-
A Folgueroles, prop de Vic.
-
Al Seminari de Vic, on estudia la formació acadèmica: Humanitats i Retòrica; Filosofia i Teologia; i Moral, Dret canònic i Pràctica.
-
Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic) o Colom, poema inacabat vinculat a la L’Atlántida.
-
Obté diversos premis en els Jocs Florals, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença.
-
Fou ordenat sacerdot.
-
Al cap d’uns anys, es va posar malalt i els metges li van recomanar que anés a viure a prop del mar. Per això va acceptar ser capellà d’un vaixell transatlàntic.
-
És el més productiu de la seva carrera: Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria (1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc.
-
És important, d'altra banda, per dos fets de signe contrari: per un costat, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic —fet que mostra el cim de la glòria de Verdaguer— i, per l'altre, el viatge a Terra Santa —que significa el començament de la crisi espiritual.
-
És important, d'altra banda, per dos fets de signe contrari: per un costat, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic —fet que mostra el cim de la glòria de Verdaguer— i, per l'altre, el viatge a Terra Santa —que significa el començament de la crisi espiritual.
-
Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va adoptar una sèrie d’actituds que van provocar el disgust del seu mecenes.
-
La reacció del bisbe Morgades va ser contundent, la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa.
-
Futur marquès de Comillas va contractar Verdaguer com a capellà domèstic (càrrec que es va desdoblar més tard en un segon: el d'almoiner de la família) a la seva residència de Barcelona, el palau Moja, a la Rambla, on l'escriptor va viure.
-
En Vil·la Joana de Vallvidrera (Barcelona).