-
Període marcat per l'arribada al tron del rei i l'intent dels partits dinàstics (conservadors i liberals) per reformar el sistema des de dins. L'etapa va estar plena d'inestabilitat amb constants canvis de govern i el creixement de forces d'oposició com el republicanisme i el catalanisme.
-
Etapa de lideratge conservador on Antoni Maura va intentar fer una "revolució des de dalt" per regenerar el sistema i integrar les masses. Va aprovar lleis de reforma electoral i d'administració local, però el seu projecte va fracassar definitivament arran de la violència de la Setmana Tràgica.
-
Un grup d'oficials de l'exèrcit va assaltar la seu de la revista satírica catalana per una caricatura que consideraven ofensiva. Aquest fet va demostrar la feblesa del poder civil davant del militar, ja que el govern, en lloc de castigar els militars, va suspendre les garanties constitucionals.
-
Gran coalició electoral que va aplegar gairebé totes les forces polítiques de Catalunya, des dels carlins fins als republicans federals. Van guanyar les eleccions amb un èxit rotund (41 de 44 diputats), demostrant el rebuig català a la Llei de Jurisdiccions i la puixança del moviment catalanista.
-
Aprovada arran dels fets del Cu-Cut!, aquesta llei posava sota justícia militar qualsevol delicte contra la unitat de la pàtria o l'honor de l'exèrcit. Va suposar un atac directe a la llibertat d'expressió i va provocar una gran unió de les forces polítiques catalanes en contra del centralisme.
-
Revolta popular a Barcelona iniciada per l'oposició a l'enviament de reservistes (pares de família) a la guerra del Marroc. Els disturbis van incloure la crema d'edificis religiosos i barricades, i van acabar amb una repressió ferotge que va incloure l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.
-
Últim intent seriós del Partit Liberal per democratitzar la Restauració i reduir la influència de l'Església amb la "Llei del Cadenat". Va aprovar millores socials i la Llei de Mancomunitats, però el seu assassinat a mans d'un anarquista va deixar els liberals sense un líder clar.
-
Primera institució d'autogovern des del 1714, formada per la unió de les quatre diputacions catalanes sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Tot i tenir competències limitades, va fer una feina gegantina en la creació d'infraestructures, escoles tècniques, biblioteques i la normativització del català.
-
Triple esclat que va fer perillar el sistema: les Juntes de Defensa (militars descontents), l'Assemblea de Parlamentaris (polítics demanant una nova Constitució) i la Vaga General d'agost (social). El sistema de la Restauració va sobreviure però va quedar ferit de mort i totalment desprestigiat.
-
Període de violència social extrema a Catalunya on la patronal finançava bandes de sicaris (Sindicat Lliure) per assassinar líders sindicalistes de la CNT. Els anarquistes van respondre amb atemptats contra empresaris i polítics, creant un clima de terror i desordre que els militars usarien com a excusa per al cop d'estat.
-
Conflicte laboral històric a l'empresa elèctrica Riegos y Fuerza del Ebro que va paralitzar Barcelona durant més d'un mes. Va acabar amb una victòria obrera sense precedents: el reconeixement de la jornada laboral màxima de 8 hores a tot l'Estat espanyol i millores salarials.
-
Derrota militar absoluta al Rif (Marroc) que va causar la mort de 13.000 soldats espanyols per una mala planificació i corrupció oficial. La commoció pública va obligar a obrir una investigació (Expedient Picasso) que apuntava a responsabilitats del mateix rei Alfons XIII, precipitant el cop militar de 1923.
-
Règim autoritari instaurat pel capità general de Catalunya amb el suport del Rei. Es va suspendre la Constitució, es van prohibir els partits i els sindicats, i es va perseguir tota manifestació pública del catalanisme, incloent-hi la prohibició de la bandera i l'ús del català en actes oficials.
-
Reunió històrica de l'oposició clandestina (republicans, socialistes i nacionalistes catalans) per pactar la fi de la monarquia. S'hi va acordar que, un cop instaurada la República, Catalunya tindria dret a un Estatut d'Autonomia per autogovernar-se, posant les bases del futur règim.