-
Va néixer a Folgueroles, Osona al 17 de maig de 1845. -
Amb deu anys entra al Seminari de Vic per estudiar durant 15, humanitats i retòrica, filosofia i teologia, moral, dret canònic i pràctica. -
Dos màrtirs de ma pàtria al 1865.
L'Atlàntida al 1877. -
- Pàtria l'any 1865 un poema primerenc que ja mostra el seu compromís amb la llengua i cultura catalana.
- Caritat l'any 1885 un poema de temàtica social i cristiana.
- Dietari d’un pelegrí a Terra Santa l'any 1889 un relat del seu viatge a Terra Santa, mescla de diari i obra literària.
-
Va començar a participar l'any 1865 i amb tan sols vint anys va guanyar dues vegades a Barcelona. -
Va ser nomenat capellà el 24 de setembre de 1870 al Seminari de Vic. -
1874 entra a treballar durant gairebé dos anys com a capellà per la Companyia Transatlàntica, de la qual li va ajudar a millorar la seva salut. -
Al any 1876 fa de capellà dels marquesos de Comillas. Aquest càrrec li donà estabilitat i temps per escriure les seves grans obres poètiques.
Més tard, els conflictes espirituals i socials el portaren a perdre el favor de la família i de l’Església. -
va ser nomenat capellà dels marquesos de Comillas l’any 1876, després de la seva experiència com a capellà transatlàntic. Aquest nomenament li va donar estabilitat i prestigi social, a més de temps per dedicar-se a la seva obra literària. -
El 6 de maig de 1877 va publicar-ho i va guanyar el premi de la Diputació Provincial de Barcelona als Jocs Florals amb el poema L’Atlàntida. -
Va començar a implicar-se en exorcismes cap a mitjan dècada de 1880, en plena crisi personal i espiritual. La seva participació en rituals d’exorcisme i sessions amb videntes va ser un punt d’inflexió que li va comportar conflictes amb l’Església i amb la societat barcelonina del moment. -
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. -
Va fer un viatge a Terra Santa el 1886, que va recollir en el llibre Dietari d’un pelegrí a Terra Santa l'any 1889. -
Jacint Verdaguer va ser expulsat del Palau Moja el 1893 i suspès a divinis el 1894, fet que el va portar a l’exili personal a Vallvidrera fins a la seva mort el 1902 -
L’estada a Vallvidrera és inseparable de la seva malaltia: un període de soledat, austeritat i creació literària que culmina amb la seva mort, i que ha quedat com una imatge poderosa del “poeta perseguit” dins la cultura catalana. -
L’Església li va aixecar la suspensió i li va permetre tornar a celebrar missa. Aquest gest va ser interpretat com un perdó oficial i una rehabilitació parcial. -
Jacint Verdaguer va morir a Vallvidrera, Barcelona el 10 de juny de 1902.