-
En Folgueroles 17 de maig del 1845.
-
El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on estudia durant quinze anys.
-
Del 1863 al 1871 residí a can Tona, una masia a mig camí entre Vic i Folgueroles, on va escriure les seves primeres obres literàries.
-
Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià. Vic: Eco de la Montaña, 1865.
Qui com Déu? Vic: Impremta Anglada, 1869. -
Jacint Verdaguer fou ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1870 a Vic. -
Entre 1874 i 1877 treballà com a capellà del vaixell-correu “Ciudad Condal”, que feia la ruta entre Barcelona i Cuba, al servei de la Companyia Transatlàntica.
-
Verdaguer participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona.
El 1877 hi va triomfar amb L’Atlàntida, obra amb la qual aconseguí el títol de Mestre en Gai Saber. -
El 1878 fou nomenat capellà i alhora preceptor dels fills del marquès de Comillas, Antoni López i López. Residí llargues temporades al palau de Barcelona i a la finca de Vallvidrera.
-
La publicació va sortir a l'octubre de 1878. Però ja al setembre de 1877 s'avançava també a la publicació de l'obra la revista de Buenos Aires L'Aureneta.
-
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg.
-
Terra Santa (1886–1887), viatge que marcaria profundament la seva obra religiosa.
-
Cap al 1890, mentre exercia com a capellà dels marquesos, començà a practicar exorcismes i rituals de guarició entre persones humils. Això provocà una forta polèmica amb la jerarquia eclesiàstica i l’alta societat.
-
Roma, diverses vegades, especialment el 1893, quan buscà el suport del Vaticà arran del conflicte amb el bisbat de Barcelona.
-
El 1895 fou apartat de les seves funcions i enviat forçosament a la Gleva, fet conegut com el “cas Verdaguer”. Aquest confinament equival a un exili intern dins del mateix bisbat
-
Després d’anys de conflictes, el 1897 obtingué absolució i reconciliació parcial amb l’Església, tot i que no recuperà mai el seu antic estatus social.
-
Els darrers mesos de la seva vida (1902) els passà malalt a la torre d’en Funalleres a Vallvidrera, a causa d’una tuberculosi galopant.
-
10 de juny del 1902, Vallvidrera - el Tibidabo i les Planes, Barcelona