-
El David de Donatello és una escultura de bronze, amb una alçada de 158 cm. Va ser realitzada al voltant de l'any 1440, encarregada per Cosme el Vell, que la volia col·locar als jardins del seu palau a Florència. Actualment, la podem trobar al Museu del Bargallo. L'escultura està inspirada en l'època clàssica i representa el David moments després d'haver vençut al Goliat. Es tracta de la primera estàtua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze completament nua. -
L'humanisme és un moviment de renovació cultural surgit a Itàlia, durant el segle XIV, expandit per Europa entre els segles XV i XVI.
Una de les especielitzacions de l'humanisme va ser el moviment europeu, que tracta del retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, desenvolupat a partir del segle XVI, el concepte cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics. -
La caiguda de Constantinoble va ser la culminació del setge de Constantinoble capital de l'Imperi Romà d'Orient (en mans dels turcs), per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II al 1453.
Al XV, s'havia reduït l'Imperi Romà d'Orient a Morea, Tessalònica, Constantinoble i a algunes illes del mar Egeu i el mar de Màrmara. Les guerres anteriors havien exhaurit el capital econòmic i demogràfic de l'imperi, l'exèrcit del qual no arribava als 5.000 homes. -
Abans de la invenció de la impremta, els monjos i els frares eren els encarregats de fer les còpies manuscrites dels llibres sagrats. Però això va canviar quan el 1455, l'alemany Johannes Gutenberg (també conegut com el “Pare de la impremta”) va crear la seva pròpia impremta i va inventar un procediment d'impressió de tipus mòbil, intercanviable i reutilitzable. Això va provocar l'augment de còpies escrites i entre 1450 i 1500 es van imprimir més de 6.000 obres. -
Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, nombreats com a Reis Catòlics, pel Papa Alexandre VI.
En casar-se en secret en 1469, van unir les corones de Castella i Aragó en 1474, però les dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars.
Van començar la colonització de les illes Canàries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seva capitulació el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat el de Santa Fe. -
El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, també conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes. La Inquisició espanyola té precedents en institucions similars existents a Europa des del segle xii, especialment la fundada a França l'any 1184. -
E territori de la península Ibèrica estava dividit en diversos regnes. A causa del casament de la reina Isabel I de Castella i el rei Ferran II d’Aragó (els Reis Catòlics), es van unir Castella i la Corona d’Aragó (1469). Els regnes que en formaven part (Castella, Aragó, Catalunya, València, Nàpols…) van mantenir les lleis i institucions pròpies. La conquesta de Granada (1492), l’annexió Navarra (1512) i la submissió de les terres americanes, van ser conquestes només pel regne de Castella.
-
La Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe, per solucionar conflictes de pagesos de remença i els seus senyors.
Les negociacions van ser dures. El mateix monarca va intervenir directament i eficaçment en el terreny econòmic. Finalment, Ferran II va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe que donava fi dels mals usos a canvi d'un pagament i al conflicte entre senyors i pagesos. -
L'Home de Vitruvi és un dibuix conegut arreu del món, acompanyat de notes anatòmiques. Leonardo da Vinci el va realitzar prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina nua en dues posicions, distribuint el cos humà proporcionalment, una en un cercle i l'altre en un quadrat. Va ser realitzat a partir dels textos del tractat de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma.
També és conegut com el Cànon de les proporcions humanes. -
La Guerra de Granada va ser campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil. -
S'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Colom creia que havia arribat a l'Índia. El 1504, Amerigo Vespucci, va ser el primer a explicar que es tractava d'un nou món. El cartògraf Waldseemueller va proposar el nom d'Amèrica a partir d’Amerigo. -
L'expulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó, va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics amb la finalitat d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. La decisió d'expulsar els jueus està relacionada amb la instauració de la Inquisició espanyola catorze anys abans en la Corona de Castella i nou en la Corona d'Aragó, perquè precisament va ser creada per perseguir els judeoconversos que practicaven la seva antiga fe. -
L'edat moderna és la quarta etapa en què es divideix la història a Occident . Inicia amb la caiguda de Constantinoble (1453) o el Descobriment d'Amèrica (1492), i acaba amb la Revolució Francesa (1789). Representa progrés, comunicació i raó. L'edat moderna va integrar a Amèrica, (Nou Món) i Euràsia i Àfrica (Vell Món), aïllats durant més de 20.000 anys.
Van apareixer estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia es van posar al servei del progrés. -
El segon viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica per començar la colonització espanyola d'Amèrica, descoberta per Colom en el seu primer viatge. En ella va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, es va pacificar als indígenes taínos de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes, entre elles l'illa Jamaica i de Puerto Rico. -
La Presa de Melilla de 17 de setembre de 1497 va ser una iniciativa de Juan Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia que va conquistar la plaça de Melilla i que va comptar amb el suport dels Reis Catòlics. -
El tercer viatge de Cristòfol Colom (sortida de Sanlúcar de Barrameda, 30 de maig de 1498 - arribada a Cadis, 25 de novembre de 1500) fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà. -
El Renaixement és una època artística que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna durant els segles XV i XVI, després de la Crisi de la baixa edat mitjana, caracteritzats per reviure idees i de l'antiguitat clàssica, també va estar asociat amb l'humanisme. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà.
Així doncs, el renaixement s'oposa a l'art contemporani del nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gòtic. -
Els decrets d'expulsió dels musulmans (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als mosulmans dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
El Quart Viatge de Cristòfor Colom (Sortida de Sevilla, 3 abril de 1502 - Retorn a Sanlúcar de Barrameda, 7 novembre 1504) va ser una expedició dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim a Amèrica per trobar el continent asiàtic. En el viatge va descobrir illes a les Antilles Majors: Caiman Brac i Little Cayman, i la costa d'Amèrica Central per la zona on es troben Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, fins a arribar al Golf d'Urabá, entre Panamà i Colòmbia. -
El David és una obra renaixentista creada per Michelangelo Buonarroti situada a la Galleria dell'Accademia a Florència. Va ser esculpida entre 1501 i 1504 en marbre blanc, és una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, mentre es prepara per enfrontar-se a Goliat. L'obra, de 5,17 metres, és encàrrec del govern de la ciutat. Representa la República de Florència després de la mort de Lorenzo de Médici. -
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou. -
La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes. -
L'escola d'Atenes és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Pintada entre el 1510 i el 1511 forma part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos els salons del Palau Apostòlic del Vaticà coneguts com les Estances de Rafael. L'Escola d'Atenes representa els millors filòsofs de l'antiguitat clàssica. Però l'artista no va deixar relació dels filòsofs que apareixen a la pintura ni de la persona en què estan basats. -
La Incorporació de Navarra a la corona de Castella es va iniciar el segle XII, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó. Posteriorment, de la Baixa Navarra com a regne independent fins al segle XVII, en va obtenir la Corona Francesa el seu rei i va imposar als habitants la incorporació, deixant de ser regne després de la Revolució francesa. L'Alta Navarra va deixar de ser regne al segle XIX. -
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut com a Carles de Gant, va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
-
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, en general es considera el seu inici el 1517, amb la publicació de Les 95 tesis de Martí Luter. I es concidera que acaba amb la pau de Westfàlia el 1648; tot i això, moltes denominacions produïdes continuen existint i el protestantisme és de les branques més importants del cristianisme avui en dia. La intenció era la renovació, però va acabar amb l'aïllament dels grups reformistes i l'establiment de noves institucions. -
La revolta de les Comunitats de Castella va ser un aixecament contra la Corona entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid. La qualifiquen com a revolta antisenyorial / de les primeres revolucions burgeses de l'Era Moderna / moviment antifiscal i particularista, d'índole medievalitzant o retrògrad. -
La caiguda de Tenochtitlán, capital de l'Imperi Asteca, va ser un esdeveniment important en la conquesta espanyola de l'imperi. Va ocórrer el 1521 després d'extenses negociacions entre faccions locals i el conqueridor espanyol Hernán Cortés. Va ser ajudat per La Malinche, la seva intèrpret i companya, i per milers d'aliats indígenes, especialment guerrers tlaxcaltecs. -
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar.
La batalla va ser guanyada per les forces imperials al nord de Castella, on van ser decapitats el 24 d'abril els tres capitans comuners. -
L'Expedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano. Fou finançada per la corona espanyola i és coneguda per haver estat la primera circumnavegació reeixida del planeta. L'expedició sortir Sanlúcar de Barrameda el 10 d'agost de 1519 i arribar el 6 de setembre de 1522, dos dies abans de desembarcar finalment a Sevilla. -
La batalla de Pavia va ser una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. -
Nicolau Copèrnic Nicolau Copèrnic era un astrònom polonès, conegut com a Niklas Koppernigk o Nicolaus Copernicus. Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers té la feina d'estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència, coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic. -
De humani corporis fabrica libri septem és un tractat d'anatomia humana escrit per Andreas Vesalius, i publicat el 1543.
El llibre està basat en les conferències de medicina a la Universitat de Pàdua. L'obra presenta un examen curós dels òrgans i de l'estructura completa del cos humà. Aquesta obra no hauria estat possible sense les moltes millores que es van fer durant el Renaixement, incloent-hi els artístics i les tècniques en la impressió. -
Al segle XVI, l'aragonès Miguel Servet va descriure la circulació pulmonar. Se suposa que coneixia el treball d'Ibn an-Nafís a través de la traducció d'André Alpages. L'italià Realdo Colombo va ser el primer a descriure completament la circulació pulmonar. -
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es marcat per la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys. En termes interns de la Corona, les grans despeses van arribar a provocar la bancarrota de la monarquia fins a tres vegades.
-
La història de Madrid està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital. Això no obstant, abans d'això, l'àrea de l'actual ciutat ja havia estat poblada amb l'establiment de comunitats més o menys rellevants. L'aparició de Madrid en la història data del segle IX, segle en què l'emir Muhammad I (852-886) aixeca una fortalesa en el lloc ocupat actualment pel Palau Reial. -
La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció de 1567, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població. Per la gravetat i la intensitat dels seus combats el conflicte es coneix com la Guerra de les Alpujarras, que incloent la sèrie de revoltes sota Ferran el Catòlic i sota Carles I van durar en total des del 1499 fins al 1571. -
Melilla es va fundar el 1571 pel conqueridor Miguel López de Legazpi. Els espanyols s'hi van establir, i van ocupar el local fins al 1898. -
La batalla de Lepant va ser el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès. S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. Entre tots els que la formaven, arribaren a reunir més de 200 galeres i altres naus auxiliars. L'esquadra otomana comptava amb 260 galeres. -
La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648) va ser la revolta triomfant de les set províncies septentrionals dels Països Baixos, principalment protestants, contra el rei catòlic i romà Felip II, sobirà hereditari de les províncies. Les províncies meridionals, inicialment, es van unir a la revolta, però finalment es van sotmetre a Espanya. -
La Gran i Felicísima Armada, denominada sarcàsticament l'Armada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. Felip II volia envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. La supremacia marítima espanyola encara seria una realitat fins al 1639, amb la derrota de la Batalla de les Dunes. -
Joan V de Lanuza (Saragossa, 1564 (Gregorià) - Saragossa, 20 de novembre de 1591), el Jove, va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom. Malgrat la seva curta durada, és un dels Justícies més coneguts de la història d'Aragó per haver estat executat sense que hi hagués un procés previ. -
La projecció de Mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). Va ser ideada per Gerardus Mercator el 1569. L'escala és constant al llarg de l'equador però la distorsió creix moltíssim cap a les zones polars. -
Zacharias Janssen (1585-1632) va ser un inventor i fabricant de lents conegut pel seu treball en la creació dels primers microscopis compostos.
Es creu que en algun moment de la dècada del 1590, Janssen i el seu pare van crear el primer microscopi compost (dues lents convexes muntades en un tub, capaces d'ampliar els objectes diverses vegades). Aquesta invenció significativa i va revolucionar l'estudi de la biologia i la medicina . -
El 90% de la producció agrícola i artesanal era per a l'autoconsum, el comerç se centrava en el subministrament a les ciutats així com el marítim i ultramar. No existia una veritable política mercantil, no s'incentivava l'activitat comercial i hi havia moltes duanes i impostos que la gravaven.
-
El telescopi de Galileu és un telescopi que ofereix una imatge dreta dels objectes, al contrari del que succeeix amb el telescopi refractor, per tant és més convenient per observar objectes situats sobre la Terra. Aquest telescopi, el primer que va emprar una combinació de lents, utilitza una lent convergent de gran distància focal a l'objectiu i una lent divergent de distància focal petita a l'ocular, de manera que el focus imatge de la primera lent coincideix amb el focus objecte de la segona. -
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Tanmateix, el metge nascut a Damasc Ibn an-Nafís (1213 - 1288) va ser el primer a descriure al Caire el 1242, el procés de circulació de la sang, i en particular la circulació pulmonar, en el cos humà. -
El procés de Galileo Galilei tracta d'esdeveniments al voltant del 1610.
El 1610 Galileu va publicar Sidereus Nuncius, on descriu les fases de Venus i de les llunes de Júpiter. Però el 1616, es va declarar l'heliocentrisme formalment herètic. En van prohibir els llibres i Galileu va rebre ordres de no ensenyar o defensar idees heliocèntriques.
Finalment, Galileu va ser jutjat per la Inquisició Catòlica Romana el 1633, acusat de "sospitós d'heretgia", i condemnat fins la seva mort, el 1642. -
Hi ha hagut dos pilars per al desenvolupament del coneixement científic: el racionalista i l'empirista, que han donat fruit a les deduccions fetes amb el raonament, o a les observacions dels fenòmens naturals, per arribar finalment a una síntesi que es basa en els dos mètodes. Com a eina important utilitzada pel raonament, cal esmentar especialment les matemàtiques, que van ser introduïdes en el raonament científic sobretot gràcies a Descartes, Galileu, Kepler, Newton i Leibniz -
La Pascalina va ser de les primeres calculadores mecàniques, inventada per Blaise Pascal el 1642, durant 3 anys.
Se'n van fabricar diverses versions, Pascal en va construir mínim 50. Basada, en part, en aquesta màquina de calcular, el 1672 aparegué la calculadora de Leibniz. El 1642, Blaise Pascal va crear una màquina per ajudar el seu pare amb càlculs que havia de fer com a recaptador d'impostos. -
L'experiment de Torricelli va ser inventat a Pisa el 1643 pel científic italià Evangelista Torricelli (1608-1647). El propòsit del seu experiment era provar que la font de buit ve de la pressió atmosfèrica. -
La llei de Boyle / Boyle-Mariotte / Mariotte) anuncia que en una evolució isotèrmica, el producte del volum ocupat per una massa de gas ideal per la pressió a la qual és sotmès es manté constant.
La llei rep el seu nom de l'irlandès Robert Boyle (1627-1691) descoberta el 1662. El físic francès Edme Mariotte (1620-1684) descoberta independentment el 1676. Combinant-la juntament amb la llei de Charles i Gay-Lussac i amb la d'Avogadro es pot obtenir la llei dels gasos ideals. -
La Revolta de les Barretines / Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina. Va ser una de les revoltes pageses més nombroses a l'Europa del segle XVII, arribant a revoltar 18.000 pagesos el 1689. -
La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
F és el mòdul de la força de la gravetat, G és la constant gravitacional, m1 i m2 són les masses dels dos objectes que originen la força, i d és la distància entre els centres de gravetat de les masses concentrades en un punt. -
La crisi política i econòmica del segle XVII és una crisi general de durada secular que la historiografia aplica, en grau diferent, a la interpretació del desenvolupament històric durant aquest segle en tot Europa i la conca del Mediterrani.
-
El barroc és un període històric i un moviment cultural que estès al territori Europeu a l'inici dels segles XVII i els i XVIII. En general s'entenia com l'etapa de decadència que seguia a qualsevol corrent artístic. El barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. On es va desenvolupar més fou a Itàlia, Espanya, França, Àustria, sud d'Alemanya i Europa central. El tema estrella era la religió i l'estil, molt teatral, tendia a ser ampul·lós i afectadament dramàtic.