LA GUERRA CIVIL A ESPANYA - Julen Parra

By Julenn
  • L'avanç de Franco

    L'avanç de Franco

    Al Juliol de 1936, els legionaris que es trobaven sota el comandament i les ordres de Franco a l'Àfrica van entrar a la península amb la intenció d'ocupar la capital, Madrid.
    Durant l'avançament, Franco va desviar-se i va anar cap a Toledo per alliberar als insurrectes que havien estat assetjats a Alcasser des de el cop d'estat que va fracassar.
  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete

    Entre el 5 i el 25 de juliol es va produir una ofensiva a Madrid per part dels republicans, aquests, juntament amb la Brigada Internacional i els voluntaris catalans van aconseguir el control de Brunete encara que els nacionals no es van quedar sense fer res i amb el suport de l'aviació italiana i alemanya van contraatacar i es van fer amb el control de la ciutat novament. La batalla va acabar amb victòria del bàndol nacional consolidant el control del sud-oest de la capital.
  • Period: to

    PRIMERA ETAPA - Madrid com a objectiu

    L'objectiu principal es controlar i ocupar la capital, el general Mola va intentar-ho des del nord però no va tenir èxit, de manera que Franco va iniciar un avenç des del sud.
  • L'entrada de Yagüe a Extremadura

    L'entrada de Yagüe a Extremadura

    L'agost de 1936, les tropes que es trobaven sota el comandament de Yagüe van entrar a Extremadura, als territoris de Almendrejo, Mérida i Badajoz, on van causar una forta repressió.
  • L'avenç de Mola i els problemes al nord

    L'avenç de Mola i els problemes al nord

    Al setembre es va produir el tancament de la frontera francesa, al nord, la qual va fer que l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana resultés impossible i el general Mola va aconseguir ocupar els territoris d'Irun i Sant Sebastià.
  • La defensa del bàndol republicà en la ofensiva a Madrid

    La defensa del bàndol republicà en la ofensiva a Madrid

    L'exercit nacional, a Galicia, va avançar cap a Oviedo, que estava a l'interior del territori republicà i des de on es va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes nacionals van arribar a les afores de la capital però a l'hora d'entrar al seu nucli van trobar-se amb una resistència per part dels republicans molt ben organitzada per la Junta de Defensa i van aconseguir defensar la ciutat. D'aquesta manera l'exercit nacional no va poder prendre el control de la capital.
  • La batalla del Jarama

    La batalla del Jarama

    Al febrer de 1937, els nacionals van atacar el sud de la capital però sense èxit degut a una bona resistència de les Brigades Internacionals i els voluntaris catalans. Alhora, la part de l'exercit nacional que estava sota les ordres de Queipo de Llano, amb l'ajuda d'avions, vaixells i submarins italians i alemanys, els quals bombardejaven les ciutats i bloquejaven els ports republicans, van aconseguir ocupar la costa mediterrània fins Màlaga.
  • L'ofensiva italiana a Guadalajara

    L'ofensiva italiana a Guadalajara

    El març de 1937, un mes després de la Batalla del Jarama, els italians van iniciar una ofensiva a Guadalajara la qual va resultar una derrota per part de l'exercit republicà.
  • Period: to

    SEGONA ETAPA - L'ocupació de la franja de Cantàbria

    Després de varies derrotes de l'exercit nacional intentant ocupar la capital, Franco va decidir atacar el nord del país, més concretament els territoris de Cantàbria, Astúries i el País Basc. La zona nord era de gran importància degut a la presencia de mines i materials valuosos per la guerra. D'aquesta manera debilitava i deixava a la República sense aquests recursos, també lograva que la gent que es trobava a favor de la República es desanimes i els altres països veiessin qui anava guanyant
  • Guernica

    Guernica

    El 26 d'abril de 1937 es va produir un dels fets amb més repercussió a la historia espanyola, el bombardeig de Guernica. Va ocórrer durant l'ofensiva dels nacionals al País Basc, avions alemanys pertanyents a la Legió Còndor van realitzar un bombardeig el qual va destruir totalment la ciutat, aquest no tenia objectius militars sinó que va ser un càstig contra la població civil i una prova d'armament. Picasso, artista molt destacat, va fer una obra representant la massacre que es va produir.
  • Els nacionals ocupen Bilbao

    Els nacionals ocupen Bilbao

    Després de durs i diversos enfrontaments, els republicans, que no tenien suficient armament (aviació i artilleria) van haver de cedir finalment i el bàndol nacional va aconseguir l'ocupació de Bilbao.
  • Period: to

    Les batalles defensives del bàndol republicà

    Estratègicament, van tenir una posició difusiva ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir el control del nord de la península. A més l'entrada de les tropes nacionals als territoris d'Astúries i Santander van suposar una pèrdua molt important en el sector metal·lúrgic i va ser un fort cop a la República.
  • Period: to

    TERCERA ETAPA - La batalla del Ebre

    A finals del 37, el bàndol republicà encara tenia esperances de guanyar la guerra, així doncs va decidir millorar e seu exercit i iniciar diferents atacs amb l'esperança de recuperar alguns territoris dels que havien perdut anteriorment. Aquesta etapa va ser la més llarga (casi 1 any) i va finalitzar amb la batalla del Ebre la qual va significar el desgast definitiu de l'exercit de la República.
  • La batalla de Teruel

    La batalla de Teruel

    La batalla de Teruel va significar un enfrontament de gran importància entre republicans i franquistes. Els primers va aconseguir el control de la ciutat però poc després, els nacionals, amb un contraatac, van tornar a fer-se amb el territori. La victòria franquista va ser molt significativa ja que es consolidava el control nacional en una zona estratègica d'Aragó.
  • L'atac al front aragonès i l'ocupació d'altres poblacions.

    L'atac al front aragonès i l'ocupació d'altres poblacions.

    Al mes de març, els nacionals van produir l'atac al front d'Aragó i els soldats van adentrar-se en algunes localitats de la província catalana de Lleida. Les poblacions de Serós, Soses i Aitona van ser ocupades el dia 29.
  • Retirada republicana i ocupació nacional

    Retirada republicana i ocupació nacional

    El bàndol republicà va fugir a la banda esquerra del riu Segre, fet que va suposar la total ocupació de Lleida per part de l'exercit franquista. El Segre es va convertir en una frontera entre republicans i franquistes on van haver-hi enfrontaments durant aproximadament nou mesos. Temps després, els nacionals van ocupar altres territoris i punt estratègics de gran importància en la guerra com les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.
  • L'ocupació de Castelló

    L'ocupació de Castelló

    Les tropes del bàndol nacional es van esdevenir al mediterrani ocupant la localitat de Castelló, aquest fet va suposar las separació de Catalunya amb la resta de la zona republicana. Amb l'entrada de les tropes a Catalunya, Franco va derogar l'Estatut de Catalunya.
  • Ofensiva republicana al riu Ebre

    Ofensiva republicana al riu Ebre

    L'exercit de la República va intenta una ofensiva, va travessar el riu Ebre i va conquerir territoris propers, també van agafar posicions en la serra de Cavalls, Pàndols i Fatarella però un cop arribat al marge dret del riu no van poder continuar i es va iniciar una guerra en la qual es lluitava per cada mínim avenç de territori.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite

    Va ser un enfrontament entre republicans i nacionals on l'objectiu era l'avenç de les tropes republicanes cap a Saragossa. Les tropes nacionals, però, amb una forta resistència, no ho van permetre i finalment, després d'intenses lluites van aconseguir la victòria i el manteniment del control de la zona.
  • Contraofensiva franquista

    Contraofensiva franquista

    A finals d'octubre, es va produir una contraofensiva per part de l'exercit nacional la qual es va realitzar amb el desplegament de grans forces militars i que va aconseguir el seu objectiu, avançar.
  • Retirada republicana

    Retirada republicana

    Al novembre, les tropes republicanes es van acabar retirant a l'altra riba del riu, això va suposar una derrota que va afeblir l'exercit republicà.
  • Period: to

    QUARTA ETAPA - Ocupació de Catalunya

    Després de la derrota a la batalla del Ebre, la República no podia defensar-se gairebé i les tropes franquistes van avançar i començar amb l'ocupació del territori català.
  • L'ofensiva de l'exercit franquista

    L'ofensiva de l'exercit franquista

    El 23 de desembre es va produir una ofensiva de l'exercit franquista on, els nacionals, van entrar pel nord mentre els italians, juntament amb el Cos de Navarra, pel sud. Aquesta gran ofensiva va tenir un ràpid avenç davant d'una resistència per part dels republicans que, a sobre de que es trobava separada, no va tenir una bona coordinació.
  • Entrada del bàndol nacional a Tarragona i bombardeig a Catalunya

    Entrada del bàndol nacional a Tarragona i bombardeig a Catalunya

    A començaments de l'any 1939, els nacionals van ocupar el territori de Tarragona amb l'objectiu de conquerir Catalunya. Alhora, l'aviació per part de l'exercit franquista va augmentar el nombre de bombardeigs sobre diferents territoris catalans de gran importància com les ciutats de Barcelona i/o Girona. Aquests van provocar grans destruccions i víctimes.
  • L'exercit franquista entra a Barcelona

    L'exercit franquista entra a Barcelona

    El 26 de gener de 1939 es va produir un fet que va marcar la fi de la resistència per part de la República a Catalunya i que va produir la seva derrota més ràpidament. L'entrada de l'exercit franquista a la ciutat va suposar, juntament amb la retirada dels republicans, el control total dels nacionals al territori.
  • Period: to

    EL FINAL DE LA REPÚBLICA

    Al febrer inicia el final de la República, encara que controlaven el centre del país, inclosa la capital, Madrid. El president, que va tornar de França, va intentar una reorganització de l'exercit republicà per la defensa de les zones que encara tenien sota control.
  • Girona i la seva caiguda

    Girona i la seva caiguda

    Un altre punt de gran importància en l'ofensiva franquista per acabar amb la República va ser la toma de control de la localitat de Girona. El territori va suposar l'últim gran repte i la seva caiguda va permetre un camí sense oposicions per a l'entrada del bàndol nacional a la resta del territori català.
  • Llei de responsabilitat política i l'arribada a Puigcerdà i Portbou

    Llei de responsabilitat política i l'arribada a Puigcerdà i Portbou

    Aquesta llei de responsabilitats polítiques tenia l'objectiu d'acabar amb aquells que van contribuir amb la República de manera que funcionaris i docents van ser represaliats, els partits suprimits i es van prohibir manifestacions de la identitat catalana.
    D'altra banda, el dia següent, les tropes de l'exercit franquista van fer-se amb el control de Puigcerdà i Portbou, fet que va suposar el final de la Guerra Civil Espanyola al territori català, amb la retirada d'un gran nombre de republicans
  • El reconeixement del govern franquista

    El reconeixement del govern franquista

    A finals de febrer, França i Gran Bretanya van reconèixer de manera oficial el govern de Franco, això va suposar el renunciament immediat del president de la República, Manuel Azaña.
  • El cop d'estat a la capital

    El cop d'estat a la capital

    El 5 de març es va produir el cop d'estat a Madrid per part del coronel Casado, el qual també va crear el Consejo de Defensa Nacional del que formaven part socialistes, anarquistes i republicans. Es van excloure's comunistes i es va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau sense represàlies.
  • L'entrada de Franco a Madrid

    L'entrada de Franco a Madrid

    Franco va rebutjar tota mena de negociació i l'exercit va entrar a Madrid, d'aquesta manera, els nacionals van aconseguir el control de la resta del territori que encara pertanyia a la República.
  • La derrota de la República

    La derrota de la República

    L'exercit del bàndol nacional va conquerir la zona mediterrània degut a la poca resistència per part dels comunistes que no van poder impedir l'entrada dels nacionals als territoris d'Alacant, Valencia i Albacete. Franco va signar, a Burgos, capital del territori nacional durant la Guerra Civil Espanyola, el document que anunciava de manera oficial la derrota de l'exercit republicà i, per tant, la fi del conflicte bèl·lic.