-
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres, fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
-
La insurrecció del 18 de juliol de 1936 va ser un cop d’estat militar contra la Segona República impulsat per sectors de l’exèrcit, amb suport de grups conservadors i monàrquics. Va fracassar parcialment i va dividir el país en dos bàndols, desencadenant la Guerra Civil Espanyola. El conflicte va comportar una forta repressió, violència i una llarga dictadura posterior. -
El Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya es creà el juliol de 1936, després de l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Coordinava les milícies obreres i partits d’esquerra per defensar Catalunya del cop militar de Francisco Franco. Va assumir funcions de govern i de control de les milícies fins a la seva dissolució a finals de 1936, quan la Generalitat recuperà part del poder. -
La Junta de Defensa Nacional es va constituir el juliol de 1936 a Burgos després de l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Agrupava els militars sublevats contra la República i assumí el govern del territori controlat pels rebels. Ràpidament va centralitzar el poder i preparà la futura direcció política sota Francisco Franco. -
El Consell d’Economia de Catalunya fou creat l’11 d’agost de 1936, en el context inicial de la Guerra Civil Espanyola. Tenia com a objectiu reorganitzar l’economia catalana en situació revolucionària, coordinant indústries, producció i subministraments. Va impulsar mesures de col·lectivització i control obrer en molts sectors productius. -
El Govern de Francisco Largo Caballero es formà el setembre de 1936 dins la Guerra Civil Espanyola, amb l’objectiu d’unificar les forces republicanes i coordinar l’esforç de guerra contra les tropes de Francisco Franco. Paral·lelament, a Catalunya es constituí un Govern d’Unitat que integrava forces republicanes i obreres per estabilitzar la situació política i militar. Tots dos governs intentaren recentralitzar el poder i millorar l’organització del front republicà. -
El setembre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, Francisco Franco fou nomenat Generalíssim dels exèrcits sublevats i Cap del Govern i de l’Estat. Aquesta decisió, presa pels comandaments militars rebels, consolidà la seva autoritat política i militar, unificant el comandament del bàndol franquista i establint les bases de la futura dictadura. -
La Defensa de Madrid (1936) de 1936 fou un episodi clau de la Guerra Civil Espanyola, quan les forces republicanes i milícies populars resistiren l’ofensiva dels sublevats comandats per Francisco Franco. L’arribada de les Brigades Internacionals i la consigna «No passaran» ajudaren a frenar l’avanç franquista, estabilitzant el front i evitant la caiguda immediata de la capital. -
La Batalla del Jarama (febrer de 1937), entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.
-
La Batalla de Guadalajara (març de 1937) fou un combat de la Guerra Civil Espanyola en què les forces republicanes derrotaren les tropes italianes enviades per Benito Mussolini per donar suport a Franco. La victòria republicana frenà l’ofensiva cap a Madrid i tingué un gran impacte propagandístic internacional.
-
La Campanya del Nord (1937) de la Guerra Civil Espanyola fou l’ofensiva franquista per conquerir les zones republicanes del nord (País Basc, Cantàbria i Astúries). Les tropes de Francisco Franco, amb fort suport aeri alemany i italià, avançaren progressivament fins a ocupar Bilbao, Santander i Gijón. La campanya suposà una gran pèrdua industrial i militar per a la República.
-
La unificació i creació de FET y de las JONS es produí el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, quan Francisco Franco decretà la fusió de la Falange i els carlins en un únic partit. Aquesta decisió concentrà el poder polític del bàndol sublevat, establint un partit únic que serví de base ideològica i organitzativa del futur règim franquista. -
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. -
Els Fets de Maig de 1937 foren enfrontaments armats a Barcelona dins la Guerra Civil Espanyola entre diferents forces del bàndol republicà, especialment anarquistes i el govern de la Generalitat amb suport comunista. Els combats es desencadenaren pel control de punts estratègics de la ciutat i acabaren amb la derrota dels anarquistes, debilitant el moviment revolucionari a Catalunya.
-
El govern de Juan Negrín es formà el maig de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, després de la crisi interna republicana. Negrín apostà per reforçar la disciplina militar i resistir fins a aconseguir suport internacional contra les forces de Francisco Franco. El seu govern intentà centralitzar el poder i prolongar la resistència republicana fins al final del conflicte. -
La dissolució del POUM es produí el juny de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, després dels Fets de Maig de 1937. El partit fou acusat de trotskisme i repressaliat pel govern republicà i sectors comunistes, i els seus dirigents foren detinguts o perseguits. Aquesta acció reflectí les fortes tensions internes dins del bàndol republicà. -
Els Fets de maig van donar com a resultat un Nou executiu català on cap sindicat podia participar, inclosa la CNT. -
Abandonen el Comitè per proporcionar armes i homes al bàndol insurrecte. -
El 21 de setembre de 1937, el Vaticà nomenà un representant davant el règim de Francisco Franco, fet que suposà un reconeixement diplomàtic de facto del bàndol sublevat en plena Guerra Civil Espanyola. Aquesta decisió reforçà la legitimitat internacional dels franquistes i evidencià el suport de l’Església catòlica. -
El trasllat del Govern de la República de València a Barcelona tingué lloc l’octubre de 1937, dins la Guerra Civil Espanyola. El govern de Juan Negrín es desplaçà per coordinar millor l’esforç bèl·lic i apropar-se al front català, que era clau en la resistència contra les forces de Francisco Franco. Aquesta decisió reforçà temporalment el paper polític de Barcelona com a capital de la República. -
La Batalla de Terol (1937-1938) fou un dels enfrontaments més durs de la Guerra Civil Espanyola. Les forces republicanes aconseguiren ocupar la ciutat en ple hivern, però les tropes de Francisco Franco la reconqueriren després d’una intensa contraofensiva. El combat causà nombroses baixes i deixà el front molt desgastat.
-
El 1938, en plena Guerra Civil Espanyola, Francisco Franco designà el seu primer govern formal, consolidant la seva autoritat com a Cap de l’Estat i del Govern. Aquest executiu integrà militars, falangistes i tradicionalistes dins del marc de FET y de las JONS. La mesura reforçà l’estructura política del bàndol franquista i avançà cap a un règim dictatorial centralitzat. -
L’Aprovació del Fuero del Trabajo es produí el 1938 durant la Guerra Civil Espanyola, sota el govern de Francisco Franco. Aquesta llei establia les bases laborals del nou règim, inspirades en models corporativistes, eliminant la lluita de classes i integrant treballadors i empresaris en sindicats únics controlats per l’Estat. Fou un dels primers pilars ideològics del futur sistema franquista. -
L’Abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es produí el 1938, en el context de la Guerra Civil Espanyola, quan el govern de Francisco Franco va eliminar les institucions d’autogovern catalanes. Aquesta decisió suposà la fi de la Generalitat republicana i la recentralització del poder polític, prohibint l’autonomia i reforçant el control del futur règim franquista sobre Catalunya. -
Els Tretze Punts de Negrín foren una proposta de pau presentada el 1938 pel govern de Juan Negrín durant la Guerra Civil Espanyola. Defensaven la continuïtat de la República, una amnistia general i reformes democràtiques, però sense acceptació de les forces de Francisco Franco. Franco els rebutjà i la guerra continuà fins al 1939. -
La Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938) fou la batalla més llarga i sagnant de la Guerra Civil Espanyola. L’exèrcit republicà intentà travessar el riu Ebre per aturar l’ofensiva franquista, però les forces de Francisco Franco resistiren i contraatacaren amb superioritat material. La derrota republicana marcà un punt d’inflexió decisiu cap al final de la guerra.
-
La retirada de les Brigades Internacionals fou anunciada el 1938 pel govern republicà per complir els acords de no-intervenció en la Guerra Civil Espanyola. Milers de voluntaris estrangers abandonaren el front, debilitant la República, mentre el suport exterior als sublevats continuà. -
L’exili del govern republicà a França el 1939 (febrer) es produí al final de la Guerra Civil Espanyola. Membres del govern de Juan Negrín travessaren la frontera i s’establiren a França, iniciant un llarg període d’exili polític. Aquesta sortida marcà la fi efectiva de les institucions republicanes a l’interior d’Espanya. -
La Ocupació de Barcelona (1939) tingué lloc el gener de 1939, quan les tropes de Francisco Franco entraren a la ciutat sense una gran resistència durant la fase final de la Guerra Civil Espanyola. La caiguda de Barcelona significà el col·lapse de la República a Catalunya i accelerà el final del conflicte a Espanya. -
El febrer de 1939, França i Regne Unit reconegueren oficialment el govern de Francisco Franco, en el tram final de la Guerra Civil Espanyola. Aquest suport diplomàtic consolidà la seva victòria imminent i evidencià l’aïllament internacional de la República. -
El Cop d’Estat del coronel Casado es produí el març de 1939 dins la Guerra Civil Espanyola, quan sectors republicans dirigits per Segismundo Casado intentaren negociar la rendició i derrocar el govern de Juan Negrín. La divisió interna debilità la resistència republicana i facilità l’entrada de les forces de Francisco Franco a Madrid, consolidant el final de la guerra. -
La Ocupació de la zona centre i fi de la Guerra Civil Espanyola es produí entre febrer i abril de 1939, quan les últimes zones republicanes (Madrid i el centre peninsular) caigueren davant les forces de Francisco Franco. Després de divisions internes i la falta de suport exterior, la República es va desintegrar. El 1 d’abril de 1939 Franco declarà oficialment acabada la Guerra Civil Espanyola. -
El Últim comunicat de guerra fou emès el 1 d’abril de 1939 des de Burgos pel bàndol de Francisco Franco. En aquest comunicat s’anunciava la fi de la Guerra Civil Espanyola i la victòria total dels sublevats. Amb ell s’iniciava oficialment la dictadura franquista a Espanya.
A list shows items. A timeline shows sequence.
Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.