-
Period: 1404 to 1500
Reneixament
El Renaixement és una època artística que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna i es caracteritza per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
El David de bronze de Donatello, acabat cap a l’any 1440, és una escultura de cos rodó que representa en David després d’haver derrotat en Goliat. És una obra clau del primer Renaixement italià i un exemple de la influència de l’antiguitat clàssica en l’escultura renaixentista. -
Period: 1450 to
Humanisme
L’Humanisme és un moviment cultural i filosòfic que va néixer entre 1450 i 1601, va ser fonamental per al Renaixement. Es caracteritza per una nova visió de l’ésser humà com a centre de l’univers (antropocentrisme), l’interès per la cultura clàssica grecoromana i un enfocament en la raó i l’observació com a eines per comprendre el món. -
1454
Invenció de la Impremta
La impremta va ser inventada per Johannes Gutenberg cap a l’any 1440, tot i que la impressió ja existia a l’Àsia des de molt abans. Gutenberg va revolucionar el procés d’impressió en crear una premsa que utilitzava lletres metàl·liques individuals, fet que permetia la reproducció mecànica de textos a gran escala. L’any 1455, Gutenberg va imprimir la famosa Bíblia de 42 línies, considerada un dels primers llibres impresos amb aquesta tècnica. -
1490
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
El dibuix de “L’Home de Vitruvi” de Leonardo da Vinci és un estudi de les proporcions del cos humà dins formes geomètriques (cercle i quadrat), basat en els textos de l’arquitecte romà Vitruvi Pol·lió. Representa la recerca renaixentista de l’harmonia i la proporció. El dibuix mostra una figura masculina en dues posicions sobreposades, il·lustrant com el cos humà pot encaixar en aquestes formes geomètriques. L’obra es conserva a la Galeria de l’Acadèmia de Venècia des de 1822. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L’Edat Moderna, és el període comprès entre l’Edat Mitjana i l’Edat Contemporània, des del segle XV fins al segle XVIII. A Europa, es considera que comença amb el descobriment d’Amèrica l’any 1492 i finalitza amb la Revolució Francesa el 1789. -
Period: 1501 to
Economia i Política
Al segle XVI, tant l’economia com la política van experimentar canvis significatius a Europa, marcats per la pujada del capitalisme i el desenvolupament dels estats moderns. L’economia es va caracteritzar pel creixement del comerç, tant nacional com internacional, i pel desenvolupament de noves institucions financeres. La política, per la seva banda, va veure la consolidació de monarquies centralitzades i l’aparició de noves ideologies polítiques, com el mercantilisme. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
L’escultura del David de Miquel Àngel, és una obra mestra del Renaixement que representa el jove rei David nu abans d’enfrontar-se a Goliat, en una posició de tensió i concentració. Va ser encarregada per l’Òpera del Duomo de Florència i inicialment es col·locava a la catedral, però finalment es va situar al Palazzo Vecchio i actualment està a la Galeria de l’Acadèmia. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L’Escola d’Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més destacades de l’artista renaixentista italià Rafael Sanzio. El Primer esbós es va fer entre 1509 i 1510, i va ser pintada entre 1510 i 1512 com a part d’un encàrrec per decorar amb frescos les habitacions que avui es coneixen com les estances de Rafael, ubicades al Palau Apostòlic de la Ciutat del Vaticà. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
Martí Luter clava les 95 tesis a Wittenberg, contra la venda d’indulgències i afirmant que la salvació s’obté per la fe. Les tesis es difonen ràpidament gràcies a la impremta i generen un gran debat religiós i polític. El 1521, Luter és excomunicat pel Papa, però el moviment creix i crea esglésies com la luterana, calvinista i anglicana. La Reforma va transformar profundament la religió, la societat i la política a Europa, promovent el pensament crític i la llibertat de consciència. -
1543
Copèrnic proposa l’heliocentrisme de l’Univers.
Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric de l’univers, que situa el Sol al centre del sistema solar i la Terra i els altres planetes orbitant al seu voltant. Aquest model, exposat a la seva obra De Revolutionibus Orbium Coelestium, contradeia la teoria geocèntrica dominant fins aleshores, segons la qual es creia que la Terra era el centre de l’univers. -
1543
Vesalius descriu l’anatomia, anota i realitza les primeres disseccions del cos humà.
De humani corporis fabrica libri septem (Estructura del cos humà, en set llibres) és un important tractat sobre anatomia humana escrit per Andreas Vesalius, publicat l'any 1543.
El llibre està basat en els seus estudis de medicina a la Universitat de Pàdua on va fer moltes disseccions per il·lustrar el que explicava. L'obra presenta un examen dels òrgans i de l'estructura completa del cos humà. Aquesta obra no hauria estat possible sense les millores que es van fer durant el Renaixement. -
1553
Servet descobreix la circulació pulmonar (o menor) de la sang.
Miquel Servet fou un humanista, teòleg i científic aragonès d’abast universal, amb interessos com l’astronomia, la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, la teologia, les matemàtiques, l’anatomia i la medicina. Tots els seus escrits foren en llatí. A la seva obra Christianismi restitutio (1553), va descriure la circulació pulmonar o menor, però el seu treball fou ignorat per la persecució religiosa. Avui dia és considerat una figura clau en la història de la medicina. -
Mercator idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra.
Gerardus Mercator crea la projecció de Mercator, una projecció cilíndrica que permet representar les rutes de rumb constant com a línies rectes, facilitant la navegació marítima. Aquesta projecció respecta les formes entre els paral·lels, però les amplia en longitud cada cop més a mesura que s’acosta als pols. Però va ser molt utilitzada en les cartes nàutiques des del segle XVII. -
Jansen construeix el primer microscopi.
Jansen, un fabricant d’ulleres holandès, va construir el primer microscopi compost, considerat un avanç significatiu en la ciència. Aquest microscopi consistia en dues lents muntades en un tub, cosa que permetia una ampliació major dels objectes, revolucionant l’estudi de la biologia i la medicina. -
Period: to
Economia i Política
Al segle XVII, l’economia va experimentar un canvi cap al mercantilisme i el comerç internacional, tot i que també es va veure afectada per crisis demogràfiques i econòmiques. La política es va caracteritzar per l’absolutisme, les guerres i l’aparició de noves potències. -
Period: to
Barroc
El barroc és un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del segle XVII i els inicis del segle XVIII.
Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques.
Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigia no sols als nobles sinó també al poble. -
Galileu construeix el primer telescopi.
Galileu va presentar el seu telescopi al Consell de Venècia l’any 1609. Amb aquest instrument va observar per primer cop detalls del cel, com les muntanyes de la Lluna, els satèl·lits de Júpiter i les fases de Venus. Aquestes descobertes confirmen el model heliocèntric i representen un gran pas per a l’astronomia i l’estudi de l’univers.
Aquestes descobertes han estat clau per confirmar el model heliocèntric i representen un gran pas per a l’astronomia i l’estudi de l’univers. -
Harvey descobreix la circulació sanguínia.
Harvey, nascut a Folkestone, va ser un metge anglès que va descobrir la circulació de la sang, demostrant que la sang surt del cor a pressió i torna a ell, contràriament a la teoria de Galè.
El 1628 va publicar De motu cordis, on explicava els seus experiments i la seva teoria. Avui es considera un dels fundadors de la fisiologia moderna i pioner del mètode científic. Malgrat les dificultats polítiques i el rebuig inicial, el seu descobriment marcà un punt d’inflexió en la medicina. -
Judici a Galileu Galilei
Galileu va ser jutjat per la Inquisició romana per defensar l’heliocentrisme, que diu que la Terra i els planetes giren al voltant del Sol. Les seves observacions, com les llunes de Júpiter i les fases de Venus, recolzaven aquesta teoria de Copèrnic. L’Església la va declarar herètica el 1616 i en va prohibir l’ensenyament, però Galileu la va seguir defensant, cosa que el va portar al judici i condemna el 1633. Aquest esdeveniment va ser clau en el conflicte entre ciència i religió. -
Descartes elabora el mètode de raonament científic i fa progressar les matemàtiques.
René Descartes va elaborar un mètode de raonament científic que va suposar un gran avanç per a la ciència i les matemàtiques. L’any 1637, a la seva obra La Géométrie, va presentar un mètode per resoldre equacions de quart grau. El mètode de Descartes consisteix a factoritzar l’equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics, cosa que permet trobar les solucions de l’equació original de manera més sistemàtica i elegant. -
Pascal construeix una calculadora mecànica.
Pascal crea la Pascalina, una calculadora mecànica que funcionava amb rodes i engranatges, permetent fer sumes i restes. Inicialment, el seu objectiu era ajudar el seu pare amb els càlculs d’impostos. La Pascalina és considerada un dels primers antecedents de les calculadores modernes. Tot i les seves limitacions, va ser un gran avanç i més tard Gottfried Leibniz la va millorar per permetre multiplicacions i divisions. -
Torricelli mesura la pressió atmosfèrica.
Torricelli, físic i matemàtic italià, inventa el baròmetre de mercuri per mesurar la pressió atmosfèrica. El seu experiment consistia en un tub de vidre, tancat per un extrem i ple de mercuri, col·locat boca avall dins un recipient amb mercuri. El nivell del mercuri baixava, deixant un espai buit, i l’alçada de la columna de mercuri era proporcional a la pressió atmosfèrica. Aquest descobriment va demostrar l’existència de l’atmosfera i va ser clau pel desenvolupament de la meteorologia.