-
-
ls successors d'August no van demostrar ser especialment dotats, evidenciant les debilitats d'un sistema dinàstic hereditari. Tiberi, Calígula i Neró van ser especialment despòtics, deixant-se portar fins i tot pels excessos de bogeria que van posar a prova la fortalesa del sistema consolidat sota la sàvia administració d'Octavi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#La_dinastia_juliocl%C3%A0udia_(14-69_dC) -
Els primers emperadors des d'August fins a la mort de Neró (27 aC - 68) formaren la dinastia julioclàudia, que després del període del 68 al 69 l'any dels quatre emperadors, va donar pas a la dinastia Flàvia amb tres emperadors del 69 al 96 i a la dinastia Antonina, els cinc bons emperadors, del 96 al 180. El 180 es va iniciar la dinastia Severa que va durar fins a la mort d'Alexandre Sever el 235.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0 -
Vespasià descendia d'una família de l'orde eqüestre que havia aconseguit el rang senatorial durant els regnats dels emperadors de la dinastia julioclàudia. Sent designat cònsol el 51, va guanyar renom com a comandant militar, destacant en la invasió romana de Britànnia (43). Va comandar les forces romanes que van fer front a la revolta dels jueus de l'any 66.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#La_dinastia_Fl%C3%A0via_(69-96_dC) -
Després de la mort de Domicià el 96, es va succeir la dinastia antonina, dels quals els seus cinc primers emperadors van ser coneguts dins de la dinastia dels cinc emperadors bons, perquè tots van ser savis i van dirigir molt bé Roma. Això fou gràcies a un nou sistema de successió que es basava en la designació del successor, en comptes de ser el parent més proper. És així com es va assegurar una bona successió.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Dinastia_antonina -
Després d'un breu període anàrquic Septimi Sever, militar no pertanyent a l'aristocràcia romana, va aconseguir establir una nova dinastia l'any 193, per això havia de sortir victoriós en la major i més sagnant confrontació entre exèrcits romans (la batalla de Lugdúnum). Alexandre Sever és l'últim emperador d'aquesta línia hereditària, donant pas a la tercera anarquia https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Dinastia_severa_(193-235) -
Article principal: Administració provincial de l'Imperi Romà
Roma converteix en províncies seves els pobles que conquereix. La creació d'aquest conglomerat, geogràfic i polític culmina en temps d'August (segle i), qui, després d'una llarga sèrie de guerres civils, estableix un nou règim: el Principat, que s'acabaria convertint en l'imperi, establint un sistema de províncies senatorials .
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Administraci%C3%B3_territorial -
A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats. La majoria estaven dedicades a alguna divinitat,[13] encara que l'objectiu d'algunes era també servir d'esbargiment a la població o celebrar una victòria.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Festes_romanes -
El comandament suprem de l'exèrcit corresponia a l'emperador. A províncies el comandament corresponia al governador provincial (però aquest al seu torn estava supeditat a l'emperador que podia apartar-lo quan volgués), podent també assumir-lo temporalment l'emperador. El nombre de legions oscil·là en tota l'època imperial, amb un nombre pròxim a la trentena.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Ex%C3%A8rcit -
Article principal: Economia de l'Imperi Romà
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre .
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Economia -
'emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials (que tenien atribuït impartir justícia) o els seus llegats. Els pretors instruïen el procés i un jutge jurat (Iudex) decidia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Just%C3%ADcia_romana -
Les classes socials es dividien en dos grans grups: conformaven el grup dels divites (rics) o honestiores o potens, enfront dels humiliores o plebei o populum considerats els pauperes (pobres). Tanmateix, progressivament aquestes classes, fins i tot mantenint-se, ja no ho van ser per naixement, sinó per raó de l'ofici i l'activitat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0#Societat -
La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables. L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0