L'Edat Moderna

Renaixement

Period: 1401 to 1600

El Renaixement, que comença al segle XV i acava al segle XVI, és un període de gran esplendor cultural i artístic que va començar a Itàlia i es va estendre per Europa. Caracteritzat per la recuperació dels ideals clàssics, va donar lloc a avanços en pintura, escultura i arquitectura. També va marcar un canvi en la manera de pensar, amb una visió més humanista i científica que anticipà l’Edat Moderna.

Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò

1440

El David de bronze de Donatello, creat al 1440, és una escultura pionera del Renaixement que representa el jove heroi després de la victòria sobre Goliat. És la primera estàtua nua de mida natural des de l’antiguitat, destacant per la seva naturalitat i senzillesa. Aquesta obra simbolitza la força i la intel·ligència humana, i marca una innovació artística en l’escultura renaixentista.

L'Humanisme

Period: 1450 to 1600

L'Humanisme es el moviment intel·lectual que posa l'ésser humà i la raó al centre de tot. Inspirat pels clàssics grecs i romans, va influir en l’art, la ciència, la literatura i la política. Els humanistes van promoure l’educació en les humanitats i van qüestionar l’autoritat eclesiàstica. Figures com Petrarca, Erasme o More van contribuir al renaixement del pensament crític, anticipant grans canvis com el Renaixement i la Reforma.

L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble

1453

L’Imperi Otomà, liderat per Mehmet II, va conquerir Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Aquest fet va marcar el final de l’Edat Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna. A més, va tallar rutes comercials amb l’Orient, fet que va impulsar la recerca de noves rutes marítimes, com la que va portar al descobriment d’Amèrica.

Invencio de la impremta

1455

Gutenberg va inventar la impremta al voltant de 1455, revolucionant la producció de llibres. Aquest sistema va permetre reproduir textos ràpidament i a gran escala, facilitant la difusió de coneixements, idees i cultura. Va ser clau per al Renaixement i la Reforma, ja que va popularitzar la lectura i l’accés a la informació, transformant l’educació i la societat occidental.

Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó

1469

Aquest matrimoni va suposar la unió dinàstica entre els regnes de Castella i Aragó. Va ser clau per a la formació d’Espanya com a entitat política unificada. Els Reis Catòlics van iniciar un procés d’unificació territorial, religiosa i administrativa, reforçant el poder reial i creant una monarquia autoritària.

Creació del Tribunal de la Inquisició

1478

Impulsada pels Reis Catòlics i autoritzada pel papa, la Inquisició tenia com a objectiu perseguir heretges, conversos sospitosos i altres dissidències religioses. Va ser una eina de control ideològic i religiós, clau per a la unitat religiosa. Va actuar amb duresa i es va estendre a les colònies.

Regnat dels Reis Catòlics

Period: 1479 to 1516

Isabel de Castella i Ferran d’Aragó van unir els seus regnes, establint la monarquia autoritària. Van acabar la Reconquesta amb la conquesta de Granada (1492), van expulsar els jueus i van impulsar el viatge de Colom, iniciant l’expansió americana.

Sentència arbitral de Guadalupe

1486

Promulgada pels Reis Catòlics, va posar fi a l’abús feudal dels senyors sobre els pagesos a Catalunya, especialment als remences. La sentència eliminava els mals usos i suposava una millora en les condicions dels camperols. Va ser un pas cap a una societat més equilibrada socialment al camp català.

Creació de l'Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci

1490

L’Home de Vitruvi, dibuixat per Leonardo cap al 1490, mostra les proporcions ideals del cos humà segons l’arquitecte romà Vitruvi. Aquesta obra simbolitza la unió entre art i ciència durant el Renaixement, destacant l’harmonia, la simetria i la bellesa del cos humà com a reflex de l’ordre universal. És una icona de l’interès renaixentista per la natura i la mesura matemàtica.

Edat Moderna

Period: 1491 to 1789

L'Edat Moderna es el període entre el descobriment d’Amèrica (1492) i la Revolució Francesa (1789). Es caracteritza pel naixement de les monarquies autoritàries, l’expansió colonial europea, el desenvolupament del comerç i del capitalisme, i grans canvis culturals com l’Humanisme i el Renaixement. També s’hi produeixen conflictes religiosos (Reforma i Contrareforma) i avenços científics importants. L’Edat Moderna suposa el pas del món medieval a l’inici de la modernitat.

Expulsió dels jueus de la Corona hispànica

1492

Mitjançant l’edicte de l’Alhambra, els Reis Catòlics van ordenar l’expulsió dels jueus que no es convertissin al cristianisme. Aquesta mesura pretenia assolir la unitat religiosa. Va suposar una gran pèrdua econòmica i cultural, ja que molts jueus eren mercaders, metges o intel·lectuals influents a la societat.

Conquesta del Regne de Granada

1492

Va posar fi a la Reconquesta amb la rendició de l’últim regne musulmà de la península Ibèrica. Amb la caiguda de Granada, els Reis Catòlics van completar la unificació territorial de la Corona i van reforçar la seva autoritat. Va significar també l’inici de la persecució religiosa contra musulmans i jueus.

Descobriment d’Amèrica

1492

Cristòfor Colom, finançat pels Reis Catòlics, va arribar a Amèrica pensant que havia trobat una ruta a l’Índia. Aquest fet va iniciar l’expansió colonial europea i va marcar un canvi radical en la història mundial. Espanya va començar la conquesta i explotació del Nou Món, creant un vast imperi transoceànic.

Segon viatge de Colom a Amèrica

1493

Colom va tornar a Amèrica amb una gran expedició formada per 17 naus i uns 1.200 homes. L’objectiu era colonitzar i explorar nous territoris. Es van fundar colònies com La Isabela (actual República Dominicana) i es va iniciar la conquesta sistemàtica. També van augmentar els conflictes amb els pobles indígenes.

Conquesta de Melilla

1497

Melilla, ciutat situada al nord d’Àfrica, va ser ocupada per Castella com a part de l’expansió pel Mediterrani. La seva conquesta va tenir un valor estratègic per frenar la pirateria i controlar les rutes comercials. Va ser una de les primeres possessions nord-africanes de la monarquia hispànica.

Tercer viatge de Colom a Amèrica

1498

Colom va explorar per primera vegada terres de l’Amèrica del Sud, com l’actual Veneçuela. En aquest viatge, es van intensificar els problemes amb els colons i es van començar a qüestionar les seves capacitats com a governador. Finalment, va ser empresonat i enviat a Castella, tot i els seus descobriments.

Economia i Politica

Period: 1501 to 1600

La incorporació d’or i la plata d’Amèrica impulsa el comerç i genera inflació. L’economia passa a ser més comercial i apareixen grans imperis colonials. Les monarquies autoritàries, com la dels Habsburg, consolidaran el seu poder. La Reforma protestant divideix Europa, creant conflictes religiosos i polítics. Aquest segle també és testimoni de l’expansió del capitalisme i el sorgiment de les potències europees modernes.

Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica

1502

Després de la conquesta de Granada, es va obligar els musulmans a convertir-se al cristianisme o marxar. Molts es van convertir forçosament i van ser anomenats moriscos. Aquesta mesura responia al desig dels Reis Catòlics d’unificar religiosament els seus regnes i eliminar qualsevol diferència religiosa.

Quart viatge de Colom a Amèric

1502

En el seu darrer viatge, Colom va explorar les costes de l’Amèrica Central, incloent Hondures i Panamà. Tot i patir tempestes i conflictes amb indígenes, va aportar nous coneixements geogràfics. No va trobar el pas cap a Àsia que buscava. Va tornar malalt i descreditat, i moriria a Castella uns anys després.

Creació del David de Michelangelo Buonarroti

1504

El David de Miquel Àngel, finalitzat el 1504, és una escultura en marbre que representa el jove David abans d’enfrontar-se a Goliat. És famosa per la seva detallada anatomia i expressió concentrada, reflectint ideals renaixentistes de força, bellesa i humanisme. Aquesta obra simbolitza la valentia i l’heroisme, i és un dels exemples més importants de l’art clàssic recuperat durant el Renaixement.

Conquesta del Regne de Nàpols

1504

Ferran el Catòlic va incorporar el Regne de Nàpols a la Corona d’Aragó després de la victòria contra els francesos. Aquesta conquesta va consolidar la presència espanyola a Itàlia i va convertir el Mediterrani occidental en un espai sota domini hispànic. Nàpols va quedar sota control espanyol fins al segle XVIII.

Conquesta d’Alger i Bugia

1510

La Corona d’Aragó, sota Ferran el Catòlic, va ocupar aquestes ciutats nord-africanes amb l’objectiu de frenar la pirateria i ampliar la influència cristiana a la regió. Tot i l’èxit inicial, la resistència musulmana va dificultar-ne el control. Formava part del projecte d’expansió mediterrània de la monarquia.

Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes

1511

L’Escola d’Atenes, pintada per Rafael el 1511, és un fresc que representa filòsofs i científics clàssics en un espai arquitectònic grandiós. Simbolitza la síntesi del coneixement i els ideals humanistes del Renaixement, mostrant figures com Plató i Aristòtil. Aquesta obra reflecteix l’admiració pel pensament antic i la importància de la raó, la filosofia i la ciència en l’època.

Conquesta del Regne de Navarra

1515

La part sud del Regne de Navarra va ser annexionada a la Corona de Castella per Ferran el Catòlic. Aquesta conquesta va formar part de l’expansió territorial dels Reis Catòlics i va suposar l’integració definitiva de Navarra a la monarquia hispànica. El nord del regne va quedar sota control francès.

Regnat de Carles I d’Espanya 1516 -1556

Period: 1516 to 1556

Nét dels Reis Catòlics, Carles I també va ser emperador del Sacre Imperi com a Carles V. Va governar un vast imperi europeu i americà. Es va enfrontar a protestants, turcs i francesos. Va viure revoltes internes com les Germanies i les Comunitats.

Inici de la reforma protestant

1517

La Reforma Protestant va començar al 1517 quan Martí Luter va clavar les 95 tesis a la porta de l’església de Wittenberg. Aquesta acció qüestionava la venda d’indulgències i altres pràctiques de l’Església catòlica. La Reforma va donar lloc a una divisió religiosa profunda a Europa, amb l’aparició de diverses confessions protestants que rebutjaven l’autoritat papal. Va provocar conflictes polítics i religiosos, així com reformes internes a l’Església catòlica, conegudes com a Contrareforma.

Revolta de les comunitats

1520

Revolta popular i urbana a Castella contra Carles I, per la seva política fiscal, la presència d’estrangers a la cort i la falta de respecte a les institucions tradicionals. Els comuners van prendre el poder en diverses ciutats, però van ser derrotats l’any següent. Va enfortir el poder reial i centralista.

Caiguda de Tenochtitlan

1521

Hernán Cortés, amb l’ajuda d’aliats indígenes i superioritat militar, va conquerir l’imperi asteca. La capital, Tenochtitlan (actual Ciutat de Mèxic), va caure després d’un llarg setge. Aquest fet va marcar l’inici del domini espanyol sobre Mesoamèrica i la destrucció de les grans civilitzacions americanes precolombines.

Batalla de Villalar

1521

Va posar fi a la Revolta de les Comunitats. Les tropes reials de Carles I van derrotar els comuners a Villalar. Els líders de la revolta, com Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats. La victòria va reforçar l’autoritat del rei i va suposar el triomf de la monarquia autoritària sobre les reivindicacions municipals.

Primera volta al món

1522

L’expedició iniciada per Magallanes i completada per Elcano va donar la primera volta al món, demostrant que la Terra és esfèrica i interconnectada. Va durar tres anys i només va tornar una nau. Va confirmar la grandària del planeta i va obrir noves rutes comercials, especialment cap a les illes de les espècies.

Batalla de Pavia

1525

Carles I d’Espanya va derrotar Francesc I de França, que va ser capturat. Aquesta batalla, part de les guerres d’Itàlia, va consolidar el domini hispànic sobre el nord d’Itàlia. Va mostrar la força militar de la monarquia hispànica i va reforçar l’autoritat de Carles I com a emperador del Sacre Imperi.

Copèrnic

1543

Astrònom polonès que va proposar el model heliocèntric de l’univers, és a dir, que la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.

Vesalius

1543

Metge i anatomista flamenc. Va ser el primer a descriure amb precisió l’anatomia humana gràcies a disseccions de cadàvers

Servet

1553

Teòleg i científic aragonès que va descobrir la circulació pulmonar de la sang, demostrant com passa dels pulmons al cor.

Pau d’Augsburg

1555

Acord entre catòlics i protestants alemanys dins del Sacre Imperi. Va reconèixer la llibertat religiosa dels prínceps per triar entre catolicisme i luteranisme. Carles V es va veure obligat a acceptar aquest acord després d’anys de guerres religioses. Va ser un intent de mantenir l’estabilitat a Europa central.

Regnat de Felip II

Period: 1556 to 1598

Fill de Carles I, va consolidar el poder absolut i va traslladar la capital a Madrid. Va defensar el catolicisme i va combatre el protestantisme. Va lluitar contra Anglaterra i els Països Baixos. L’any 1588 va perdre l’Armada Invencible. Amb ell, l’Imperi espanyol va arribar a la seva màxima extensió territorial.

Madrid es converteix en la capital de l’Imperi

1561

Felip II va establir Madrid com a capital permanent. La seva ubicació central facilitava la comunicació amb tots els territoris peninsulars. Tot i ser una ciutat menor, va esdevenir el centre polític de l’Imperi. Això va provocar un gran creixement urbanístic i administratiu, consolidant el poder de la monarquia.

Insurrecció de les Alpujarras

1568

Els moriscos de les Alpujarras (Granada) es van revoltar contra les polítiques d’assimilació de Felip II, que prohibien la seva llengua i costums. La repressió va ser molt dura i la revolta va ser sufocada després de tres anys. Els moriscos van ser dispersats per Castella per evitar més aixecaments.

Batalla de Lepant

1571

La Lliga Santa, encapçalada per Espanya, va derrotar l’armada otomana a Lepant. La batalla es va lluitar al golf de Corint i va ser una de les més grans navals de l’època. Va frenar l’expansió otomana al Mediterrani occidental. Cervantes hi va participar i va perdre la mà esquerra, sent conegut com “el manco de Lepant”.

Fundació de la ciutat de Manila

1571

Miguel López de Legazpi va fundar Manila a les Filipines com a capital del domini espanyol a l’Àsia. La ciutat esdevingué un centre clau del comerç entre Amèrica i Àsia, especialment mitjançant el galió de Manila. Va servir com a punt estratègic per al control del Pacífic i per a l’evangelització de la regió.

Independència d’Holanda

1579

Les províncies del nord dels Països Baixos es van unir en la Unió d’Utrecht per oposar-se a Felip II i proclamar la seva independència. Aquest fet va marcar l’inici de la República de les Províncies Unides. La guerra amb Espanya va continuar durant dècades, però la independència holandesa es consolidà.

Derrota de l’Armada Invencible

1588

Felip II va enviar una gran flota per envair Anglaterra i deposar Isabel I, protestant. La flota, coneguda com “l’Armada Invencible”, va ser derrotada pel mal temps i per la flota anglesa. La derrota va suposar la fi de la superioritat naval espanyola i el començament del declivi del poder marítim hispànic.

Execució de Juan de Lanuza

1591

Juan de Lanuza, justícia major d’Aragó, va ser executat per defensar les llibertats del Regne d’Aragó contra el poder absolutista de Felip II. Va donar suport a Antonio Pérez, enemic del rei. La seva mort va simbolitzar el final de la resistència foral aragonesa i la imposició de l’autoritat reial a Aragó.

Mercator

1594

Cartògraf flamenc que va idear un sistema de projecció cartogràfica que permet representar la Terra en un mapa pla, útil per a la navegació marítima.

Jansen

1595

Òptic neerlandès que va inventar primer microscopi compost, tot i que no es conserva cap dels seus models originals.

Economia i Política

Period: 1601 to 1700

L’economia patirà crisis agràries, guerres i epidemies, però països com Anglaterra i Holanda creixeran econòmicament. L’absolutisme, representat per Lluís XIV a França, dominarà la política. A Anglaterra, la Revolució limitara el poder reial, establint una monarquia parlamentària. La Guerra dels Trenta Anys canviarà el mapa polític europeu. L’estancament econòmic serà compensat per algunes zones dinàmiques com les regions atlàntiques i el comerç colonial.

Barroc

Period: 1601 to 1800

El Barroc és un estil artístic i cultural que comença al segle XVII i acaba al XVIII, caracteritzat per l’exuberància, el dramatisme i l’ornamentació. Es va desenvolupar en un context de monarquia absoluta i tensions religioses, com la Contrareforma. Va influir en l’arquitectura, la pintura, la música i la literatura, buscant emocionar i impressionar, sovint amb contrastos i moviment.

Galileu

1609

Científic italià que va construir el primer telescopi astronòmic funcional i va observar els satèl·lits de Júpiter, confirmant aixi el model heliocèntric.

Harvey

1628

Metge anglès que va descriure per primer cop la circulació completa de la sang pel cos, impulsada pel cor.

Judici a Galileu Galilei

1633

El judici a Galileu Galilei va tenir lloc el 1633, quan l’Església catòlica el va acusar d’heretgia per defensar el model heliocèntric, segons el qual la Terra gira al voltant del Sol. Tot i que havia rebut l’advertiment de no ensenyar aquestes idees, Galileu les va publicar. Davant la Inquisició, es va veure obligat a abjurar públicament. Va ser condemnat a arrest domiciliari la resta de la seva vida, però les seves idees van triomfar amb el temps.

Descartes

1637

Filòsof i matemàtic francès. Va establir el mètode científic racional, basat en el dubte i la deducció. Va fer grans aportacions a les matemàtiques, com la geometria analítica.

Pascal

1642

Matemàtic i físic francès. Va construir una de les primeres calculadores mecàniques i va fer avenços en la teoria de la probabilitat i en la física dels fluids.

Torricelli

1643

Físic italià que va inventar el baròmetre i va ser el primer a mesurar la pressió atmosfèrica, demostrant que l’aire té pes.

Boyle

1661

Químic i físic irlandès. Considerat un dels pares de la química moderna, va descriure la llei de Boyle, que relaciona la pressió i el volum dels gasos.

Newton

1687

Físic i matemàtic anglès. Va formular la llei de la gravitació universal i les lleis del moviment, establint les bases de la física moderna amb la seva obra "Principia Mathematica".

Revolta de les Barretines

1687

Fou un aixecament popular a Catalunya contra l’allotjament obligatori de tropes castellanes i l’abús de poder dels oficials. Els pagesos i vilatans es rebel·laren, especialment a les zones rurals. Tot i que va ser reprimida, va evidenciar el malestar envers la centralització borbònica i la defensa dels furs catalans.