-
Polític mallorquí de gran carisma i rectitud, però molt autoritari. Creia que si el sistema no es reformava per la llei, ho faria el poble per la força. La seva duresa el 1909 li va costar l'ostracisme polític.
-
L'últim gran líder del Partit Liberal. Era un demòcrata convençut que buscava separar Església i Estat i millorar les condicions laborals. Va ser assassinat per l'anarquista Manuel Pardiñas a Madrid.
-
Pedagog anarquista i fundador de l'Escola Moderna. Malgrat no haver liderat la revolta, va ser executat després d'un judici farsa, convertint-se en un màrtir internacional i provocant la caiguda de Maura sota el crit de "Maura No!".
-
Fill pòstum d'Alfons XII. Es va caracteritzar per la seva constant intervenció en la política (el "borboneig"), saltant-se sovint el paper d'àrbitre constitucional per donar suport a faccions militars o polítiques específiques, fet que acabaria desgastant la imatge de la corona.
-
Teòric del catalanisme polític i primer president de la Mancomunitat. Va ser l'artífex de la modernització tècnica i cultural de Catalunya (biblioteques, telèfons, escoles tècniques).
-
Militar de Jerez de caràcter autoritari i paternalista, es va presentar com el "cirurgià de ferro" necessari per curar Espanya. Durant el seu mandat va dissoldre les Corts, va suspendre la Constitució, va prohibir sindicats com la CNT i va perseguir qualsevol manifestació del catalanisme, arribant a dissoldre la Mancomunitat el 1925.
-
Va ser la figura més carismàtica de l'anarcosindicalisme català. Pintor de professió i gran orador, defensava un sindicalisme intel·ligent que prioritzava la formació cultural de l'obrer i la negociació política abans que la violència cega. El seu assassinat al carrer de la Cadena de Barcelona, a mans de pistolers del Sindicat Lliure, va eliminar la possibilitat d'una via moderada dins de la CNT, obrint pas als sectors més radicals (com la futura FAI) i accelerant la descomposició de la pau.
-
Aquest període es caracteritza per l'intent dels líders "hereus" de Cánovas i Sagasta de modernitzar el sistema des del poder per evitar una revolució social.
-
El rei arriba als 16 anys i jura la Constitució de 1876. El seu regnat comença marcat pel desastre del 98 i una forta crisi de legitimitat del sistema de "torn" de partits. -
Francisco Silvela intenta una primera reforma, però fracassa per la divisió interna dels conservadors després de la mort de Cánovas. Sorgeix la Unión Republicana de Nicolás Salmerón per unificar el vot antimonàrquic.
-
Maura llança el seu projecte de "Revolució des de dalt". El seu objectiu era mobilitzar les "masses neutres" (la classe mitjana passiva) per desarticular el caciquisme, però sense perdre el control de l'Estat.
-
Uns 300 oficials de l'exèrcit assalten la redacció de la revista satírica ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya per un acudit que qüestionava les derrotes militars espanyoles. -
El govern, pressionat pels militars, aprova que els delictes d'"ofensa a la pàtria o a l'exèrcit" siguin jutjats per militars, no per civils. Això uneix tota Catalunya en contra. -
Després del desastre del 98, Espanya busca recuperar prestigi internacional. En aquesta conferència es reparteix el Marroc: França es queda la part més rica i extensa, mentre que a Espanya se li assigna el Rif, una zona muntanyosa, pobra i amb tribus molt hostils. Aquesta aventura colonial es convertirà en una "sagnia" de diners i vides humanes, sent la causa directa de la futura Setmana Tràgica i el Desastre d'Annual. -
Va intentar fer el vot obligatori i donar autonomia als ajuntaments, però l'article 29 permetia proclamar candidats sense votar si no hi havia rivals, cosa que va ser aprofitada pels cacics.
-
Esclata una revolta després de l'enviament de reservistes al Barranco del Lobo (Marroc). El que comença com una vaga antibel·licista deriva en anticlericalisme (crema de convents) i barricades. La repressió deixa més de 100 morts.
-
Feta per limitar nous ordes religiosos i la supressió dels consums (impostos sobre aliments bàsics) -
Després de la caiguda de Maura, Canalejas intenta un reformisme més popular i laic per atraure les classes baixes.
-
Es funda a Barcelona, al saló de les Belles Arts, com una organització sindical d'ideologia anarcosindicalista. Neix de la unió de diverses societats obreres amb l'objectiu de lluitar contra el capitalisme mitjançant l'acció directa, la solidaritat entre treballadors i la vaga general, rebutjant totalment la participació en la política institucional o les eleccions. -
Aquest període comprèn l'impacte de la Gran Guerra i la descomposició social per l'auge del moviment obrer.
-
Espanya es manté neutral. Això genera una paradoxa: les empreses guanyen fortunes exportant als contendents, però els preus dels aliments a Espanya pugen un 70%, mentre els salaris no. La bretxa social es torna insuportable.
-
va ser la primera unió de les quatre diputacions catalanes des de 1714, actuant com un "embrió d'estat" que va modernitzar el país sense tenir poders legislatius. Sota el lideratge de Prat de la Riba, va connectar el territori amb telèfon i camins, va impulsar la llengua catalana mitjançant la tasca de Pompeu Fabra i va crear una xarxa d'escoles tècniques i biblioteques. -
Davant el tancament de les Corts per part del govern, la Lliga Regionalista de Cambó va convocar a Barcelona una assemblea de diputats i senadors. Exigien una reforma profunda de la Constitució per democratitzar l'Estat i reconèixer l'autonomia de Catalunya, posant en escac el centralisme de Madrid. -
L'agost, la UGT i la CNT van convocar una vaga general per protestar contra l'encariment de la vida derivat de la Primera Guerra Mundial. La revolta va ser durament reprimida per l'exèrcit; paradoxalment, els militars de les Juntes, que havien criticat el govern, van acabar defensant el sistema per por a una revolució proletària. -
L'exèrcit, descontent pels baixos salaris i pel sistema d'ascensos per "mèrits de guerra" (que afavoria els militars africanistes), va crear les Juntes de Defensa. Aquesta mena de "sindicat militar" va desafiar l'autoritat del govern, exigint reformes i el reconeixement de l'escalafó per antiguitat. -
Davant la força de la CNT, la patronal catalana va respondre amb la creació del Sindicat Lliure i la contractació de bandes de pistolers per assassinar líders sindicals. Els obrers van respondre amb la mateixa moneda, provocant una guerra bruta als carrers de Barcelona que va causar centenars de morts. L'Estat va protegir sovint aquests grups mitjançant la brutal "Llei de Fugues".
-
L'estiu de 1917 va representar el moment de màxima tensió del sistema, ja que es van ajuntar tres conflictes simultanis que amenaçaven l'ordre establert
-
Sota la influència de la Revolució Russa de 1917, el camp andalús i extremeny va viure una autèntica revolta camperola. Els jornalers, farts de la misèria i el latifundisme, van protagonitzar vagues, ocupacions de terres i la crema de collites, forçant l'Estat a declarar l'estat de guerra en diverses zones per recuperar el control.
-
A Barcelona, el conflicte a l'empresa elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro (coneguda com "La Canadenca") va derivar en una vaga general que va paralitzar el 70% de la indústria catalana i va deixar la ciutat a les fosques durant 44 dies. Va ser un èxit històric per al moviment obrer, ja que es va aconseguir per primera vegada la jornada laboral de 8 hores, tot i que la posterior repressió i l'incompliment dels acords van radicalitzar encara més el conflicte. -
Després del Desastre d'Annual, on van morir milers de soldats, el general Juan Picasso va ser encarregat de redactar un informe exhaustiu per depurar responsabilitats militars i polítiques. L'informe va revelar no només la manca de preparació, el desordre i la corrupció en l'exèrcit d'Àfrica, sinó també ordres directes imprudents que apuntaven a la implicació personal del mateix Alfons XIII. -
Un error estratègic del general Silvestre al Marroc provoca la massacre de 13.000 soldats espanyols davant les cabiles d'Abd el-Krim. L'opinió pública exigeix responsabilitats. Es redacta l'Expedient Picasso, que apuntava directament a la negligència del Rei. -
El sistema parlamentari es rendeix davant l'autoritarisme militar.
-
Primo de Rivera instaura un govern format exclusivament per generals amb l'objectiu de "restablir l'ordre". Durant aquests dos anys, se suspèn la Constitució de 1876, es prohibeixen els partits polítics i els sindicats (especialment la CNT), i s'inicia una forta política anticatalanista. Es prohibeix l'ús públic de la senyera, el cant d'Els Segadors i es persegueixen les institucions catalanes, culminant amb la dissolució de la Mancomunitat el 1925.
-
El llavors Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d'estat que va comptar amb el vistiplau immediat d'Alfons XIII. Els objectius eren clars: posar fi al sistema parlamentari corrupte, aturar l'agitació obrera i, sobretot, bloquejar l'Informe Picasso, que estava a punt de fer públiques les negligències de l'exèrcit i del mateix Rei en el desastre d'Annual. -
Després de l'èxit militar a Alhucemas, el dictador intenta perpetuar el seu poder substituint els militars per ministres civils provinents de la Unión Patriótica (el seu partit únic). Es crea l'Assemblea Nacional Consultiva, un intent de parlament sense democràcia real. En l'àmbit econòmic, s'aplica un fort nacionalisme amb la creació de monopolis estatals com CAMPSA i la Compañía Telefónica Nacional, aprofitant un període de bonança econòmica internacional que acabaria amb la crisi de 1929.
-
Va ser una operació militar conjunta entre Espanya i França que va suposar un punt d'inflexió històric. L'èxit de l'acció va permetre derrotar les cabiles d'Abd el-Krim i posar fi a la sagnant Guerra del Rif. Aquest triomf va donar al dictador un enorme prestigi social i el suport incondicional de l'exèrcit africanista (on començava a destacar un jove Francisco Franco). -
El règim va voler utilitzar aquestes grans exposicions per projectar una imatge de modernitat i prosperitat econòmica. Tot i que es van fer grans obres públiques (com el metro de Barcelona), el cost va ser una deute públic desorbitat. L'arribada del Crack del 29, sumada a l'oposició frontal d'intel·lectuals com Unamuno o Ortega y Gasset i el malestar de sectors militars, va deixar la dictadura en una situació crítica. -
Un grup de militars republicans, liderats pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, s'insurreccionen a Jaca per proclamar la República per la força abans de les eleccions. El pronunciament fracassa i els líders són afusellats pel govern de la "Dictablanda". Aquesta execució els va convertir en màrtirs de la causa republicana, provocant una onada d'indignació popular que va sentenciar definitivament la monarquia d'Alfons XIII. -
Aïllat políticament i sense el suport dels seus propis companys d'armes ni del Rei, el dictador va dimitir i es va exiliar a París, on moriria poc després. Alfons XIII va intentar salvar la corona nomenant el general Berenguer per restaurar la normalitat constitucional (període conegut com la "Dictablanda"), però l'opinió pública ja considerava el Rei còmplice de la dictadura. -
Després de la dimissió de Primo de Rivera, Alfons XIII va nomenar el general Dámaso Berenguer amb l'encàrrec de restaurar la "normalitat" constitucional prèvia a 1923. Tanmateix, aquest període es va caracteritzar per una lentitud extrema en les reformes i una manca total de rumb polític, fet que li va valdre el nom popular de "Dictablanda", ja que no era ni una democràcia plena ni una dictadura amb mà dura. -
Els principals líders de l'oposició (republicans, socialistes i el nacionalisme català d'esquerres) es van reunir en secret per signar un acord històric. L'objectiu era coordinar forces per enderrocar la monarquia, acordar un govern provisional i reconèixer el dret a l'autonomia de Catalunya. -
Les eleccions del 12 d'abril es van plantejar com un plebiscit entre Monarquia o República. La victòria republicana a les grans ciutats va ser tan contundent que la legitimitat d'Alfons XIII es va esvair en poques hores. El 14 d'abril, la República es proclamava primer a Eibar i poc després a Barcelona (per Lluís Companys i Francesc Macià) i Madrid. Aquella mateixa nit, Alfons XIII va marxar cap a l'exili per Cartagena.