milers de persones armades circulaven i constituïen un poder paral·lel al del govern. El Govern de la Generalitat compren que si volia restablir l'ordre havia de comptar amb els dirigents anarquistes. El president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI, que van intervenir de manera important per aturar els insurrectes, i els ofereix la formació d'aquest comitè, integrat per organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República.
  • Mort del General José Sanjurjo

    Mort del General José Sanjurjo

    El fracàs del cop militar en molts llocs d'Espanya fa que l'objectiu principal dels rebels militars fos guanyar la guerra: l'ordre i la disciplina seran una exigència absoluta. Per això es volia un comandament unificat, Sanjurjo havia de ser el cap d'aquests insurrectes però mor en un accident aeri.
  • Gran poder econòmic des obrers

    Els obrers es reincorporen als seus llocs de treball, a partir dels 21 de juliol de 1936. Els treballadors assumeixen el control de les empreses i reprenen la producció, degut a que un bon nombre de propietaris havien estat assassinats o havien fugit. Aquest procés revolucionari va provocar una disposició d'un gran poder econòmic per art dels obrers.
  • Constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Constitució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    El Comitè és presidit per Companys i es converteix en el centre de poder de Catalunya. S'encarregava de controlar l'ordre públic i organitzar les columnes de voluntaris anomenades columnes de milicians per avançar cap al front d'Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes. Els nacionals comptaven amb l'ajuda d'avions italians i recuperen les illes, menys Menorca que es manté sota el control de la República des del primer moment.
  • Constitució de la Junta de Defensa Nacional (JDN)

    Constitució de la Junta de Defensa Nacional (JDN)

    La Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Cabanellas, es constitueix a Burgos. S'aproven alguns decrets que abolien la legislació republicana.
  • Decret de Col·lectivitzacions

    Decret de Col·lectivitzacions

    EL Govern de la Generalitat va promulgar el decret, per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control. Això afectà a grans i mitjanes empreses amb és de 100 treballadors, tot i que les companyies estrangeres es mantenen al marge. Les empreses petites, botigues i tallers continuen sent propietat privada , però sota fiscalització d'un comitè obrer.
  • Legió Còndor

    Legió Còndor

    El Govern nazi alemany veu la guerra civil espanyola com una manera de frenar l'expansió del comunisme i decideix enviar als nacionals ajut militar. El 26 de Juliol de 1936 Alemanya va enviar a Espanya els primers 20 avions de transport Junker, i més tard la seva aviació, La Legió Còndor.
  • Comitè de NO Intervenció

    Comitè de NO Intervenció

    La República va demanar ajut militar i polític a França, però Gran Bretanya li prohibeix amenaçant-la amb no donar-li suport davant l'amenaça de Hitler. Per tant, França se sotmet a la creació d'un comitè de NO intervenció, impulsat per Gran Bretanya, amb la qual s'hi van adherir 27 països. Aquesta política de neutralitat a suposar una gran injustícia per a la república i va ser una de les causes de la seva derrota. A més, aquest comitè comptava amb el suport de la Societat de Nacions.
  • Enviament de Corpo Truppe Volontaire

    Enviament de Corpo Truppe Volontaire

    Italia li donà suport als colpistes i també els envià ajut suport militar. EL 30 de juliol van enviar els 9 primers avions a Franco, i més tard van enviar una gran unitat, el Corpo Truppe Volontaire, amb l'enviament de desenes de milers de soldats i d'armament.
  • Conselleria de Defensa

    Conselleria de Defensa

    Es va crear aquesta conselleria i el Consell d'Economia de Catalunya i s'encarregà d'altres sectors estratègic com el control de punts duaners, ja que per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Això va provocar tensions amb el govern central i amb la presidència de la República que opinaven que era com una usurpació de les funcions de l'Estat.
  • Creació del Consell d'Economia de Catalunya

    Creació del Consell d'Economia de Catalunya

    Per tal de fer front a la nova situació, la Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Es va crear la conselleria de defensa i el Consell d'Economia de Catalunya i s'encarregà d'altres sectors estratègics com el control de punts duaners.
  • Period: to

    El Govern de Largo Caballero

    Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que: Concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians, i que posés fi al terror revolucionari. Per tant, al setembre, Largo forma a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Ell pretenia crear una gran aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.
  • Franco com a comandament militar únic

    Franco com a comandament militar únic

    El generalíssim Franco és escollit per exercir de comandament militar únic. Va ser escollit pels generals de la JDN. Poc després, els generals van decidir concentrar la figura de Franco tots els poders, i Franco es converteix en la màxima autoritat política.
  • Period: to

    Franco es desvia cap a Toledo

    Franco es desvia cap a Toledo per tal d'alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat.
  • Josep Tarradelles com a president del Govern de la Generalitat

    Josep Tarradelles com a president del Govern de la Generalitat

    El setembre es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va dissoldre.La constitució d'aquest govern de l'aparell d'Estat a Catalunya. Hi havien tensions entre les forces polítiques i sindicals del govern: volien aprofundir en el procés revolucionari.Altres volien recuperar el control i mantenir l'ordre públic.
  • El Decret de nomenament a Franco

    El Decret de nomenament a Franco

    Sorgeix el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco " Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol".
  • Traspàs de poders a Burgos

    El dia 1 d'Octubre va tenir lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona nacional, i es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d'un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut.
  • Or de Moscú

    Or de Moscú

    L'octubre de 1936 el govern espanyol va decidir enviar a la Unió Soviètica (dipositar) una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya per poder pagar les armes comprades per la República a canvi de armes i productes energètics, degut a que l'URSS va donar suport a la República. Aquest or es coneixia com Or de Moscú.
  • Period: to

    Batalla de Madrid

    L'exèrcit nacional comença una gran ofensiva sobre Madrid, arribant fins les afores de la ciutat però frenats per la resistència de la Junta de Defensa que els va impedir prendre la capital.
  • Les brigades Internacionals

    Les brigades Internacionals

    Les Brigades Internacionals van mostrar favor a la República. Aquestes eren tropes de voluntaris procedents d'Europa i d'Amèrica, que eren d'ideologia progressista o d'esquerres. El 14 d'octubre de 1936 van començar a arribar els primers brigadistes procedents principalment de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia.
  • Galícia i Oviedo

    L'exèrcit de Galícia es va connectar amb Oviedo la qual estava aïllada enmig del territori republicà.
  • Afusellament de José Antonio Primo de Rivera

    Afusellament de José Antonio Primo de Rivera

    Els primers mesos de la guerra es van desencadenar a la zona republicana una repressió espontània contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes: assassinats, detencions il·legals, saqueigs i crema d'esglésies. I entre d'altres es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera a la presó d'Alacant. A més l'exèrcit republicà va quedar desorganitzat.
  • Decret pel qual les milícies havien de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit.

    El dia 20 de desembre de 1936 es va fer un decret pel qual les milícies armades dels falangistes i dels requetès s'havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l'exèrcit, ja que Franco en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent.
  • Més unitat el conjunt de forces a favor dels insurrectes

    A partir de gener de 1937, Franco va iniciar una sèrie d'accions per dotar de més unitat el conjunt de forces que donaven suport als insurrectes.
  • Negrín trasllada el Govern de València a Barcelona

    Negrín trasllada el Govern de València a Barcelona

    Al novembre de 1937, Negrín trasllada el Govern de València a Barcelona, on s'havia refugiat el govern basc. Aquesta decisió està motivada per controlar els recursos econòmics i militars de les zones més riques que quedaven sota control republicà. El govern republicà assumeix el control de l'ordre públic, gestió de proveïments, comerç exterior, administració de justícia i la indústria de guerra i va deixar de banda el govern de la Generalitat, provocant així friccions amb e govern autonòmic.
  • L'Ocupació de Màlaga

    Ocupació e Màlaga després que els nacionals ocupessin la costa mediterrània fins a Màlaga sota el comandament de Queipo de Llano amb el suport de l'aviació alemanya i italiana i dels vaixells i submarins italians, que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans.
  • Period: to

    Gran Ofensiva a Guadalajara

    Els italians iniciaren una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van patir una derrota contundent per part dels republicans.
  • Period: to

    Segona Etapa Militar

    Franco va decidir ocupar la franja cantàbrica, després de desistir amb l'atac de prendre la capital degut a les dificultats que donava.
  • L'Ocupació de Biscaia

    L'Ocupació de Biscaia

    Es nacionals van iniciar una ofensiva contra el País Basc dirigits per Mola el 31 de març de 1937.
  • Decret d'unificació: Falange Española Tradicionalista i de las JONS

    Decret d'unificació: Falange Española Tradicionalista i de las JONS

    A l'abril es pronuncià d'unificació on la falange i el tradicionalisme es va unir sota a direcció de Franco: Falange Española Tradicionalista i de las JONS, partir únic del nou règim. La unificació s'acceptà ja que es volia guanyar la guerra. Llavors s'instaurà una dictadura militar de caràcter feixista on Franco posseïa tots els poders. Poc després es creà un Estat totalitari i Franco és el caudillo.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika

    Guernika, atacada pels avions alemanys d la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda. E bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil.
  • Period: to

    El Govern de Negrín

    Manuel Azaña encarrega la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín, llavors el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal Andreu Nin va ser assassinat per agents de la policia soviètica.
  • Els Fets de Maig

    Els Fets de Maig

    Les dues forces polítiques(CNT-FAI, PSUC, POUM vs ERC, govern Generalitat) es topen violentament a la primavera del 37. Les forces d'ordre públic s'enfronten contra els revoltants i hi ha molts morts. Aquests fets van marcar un canvi en l'evolució política de la zona republicana: la influència anarquista disminueix i la presència comunista augmenta. El PUOM és il·legalitzat i els dirigents són perseguits i detinguts. Es constitueix un nou govern presidit per Companys integrat per ERC i el PSUC.
  • Ocupació de Bilbao

    Ocupació de Bilbao

    Després del enfrontaments, els nacionals acaben ocupant Bilbao. Els republicans la cedeixen ja que es troben sense artilleria ni aviació.
  • El Paper de l'Església

    El Paper de l'Església

    L'1 de juliol es publicà una carta pastoral de l'episcopat on es justificaven l'alçament militar i la guerra. El suport de l'església que arribà a donar caràcter de croada va ser molt important a l'hora e mobilitzar sectors catòlics en el bàndol rebel.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    La Batalla de Brunete es realitzà amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord. Els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    La Batalla de Belchite es realitzà al front d'Aragó amb la finalitat d'alleugerir la pressió al nord. Els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular.
  • Pèrdua de la indústria metal·lúrgica republicana

    Al mes d'agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries, amb la consegüent pèrdua de la indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per a la República.
  • El Govern de la República es trasllada a Barcelona

    La tensió en les relacions amb la Generalitat augmenten degut al trasllat de del Govern a Barcelona i a que el Govern central assumeix noves competències com l'Administració de justícia.
  • Trasllat del Govern de València a Barcelona

    Trasllat del Govern de València a Barcelona

    Negrín trasllada el govern republicà a Barcelona, on es refugia el govern basc des de la caiguda del nord, per tal de controlar els recursos econòmics i militars de una de les zones més riques controlades per republicans. El govern republicà controla l'ordre públic, la gestió dels proveïments, comerç exterior, administració de justícia i la indústria de guerra i deix de banda el govern de la Generalitat, la qual cosa provocà confrontaments amb el govern autonòmic.
  • Period: to

    Tercera Etapa Militar

    Fou la fase més llarga de la Guerra Civil Espanyola i que acabà amb la Batalla de l'Ebre, la qual va suposar el desgast definitiu de l'exèrcit republicà.
  • Period: to

    Batalla de Terol

    Al desembre del 37 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
  • Reformes republicanes de l'exèrcit

    Reformes republicanes de l'exèrcit

    Al final de 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
  • Period: to

    Retirada de l'exèrcit republicà

    Va comportar l'exili de moltes persones. Durant aquest període es va iniciar una important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats.
  • Franco torna a ocupar Terol

    Al mes de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d'Aragó.
  • Period: to

    Els nacionals ataquen el front d'Aragó

  • Els soldats entren a les localitats lleidatanes

    Al març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
  • Segre com a límit fronterer

    Segre com a límit fronterer

    A l'abril els republicans es retiren a la riba esquerra del Segre i els nacionals ocupen Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després ocupen Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals elèctriques dels Pirineus.
  • Derogació de l'Estatut de Catalunya

    Derogació de l'Estatut de Catalunya

    Amb l'entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes, Franco deroga l'Estatut de Catalunya.
  • Ocupació de Castelló

    Ocupació de Castelló

    Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
  • Programa dels Tretze Punts

    Programa dels Tretze Punts

    El 1938 la situació va ser molt difícil al territori republicà. Hi mancaven aliments, els revessos militars eren continus i entre la població començava a estendre's el cansament de la guerra. Així al voltant del maig, el govern republicà va proposar una sortida negociada a la guerra i va publicar el Programa dels Tretze Punts o proposava les condicions per a cessament de la lluita armada, que foren rebutjades per Franco.
  • La Darrera ofensiva republicana de l'Estat Major

    La Darrera ofensiva republicana de l'Estat Major

    L'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions, a més, aconsegueix prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establert el marge dret del riu no va poder continuar avançant.
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    La Batalla de l'Ebre fou un intens conflicte entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes els quals tenien el riu Ebre com a frontera. Va ser una guerra de posicions en la qual es lluitava per cada pam de terreny.
  • Acord de Munic

    Acord de Munic

    Negrín pensava que la situació internacional a Europa tindria repercussions a Espanya i aquesta formaria part d'una aliança antifeixista, però l'acord de Munic pel qual Gran Bretanya i França claudicaven davant l'expansionisme nazi va suposar un fort cop per la República.
  • La Contraofensiva dels Nacionals

    Els nacionals creen una contraofensiva amb un gran desplegament de forces militars, amb la qual van poder continuar avançant.
  • L'exèrcit franquista a Mora d'ebre

    L'exèrcit franquista entra a Mora d'Ebre.
  • Desgast definitiu de l'exèrcit republicà

    Desgast definitiu de l'exèrcit republicà

    Els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l'Ebre que va suposar el desgast definitiu de l'exèrcit republicà.
  • Period: to

    Quarta Etapa Militar

    Després de la derrota a la Batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya.
  • Ofensiva de l'exèrcit franquista.

    Va començar la gran ofensiva de l'exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar a Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
  • Nacionals entren a Tarragona

    Nacionals entren a Tarragona

    Els nacionals entren a Tarragona i paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes.
  • L'exèrcit franquista entra a Barcelona

    L'exèrcit franquista entra a Barcelona

  • Cau Girona

  • Exili de presidents i caps republicans a França

    Els presidents de la república Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A. de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França el dia 5 de febrer del 39.
  • Llei de Responsabilitats Polítiques

    Llei de Responsabilitats Polítiques

    Entra en vigor la Llei de Responsabilitats Polítiques que pretenia 2liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". A partir d'aquest moment funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • Franco és reconegut oficialment per França i Gran Bretanya

    Franco és reconegut oficialment per França i Gran Bretanya

    El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República.
  • L'últim i únic territori republicà

    L'últim i únic territori republicà

    L'únic territori en mans de la República era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà.
  • Period: to

    La Fi de la República

  • Cop d'Estat del Coronel Casado

    Cop d'Estat del Coronel Casado

    El republicà i coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i creà el Consejo de Defensa Nacional on va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Excloïa els comunistes i va intentar arribar a un acord amb el caudillo per obtenir una pau honrosa i sense represàlies.
  • L'exèrcit franquista entra a Madrid

    L'exèrcit franquista entra a Madrid

    Franco va rebutjar totes les negociacions i el seu exèrcit entra a Madrid.
  • Period: to

    Ocupació dels últims territoris republicans

    Les tropes franquistes acaben ocupant el territori republicà que quedava, la zona mediterrània.
  • La fi de la Guerra Civil Espanyola

    La fi de la Guerra Civil Espanyola

    Franco signà a Burgos un comunicat en el qual s'anunciava la derrota de l'exèrcit republicà, i es dona a Guerra Civil Espanyola per finalitzada.