-
El Renaixement és una època artística que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna i es caracteritza per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. -
El David de bronze de Donatello, acabat cap a l’any 1440, és una escultura de cos rodó que representa en David després d’haver derrotat en Goliat. És una obra clau del primer Renaixement italià i un exemple de la influència de l’antiguitat clàssica en l’escultura renaixentista. -
L’Humanisme és un moviment cultural i filosòfic que va néixer entre 1450 i 1601, va ser fonamental per al Renaixement. Es caracteritza per una nova visió de l’ésser humà com a centre de l’univers (antropocentrisme), l’interès per la cultura clàssica grecoromana i un enfocament en la raó i l’observació com a eines per comprendre el món.
-
La presa de Constantinoble per part de l’Imperi Otomà el 1453 va ser un esdeveniment transcendent que va marcar la fi de l’Imperi Bizantí i l’arribada dels otomans a Europa. El sultà Mehmet II va dirigir el setge de la ciutat durant 55 dies abans que els otomans obrissin una escletxa a les muralles i capturessin la ciutat. -
La impremta va ser inventada per Johannes Gutenberg cap a l’any 1440, tot i que la impressió ja existia a l’Àsia des de molt abans. Gutenberg va revolucionar el procés d’impressió en crear una premsa que utilitzava lletres metàl·liques individuals, fet que permetia la reproducció mecànica de textos a gran escala. L’any 1455, Gutenberg va imprimir la famosa Bíblia de 42 línies, considerada un dels primers llibres impresos amb aquesta tècnica. -
El 18 d’octubre de 1469, a Valladolid, es van casar Ferran de Catalunya-Aragó i Isabel de Castella, en una cerimònia senzilla i sense grans celebracions. Ferran hi va arribar disfressat, ja que s’hi oposaven el Papa i el rei castellà, i segons les normes religioses no podien casar-se perquè eren parents. Per fer-ho possible, van falsificar un document religiós atribuït a un Papa que ja feia 5 anys que era mort. -
La Inquisició espanyola va ser fundada el 1478 pels Reis Catòlics, Ferran i Isabel, amb l’aprovació papal, per mantenir l’ortodòxia catòlica i perseguir l’heretgia, especialment entre els conversos jueus i musulmans. El tribunal, inicialment, es va centrar en els falsos conversos i després va ampliar la seva jurisdicció a altres delictes de fe, com la bigàmia, la blasfèmia i la sodomia. -
Durant el regnat dels Reis Catòlics, es va signar aquest acord de pau entre Portugal i els Reis Catòlics que posa fi a la Guerra de Successió castellana. Portugal obtenia l’hegemonia marítima al sud del cap Bojador i el control de les rutes atlàntiques cap a l’Àfrica, mentre Castella conservava les illes Canàries. També s’hi van establir acords matrimonials i el perdó als nobles rebels.
-
La Sentència Arbitral de Guadalupe va ser una resolució jurídica dictada al Monestir de Santa Maria de Guadalupe, a Extremadura, el 21 d’abril de 1486 per Ferran el Catòlic, amb l’objectiu d'alliberar els camperols remences del Principat de Catalunya dels mals usos als quals els sotmetien els seus senyors feudals, a canvi del pagament d’una indemnització. -
El dibuix de “L’Home de Vitruvi” de Leonardo da Vinci és un estudi de les proporcions del cos humà dins formes geomètriques (cercle i quadrat), basat en els textos de l’arquitecte romà Vitruvi Pol·lió. Representa la recerca renaixentista de l’harmonia i la proporció. El dibuix mostra una figura masculina en dues posicions sobreposades, il·lustrant com el cos humà pot encaixar en aquestes formes geomètriques. L’obra es conserva a la Galeria de l’Acadèmia de Venècia des de 1822. -
L'expulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó, ja que el Regne d’Espanya encara no existia, va ser ordenada l’any 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l’Alhambra, a Granada, amb l’objectiu, segons el mateix decret, d’evitar que continuessin influenciant els conversos perquè tornessin a practicar el judaisme. -
El 2 de gener de 1492, el Regne de Granada es va rendir davant dels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, posant fi a la Reconquesta a la Península Ibèrica. Aquesta conquesta va ser possible gràcies a que els Reis Catòlics van aprofitar les divisions internes del regne nassarita ( és el nom que rep l’últim regne musulmà a la península Ibèrica, conegut també com el Regne de Granada). Amb la entrega de Granada pel rei Boabdil, va acabar gairebé 800 anys de domini musulmà a la regió. -
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, Espanya i Portugal van buscar noves rutes cap a Àsia. Cristòfor Colom va proposar arribar-hi navegant cap a l’oest, però no sabia que hi havia un nou continent. Inicialment rebutjat, finalment va obtenir finançament dels Reis Catòlics després de la conquesta de Granada per fer l’expedició que portaria al descobriment d’Amèrica.
El nom "Amèrica" va aparèixer per primera vegada en un mapa el 1507, creat pel cartògraf Martin Waldseemüller. -
L’Edat Moderna, és el període comprès entre l’Edat Mitjana i l’Edat Contemporània, des del segle XV fins al segle XVIII. A Europa, es considera que comença amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492 i finalitza amb la Revolució Francesa el 1789.
-
El segon viatge de Cristòfor Colom, amb una flota de 17 vaixells, va marcar l’inici de la colonització espanyola a Amèrica. En aquesta expedició, Colom va començar a colonitzar l’illa L’Espanyola, va pacificar els indígenes taínos i va descobrir altres illes com Jamaica i Puerto Rico. Aquest viatge, preparat amb més recursos i suport, va comptar amb finançament i ajuda també des de Catalunya, i va tenir suport religiós per establir esglésies. -
La presa de Melilla, el 17 de setembre de 1497, liderada per Pere d’Estopiñán amb el suport dels Reis Catòlics, va marcar l’inici de la presència espanyola a la ciutat nord-africana. La conquesta va ser fàcil, ja que la ciutat estava abandonada. Melilla va ser incorporada a la Corona de Castella i es va convertir en un punt estratègic, amb una llarga i complexa relació amb Espanya, marcada per conflictes i canvis polítics. -
El tercer viatge de Cristòfor Colom, realitzat entre 1498 i 1500, va ser una expedició per continuar explorant les noves terres descobertes. Durant aquest viatge, va descobrir l’illa de Trinitat, va tocar terra ferma a la desembocadura del riu Orinoco (Veneçuela) i la península de Paria. El viatge també va estar marcat per conflictes i la destitució de Colom com a governador de l’Espanyola. -
Al segle XVI, tant l’economia com la política van experimentar canvis significatius a Europa, marcats per la pujada del capitalisme i el desenvolupament dels estats moderns. L’economia es va caracteritzar pel creixement del comerç, tant nacional com internacional, i pel desenvolupament de noves institucions financeres. La política, per la seva banda, va veure la consolidació de monarquies centralitzades i l’aparició de noves ideologies polítiques, com el mercantilisme.
-
Felip III va ordenar l’expulsió definitiva dels moriscos de la Monarquia Catòlica. Els Reis Catòlics el 1502 ja havien ordenat que els musulmans de Castella s’havien de batejar o expulsar, però aquesta norma només s’aplicava a Castella. Els musulmans batejats, coneguts com a moriscos, van continuar vivint a Castella fins que Carles I va aplicar la mateixa norma a la Corona d'Aragó el 1525. Finalment, entre 1609 i 1614, es va fer efectiva la seva expulsió definitiva de tots els territoris. -
El Quart Viatge de Cristòfor Colom, realitzat entre l’abril de 1502 i el novembre de 1504, va ser una expedició transoceànica amb l’objectiu de trobar un pas marítim (el que avui dia coneixem com a Amèrica) que permetés arribar al continent asiàtic. Durant el viatge, Colom va recórrer una gran part del Carib i va descobrir diverses illes a les Antilles Majors com Caiman Brac i Little Cayman, i va explorar la costa d’Amèrica Central, des d’Hondures fins al Golf d’Urabá, entre Panamà i Colòmbia. -
L’escultura del David de Miquel Àngel, és una obra mestra del Renaixement que representa el jove rei David nu abans d’enfrontar-se a Goliat, en una posició de tensió i concentració. Va ser encarregada per l’Òpera del Duomo de Florència i inicialment es col·locava a la catedral, però finalment es va situar al Palazzo Vecchio i actualment està a la Galeria de l’Acadèmia. -
La conquesta de Nàpols va integrar el regne a la Corona d’Aragó com a virregnat espanyol fins al 1707. Durant la Segona Guerra de Nàpols (1501-1504), en què França i Aragó van intentar repartir-se el regne segons el Tractat de Granada de 1501. França i Aragó van disputar el regne, fins que les tropes d’Aragó amb reforços espanyols, van expulsar els francesos el 1503, i el 1504 França va cedir tot el regne a Aragó mitjançant el Tractat de Lió. -
La Conquesta de Bugia va ser el resultat de la campanya que, al gener de 1510, van emprendre les forces espanyoles encapçalades pel comte d’Oliveto, Pere Navarro, en aquesta ciutat, que en aquell temps era la capital de l’Emirat de Bugia. Tot i ser políticament independent, l’emirat depenia alhora del Califat hafsí d’Ifriquiya (un estat musulmà que va existir al nord d’Àfrica entre els segles XIII i XVI). -
L’Escola d’Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més destacades de l’artista renaixentista italià Rafael Sanzio. El Primer esbós es va fer entre 1509 i 1510, i va ser pintada entre 1510 i 1512 com a part d’un encàrrec per decorar amb frescos les habitacions que avui es coneixen com les estances de Rafael, ubicades al Palau Apostòlic de la Ciutat del Vaticà. -
El Regne de Navarra va ser conquerit per Fernando el Catòlic i incorporat a la Corona de Castella, perdent la seva independència política. La conquesta va ser possible pels militars, les negociacions i els conflictes interns a Navarra. L’any 1515, Navarra va quedar sota les lleis i autoritats castellanes. Aquest procés va passar en un context de rivalitat entre França i la Monarquia Espanyola. La Baja Navarra, al nord dels Pirineus, va mantenir la seva independència sota domini francès. -
El títol de Reis Catòlics els va ser concedit pel Papa Alexandre VI i es va convertir en hereditari per als reis de Castella. El seu matrimoni secret va iniciar la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó, que tot i unir-se, van mantenir estructures polítiques i administratives separades. Durant el seu regnat van començar la colonització de les illes Canàries i van assetjar Granada fins a la seva capitulació. També van patrocinar el viatge de Cristòfor Colom, que va descobrir Amèrica.
-
Martí Luter clava les 95 tesis a Wittenberg, contra la venda d’indulgències i afirmant que la salvació s’obté per la fe. Les tesis es difonen ràpidament gràcies a la impremta i generen un gran debat religiós i polític. El 1521, Luter és excomunicat pel Papa, però el moviment creix i crea esglésies com la luterana, calvinista i anglicana. La Reforma va transformar profundament la religió, la societat i la política a Europa, promovent el pensament crític i la llibertat de consciència. -
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament social contra la Corona que va tenir lloc entre els anys 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l’interior de la Corona de Castella. Aquesta revolta es va produir al començament del regnat de Carles I, quan molts castellans es mostraven descontents amb la presència de consellers estrangers a la cort i amb l’augment dels impostos reials. -
La caiguda de Tenochtitlan el 13 d’agost de 1521 va marcar la fi de l’Imperi Mexica. Va ser el resultat d’un setge per part dels espanyols, liderats per Hernán Cortés, i els seus aliats indígenes, principalment els tlaxcalteques. La captura de Cuauhtémoc, l’últim emperador mexica, va culminar amb la derrota definitiva de la ciutat. -
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera liderades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar. -
La primera circumnavegació de la Terra es va completar l’any 1522, després de sortir de Sanlúcar de Barrameda el 1519, amb l’expedició liderada per Fernando de Magallanes i després per Juan Sebastián Elcano. L’expedició, que buscava una ruta occidental cap a les Illes de les Espècies, va navegar per l’Oceà Atlàntic, l’Estret de Magallanes, l’Oceà Pacífic i l’Oceà Índic, i va culminar amb el retorn de la nau Victòria a Sanlúcar de Barrameda amb un carregament d’espècies i 18 supervivents. -
La batalla de Pavia fou un enfrontament armat que va tenir lloc el 25 de febrer de 1525 entre les forces franceses i espanyoles. El combat es va desenvolupar als voltants de la ciutat italiana de Pavia i va acabar amb una victòria de les tropes espanyoles, que van aconseguir capturar el mateix rei Francesc I de França. Aquest esdeveniment va tenir una gran repercussió en l’equilibri polític europeu de l’època. -
Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric de l’univers, que situa el Sol al centre del sistema solar i la Terra i els altres planetes orbitant al seu voltant. Aquest model, exposat a la seva obra De Revolutionibus Orbium Coelestium, contradeia la teoria geocèntrica dominant fins aleshores, segons la qual es creia que la Terra era el centre de l’univers. -
De humani corporis fabrica libri septem (Estructura del cos humà, en set llibres) és un important tractat sobre anatomia humana escrit per Andreas Vesalius, publicat l'any 1543.
El llibre està basat en els seus estudis de medicina a la Universitat de Pàdua on va fer moltes disseccions per il·lustrar el que explicava. L'obra presenta un examen dels òrgans i de l'estructura completa del cos humà. Aquesta obra no hauria estat possible sense les millores que es van fer durant el Renaixement. -
Miquel Servet fou un humanista, teòleg i científic aragonès d’abast universal, amb interessos com l’astronomia, la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia, les matemàtiques, l’anatomia i la medicina. Tots els seus escrits foren en llatí. A la seva obra Christianismi restitutio (1553), va descriure la circulació pulmonar o menor, però el seu treball fou ignorat per la persecució religiosa. Avui dia és considerat una figura clau en la història de la medicina. -
La Pau d'Augsburg va ser un important tractat signat l'any 1555 que va posar fi al conflicte religiós entre les faccions protestants i catòliques dins del Sacre Imperi Romanogermànic. A més de posar fi temporalment a les tensions religioses, la pau va ser clau per a l'expansió i consolidació del protestantisme. Tot i això, les diferències no van quedar resoltes del tot, i aquest tractat és considerat un dels antecedents de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
El regnat de Felip II va ser una època de gran influència i expansió per a l’Imperi Espanyol, però també de conflictes i crisis. Felip II, també conegut com “El Prudent”, va heretar un imperi molt gran que incloïa Espanya, Nàpols, Sicília, els Països Baixos i les colònies a Amèrica i Àsia, a més de la corona portuguesa que posteriorment va conquerir.
-
Madrid té una història molt important, sobretot des de que s’hi va instal·lar la cort reial l’any 1561, durant el regnat de Felip II. A partir d’aquell moment, amb la unió dels diferents regnes hispànics, la ciutat es va convertir en la capital d’Espanya. Tot i això, abans d’aquesta data, la zona ja estava habitada per diferents comunitats. La primera referència històrica de Madrid és del segle IX, quan l’emir Muhammad I va fer construir una fortalesa al lloc on avui hi ha el Palau Reial. -
La revolució de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció de 1567 (que la Pragmàtica Sanció va ser un decret de Felip II per reforçar el control i reprimir les revoltes als Països Baixos), que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població. -
La ciutat de Manila va ser fundada el 24 de juny de 1571 per Miguel López de Legazpi, conqueridor i primer governador de les Filipines, sota l’autoritat del rei d’Espanya. Es va convertir en la capital de les Filipines i en un important centre administratiu i econòmic de l’Imperi espanyol a l’Àsia. -
La Batalla de Lepant es va lliurar el 7 d’octubre de 1571 al golf de Patres, prop de Lepant. Va ser un enfrontament naval entre l’Imperi Otomà i la Lliga Santa, coalició catòlica impulsada pel papa Pius V i formada per l’Imperi espanyol, Venècia, els Estats Pontificis, Gènova, l’orde de Malta i Savoia. Liderada per Joan d’Àustria i finançada per Felip II, es va enfrontar a la flota otomana amb més de 400 vaixells. La victòria va ser dels cristians i només galeres otomanes van sobreviure. -
Holanda no va declarar formalment la seva independència el 1579, però aquell any les set províncies del nord van signar la Unió d'Utrecht, un tractat per resistir els espanyols i crear la futura República Holandesa. La Declaració d'Abjuració de 1581 va suposar un pas més en la ruptura amb Espanya, però la independència només es va reconèixer oficialment amb la Pau de Westfàlia el 1648. -
La Gran Armada, anomenada l’Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que Felip II de Castella va organitzar l’any 1588 per conquerir Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l’illa, destronar la reina Elisabet I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. La supremacia marítima espanyola es va mantenir fins al 1639, quan va patir una derrota a la Batalla de les Dunes. -
Joan de Lanuza i Urrea nescut el 1564, conegut com el Jove o el Moç, va ser Justícia Major d'Aragó i va ser executat per decapitació a la plaça del Mercat de Saragossa el 20 de desembre de 1591, després de ser detingut per les tropes reialistes, per ordre de Felip II, durant les "Alteracions d'Aragó", un fet considerat per molts com una violació dels furs aragonesos. -
Gerardus Mercator crea la projecció de Mercator, una projecció cilíndrica que permet representar les rutes de rumb constant com a línies rectes, facilitant la navegació marítima. Aquesta projecció respecta les formes entre els paral·lels, però les amplia en longitud cada cop més a mesura que s’acosta als pols. Però va ser molt utilitzada en les cartes nàutiques des del segle XVII. -
Jansen, un fabricant d’ulleres holandès, va construir el primer microscopi compost, considerat un avanç significatiu en la ciència. Aquest microscopi consistia en dues lents muntades en un tub, cosa que permetia una ampliació major dels objectes, revolucionant l’estudi de la biologia i la medicina. -
Al segle XVII, l’economia va experimentar un canvi cap al mercantilisme i el comerç internacional, tot i que també es va veure afectada per crisis demogràfiques i econòmiques. La política es va caracteritzar per l’absolutisme, les guerres i l’aparició de noves potències.
-
El barroc és un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del segle XVII i els inicis del segle XVIII.
Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques.
Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigia no sols als nobles sinó també al poble. -
Galileu va presentar el seu telescopi al Consell de Venècia l’any 1609. Amb aquest instrument va observar per primer cop detalls del cel, com les muntanyes de la Lluna, els satèl·lits de Júpiter i les fases de Venus. Aquestes descobertes confirmen el model heliocèntric i representen un gran pas per a l’astronomia i l’estudi de l’univers.
Aquestes descobertes han estat clau per confirmar el model heliocèntric i representen un gran pas per a l’astronomia i l’estudi de l’univers. -
Harvey, nascut a Folkestone, va ser un metge anglès que va descobrir la circulació de la sang, demostrant que la sang surt del cor a pressió i torna a ell, contràriament a la teoria de Galè.
El 1628 va publicar De motu cordis, on explicava els seus experiments i la seva teoria. Avui es considera un dels fundadors de la fisiologia moderna i pioner del mètode científic. Malgrat les dificultats polítiques i el rebuig inicial, el seu descobriment marcà un punt d’inflexió en la medicina. -
Galileu va ser jutjat per la Inquisició romana per defensar l’heliocentrisme, que diu que la Terra i els planetes giren al voltant del Sol. Les seves observacions, com les llunes de Júpiter i les fases de Venus, recolzaven aquesta teoria de Copèrnic. L’Església la va declarar herètica el 1616 i en va prohibir l’ensenyament, però Galileu la va seguir defensant, cosa que el va portar al judici i condemna el 1633. Aquest esdeveniment va ser clau en el conflicte entre ciència i religió. -
René Descartes va elaborar un mètode de raonament científic que va suposar un gran avanç per a la ciència i les matemàtiques. L’any 1637, a la seva obra La Géométrie, va presentar un mètode per resoldre equacions de quart grau. El mètode de Descartes consisteix a factoritzar l’equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics, cosa que permet trobar les solucions de l’equació original de manera més sistemàtica i elegant. -
Pascal crea la Pascalina, una calculadora mecànica que funcionava amb rodes i engranatges, permetent fer sumes i restes. Inicialment, el seu objectiu era ajudar el seu pare amb els càlculs d’impostos. La Pascalina és considerada un dels primers antecedents de les calculadores modernes. Tot i les seves limitacions, va ser un gran avanç i més tard Gottfried Leibniz la va millorar per permetre multiplicacions i divisions. -
Torricelli, físic i matemàtic italià, inventa el baròmetre de mercuri per mesurar la pressió atmosfèrica. El seu experiment consistia en un tub de vidre, tancat per un extrem i ple de mercuri, col·locat boca avall dins un recipient amb mercuri. El nivell del mercuri baixava, deixant un espai buit, i l’alçada de la columna de mercuri era proporcional a la pressió atmosfèrica. Aquest descobriment va demostrar l’existència de l’atmosfera i va ser clau pel desenvolupament de la meteorologia. -
La llei de Boyle, també coneguda com a llei de Boyle-Mariotte o llei de Mariotte, estableix que, si la temperatura i la massa d’un gas es mantenen constants (evolució isotèrmica), el producte entre la pressió i el volum d’un gas ideal es manté constant. Això vol dir que, quan la pressió augmenta, el volum disminueix, i a l'inversa. Matemàticament, s’expressa com P · V = k, on k és una constant. Aquesta llei descriu una relació inversa entre la pressió i el volum del gas. -
La revolta de les barretines va ser una revolta pagesa que va tenir lloc al Principat de Catalunya entre els anys 1687 i 1689. Va ser provocada pel malestar social derivat d’una crisi agrària i pels abusos que havia de patir la població pagesa per part dels seus senyors i dels caps de l’exèrcit. La revolta es va limitar a les zones rurals de les comarques centrals, tot i que els protagonistes d’aquesta revolta es van presentar davant de Barcelona, la capital del Principat. -
La llei de la gravitació universal de Newton estableix que qualsevol parell de cossos s’atreuen mútuament amb una força que depèn de les seves masses i de la distància que els separa. Aquesta força és directament proporcional al producte de les dues masses i inversament proporcional al quadrat de la distància entre elles. Això vol dir que, com més grans siguin les masses, més forta serà l’atracció; i com més lluny estiguin, més feble serà.
La fórmula matemàtica és:
F = G · (m₁ · m₂) / d²